La construcció naval a la Catalunya baix medieval

A partir de fuentes iconográficas y arqueológicas y de documentación de archivo, esta tesis doctoral ha estudiado la construcción naval realizada en Cataluña durante los siglos XIII-XVI. Galeras, naves y barcas, los tres tipos de embarcaciones de aquella época, se diferenciaban por la forma, que a su vez venía determinada por la función. Además de los aspectos técnicos, la tesis también se centra en las personas encargadas de la construcción el mantenimiento y la reparación de las embarcaciones, carpinteros de ribera y calafates.With the help of archaeological and iconographic sources and archival documentation, this thesis studies shipbuilding in Catalonia from the thirteenth to sixteenth centuries. Galleys, ships and boats, the three types of vessels from that time, were different in form, which in turn was determined by their function. In addition to technical aspects, the thesis also focuses on the people in charge of the boats' building, maintenance and repair, ship carpenters and caulkers

La pesca a l’Empordà durant l’Antic Règim (segles VIII-XIX): una visió sintètica

La pesca com a activitat econòmica quedà subjecta des de l’alta edat mitjana al control dels diferents senyors feudals del comtat d’Empúries, fos el comte o els abats dels monestirs, que cobraven el delme del peix i altres exaccions. La pesca amb arts professionals es practicà amb l’art (xàvega o bolig), evolucionant amb la incorporació de nous arts, com la tonaira al segle XIV, el sardinal al segle XVI, i l’almadrava i el bou al segle XVIII. Durant el segle XVIII, el poder reial intervindrà en el món de la pesca, atorgant llicències per als nous arts de pesca, creant la matrícula de mar, prenent el control de les universitats i fent present el delegat de marina, un conjunt de factors que afebliran progressivament el poder senyorial local fins a la seva desaparició a la dècada del 1830-1840.In the Early Middle Ages, the feudal lords of the county of Empúries took control of all the economic activities, including fishing. The count or the abbots made fishermen pay taxes, such as the fish tithe, on their catch. At the time, professional fishing used nets known as “art” (the big one was called “xàvega” and the small one was called “bolig”) and new types of fishing nets were introduced such as the “tonaira” in the fourteenth century, the “sardinal” in the sixteenth century, and tunny nets (“almadrava”) and trawling-pair (“bou”) in the eighteenth century. During the eighteenth century, the royal administration started to intervene in the fishing community by giving licenses for these new fishing nets. It also took control of the town councils, it appointed a Marine representative in the coastal villages and it created a marine registry with all the sailors’ and fishermen’s names. Thus, it weakened local feudal lords until their complete disappearance in the 1830s

Festes, banquets i rituals en la construcció naval catalana de la Baixa Edat Mitjana

During the shipbuilding process, the blessing of the ship is the best known tradition. In this study, we aim to point out that there were other ceremonies and acts, both private and public, which could also take place during the process prior to launching the boat. From the moment the building contract was drawn up until the ship’s hull was ready, more than five rituals could be performed, such as “la festa del romball” (named after the last piece of the planking) and the ritual of the golden cups. The number of rituals depended on how important the ship and its owner were.En el procés de construcció d’una embarcació el ritual més conegut és el de la benedicció. En el nostre estudi volem fer palès que existiren altres cerimònies i actes de caire civil, públic i privat, relacionades amb les diverses etapes prèvies a la seva varada. A partir del moment que es redacta el contracte de construcció fins que s’acaba de construir el buc i es posa a l’aigua es poden arribar a celebrar més de cinc actes, dels quals són molt habituals la festa del romball i la dels anaps. La quantitat d’actes té relació amb la importància del vaixell, ja sigui a causa de les seves dimensions o per qui n’és l’armador

El Barceloneta I. Una embarcación medieval a tingladillo en Barcelona

El año 2008 una intervención arqueológica en un solar cercano al Port Vell de Barcelona permitió estudiar y localizar una importante área del puerto medieval de la ciudad entre el que destacaría el muelle construido en el año 1477 y un pecio de construcción de casco previo y a tingladillo. El presente artículo realiza una aproximación al pecio Barceloneta I desde diferentes enfoques como los estudios palinológicos, dendrocronológicos, además del estudio histórico y arquitectónico. El conjunto de resultados permite situar la embarcación como la evidencia material de las complejas redes de comunicación marítima entre el Atlántico y el Mediterráneo en época Bajo Medieval así como avanzar en el conocimiento de la construcción naval en este periodo

