13 research outputs found

    Tratamiento ambulatorio de la diverticulitis aguda no complicada : impacto sobre los costes sanitarios

    Get PDF
    OBJETIVOS: Se ha demostrado previamente que el tratamiento ambulatorio de la diverticulitis aguda no complicada es seguro, eficaz y aplicable en la mayoría de los pacientes que toleran la dieta oral y que tienen un adecuado apoyo familiar. El objetivo de este estudio es cuantificar el impacto que el tratamiento ambulatorio tiene en la reducción de costes sanitarios. MATERIAL Y MÉTODOS: Estudio comparativo retrospectivo realizado sobre una base de datos mantenida de forma prospectiva. Periodo de estudio: enero del 2005 hasta junio del 2011. Grupo de estudio: pacientes diagnosticados de diverticulitis aguda no complicada tratados con antibióticos vía oral de forma ambulatoria (7-10 días). Grupo control: pacientes diagnosticados de diverticulitis aguda no complicada que cumplían criterios de tratamiento ambulatorio pero que fueron ingresados con tratamiento antibiótico endovenoso (7-10 días). El diagnóstico se confirmó mediante TC abdominal. Se han analizado las características de los pacientes y los motivos del ingreso así como el resultado del tratamiento. El análisis de costes se ha realizado mediante el sistema "full costing", sumación de todos los costes variables (costes directos) más el conjunto de costes generales repartidos por actividad (costes indirectos) y que incluye los gastos en urgencias, unidad de hospitalización, laboratorio, radiología y farmacia. Se ha añadido el coste del tratamiento ambulatorio tanto en el grupo de estudio (tratamiento completo) como en el grupo control, cuando completaron el tratamiento una vez dados de alta. Se ha realizado el análisis comparativo según intención de tratamiento. RESULTADOS: Se incluyeron 136 pacientes, 90 en el grupo de estudio y 46 en el grupo control. No hubo diferencias en la edad, sexo, número de episodios anteriores, fiebre o leucocitosis entre los dos grupos. Los motivos de tratamiento hospitalario más frecuentes fueron: ingreso en la fase inicial del protocolo, decisión del médico de guardia o negativa del paciente al tratamiento ambulatorio. Cinco de los 90 pacientes del grupo de estudio precisaron ingreso por persistencia del dolor o vómitos mientras que 2 de los pacientes del grupo control reingresaron por recurrencia de la sintomatología (5,5% vs. 4,3%; p=0,7). Ninguno de estos pacientes precisó cirugía urgente. El coste global por episodio fue de 882±462 euros en el grupo de estudio frente a 2376±830 euros en el grupo control (p=0,0001). CONCLUSION El tratamiento ambulatorio de la diverticulitis agua no sólo es seguro y eficaz sino que también reduce más de un 50% los costes sanitarios. Palabras clave: Diverticulitis aguda. Tratamiento ambulatorio. Impacto sobre coste sanitarioOBJECTIUS: S'ha demostrat prèviament que el tractament ambulatori de la diverticulitis aguda no complicada és segur, eficaç i aplicable en la majoria dels pacients que toleren la dieta oral i que tenen un bon suport familiar. L'objectiu d'aquest estudi és quantificar l'impacte que el tractament ambulatori té en la reducció dels costos sanitaris. MATERIAL I MÈTODES: Estudi comparatiu retrospectiu realitzat sobre una base de dades mantinguda de forma prospectiva. Període d'estudi: del gener del 2005 fins al juny del 2011. Grup d'estudi: pacients diagnosticats de diverticulitis aguda no complicada tractats amb antibiòtics via oral ambulatòriament ( 7-10 dies ). Grup control: pacients diagnosticats de diverticulitis aguda no complicada que acomplien criteris de tractament ambulatori però van ser ingressats amb tractament antibiòtic endovenós ( 7-10dies ). El diagnòstic es va confirmar mitjançant TC abdominal. S'han analitzat les característiques dels pacients , els motius d'ingrés i el resultat del tractament. L'anàlisi de costos s'ha realitzat mitjançant el sistema "full costing", suma de tots els costos variables (directes) més el conjunt de costos generals repartits per activitats (indirectes), inclusos els costos a urgències, sala d'hospitalització, laboratori, radiologia i farmàcia. S'ha afegit el cost del tractament ambulatori tant en el grup d'estudi ( tractament complet ) com en el grup control, quan van completar el tractament un cop donats d'alta. S'ha realitzat l'anàlisi comparatiu per intenció de tractar. RESULTATS: Es van incloure 136 pacients, 90 en el grup d'estudi i 46 en el grup control. No existien diferències d'edat, sexe, nombre d'episodis anteriors, febre o leucocitosis entre els dos grups. Els motius de tractament hospitalari més freqüents foren: ingrés a la fase inicial del protocol, decisió del metge de guàrdia o negativa del pacient a rebre tractament ambulatori. 5 dels 90 pacients del grup estudi van precisar ingrés hospitalari per persistència del dolor o vòmits mentre que 2 dels pacients del grup control van reingressar per recurrència de la simptomatologia ( 5,5% vs. 4,3%; p=0,7). Cap d'aquests pacients va ser operat d'urgències. El cost global per episodi va ser de 882±462 euros en el grup d'estudi, en front els 2376±830 euros en el grup control ( p=0,0001). CONCLUSIÓ: El tractament ambulatori de la diverticulitis aguda no només és segur i efectiu sinó que també redueix en més d'un 50% els costos sanitaris

