Sa Festa Des Motoret. Anàlisi de les desigualtats de gènere en l’esfera festiva del poble de Llubí

Treballs Finals de Grau Antropologia Social i Cultural, Facultat de Geografia i Història, Universitat de Barcelona, Curs: 2013-2014, Tutor: Camila del Mármol CartañáLes festes populars són un reflex de la realitat social d’una comunitat. A través del seu estudi podem descobrir les estructures fonamentals que sostenen una societat, així com les dinàmiques que la regeixen. En aquest article presento el cas de la Festa des Motoret, un esdeveniment festiu que té lloc en un petit poble de l’illa de Mallorca. En la festa, les dones hi tenen restringida la seva participació, no podent desenvolupar més que el paper d’espectadores. A través de l’anàlisi de les relacions de gènere que operen en aquesta festivitat, es pretén descobrir quins són els mecanismes que legitimen i reprodueixen una desigual distribució de posicions de poder en l’esfera festiva del poble

Wilder l'artesà

Abstract not availabl

Global behaviour of the period function for some degenerate centers

We study the global behaviour of the period function on the period annulus of degenerate centers for two families of planar polynomial vector fields. These families are the quasi-homogeneous vector fields and the vector fields given by the sum of two quasi-homogeneous Hamiltonian ones. In the first case we prove that the period function is globally decreasing, extending previous results that deal either with the Hamiltonian quasi-homogeneous case or with the general homogeneous situation. In the second family, and after adding some more additional hypotheses, we show that the period function of the origin is either decreasing or has at most one critical period and that both possibilities may happen. This result also extends some previous results that deal with the situation where both vector fields are homogenous and the origin is a non-degenerate center

Evolució del cultiu de les varietats de raïm a les Balears

La vinya (Vitis vinifera L.) és una planta de la família de les vitàcies. Els seus inicis es remunten a l'Eocè, encara que el gènere vinifera aparegui al Pleistocè. Segons les troballes de vinya silvestre, la domesticació d'aquest cultiu es va estendre per la perifèria de la Mediterrània. Les primeres troballes a Mallorca són grans de raïm a les excavacions talaiòtiques (Aramburu, 2007). Des de Plini (24-79 d. de C.) fins a les darreres incorporacions de varietats autoritzades, en aquesta publicació s'ha intentat fer un recull exhaustiu de totes les referències trobades fins ara per tal de poder esbrinar l'origen i l'evolució d'aquest cultiu a les Illes Balears, fent especial atenció a les diferents varietats que s'han cultivat i que encara es cultiven a les Illes.La vid (Vitis vinifera L.) es una planta de las vitáceas, sus inicios se remontan al Eoceno aunque el género vinífera comienza en el Pleistoceno. Según los hallazgos de vid silvestre, la distribución de la domesticación se centraría en la periferia del Mediterráneo. Los primeros hallazgos en Mallorca son semillas de uvas encontradas en las excavaciones del poblado talayótico de Ses Païses, en Artà, Mallorca (Aramburu, 2007). Desde Plinio (24-79 d. de C.) hasta las últimas incorporaciones de variedades autorizadas, en esta publicación se ha intentado hacer una recopilación exhaustiva de todas las referencias encontradas hasta la actualidad para poder averiguar el origen y la evolución de este cultivo en las Islas Baleares, poniendo especial atención a las diferentes variedades que se han cultivado y que se cultivan en las Islas

Les Varietats minoritàries de les Illes Balears

És conegut i palpable l'interès creixent per les varietats minoritàries de vinya en les diferents comunitats de tot el territori espanyol. Aquest interès respon, en la majoria dels casos, a una recerca d'originalitat i tipicitat del vi lligada a la regió. La recuperació, la protecció i la difusió d'aquestes varietats minoritàries té també, a més d'importància econòmica, importància des del punt de vista cultural i patrimonial, ja que representa la preservació del patrimoni vitícola de la regió i, per tant, un fre a l'erosió genètica que afecta aquest cultiu. L'estudi més complet de la col· lecció de les Illes Balears es va centrar en la caracterització i l'avaluació de l'aptitud enològica d'aquestes varietats, dins del projecte «Caracterización morfológica y agronómica de variedades autóctonas de Baleares y evaluación de su aptitud enológica: composición antociánica y perfil aromático». Gràcies a aquest estudi, disposem de la descripció ampelogràfica i agronòmica de les varietats analitzades, a més d'un coneixement del seu potencial enològic (Escalona et al., 2009a i 2009b). En aquesta comunicació es presenta un resum dels resultats obtinguts i, per tant, una descripció de les varietats més interessants.Es conocido y palpable el interés por las variedades minoritarias de vid en todo el territorio español. Este interés responde, en la mayoría de los casos, a una búsqueda de originalidad y tipicidad ligada a la región. La recuperación, protección y difusión de estas variedades minoritarias tiene una importancia no sólo económica sino también desde el punto de vista cultural y patrimonial, ya que supone la preservación del patrimonio vitícola de la región y por lo tanto un freno a la erosión genética que afecta a este cultivo. El estudio más completo de la colección de variedades de las Islas Baleares se centró en su caracterización y en la evaluación de su aptitud enológica, dentro del proyecto «Caracterización morfológica y agronómica de variedades autóctonas de Baleares y evaluación de su aptitud enológica: composición antociánica y perfil aromático». Gracias a este estudio, se dispone actualmente de su descripción ampelográfica y agronómica, así como de un conocimiento de su potencial enológico (Escalona et al., 2009a y 2009b). En la presente comunicación se presenta un resumen de los resultados obtenidos y, por lo tanto, una descripción de las variedades más interesantes

