How much should we pay for interconnecting electricity markets? A real options approach

An interconnector is an asset that gives the owner the option to transmit electricity between two locations. In financial terms, the value of an interconnector is the same as a strip of real options written on the spread between power prices in two markets. We model the spread based on a: seasonal trend, mean-reverting Gaussian process, and mean-reverting jump process. We express the value of these real options in closed-form. We apply our valuation tool to five pairs of European neighboring markets to value a hypothetical one-year lease of the interconnector. We show valuations for different assumptions about the seasonal component of the spread, and different liquidity caps which proxy for the depth of the interconnected power markets. We derive no-arbitrage lower bounds for the value of the interconnector in terms of electricity futures contracts. We find that, depending on the depth of the market, the jumps in the spread can account for between 1% and 40% of the total value of the interconnector. The two markets where an interconnector would be most (resp. least) valuable are Germany and the Netherlands (resp. France and Germany).Real options, Bull Call Spread, Interconnector, Electricity prices, Jumps, Jump filter

La representació del cos a la cort imaginada d’Alfons X “El Savi”. Educació corporal i legitimació de l’excel·lència a la Segona Partida

Les Set Partides d’Alfons X constitueixen un heterogeni articulat de lleis que excedeix l’àmbit legislatiu per configurar-se com a tot un tractat de política, de moral i de cortesia. Dins el disseny de societat i de cort que constitueix el conjunt de l’obra, resulta especialment interessant la “Segona Partida”, la temàtica de la qual es pot entendre com un “regiment de reis”, que inclou un “decàleg d’educació corporal”, i com un “tractat de cavalleria”. En aquests, l’autor dóna forma i sentit de llei a l’ethos corporalitzat de la distinció nobiliària. Tenint com a referència la teoria del procés de la civilització de Norbert Elias, en aquest article analitzem els definidors d’aquest ethos i el procés educatiu a través del qual el monarca castellà en preveu la consecució. Així mateix, tractem de posar de relleu el caràcter determinant de l’obra alfonsina en la construcció de l’imaginari literari i social de la cavalleria de cort a la Baixa Edat Mitjana castellana. En aquest sentit, d’una banda, s’aborden les significacions ètiques i emocionals subjacents en la noció de cavalleria com a categoria social excel·lent i, d’altra banda, les manifestacions corporals en les quals necessàriament s’expressen les significacions esmentades; especialment, les expressions de la convivència palatina: l’escenografia cada vegada més codificada dels gests i de les actituds

El cuerpo como alegoría política en la Introducción del Remedios para el bien de la salud del cuerpo de la República de Cristóbal Pérez de Herrera. Comentarios y transcripción

Con este trabajo trato de divulgar y comentar, mediante su transcripción y análisis, la Introducción del "Remedios para el bien de la salud del cuerpo de la República" escrito por el médico Cristóbal Pérez de Herrera en 1610. Se trata de un discurso dirigido al entonces monarca español, Felipe III, en el que le insta a emprender reformas políticas y económicas de manera urgente ante la situación de penuria económica del estado. El interés del texto se cifra en que todo él está configurado mediante una alegoría organicista de carácter médico a partir de la relación enfermedad-pobreza vs. salud-prosperidad económica. Constituye, asimismo, una peculiar expresión del utopismo renacentist

LA EDUCACIÓN FÍSICA COMO IDEOLOGIA DEL PODER: LA CONSTRUCCIÓN DE LAS CREENCIAS PEDAGÓGICAS EN TORNO LAS ENSEÑANZAS ESCOLARES DEL CUERPO

Este artículo aborda el contenido político e ideológico de la Educación Física. Una materia escolar cuyo discurso didáctico, amparado en la verosimilitud que expresa la relación técnica entre medios y fines (pedagógicos), ofrece una imagen de neutralidad y de asepsia ideológica que las representaciones sociales dominantes del cuerpo parecen corroborar: el cuerpo entendido como estructura orgánica y anatómica. La creencia en la sustancialidad del cuerpo y de la propia disciplina académica ha ido configurando toda una serie de estructuras pedagógicas y, asimismo, todo un cuerpo argumentativo y de prácticas que hacen de ella una disciplina prácticamente infranqueable a la crítica, salvo en cuestiones superficiales de su puesta en escena, que da lugar a situaciones educativas paradójicas, tal vez inadmisibles en otras disciplinas y contextos. Con estos supuestos, el objetivo del artículo es poner de relieve algunos de los mecanismos de construcción de estas creencias, identificar las relaciones de poder que sustentan dichos mecanismos y cuestionar la practicidad del curriculum que como resultado ofrece el discurso técnico legitimado

Bases per a una didàctica crítica de l’educació física

La constatació del fracàs de l’escola en la consecució d’una societat més justa imposa, des de la perspectiva de la pedagogia crítica, emprendre transformacions substancials dels models curriculars disciplinars i disciplinaris. L’educació física no és una excepció; la configuració dels seus continguts i dels seus mètodes presenta fortes discordances amb relació als ideals democràtics d’equitat i diversitat en l’ús del cos. Amb aquest plantejament s’explora la possibilitat d’emprendre una didàctica crítica, com a projecte transformador per a aquesta assignatura: estudia les bases teòriques d’un hipotètic procés de desdisciplinarització, analitza els condicionants que determinen la qüestió i valora els seus avantatges i inconvenients