    A propensity-score-matched analysis of laparoscopic vs open surgery for rectal cancer in a population-based study

    Get PDF
    Aim: the oncological risk/benefit trade-off for laparoscopy in rectal cancer is controversial. Our aim was to compare laparoscopic vs open surgery for resection of rectal cancer, using unselected data from the public healthcare system of Catalonia. Methods: this was a multicentre retrospective cohort study of all patients who had surgery with curative intent for primary rectal cancer at Catalonian public hospitals from 2011 to 2012. We obtained follow-up data for up to 5 years. To minimize the differences between the two groups, we performed propensity score matching on baseline patient characteristics. We used multivariate Cox proportional hazards regression analyses to assess locoregional relapse at 2 years and death at 2 and 5 years. Results: of 1513 patients with Stage I-III rectal cancer, 933 (61.7%) had laparoscopy (conversion rate 13.2%). After applying our propensity score matching strategy (2:1), 842 laparoscopy patients were matched to 517 open surgery patients. Multivariate Cox analysis of death at 2 years [hazard ratio (HR) 0.65, 95% CI 0.48, 0.87; P = 0.004] and 5 years (HR 0.61, 95% CI 0.5, 0.75; P < 0.001) and of local relapse at 2 years (HR 0.44, 95% CI 0.27, 0.72; P = 0.001) showed laparoscopy to be an independent protective factor compared with open surgery. Cconclusions: laparoscopy results in lower locoregional relapse and long-term mortality in rectal cancer in unselected patients with all-risk groups included. Studies using long-term follow-up of cohorts and unselected data can provide information on clinically relevant outcomes to supplement randomized controlled trials

    Leveraging a nationwide infection surveillance program to implement a colorectal surgical site infection reduction bundle: a pragmatic, prospective and multicentre cohort study

    Full text link
    Background: Bundled interventions usually reduce surgical site infection (SSI) when implemented at single hospitals, but the feasibility of their implementation at nationwide level and their clinical results are not well established. Materials and methods: Pragmatic interventional study to analyse the implementation and outcomes of a colorectal surgery care bundle within a nationwide quality improvement program. The bundle consisted of: antibiotic prophylaxis, oral antibiotic prophylaxis (OAP), mechanical bowel preparation (MBP), laparoscopy, normothermia, and a wound retractor. Control (CG) and Intervention (IG) groups were compared. Overall SSI, superficial (S-SSI), deep (D-SSI) and organ/space (O/S-SSI) rates were analysed. Secondary endpoints included microbiology, 30-day mortality and hospital stay (LOS). Results: A total of 37,849 procedures were included, 19,655 in the CG and 18,194 in the IG. In all, 5,462 SSIs (14.43%) were detected: 1,767 S-SSI (4.67%), 847 D-SSI (2.24%) and 2,838 O/S-SSI (7.5%). Overall SSI fell from 18.38% (CG) to 10.17% (IG), OR 0.503, [0.473-0.524]. O/S-SSI rates were 9.15% (CG) and 5.72% (IG), OR 0.602, [0.556-0.652]. The overall SSI rate was 16.71% when no measure was applied and 6.23% when all six were used. Bundle implementation reduced the probability of overall SSI (OR 0.331; CI95 0.242, 0.453), and also O/S-SSI rate (OR 0.643; CI95 0.416, 0.919). In the univariate analysis, all measures except normothermia were associated with a reduction in overall SSI, while only laparoscopy, OAP, and MBP were related with a decrease in O/S-SSI. Laparoscopy, wound retractor and OAP decreased overall SSI and O/S-SSI in the multivariate analysis. Conclusions: In this cohort study, the application of a specific care bundle within a nationwide nosocomial infection surveillance system proved feasible, and resulted in a significant reduction in overall and O/S-SSI rates in elective colon and rectal surgery. The OR for SSI fell between 1.5 and 3 times after the implementation of the bundle

