La creació del dret: els anomenats 'capítols del redreç' del General de Catalunya

Per correspondre a I'amable invitació de l'organització del III Congrés d'História Moderna de Catalunya, ha semblat oportú de plantejar un tema que, des del punt de vista de la historia del dret, propiciés de vincular les institucions de la Cort general i de la Diputació del general de Catalunya. Ha semblat que la millor manera de fer-ho, la qual alhora permetia aportar l'opció historico-jurídica al conjunt de comunicacions de l'àmbit on s'insereix la present, era abordar com una manifestació més de la creació del dret, se~ons els plantejaments que es desenvolupen sota la direcció del professor Aquilino Iglesia, els capítols dels drets i altres coses del general, vulgarment anomenats capítols del redreç, els quals, a I'edat moderna, són decisions de la cort general que requereixen el consentiment del re

Docència virtual, però com si fóssim a classe

Ponència original presentada a: “Jornada sobre experiències docents a la Facultat de Dret de la UB en temps de Covid19”. Virtual. Facultat de Dret, Universitat de Barcelona. 3 de juny de 2021.El fet d’haver-nos de virtualitzar forçosament pel confinament el març 2020 va suposar un canvi sobtat en el plantejament del que ens quedava d’aquell curs. L’experiència va servir de base i ha condicionat el disseny d’aquest curs 2020-2021 (i crec que també ho ha fet amb els següents). Exposo aquí alguns plantejaments i decisions (fruit dels objectius docents, de la reflexió i de les opcions personals) enriquides per converses amb altres companys i colꞏlegues, amb qui hem compartit pràctiques i iniciatives, que ens hem explicat, passat, assumit i adaptat, cadascú als seus casos concrets

L'obra del Dr. Miquel de Cortiada

Text original de “L’obra del Dr. Miquel de Cortiada”, lliurat el 04/11/2020 per a ser publicat en la biografia de Miquel de Cortiada (Medalles Acadèmiques) del web de l’Acadèmia de Jurisprudència i Legislació de Catalunya, previ a l’edició que se’n va fer. El text que es va publicar a finals de novembre 2020 es pot veure a: https://www.ajilc.cat/assets/img/pdf/M.-A.-MARTI%CC%81NEZ-i-O.-OLEART-Miquel-de-Cortiada.pdfLa figura del jurista MIQUEL DE CORTIADA († 1691) ens permet, a través de la seva obra, il·lustrar un aspecte de la Cort general de Catalunya que arrenca a mitjan segle XVI: l'interès a publicar obres pràctiques de dret català, un aspecte que al segle XVII tindrà una presència i manifestacions considerables mitjançant la publicació de volums de decisions comentades de la Reial audiència o d'altres tribunals, 1 obres d'una tipologia molt concreta que encaixaven en els gèneres del moment: al·legacions jurídiques, dictàmens, decisions --comentades--, 2 tractats --sobre un tema o institució concrets--, etc. --com apuntava Víctor FERRO més d'un cop--, treballats amplament pels juristes catalans, coneguts, del període (PEGUERA, FONTANELLA, CÀNCER, CORTIADA, CALDERÓ, TRISTANY, AMIGANT, XAMMAR, RIPOLL...) i també d'altres territoris

Projecte campus multimodal: pilotatge del suport de veu en lectura. Memòria final

El projecte va ser acceptat a la convocatòria PID 2011-2012Memòria final del projecte d'innovació docent "Campus multimodal" en el què es va experimentar amb dues eines de suport de veu en la lectura en una assignatura de Tècniques de Treball en diverses carreres associades amb Dret. Les eines van ser ClaroRead, un programari de PC que llegeix en veu alta tot el contingut de l'ordinador ressaltant la paraula llegida i amb altres utilitats de resum i creació de mapes conceptuals; i ReadSpeaker, una eina instal.lada al campus virtual que llegeix en veu alta el contingut web i contingut dels fitxers PDF. S'explica l'experiència i els resultats. Es conclou amb la necessitat de facilitar eines de suport a la lectura per als alumnes amb necessitats especials.ReadSpeaker, Integrate

La creació del dret: els anomenats 'capítols del redreç' del General de Catalunya

Per correspondre a I'amable invitació de l'organització del III Congrés d'História Moderna de Catalunya, ha semblat oportú de plantejar un tema que, des del punt de vista de la historia del dret, propiciés de vincular les institucions de la Cort general i de la Diputació del general de Catalunya. Ha semblat que la millor manera de fer-ho, la qual alhora permetia aportar l'opció historico-jurídica al conjunt de comunicacions de l'àmbit on s'insereix la present, era abordar com una manifestació més de la creació del dret, se~ons els plantejaments que es desenvolupen sota la direcció del professor Aquilino Iglesia, els capítols dels drets i altres coses del general, vulgarment anomenats capítols del redreç, els quals, a I'edat moderna, són decisions de la cort general que requereixen el consentiment del re

