Patrons d'associació de l'estructura tonal en català

Com és sabut, la realització dels contorns entonatius en seqüències curtes (o contextos de xoc accentual) desencadenen tota mena de processos de reorganització gestual per tal d'«adaptar» la corba melòdica a la manca d'espai. En aquest sentit, els treballs de Grønnum (1991) i de Ladd (1996) constaten l'existència de dues estratègies d'adaptació d'una estructura tonal complexa a monosíl·labs: la compressió (o realització completa de la forma subjacent del contorn) i el truncament (o elisió de la primera o l'última part d'aquest). Aquest article se centra en la descripció dels contorns entonatius anomenats «neutres» del català central (declaratiu, interrogatiu, imperatiu i exhortatiu) i examina en detall els processos d'adaptació temporal d'aquests patrons a enunciats amb poc material segmental (seqüències monosil·làbiques i seqüències que contenen només una síl·laba accentuada). El català presenta una tendència molt marcada al manteniment de la forma global del contorn, tendència que es manifesta en tots els contorns examinats llevat de la interrogació absoluta. L'article demostra com els casos aparents de «reorganització gestual» s'expliquen fàcilment mitjançant un procediment d'associació d'esquerra a dreta de les unitats tonals amb les posicions mètriques disponibles de l'enunciat. Aquest adopta una o altra forma fonètica segons el nombre de síl·labes fortes que conté. Així, en comparació amb d'altres models de representació als quals els cal postular la coexistència de dues formes entonatives, el model autosegmental (Pierrehumbert 1980) permet derivar de forma directa els patrons resultants en seqüències curtes.It is widely accepted that the phonetic realization of intonation contours over short utterances triggers a gestural reorganization of the tones involved. According to the way intonation contours are realized in these sequences, Grønnum (1991) and Ladd (1996) have observed two strategies, compression(or complete realization of the melodic form) and truncation (or elision of the initial/final part of the contour). This article describes the so-called «neutral» contours in Central Catalan (specifically, declarative, interrogative and imperative sentence-types) and examines the process of temporal realization of these tunes over short utterances (monosyllabic phrases and utterances containing just one stressed syllable). Catalan is a strongly compressing language, a tendency shown by all tunes except for the interrogative one. The article shows how the apparent cases of «gestural reorganization» can be explained by a left-to-right association of the pitch accents involved in the phonological tune with the metrically strong positions available in the sentence. Thus, each contour adopts two different shapes according to the number of tonic syllables it contains. Pierrehumbert's model of tonal representation can therefore obtain in a straightforward way the resulting contours, showing its superiority over other representational models

Compensatory Lengthening by Vowel and Consonant Loss in Early Friulian

La majoria de romanistes ha reconegut que les llengües romàniques que han desenvolupat un contrast entre vocals llargues i curtes ho han fet a través d'un allargament automàtic de les vocals accentuades en síl·laba oberta (Lausberg 1985). Aquest, però, no és el cas d'alguns dialectes del nord d'Itàlia com el friulà o el milanès, on observem contrastos com els següents: FININITU > [finí:t] vs. FINITA > [finide]. El que tradicionalment s'ha interpretat en el cas del friulà és que les vocals es van allargar només davant una consonant oral sonora que es trobava a final de paraula. Aquest treball demostra que el procés d'allargament de vocals en friulà antic es pot entendre millor si adoptem una concepció moraica de la síl·laba i el pes sil·làbic. Es proposa que l'allargament vocàlic prové de la compensació per la pèrdua de la vocal final. Així, mentre FINITU perd l'última vocal i compensa la vocal precedent, allargant-la, FINITA no l'elideix i, conseqüentment, la vocal tònica resta curta

