Pensament i ciència als Països Catalans

Pensament i Ciència als països catalan

Resposta dels arbres i dels boscos al canvi climàtic

Durant el darrer segle, arbres, boscos i ecosistemes han estat responent a diversos efectes del canvi global, com són l"escalfament de la superfície terrestre, l"increment de la variabilitat climàtica o l"augment de la concentració de CO2. Les respostes dels arbres a aquests efectes han estat analitzades en diferents espècies de coníferes en diversos hàbitats i ambients de la península Ibèrica. Un compendi dels resultats obtinguts es mostra en el present treball. En tots els estudis presentats s"ha observat un augment de la variabilitat de les variables dendrocronològiques (gruix i composició isotòpica dels anells de creixement) en les darreres dècades del segle xx, fet que reflecteix un increment de la variabilitat climàtica i que, al seu torn, ha restringit el ventall de respostes dels organismes a causa de l"eixamplament dels períodes de creixement i de l"augment d"esdeveniments meteorològics extrems. Destaca, per tant, la sincronització del creixement dels arbres en detriment de les diferències explicades per causes cada cop més secundàries, com són les diferències de temperatura al llarg de gradients, altitudinals o latitudinals, o degudes a diferències d"hàbitat (orientació, substrat, etc.). Els efectes es manifesten en diferents nivells temporals i espacials. Així, s"ha trobat un increment de la variabilitat intraanual en el creixement en gruix d"espècies mediterrànies com el pi blanc (Pinus halepensis) associat a un eixamplament de l"època de creixement, o augments de la variabilitat interanual i entre dècades tant a escales locals com regionals en el gruix i composició isotòpica dels anells de creixement d"espècies subalpines. Les anàlisis de les relacions entre el creixement dels arbres i el clima, d"una banda, i la composició isotòpica i el clima, de l"altra, demostren que aquest augment de la variabilitat respon a un increment de les oscil.lacions climàtiques intraanuals, interanuals i entre dècades. La resposta sincrònica dels arbres a un menor nombre de variables ambientals s"entén com un augment de l"estrès d"aquests organismes enfront d"aquestes variables, que esdevenen factors limitants per al desenvolupament d"aquestes espècies. Els resultats presentats són contrastats amb resultats similars, tant locals com globals, obtinguts en altres indrets del planeta

Resposta dels arbres i dels boscos al canvi climàtic

Durant el darrer segle, arbres, boscos i ecosistemes han estat responent a diversos efectes del canvi global, com són l"escalfament de la superfície terrestre, l"increment de la variabilitat climàtica o l"augment de la concentració de CO2. Les respostes dels arbres a aquests efectes han estat analitzades en diferents espècies de coníferes en diversos hàbitats i ambients de la península Ibèrica. Un compendi dels resultats obtinguts es mostra en el present treball. En tots els estudis presentats s"ha observat un augment de la variabilitat de les variables dendrocronològiques (gruix i composició isotòpica dels anells de creixement) en les darreres dècades del segle xx, fet que reflecteix un increment de la variabilitat climàtica i que, al seu torn, ha restringit el ventall de respostes dels organismes a causa de l"eixamplament dels períodes de creixement i de l"augment d"esdeveniments meteorològics extrems. Destaca, per tant, la sincronització del creixement dels arbres en detriment de les diferències explicades per causes cada cop més secundàries, com són les diferències de temperatura al llarg de gradients, altitudinals o latitudinals, o degudes a diferències d"hàbitat (orientació, substrat, etc.). Els efectes es manifesten en diferents nivells temporals i espacials. Així, s"ha trobat un increment de la variabilitat intraanual en el creixement en gruix d"espècies mediterrànies com el pi blanc (Pinus halepensis) associat a un eixamplament de l"època de creixement, o augments de la variabilitat interanual i entre dècades tant a escales locals com regionals en el gruix i composició isotòpica dels anells de creixement d"espècies subalpines. Les anàlisis de les relacions entre el creixement dels arbres i el clima, d"una banda, i la composició isotòpica i el clima, de l"altra, demostren que aquest augment de la variabilitat respon a un increment de les oscil.lacions climàtiques intraanuals, interanuals i entre dècades. La resposta sincrònica dels arbres a un menor nombre de variables ambientals s"entén com un augment de l"estrès d"aquests organismes enfront d"aquestes variables, que esdevenen factors limitants per al desenvolupament d"aquestes espècies. Els resultats presentats són contrastats amb resultats similars, tant locals com globals, obtinguts en altres indrets del planeta

Pooled versus separate measurements of tree-ring stable isotopes

δ13C and δ18O of tree rings contain time integrated information about the environmental conditions weighted by seasonal growth dynamics and are well established as sources of palaeoclimatic and ecophysiological data. Annually resolved isotope chronologies are frequently produced by pooling dated growth rings from several trees prior to the isotopic analyses. This procedure has the advantage of saving time and resources, but precludes from defining the isotopic error or statistical uncertainty related to the inter-tree variability. Up to now only a few studies have compared isotope series from pooled tree rings with isotopic measurements from individual trees. We tested whether or not the δ13C and the δ18O chronologies derived from pooled and from individual tree rings display significant differences at two locations from the Iberian Peninsula to assess advantages and constraints of both methodologies. The comparisons along the period 1900–2003 reveal a good agreement between pooled chronologies and the two mean master series which were created by averaging raw individual values (Mean) or by generating a mass calibrated mean (MassC). In most of the cases, pooled chronologies show high synchronicity with averaged individual samples at interannual scale but some differences also show up especially when comparing δ18O decadal to multi-decadal variations. Moreover, differences in the first order autocorrelation among individuals may be obscured by pooling strategies. The lack of replication of pooled chronologies prevents detection of a bias due to a higher mass contribution of one sample but uncertainties associated with the analytical process itself, as sample inhomogeneity, seems to account for the observed differences

Recent human-induced atmospheric drying across Europe unprecedented in the last 400 years

International audienc

Atmospheric drying across Europe is unprecedented in a pre-industrial context

Vapour pressure deficit (VPD) represents the desiccation strength of the atmosphere, fundamentally impacting evapotranspiration, ecosystem functioning and vegetation productivity. Its spatial patterns and long-term changes under natural versus human-induced climate change are poorly understood but are essential for predicting its future ecological and socio-economic effects, e.g., on crop yield, bioclimatic comfort or wildfires. We combine regional reconstructions of pre-industrial summer VPD variability from a European tree-ring oxygen-isotope network with excellent climate sensitivity with observations and Earth System Model simulations. We demonstrate a recent human-induced intensification of atmospheric drying across Europe that exceeds natural variability specifically in the Alps and Pyrenees, but also in western, central and southern Europe. A less distinct increase occurs in Fennoscandia. This VPD increase may cause an enhanced risk of tree mortality, forest decline and yield reductionsevenin the temperate lowland regions of Europe, particularly when considering the extreme drought events in the recent years