Els greuges de cort a la Catalunya del segle XVI

[cat] Hom pretén estudiar la transcendència que efectivament tenien els greuges que es presentaven a la Cort General de Catalunya a l'Edat Moderna. Si bé des dels postulats que poden considerar-se tradicionals de la historiografia -il.lustrada i romàntica-, hom els ha anat atribuint un paper Cabdal en el desenrotllament de les sessions de les diverses reunions de cort, la consulta de la documentació n'oferia un grau de divergència notable, l'estudi del qual calia no negligir. S'inicia la memòria amb la constatació que els greuges de cort catalans no són una realitat aïllada en el món europeu occidental, sinó que s'insereixen en el conjunt de mecanismes -amb funcions que podem considerar similars-que les Assemblees dels diferents territoris del món europeu occidental han anat articulant al llarg de la seva història devant de la presència de la institución monàrquica. Amb tot, s'adverteix que dintre d'aquesta gran categoria en què s'insereixen, els greuges de cort presenten trets distintius que els confereixen una fesomia pròpia. L'estudi de la Cort General com a marc institucional natural en què es plantegen els greuges permet d'analitzar els tràmits i les diferents atribucions de l'assemblea i de les vies de gràcia i de justícia de l'assemblea, que es destaquen particularment. S'analitzen les normes (constitucions i capítols de cort, sobretot) que regulen aspectes de la satisfacció dels greuges, tant si han estat compilades de les diferents edicions de les Constitucions i altres drets de Cathalunya, com si no ho han estat. Quant a aquest segon grup mereixen una atenció especial, i en són objecte d'estudi, dos tipus de documents fins ara pràcticament negligits -atès que no es publicaven- en aquelles aproximacions que s'han fet a la vida de la institució. En primer lloc, la suplicació que els estaments presenten al monarca comunicant-li els provisors que cada braç ha escollit, per tal que el monarca nomeni els seus; de l'altra, el document on ho fa, la provisió subsegüent. Endemés, és en aquest pas el punt on el monarca delega el seu poder, amb la col.laboració de la cort, per tal que els jutges de greuges coneguin de les reclamacions presentades. En segon lloc, el capítol del donatiu. Ultra delimitar el concepte de donatiu (o també servei, oferta, subsidi), l'import que es concedeix al monarca i en quins terminis ha de ser recaptat, s'estudien les relacions entre el donatiu i la legislació de la cort, i, és clar, entre el donatiu i els greuges (i, doncs, també entre la legislació i els greuges). Després d'una aproximació detallada als particulars sentenciats en les corts celebrades des del 1503 fins a 1537, s'analitza la competència per a resoldre els greuges, el concepte de greuge de cort i es delimita el concepte de greuge particular -objecte de 'l'estudi- per distinguir-lo del de greuge general, i els casos en què és o no és procedent de presentar-ne. L'estudi dels diversos tràmits que acompanyen les actuacions posterios al nomenament de la comissió de proveïdors de grueges i una aproximación als aspectes del procés que s'instrueix per a resoldre'ls, precedeixen l'estudi de la sentència de greuges. Dita sentència presenta la peculiaritat que és concebuda com una sentència única dictada conjuntament per tota la comissió de proveïdors, en cada una de les reclamacions presentades i resoltes n'esdevè un dels múltiples capítols que la formen. Es fa una anàlisi del tràmit d'execució de sentència, per comprovar la trascendència efectiva de dit instrument, la qual permet aclarir els desfasaments que es produeixen entre la publicació de la sentència i el pagament -efectiu- de les quantitats que hi eren fixades. Es clou l'estudi amb una valoració de la institució i amb la preceptiva relació de conclusions, ultra els apèndixs documentals i el repertori bibliogràfic requerits.[eng] The purpose of the research is to analyze the institution of the "gravamina" (claims, grievances, petitions; i.e., in Catalan "greuges") presented to the king in the Catalan parliamentary assembly meetings mainly during the 16th Century, focusing the research in those claims issued by private individuals instead of those considered of general interest that lead to some types of law (i.e. the so called "Constitucions y altres drets de Cathalunya"), where are complied under the abolished dispositions section, but also in the proceedings of each assembly, as far as in every reunion it was neede to renew the commitment between the subjects and the king, and, equally, to rule the way the claims should be treated; for this purpose, it was usted the "capitol del donatiu" (the chapter of the subsidy) and the delegation of power from the king and the assembly to the commission in charge of the claims. It is also shown that the largest part of private claims is not based upon what the largest part of private claims is not based upon what we should consider "gravamina" (grievances, or claims, or petitions) in a true sense of the word, but it claims lying mainly on salary debts from king to his officers, or on similar cases related to other king's debts, instead of the type of claims that many 19th Century historians (some of them Catalan)m would have liked them to be. A short description of those "gravamina" sentenced between 1503 and 1537 can be found in chapter IV. The research has its sources and bibliography and two appendixes; the first one including the most interesting documents found related to the matter; the second one, listing all the private individuals that presented claims in the Catalan assembly during the 16th Century and reached a verdict