    International Consensus on Diverticulosis and Diverticular Disease. Statements from the 3rd International Symposium on Diverticular Disease

    Get PDF
    The statements produced by the Chairmen and Speakers of the 3rd International Symposium on Diverticular Disease, held in Madrid on April 11th-13th 2019, are reported. Topics such as current and evolving concepts on the pathogenesis, the course of the disease, the news in diagnosing, hot topics in medical and surgical treatments, and finally, critical issues on the disease were reviewed by the Chairmen who proposed 39 statements graded according to level of evidence and strength of recommendation. Each topic was explored focusing on the more relevant clinical questions. The vote was conducted on a 6-point scale and consensus was defined a priori as 67% agreement of the participants. The voting group consisted of 124 physicians from 18 countries, and agreement with all statements was provided. Comments were added explaining some controversial areas

    Nutrición parenteral domiciliaria en España, 2019: informe del Grupo de Nutrición Artificial Domiciliaria y Ambulatoria NADYA

    Get PDF
    RESUMEN Objetivo: comunicar los datos de nutrición parenteral domiciliaria (NPD) obtenidos del registro del grupo NADYA-SENPE (www.nadyasenpe.com) del año 2019. Material y métodos: análisis descriptivo de los datos recogidos de pacientes adultos y pediátricos con NPD en el registro NADYA-SENPE desde el 1 de enero al 31 de diciembre de 2019. Resultados: se registraron 283 pacientes (51,9 %, mujeres), 31 niños y 252 adultos procedentes de 47 hospitales españoles, lo que representa una tasa de prevalencia de 6,01 pacientes/millón de habitantes/año 2019. El diagnóstico más frecuente en los adultos fue “oncológico paliativo” y “otros” (21,0 %). En los niños fue la enfermedad de Hirschsprung junto a la enterocolitis necrotizante, las alteraciones de la motilidad intestinal y la pseudoobstrucción intestinal crónica, con 4 casos cada uno (12,9 %). El primer motivo de indicación fue el síndrome del intestino corto tanto en los niños (51,6 %) como en los adultos (37,3 %). El tipo de catéter más utilizado fue el tunelizado tanto en los niños (75,9 %) como en los adultos (40,8 %). Finalizaron 68 episodios, todos en adultos: la causa más frecuente fue el fallecimiento (54,4 %). Pasaron a la vía oral el 38,2 %. Conclusiones: el número de centros y profesionales colaboradores con el registro NADYA va incrementándose. Se mantienen estables las principales indicaciones y los motivos de finalización de la NPD

    Tratamiento ambulatorio de la diverticulitis aguda no complicada : impacto sobre los costes sanitarios

