OBJETIVOS: Se ha demostrado previamente que el tratamiento ambulatorio de la diverticulitis aguda no complicada es seguro, eficaz y aplicable en la mayoría de los pacientes que toleran la dieta oral y que tienen un adecuado apoyo familiar. El objetivo de este estudio es cuantificar el impacto que el tratamiento ambulatorio tiene en la reducción de costes sanitarios. MATERIAL Y MÉTODOS: Estudio comparativo retrospectivo realizado sobre una base de datos mantenida de forma prospectiva. Periodo de estudio: enero del 2005 hasta junio del 2011. Grupo de estudio: pacientes diagnosticados de diverticulitis aguda no complicada tratados con antibióticos vía oral de forma ambulatoria (7-10 días). Grupo control: pacientes diagnosticados de diverticulitis aguda no complicada que cumplían criterios de tratamiento ambulatorio pero que fueron ingresados con tratamiento antibiótico endovenoso (7-10 días). El diagnóstico se confirmó mediante TC abdominal. Se han analizado las características de los pacientes y los motivos del ingreso así como el resultado del tratamiento. El análisis de costes se ha realizado mediante el sistema "full costing", sumación de todos los costes variables (costes directos) más el conjunto de costes generales repartidos por actividad (costes indirectos) y que incluye los gastos en urgencias, unidad de hospitalización, laboratorio, radiología y farmacia. Se ha añadido el coste del tratamiento ambulatorio tanto en el grupo de estudio (tratamiento completo) como en el grupo control, cuando completaron el tratamiento una vez dados de alta. Se ha realizado el análisis comparativo según intención de tratamiento. RESULTADOS: Se incluyeron 136 pacientes, 90 en el grupo de estudio y 46 en el grupo control. No hubo diferencias en la edad, sexo, número de episodios anteriores, fiebre o leucocitosis entre los dos grupos. Los motivos de tratamiento hospitalario más frecuentes fueron: ingreso en la fase inicial del protocolo, decisión del médico de guardia o negativa del paciente al tratamiento ambulatorio. Cinco de los 90 pacientes del grupo de estudio precisaron ingreso por persistencia del dolor o vómitos mientras que 2 de los pacientes del grupo control reingresaron por recurrencia de la sintomatología (5,5% vs. 4,3%; p=0,7). Ninguno de estos pacientes precisó cirugía urgente. El coste global por episodio fue de 882±462 euros en el grupo de estudio frente a 2376±830 euros en el grupo control (p=0,0001). CONCLUSION El tratamiento ambulatorio de la diverticulitis agua no sólo es seguro y eficaz sino que también reduce más de un 50% los costes sanitarios. Palabras clave: Diverticulitis aguda. Tratamiento ambulatorio. Impacto sobre coste sanitarioOBJECTIUS: S'ha demostrat prèviament que el tractament ambulatori de la diverticulitis aguda no complicada és segur, eficaç i aplicable en la majoria dels pacients que toleren la dieta oral i que tenen un bon suport familiar. L'objectiu d'aquest estudi és quantificar l'impacte que el tractament ambulatori té en la reducció dels costos sanitaris. MATERIAL I MÈTODES: Estudi comparatiu retrospectiu realitzat sobre una base de dades mantinguda de forma prospectiva. Període d'estudi: del gener del 2005 fins al juny del 2011. Grup d'estudi: pacients diagnosticats de diverticulitis aguda no complicada tractats amb antibiòtics via oral ambulatòriament ( 7-10 dies ). Grup control: pacients diagnosticats de diverticulitis aguda no complicada que acomplien criteris de tractament ambulatori però van ser ingressats amb tractament antibiòtic endovenós ( 7-10dies ). El diagnòstic es va confirmar mitjançant TC abdominal. S'han analitzat les característiques dels pacients , els motius d'ingrés i el resultat del tractament. L'anàlisi de costos s'ha realitzat mitjançant el sistema "full costing", suma de tots els costos variables (directes) més el conjunt de costos generals repartits per activitats (indirectes), inclusos els costos a urgències, sala d'hospitalització, laboratori, radiologia i farmàcia. S'ha afegit el cost del tractament ambulatori tant en el grup d'estudi ( tractament complet ) com en el grup control, quan van completar el tractament un cop donats d'alta. S'ha realitzat l'anàlisi comparatiu per intenció de tractar. RESULTATS: Es van incloure 136 pacients, 90 en el grup d'estudi i 46 en el grup control. No existien diferències d'edat, sexe, nombre d'episodis anteriors, febre o leucocitosis entre els dos grups. Els motius de tractament hospitalari més freqüents foren: ingrés a la fase inicial del protocol, decisió del metge de guàrdia o negativa del pacient a rebre tractament ambulatori. 5 dels 90 pacients del grup estudi van precisar ingrés hospitalari per persistència del dolor o vòmits mentre que 2 dels pacients del grup control van reingressar per recurrència de la simptomatologia ( 5,5% vs. 4,3%; p=0,7). Cap d'aquests pacients va ser operat d'urgències. El cost global per episodi va ser de 882±462 euros en el grup d'estudi, en front els 2376±830 euros en el grup control ( p=0,0001). CONCLUSIÓ: El tractament ambulatori de la diverticulitis aguda no només és segur i efectiu sinó que també redueix en més d'un 50% els costos sanitaris