Correlats acústics de l'accent secundari en català

Aquest estudi analitza els correlats acústics de l’accent secundari en català. En primer lloc, s’ha dut a terme un experiment de producció l’objectiu del qual és comparar els paràmetres de duració, F0 i intensitat de síl·labes amb els següents suposats nivells accentuals: (1) sense accent (picà); (2) amb accent primari (pica); (3) amb accent rítmic (picaresca); (4) amb accent secundari en mots compostos (picaferro). Els resultats mostren que els accents secundaris dels tipus examinats en aquest article no presenten correlats acústics fiables que els caracteritzin i que els diferenciïn de les vocals àtones. En segon lloc, s’ha realitzat un experiment de percepció que demostra que els oients confonen les síl·labes àtones amb les síl·labes amb accents rítmic i secundari en compostos. Per una banda, es confirma pel català un fet demostrat en llengües com el grec (Arvaniti 1994), el castellà(Prieto i van Santen 1996, Scharf et al. 1995, Díaz-Campos 2002) i el polonès (Scharf et al. 1995): mentre que els oients tendeixen a regularitzar els accents i a sentir accents rítmics alterns, hi ha ben poca evidència física d’aquest ritme en la cadena parlada (vg. Hayes 1995:30-31). Per altra banda, es confirma, en contra de la creença tradicional, el comportament àton del primer element de mots compostos defensat per Mascaró (1983) i Recasens (1993), en contrast amb el comportament tònic dels adverbis en –ment, que sovint es pronuncien amb un accent tonal en el primer element (vg. secció 2.2).This study aims at examining the acoustic correlates of secondary stress in Catalan. First, we carried out a production experiment which compared measures of duration, F0 and amplitude of syllables with 4 types of purported prominence: (1) no stress (picà); (2) primary stress (píca); (3) rhythmic stress (pìcarésca); (4) secondary stress in compounds (pìcaférro). The results show that there are no robust acoustic correlates for secondary stresses, and that such vowels are not acoustically different from unstressed syllables. Secondly, a perception experiment carried out with the same groups of syllables demonstrates that hearers tend to perceive secondary stresses as syllables with no stress. Summing up, this article shows something that has been shown recently for languages such as Greek (Arvaniti 1994), Spanish (Prieto & van Santen 1996, Scharf et al. 1995, Díaz-Campos 2002), and Polish (Scharf et al. 1995), namely, while hearers tend to regularize rythm and hear rhythmic accents on alternating syllables, there is little physical evidence for this kind of stresses in connected speech (vg. Hayes 1995:30-31). On the other hand, the article confirms, against the traditional view, that first elements of compounds are unstressed in the phonetic level, regardless of the fact that vowels in these positions are not reduced (Mascaró 1983, Recasens 1993, among others). This contrasts with the behavior of –ment adverbs, which are generally pronounced with a pitch accent on the first element (cf. Section 2.2)

Aproximació als contorns tonals del català central

The present study provides a preliminary description of a wide variety of pitch contours in Central Catalan, and shows that the phonological framework developed by Pierrehumbert (1980) and her colleagues successfully accounts for their relevant intonational distinctions. Compared to English, Central Catalan seems to make use of a wider inventory of pitch accents, namely, H*, L*, !L+H*, L*+H, H+L*, H+!, H*+L, and L+H*+H (a summary of the pitch accent plus boundary tone combinations is given at the end). As the model predicts, the relative alignment of the H and L levels with respect to the accented syllable triggers intonational oppositions in Catalan. For example, the distinction between an echo and a neutral pronunciation of a question like Què volia ahir en Joan? can be expressed with the use of H+L* vs. H*+L pitch accents respectively