    No full text
    OBJETIVOS: Se ha demostrado previamente que el tratamiento ambulatorio de la diverticulitis aguda no complicada es seguro, eficaz y aplicable en la mayoría de los pacientes que toleran la dieta oral y que tienen un adecuado apoyo familiar. El objetivo de este estudio es cuantificar el impacto que el tratamiento ambulatorio tiene en la reducción de costes sanitarios. MATERIAL Y MÉTODOS: Estudio comparativo retrospectivo realizado sobre una base de datos mantenida de forma prospectiva. Periodo de estudio: enero del 2005 hasta junio del 2011. Grupo de estudio: pacientes diagnosticados de diverticulitis aguda no complicada tratados con antibióticos vía oral de forma ambulatoria (7-10 días). Grupo control: pacientes diagnosticados de diverticulitis aguda no complicada que cumplían criterios de tratamiento ambulatorio pero que fueron ingresados con tratamiento antibiótico endovenoso (7-10 días). El diagnóstico se confirmó mediante TC abdominal. Se han analizado las características de los pacientes y los motivos del ingreso así como el resultado del tratamiento. El análisis de costes se ha realizado mediante el sistema "full costing", sumación de todos los costes variables (costes directos) más el conjunto de costes generales repartidos por actividad (costes indirectos) y que incluye los gastos en urgencias, unidad de hospitalización, laboratorio, radiología y farmacia. Se ha añadido el coste del tratamiento ambulatorio tanto en el grupo de estudio (tratamiento completo) como en el grupo control, cuando completaron el tratamiento una vez dados de alta. Se ha realizado el análisis comparativo según intención de tratamiento. RESULTADOS: Se incluyeron 136 pacientes, 90 en el grupo de estudio y 46 en el grupo control. No hubo diferencias en la edad, sexo, número de episodios anteriores, fiebre o leucocitosis entre los dos grupos. Los motivos de tratamiento hospitalario más frecuentes fueron: ingreso en la fase inicial del protocolo, decisión del médico de guardia o negativa del paciente al tratamiento ambulatorio. Cinco de los 90 pacientes del grupo de estudio precisaron ingreso por persistencia del dolor o vómitos mientras que 2 de los pacientes del grupo control reingresaron por recurrencia de la sintomatología (5,5% vs. 4,3%; p=0,7). Ninguno de estos pacientes precisó cirugía urgente. El coste global por episodio fue de 882±462 euros en el grupo de estudio frente a 2376±830 euros en el grupo control (p=0,0001). CONCLUSION El tratamiento ambulatorio de la diverticulitis agua no sólo es seguro y eficaz sino que también reduce más de un 50% los costes sanitarios. Palabras clave: Diverticulitis aguda. Tratamiento ambulatorio. Impacto sobre coste sanitarioOBJECTIUS: S'ha demostrat prèviament que el tractament ambulatori de la diverticulitis aguda no complicada és segur, eficaç i aplicable en la majoria dels pacients que toleren la dieta oral i que tenen un bon suport familiar. L'objectiu d'aquest estudi és quantificar l'impacte que el tractament ambulatori té en la reducció dels costos sanitaris. MATERIAL I MÈTODES: Estudi comparatiu retrospectiu realitzat sobre una base de dades mantinguda de forma prospectiva. Període d'estudi: del gener del 2005 fins al juny del 2011. Grup d'estudi: pacients diagnosticats de diverticulitis aguda no complicada tractats amb antibiòtics via oral ambulatòriament ( 7-10 dies ). Grup control: pacients diagnosticats de diverticulitis aguda no complicada que acomplien criteris de tractament ambulatori però van ser ingressats amb tractament antibiòtic endovenós ( 7-10dies ). El diagnòstic es va confirmar mitjançant TC abdominal. S'han analitzat les característiques dels pacients , els motius d'ingrés i el resultat del tractament. L'anàlisi de costos s'ha realitzat mitjançant el sistema "full costing", suma de tots els costos variables (directes) més el conjunt de costos generals repartits per activitats (indirectes), inclusos els costos a urgències, sala d'hospitalització, laboratori, radiologia i farmàcia. S'ha afegit el cost del tractament ambulatori tant en el grup d'estudi ( tractament complet ) com en el grup control, quan van completar el tractament un cop donats d'alta. S'ha realitzat l'anàlisi comparatiu per intenció de tractar. RESULTATS: Es van incloure 136 pacients, 90 en el grup d'estudi i 46 en el grup control. No existien diferències d'edat, sexe, nombre d'episodis anteriors, febre o leucocitosis entre els dos grups. Els motius de tractament hospitalari més freqüents foren: ingrés a la fase inicial del protocol, decisió del metge de guàrdia o negativa del pacient a rebre tractament ambulatori. 5 dels 90 pacients del grup estudi van precisar ingrés hospitalari per persistència del dolor o vòmits mentre que 2 dels pacients del grup control van reingressar per recurrència de la simptomatologia ( 5,5% vs. 4,3%; p=0,7). Cap d'aquests pacients va ser operat d'urgències. El cost global per episodi va ser de 882±462 euros en el grup d'estudi, en front els 2376±830 euros en el grup control ( p=0,0001). CONCLUSIÓ: El tractament ambulatori de la diverticulitis aguda no només és segur i efectiu sinó que també redueix en més d'un 50% els costos sanitaris

    A propensity-score-matched analysis of laparoscopic vs open surgery for rectal cancer in a population-based study

    No full text
    Aim: the oncological risk/benefit trade-off for laparoscopy in rectal cancer is controversial. Our aim was to compare laparoscopic vs open surgery for resection of rectal cancer, using unselected data from the public healthcare system of Catalonia. Methods: this was a multicentre retrospective cohort study of all patients who had surgery with curative intent for primary rectal cancer at Catalonian public hospitals from 2011 to 2012. We obtained follow-up data for up to 5 years. To minimize the differences between the two groups, we performed propensity score matching on baseline patient characteristics. We used multivariate Cox proportional hazards regression analyses to assess locoregional relapse at 2 years and death at 2 and 5 years. Results: of 1513 patients with Stage I-III rectal cancer, 933 (61.7%) had laparoscopy (conversion rate 13.2%). After applying our propensity score matching strategy (2:1), 842 laparoscopy patients were matched to 517 open surgery patients. Multivariate Cox analysis of death at 2 years [hazard ratio (HR) 0.65, 95% CI 0.48, 0.87; P = 0.004] and 5 years (HR 0.61, 95% CI 0.5, 0.75; P < 0.001) and of local relapse at 2 years (HR 0.44, 95% CI 0.27, 0.72; P = 0.001) showed laparoscopy to be an independent protective factor compared with open surgery. Cconclusions: laparoscopy results in lower locoregional relapse and long-term mortality in rectal cancer in unselected patients with all-risk groups included. Studies using long-term follow-up of cohorts and unselected data can provide information on clinically relevant outcomes to supplement randomized controlled trials