Heritage and the Sea: Maritime History and Archaeology of the Global Iberian World (15th -18th centuries)

This two-volume set highlights the importance of Iberian shipbuilding in the centuries of the so-called first globalization (15th to 18th), in confluence with an unprecedented extension of ocean navigation and seafaring and a greater demand for natural resources (especially timber), mostly oak (Quercus spp.) and Pine (Pinus spp.). The chapters are framed in a multidisciplinary and interdisciplinary line of research that integrates history, Geographic Information Sciences, underwater archaeology, dendrochronology and wood provenance techniques. This line of research was developed during the ForSEAdiscovery project, which had a great impact in the academic and scientific world and brought together experts from Europe and America. The volumes deliver a state-of-the-art review of the latest lines of research related to Iberian maritime history and archaeology and their developing interdisciplinary interaction with dendroarchaeology. This synthesis combines an analysis of historical sources, the systematic study of wreck-remains and material culture related to Iberian seafaring from the 15th to the 18th centuries, and the application of earth sciences, including dendrochronology. The set can be used as a manual or work guide for experts and students, and will also be an interesting read for non-experts interested in the subject.Volume 1 focuses on the history and archaeology of seafaring and shipbuilding in the Iberian early modern world, complemented by case studies on timber trade and supply for shipbuilding, analysis of shipbuilding treatises, and the application of Geographic Information Systems and Databases (GIS) to the study of shipwrecks.Volume 2 focuses on approaches to the study of shipwrecks including a synthesis of dendro-archaeological results, current interdisciplinary case studies and the specialist study of artillery and anchors.Peer reviewe

Las barcas de paso y el retablo de San Bernardino de Siena (1455-1456) del convento de San Francisco de Stampace (Cáller, Cerdeña)

A l’Edat Mitjana, hi havien diferents maneres de creuar un riu. Si era possible, les persones, els animals i els carros buscaven un pas o gual on poder passar a peu, sempre i quan el corrent no fos molt fort ni l’aigua passés de la cintura. Quan no es podia passar a peu es construïren ponts o bé s’utilitzaren barques per a poder passar d’una riba a l’altra. D’aquestes barques de pas n’hi van haver de dos tipus, la primera utilitzada al riu Ebre i la segona a la resta de rius catalans. El retaule de Sant Bernardí del convent de Sant Francesc d’Estampatx (Càller, Sardenya) ens mostra una imatge totalment excepcioanl a la taula on el sant travessà el riu Mincio. L’autor, el barceloní Rafael Tomàs, pintà una barca de pas, de les que anomenem de llibant i castell, com les que coneixia del riu Llobregat.In the Middle Ages, there were different ways to cross a river. People, animals and carriages could either look for a pass or a ford, as long as the current was not too strong and the water level would not reach their waist, or, in some cases, bridges had to be built or they had to use a boat to get to the other side of the river. There were two kinds of boats of passage, the first one was used in the river Ebre and the second one in all the other Catalan rivers. There is an exceptional picture in the altarpiece of Saint Bernadino from the monastery of San Francesco di Stampace (Cagliari, Sardinia) that shows the saint crossing the river Mincio. The author, Rafael Tomàs, from Barcelona, painted a boat of passage, like the ones found in the river Llobregat.En la Edad Media, había diferentes maneras de cruzar un río. Si era posible, las personas, los animales y los carros buscaban un paso o vado donde poder pasar a pie, siempre y cuando la corriente no fuera muy fuerte ni el agua pasara de la cintura. Cuando no se podía pasar a pie se construyeron puentes o bien se utilizaron barcas para poder pasar de una orilla a la otra. De estas barcas de paso hubo de dos tipos, la primera utilizada en el río Ebro y la segunda en el resto de ríos catalanes. El retablo de San Bernardino del convento de San Francisco de Stmapace (Cáller, Cerdeña) nos muestra una imagen totalmente excepcional en la mesa donde el santo atravesó el río Mincio. El autor, el barcelonés Rafael Tomàs, pintó una barca de paso, como las que conocía del río Llobregat