L'Adquisició de les codes en català i en castellà

Se sap que la freqüència d?exposició a les codes sil·làbiques en una determinada llengua n?afavoreix l?adquisició. Català i castellà difereixen substancialment en la distribució de les codes a través del lexicó (el català en té moltes més en posició final accentuada: veg. esp. caballo, cat. cavall). Aquest article investiga aquest procés d?adquisició posant en relació aquesta diferència freqüencial amb factors de prominència acústica com la presència de l?accent i la posició de la síl?laba en el mot. Vam dur a terme un experiment de producció de mots amb 16 nens de dos anys d?edat. Els materials contenien monosíl?labs i quatre tipus de bisíl?labs (troqueus o iambes, amb coda final o medial). Els resultats de l?experiment avalen la idea que els xiquets són ben sensibles a la freqüència específica de les codes en la seua llengua ambiental.The acquisition of codas in Catalan and Castilian. It is known that frequent exposure to syllable codas in a language encourages acquisition of them. Catalan and Castilian differ substantially in the distribution of codas in their lexical hoards (Catalan has many more in final stressed position (cf. Cast. caballo, Cat. cavall). This article studies the acquisition process by relating this difference of frequency to factors of acoustic prominence and the position of the word stress. We carried out a word production experiment with sixteen two-year olds. The materials used were composed of monosyllables and four types of bisyllabic form (trochees and iambs with word-medial or word-final codas). The results corroborate the idea that children are very sensitive to the specific frequency of codas in their language environment

The Development of Codas in Catalan

This paper focuses on the development of syllable-final consonants in Catalan. Developmental data by four Catalan-speaking children (Serra-Solé corpus in CHILDES) has revealed that codas appear with the very first word productions. The role of the following factors in the development of coda acquisition has been systematically analyzed: within-word position, stress, morphological import and segmental composition. The paper presents empirical evidence in favor of the privileged status of metrically prominent syllables (or heads and edges of feet) in licensing coda consonants in Catalan: it is clear that stressed syllables make their coda available before unstressed syllables, independently of within-word position or morphological import. Similarly, word-final positions are privileged and codas in word-final position are acquired earlier than those in wordmedial position. Our results also contribute to the discussion about the potential facilitating effect of morphology in phonological acquisition. While Freitas, Miguel & Hub Faria (2001) find evidence for an early emergence of plural markers (expressed as word-final coda fricative [-ʃ]) in European Portuguese, Lleó (2003) reports late acquisition of plural markers (word-final coda fricative [-s]) in Spanish. The Catalan data, like the Spanish data, show that morphological codas are acquired relatively late