    Atypical double colorectal metastasis: spleen and uterus

    No full text
    Oligometastatic disease is a relatively new concept that refers to an intermediate stage between disseminated and localized cancer. Most frequent locations for colorectal metastasis are lung and liver. We present an a typical case of an 85-year-old woman who was diagnosed with a low-grade adenocarcinoma in left colon; she underwent a left laparoscopic hemicolectomy which resulted in a stage IIIb. After 24 months of follow-up, an increase of carcinoembryonic antigen (CEA) leads to the diagnosis of two metastatic lesions in two uncommon locations: spleen and myometrium. Stepwise surgical resection of both lesions was performed without complications. Spleen and uterus are organs that are rarely affected in colorectal cancer, the affection of both organs being even more infrequent. Despite the atypicality, surgical treatment is a valid strategy in this case of oligometastatic disease, which enables the disease-free survival of the patients

    A propensity-score-matched analysis of laparoscopic vs open surgery for rectal cancer in a population-based study

    No full text
    Aim: the oncological risk/benefit trade-off for laparoscopy in rectal cancer is controversial. Our aim was to compare laparoscopic vs open surgery for resection of rectal cancer, using unselected data from the public healthcare system of Catalonia. Methods: this was a multicentre retrospective cohort study of all patients who had surgery with curative intent for primary rectal cancer at Catalonian public hospitals from 2011 to 2012. We obtained follow-up data for up to 5 years. To minimize the differences between the two groups, we performed propensity score matching on baseline patient characteristics. We used multivariate Cox proportional hazards regression analyses to assess locoregional relapse at 2 years and death at 2 and 5 years. Results: of 1513 patients with Stage I-III rectal cancer, 933 (61.7%) had laparoscopy (conversion rate 13.2%). After applying our propensity score matching strategy (2:1), 842 laparoscopy patients were matched to 517 open surgery patients. Multivariate Cox analysis of death at 2 years [hazard ratio (HR) 0.65, 95% CI 0.48, 0.87; P = 0.004] and 5 years (HR 0.61, 95% CI 0.5, 0.75; P < 0.001) and of local relapse at 2 years (HR 0.44, 95% CI 0.27, 0.72; P = 0.001) showed laparoscopy to be an independent protective factor compared with open surgery. Cconclusions: laparoscopy results in lower locoregional relapse and long-term mortality in rectal cancer in unselected patients with all-risk groups included. Studies using long-term follow-up of cohorts and unselected data can provide information on clinically relevant outcomes to supplement randomized controlled trials

    A propensity-score-matched analysis of laparoscopic vs open surgery for rectal cancer in a population-based study

    No full text
    Aim: the oncological risk/benefit trade-off for laparoscopy in rectal cancer is controversial. Our aim was to compare laparoscopic vs open surgery for resection of rectal cancer, using unselected data from the public healthcare system of Catalonia. Methods: this was a multicentre retrospective cohort study of all patients who had surgery with curative intent for primary rectal cancer at Catalonian public hospitals from 2011 to 2012. We obtained follow-up data for up to 5 years. To minimize the differences between the two groups, we performed propensity score matching on baseline patient characteristics. We used multivariate Cox proportional hazards regression analyses to assess locoregional relapse at 2 years and death at 2 and 5 years. Results: of 1513 patients with Stage I-III rectal cancer, 933 (61.7%) had laparoscopy (conversion rate 13.2%). After applying our propensity score matching strategy (2:1), 842 laparoscopy patients were matched to 517 open surgery patients. Multivariate Cox analysis of death at 2 years [hazard ratio (HR) 0.65, 95% CI 0.48, 0.87; P = 0.004] and 5 years (HR 0.61, 95% CI 0.5, 0.75; P < 0.001) and of local relapse at 2 years (HR 0.44, 95% CI 0.27, 0.72; P = 0.001) showed laparoscopy to be an independent protective factor compared with open surgery. Cconclusions: laparoscopy results in lower locoregional relapse and long-term mortality in rectal cancer in unselected patients with all-risk groups included. Studies using long-term follow-up of cohorts and unselected data can provide information on clinically relevant outcomes to supplement randomized controlled trials
    corecore