Història del dret espanyol

Aquest text-guia d’Història del Dret Espanyol vol servir l’estudiant de primer curs de Dret -però també els estudiants de la llicenciatura d’Història- per a introduir-se a la matèria. No és pas una eina que substitueixi ni els manuals ni la bibliografia, sinó que està pensat per a ser-ne una eina complementària que faciliti, precisament, de treure’n més profit i que enriqueixi l’estudi posant a disposició de l’estudiant més i més variats recursos. S’ha defugit voluntàriament de caure en un excés de teoria i en generalitzacions abusives, i s’ha pretès redactar un text eminentment pràctic, concret, precís i adequat, fins allò que ens consta, a les necessitats dels estudiants dels primers cursos universitaris. El text-guia que teniu a les mans es revisarà i actualitzarà periòdicament

Las competencias genéricas en el Grado de Derecho y su evaluación

[spa] El presente estudio versa sobre la evaluación de competencias transversales en el Grado de Derecho a través del uso del portafolio digital. A tal fin son definidos los objetivos a alcanzar, las fases en su aplicación; la selección de las competencias a evaluar, así como una tabla de equivalencias entre actividades y competencias. Dicho portafolio electrónico nos ha permitido hacer el seguimiento, monitorización y evaluación de las competencias de los estudiantes. Se ha escogido deliberadamente llevar a cabo únicamente la evaluación de las competencias genéricas o transversales. La implantación del portafolio se ha hecho como experiencia piloto en un grupo de 90 estudiantes de doble titulación en la Facultad de Derecho de la Universidad de Barcelona.[eng] This study deals with the assessment of generic competences in the Grade of law through the use of digital portfolio (e-portfolio). For this purpose are defined as goals to be achieved, phases in implementation, selection of skills to assess and a table of equivalence between activities and competitions.E-portfolio has allowed us to track, monitor and assess students' skills. It has deliberately chosen to perform only the assessment of generic skills or transverse. The implementation of the portfolio has been piloted in a group of 90 students dual degree at the Faculty of Law of the University of Barcelona

Projecte campus multimodal: pilotatge del suport de veu en lectura. Memòria final

El projecte va ser acceptat a la convocatòria PID 2011-2012Memòria final del projecte d'innovació docent "Campus multimodal" en el què es va experimentar amb dues eines de suport de veu en la lectura en una assignatura de Tècniques de Treball en diverses carreres associades amb Dret. Les eines van ser ClaroRead, un programari de PC que llegeix en veu alta tot el contingut de l'ordinador ressaltant la paraula llegida i amb altres utilitats de resum i creació de mapes conceptuals; i ReadSpeaker, una eina instal.lada al campus virtual que llegeix en veu alta el contingut web i contingut dels fitxers PDF. S'explica l'experiència i els resultats. Es conclou amb la necessitat de facilitar eines de suport a la lectura per als alumnes amb necessitats especials.ReadSpeaker, Integrate

Projecte campus multimodal: pilotatge del suport de veu en lectura. Memòria final

El projecte va ser acceptat a la convocatòria PID 2011-2012Memòria final del projecte d'innovació docent "Campus multimodal" en el què es va experimentar amb dues eines de suport de veu en la lectura en una assignatura de Tècniques de Treball en diverses carreres associades amb Dret. Les eines van ser ClaroRead, un programari de PC que llegeix en veu alta tot el contingut de l'ordinador ressaltant la paraula llegida i amb altres utilitats de resum i creació de mapes conceptuals; i ReadSpeaker, una eina instal.lada al campus virtual que llegeix en veu alta el contingut web i contingut dels fitxers PDF. S'explica l'experiència i els resultats. Es conclou amb la necessitat de facilitar eines de suport a la lectura per als alumnes amb necessitats especials.ReadSpeaker, Integrate