La notación prosódica del español: una revisión del Sp-ToBI

El principal objetivo de este artículo es presentar una nueva propuesta de etiquetaje prosódico del español mediante el modelo métrico-autosegmental de análisis entonativo, Sp_ToBI (Spanish ToBI). Para esta versión de Sp_ToBI nos hemos basado en 1) trabajos tradicionales sobre la entonación del español, 2) una revisión de artículos anteriores sobre el Sp_ToBI y 3) un análisis sistemático de las variedades de español peninsular de Madrid y Sevilla y de la variedad de Ciudad de México. Las unidades fonológicas que constituyen esta versión del Sp_ToBI son las siguientes. El sistema cuenta con dos acentos tonales monotonales (L* y H*) y cuatro acentos tonales bitonales (L*+H, L+H*, L+>H* y H+L*). Los tonos altos H pueden presentar escalonamiento ascendente o descendente. En cuanto a tonos de frontera destacamos tres tonos monotonales (L%, H%, M%), tres tonos bitonales (LH%, HL% y HH%) y un tono tritonal (LHL%). En línea con estudios anteriores descartamos la presencia de tonos de frase. Las novedades de esta propuesta en relación con la primera versión del Sp_ToBI son básicamente tres: 1) la presencia de L* como acento tonal, 2) el triple contraste de acentos tonales ascendentes (L*+H, L+H* y L+>H*) y 3) la existencia de tonos de frontera bitonales y tritonales.The aim of this paper is to present a new proposal of prosodic transcription for Spanish intonation within the autosegmental-metrical framework, Sp_ToBI (Spanish ToBI). This proposal has been based on 1) traditional descriptions of Spanish intonation, 2) a revision of previous works on Sp_ToBI, and 3) a systematic analysis of the Madrid, Sevilla, and Mexico City accents. The phonological units that we propose in this version of Sp_ToBI are the following ones. The system has two monotonal pitch accents (L* and H*) and four bitonal pitch accents (L*+H, L+H*, L+>H* and H+L*). The H tones can be produced with upstep or downstep. As far as boundary tones are concerned, Spanish has three monotonal tones (L%, H%, M%), three bitonal tones (LH%, HL% y HH%) and a tritonal tone (LHL%). In line with previous studies, no phrase accents are found in Spanish intonation. This version of Sp_ToBI includes three new aspects with respect to the former model: 1) the existance of an L* pitch accent, 2) the three-way contrast of rising accents (L*+H, L+H* and L+>H*) and 3) the presence of bitonal and tritonal boundary tones.El principal objetivo de este artículo es presentar una nueva propuesta de etiquetaje prosódico del español mediante el modelo métrico-autosegmental de análisis entonativo, Sp_ToBI (Spanish ToBI). Para esta versión de Sp_ToBI nos hemos basado en 1) trabajos tradicionales sobre la entonación del español, 2) una revisión de artículos anteriores sobre el Sp_ToBI y 3) un análisis sistemático de las variedades de español peninsular de Madrid y Sevilla y de la variedad de Ciudad de México. Las unidades fonológicas que constituyen esta versión del Sp_ToBI son las siguientes. El sistema cuenta con dos acentos tonales monotonales (L* y H*) y cuatro acentos tonales bitonales (L*+H, L+H*, L+>H* y H+L*). Los tonos altos H pueden presentar escalonamiento ascendente o descendente. En cuanto a tonos de frontera destacamos tres tonos monotonales (L%, H%, M%), tres tonos bitonales (LH%, HL% y HH%) y un tono tritonal (LHL%). En línea con estudios anteriores descartamos la presencia de tonos de frase. Las novedades de esta propuesta en relación con la primera versión del Sp_ToBI son básicamente tres: 1) la presencia de L* como acento tonal, 2) el triple contraste de acentos tonales ascendentes (L*+H, L+H* y L+>H*) y 3) la existencia de tonos de frontera bitonales y tritonales

Leading tone alignment in occitan disapproval statements

L'accent nuclear ascendent-descendent de les oracions expressant desacord en occità consta de tres tons: LH+L*. En comptes de precedir el to asterisc ("starred tone") a un interval fix en temps normalitzat (Pierrehumbert & Beckman 1989), els tons menadors ("leading tones") L i H s'alineen amb determinats punts d'ancoratge de la cadena de segments: les fronteres dreta i esquerra de la síl·laba pretònica, respectivament. El model de Grice (1995b) per a l'estructura dels accents tonals permet donar compte d'aquest patró d'alineació incloent els tons menadors en un node diferent que precedeix el que domina to seguidor ("trailing tone") i to asterisc.The rising-falling nuclear pitch accent of Occitan disapproval statements consists in three tonal targets: LH+L*. Instead of leading the starred tone at a fixed interval in normalized time (Pierrehumbert and Beckman 1989), the two L and H leading tone targets align with determinate anchoring points in the segmental stream, namely the left and right edges of the preaccentual syllable, respectively. Grice's (1995b) model for pitch accent structure allows accounting for this alignment pattern since it includes leading tones within a different node that precedes the one that dominates starred and trailing tones