Genetic diversity and relationships in accessions from different cultivar groups and origins in the tree tomato (Solanum betaceum Cav.)

Abstract Tree tomato (Solanum betaceum) is an Andean small tree cultivated for its juicy fruits. Little information is available on the characterization of genetic resources and breeding of this neglected crop. We have studied the molecular diversity with AFLP markers using 11 combinations of primers of a collection of 25 S. betaceum accessions belonging to four cultivar groups, most of which had been previously morphologically characterized, as well as one accession of the wild relative S. cajanumense.Atotal of 197 AFLP fragments were scored, of which 84 (43 %) were polymorphic. When excluding S. cajanumense from the analysis, the number of polymorphic AFLP fragments was 78 (40 %). Unique AFLP fingerprints were obtained for every accession, but no AFLP fragments specific and universal to any of the four cultivar groups were found. The total genetic diversity (HT) of cultivated accessions was HT = 0.2904, while for cultivar groups it ranged from HT = 0.1846 in the orange group to HT = 0.2498 in the orange pointed group. Genetic differentiation among cultivar groups (GST) was low (GST = 0.2248), which was matched by low values of genetic distance among cultivar groups. The diversity of collections from Ecuador, which we hypothesize is a center of diversity for tree tomato, was similar to that from other origins (HT = 0.2884 and HT = 0.2645, respectively). Cluster and PCoA analyses clearly separated wild S. cajanumense from the cultivated species. However, materials of different cultivar groups and origins were intermingled in both analyses. The Mantel test correlation coefficient of the matrices of morphological and AFLP distances was low (-0.024) and non-significant. Overall, the results show that a wide diversity is present in each of the cultivar groups, indicate that Ecuador may be regarded as a center of accumulation of diversity for this crop, and confirm that AFLP and morphological characterization data are complementary. The results obtained are of value for the conservation of genetic resources and breeding of tree tomato, as an assessment of the genetic diversity and relationships among differe

Canards, Folded Nodes, and Mixed-Mode Oscillations in Piecewise-Linear Slow-Fast Systems

Canard-induced phenomena have been extensively studied in the last three decades, from both the mathematical and the application viewpoints. Canards in slow-fast systems with (at least) two slow variables, especially near folded-node singularities, give an essential generating mechanism for mixed-mode oscillations (MMOs) in the framework of smooth multiple timescale systems. There is a wealth of literature on such slow-fast dynamical systems and many models displaying canard-induced MMOs, particularly in neuroscience. In parallel, since the late 1990s several papers have shown that the canard phenomenon can be faithfully reproduced with piecewise-linear (PWL) systems in two dimensions, although very few results are available in the three-dimensional case. The present paper aims to bridge this gap by analyzing canonical PWL systems that display folded singularities, primary and secondary canards, with a similar control of the maximal winding number as in the smooth case. We also show that the singular phase portraits are compatible in both frameworks. Finally, we show using an example how to construct a (linear) global return and obtain robust PWL MMOs

Nonlinear estimation of synaptic conductances via piecewise linear systems

This volume contains extended abstracts outlining selected talks and other selected presentations given by participants throughout theWe use the piecewise linear McKean model to present a proof-of-concept to address the estimation of synaptic conductances when a neuron is spiking. Using standard techniques of non-smooth dynamical systems, we obtain an approximation of the period in terms of the parameters of the system which allows to estimate the steady synaptic conductance of the spiking neuron. The method gives also fairly good estimations when the synaptic conductances vary slowly in timePeer ReviewedPostprint (published version