Anàlisi acústica de la resolució de xocs accentuals en català

Aquest estudi analitza el procés de producció de dues síl·labes que es troben en posició de xoc accentual en català i descriu les principals estratègies de resolució que utilitza la llengua en aquests contextos. En primer lloc, s’ha dut a terme un experiment de percepció (500 judicis) que demostra un alt grau de confusió entre síl·labes accentuades en posició de xoc i síl·labes àtones (camí net vs. caminet): això demostra que la primera síl·laba implicada en el xoc experimenta una desaccentuació gairebé sistemàtica. En segon lloc, s’ha realitzat un experiment de producció que consta de triplets d’oracions (576 realitzacions) i en què es compara una mateixa síl·laba (vi, pi) en tres condicions prosòdiques distintes: context de xoc accentual (vi blanc, pi gros); tònica seguida d’àtona (vi blanquet, pi grosset); i àtona (vinet blanc, pinet gros). Els resultats mostren que la durada i l’amplitud no són correlats acústics fiables de la percepció de desaccentuació; el contorn d’F0, en canvi, es manifesta com el principal indici acústic de la desaccentuació. En definitiva, aquest article demostra que el català presenta una estratègia general de reparació de xocs, l’afebliment o la completa desaccentuació del primer accent implicat en el xoc (bon home [ b mכn'כə], bon vi [b כm ‘bi]) i que aquesta estratègia es fa palesa a nivell acústic a través de l’organització tonal de l’enunciat.This study aims at examining the production process of two syllables in a clash context and at describing the stress clash resolution strategies used in Catalan. First, we carried out a perception experiment (500 target sentences) which proved a high level of confusion between stressed syllables in a clash environment and unstressed syllables (camí net vs. caminet): this demonstrates the systematic destressing of the first syllable in the clash. Secondly, a production experiment was carried out with groups of three sentences (576 utterances) in which always the same syllable was compared (pi, vi) in three different prosodic conditions: clash context (vi blanc, pi gros), stressed syllable followed by unstressed syllable (vi blanquet, pi grosset), and unstressed syllable (vinet blanc, pinet gros). The results show that duration and amplitude are not robust acoustic correlates of the perception of deaccenting; conversely, the F0 contour seems to be the main cue of destressing in such clash contexts. Summing up, this article shows that Catalan uses a general strategy in stress clash resolution, the weakening or complete deaccenting of the first stress in the clash (bon home[ b mכn'כə], bon vi [b כm ‘bi]), and furthermore, that this strategy is directly reflected in the tonal organization of the sentence

L'etiquetatge prosòdic Cat_ToBI

L'article presenta el primer sistema complet d'etiquetatge prosòdic per al català basat en el model mètric autosegmental: el Catalan ToBI o Cat_ToBI. La proposta es basa en resultats d'estudis anteriors i en una anàlisi qualitativa d'un corpus de diferents dialectes del català. Les unitats fonològiques que formen el sistema són les següents. Pel que fa als accents tonals, H*, L*, L+H*, L+>H*, L*+H, H+L* i l'accent tritonal L+H*+L en alguerès, així com els tons alts amb esglaonament ascendent i descendent (¡H* i !H*). Pel que fa als accents de frontera, es proposa un únic tipus de to de frontera i es prescindeix dels accents de frase. Aquests tons de frontera poden ser alts, mitjans o baixos i poden ser monotonals (H%, M%, L%) o aparèixer en combinacions bitonals (LH%, HH%, MM% i HL%) o tritonals (LHL%). El principal objectiu del sistema Cat_ToBI és que serveixi de referència per a la sistematització fonològica de la prosòdia del català i com a eina per a l'anotació prosòdica de corpus oralsThis paper describes the conventions proposed in the first prosodic transcription system within the Tones and Break Indices (ToBI) framework for Catalan: Catalan ToBI or Cat_ToBI. The proposal is based on the previous literature on Catalan intonation and a qualitative analysis of a corpus of spoken Catalan that covers several dialects. In the tone tier, Catalan distinguishes among the following accent types: H*, L*, L+H*, L+>H*, L*+H, H+L*, the tritonal L+H*+L (Alguerese), and the downstepped and upstepped variants of H (¡H* and !H*). The model differs from the English ToBI model in that there is no phrase accent category and that only one type of boundary tone occurs to the right of intermediate and intonational phrase boundaries. Catalan distinguishes among the following boundary tones: H%, M%, L%, which can be monotonal or can group into bitonal (LH%, HH%, MM% and, HL%) or tritonal combinations (LHL%). The main aims of the Cat_ToBI system are to serve to improve our knowledge about Catalan intonation and to provide a tool to prosodically annotate oral corpor