Hallazgo de un esqueleto de Myotragus balearicus en una duna cuaternaria de Capdepera

Abstract not availabl

Nota sobre los diversos niveles tirrenienses localizados en las cercanías del Cap Orenol (Mallorca)

Abstract not availabl

Consulta rápida de traumatología

Objetivos: El aumento de presión asistencial requiere medidas organizativas para descongestionar el Servicio de Urgencias Traumatológicas (SUT), atendiendo los problemas de lista de espera en consultas externas y programación quirúrgica e intentando obtener diagnósticos y tratamientos precoces. Analizamos los resultados de implementación de la CRT creada para dicho fin. Metodología: Estudio descriptivo, retrospectivo, de base poblacional, valorando la totalidad de pacientes atendidos en la CRT de la Clínica USP-Palmaplanas, de 160 camas, durante el periodo de enero a mayo 2009 estableciendo indicadores de actividad y calidad específicos. Resultados: Pacientes atendidos en el SUT durante el periodo de estudio 6864, pacientes derivados a la CRT 824(12%), motivo de consulta (patología rodilla 16%,pie 13%,columna cervical 12%,lumbar 12%,muñeca 12%, tobillo 11%, hombro 6%,otros 18%), estudio de concordancia diagnóstica 89%, tiempo de espera desde atención en SUT hasta valoración en la CRT (<48h 30 %,3-7 días 51 %,8-12 días 16 %,>12 días 3%), tiempo de espera desde valoración inicial hasta final en la CRT (mismo día 30%,<8 días 54 %,8-12 días 13%,>12 días 3%), pacientes derivados a Rehabilitación desde la CRT 40%, altas domiciliarias 30%, cirugías programadas desde CRT 21%, derivaciones a otros servicios (Neurocirugía 6%,Reumatología 3%), revaloraciones por el mismo motivo en SUT 1%. Conclusiones: La CRT ha reducido el tiempo de espera en el diagnóstico y tratamiento de los pacientes derivados desde el SUT. Es útil para mejorar la accesibilidad a consultas externas y programación quirúrgica. Agiliza la fluidez en los circuitos hospitalarios y garantiza la seguridad al paciente.Aims: The rise of pressure in emergency admissions require organisation measures to decongest the Trauma Emergency Service (TES), addressing the issues of waiting lists and outpatient surgical schedule and trying to get diagnosis and / or specific and early treatments. Methods: Descriptive, retrospective population-based study, assessing all patients seen in the RATC at Clinica USP Palmaplanas, a 160 bed hospital, during the period from January to May 2009, establishing quality indicators and specific activities. We analyse the results of implementing the RACT created for that purpose Results: Patients treated at the TES during the period of study: 6864; patients referred to the RACT: 824 (12%); reason for consultation (knee lesions 16%, foot 13%, cervical spine 12%, lumbar spine 12%, wrist 12% , ankle 11%, shoulder 6%, other 18%); study of diagnostic concordance 89%, waiting time from TES from assessment to evaluation at the RACT (<48h 30%, 3-7 days 51%, 8-12 days 16%, >12 days 3%); waiting time from initial to final assessment in the RACT (same day 30%, <8 days 54%, 8-12 days 13%, > 12 days 3%). Patients referred to rehabilitation from the RACT 40%, discharged home 30%, scheduled surgeries from RACT 21%, referrals to other services (6% Neurosurgery, 3% Rheumatology), re-evaluations for the same reason in TES 1%. Conclusions: RACT reduced the waiting time for diagnosis and treatment of patients referred from the TES. It is helpful for improving the accessibility of outpatient visits and surgical schedule, improving the flow of the hospital channels and ensuring patient safety

Introducció a l'experimentació: pràctica zero

La connexió dels alumnes, que s’integren a la universitat, amb el món de l’experimentació (física, electrònica, biologia,...), sempre ha estat una tasca complicada: per no conèixer els estudiants el nou espai de treball, haver de manipular aparells normalment desconeguts, haver d’interioritzar la filosofia de l’experimentació, la dificultat de prendre mesures correctament, procedir a estimar les incerteses en les mesures o representar les dades gràficament, així com presentar els resultats de forma correcta, calcular l’error comès respecte al valor teòric i treure’n conclusions. Pensant en l’EEES i la necessitat d’adquirir competències transversals per parts dels estudiants, en particular els del nostre centre, s’ha volgut establir un protocol de treball, en allò referit a l’entorn de les pràctiques de laboratori, per tal que els estudiants calculin i expressin els resultats experimentals (càlcul d’incerteses, rectes de regressió, representacions gràfiques, etc.) de manera que ho facin seguint uns criteris adequats. Per això, a la vegada s’ha aprofitat per acostar, estudiants i professors implicats, a les normes de la “International Standardisation Organisation” (ISO) i de la “International Electrotechnical Commission” (IEC) en els coneixements teòrics de l’experimentació en el laboratori.Per tal d’aconseguir els objectius, s’ha elaborat una “pràctica zero” amb material multimèdia que la fa interactiva, amb implicació i autonomia de l’estudiant.Peer Reviewe

Impacto del aprendizaje cooperativo en la inclusión del alumnado en la educación secundaria

El propósito de este artículo es mostrar los resultados obtenidos en un instituto de educación secundaria de la comunidad autónoma de las Islas Baleares que ha implementado el programa Cooperar para Aprender / Aprender a Cooperar, tanto en los tres ámbitos de intervención como en las tres etapas de desarrollo que presenta el mismo. El objetivo principal es analizar el impacto que ejerce el aprendizaje cooperativo en la cohesión, la inclusión y la adquisición de conocimientos por parte de los estudiantes. La metodología de investigación utilizada se sitúa en el paradigma cualitativo, y más concretamente en el estudio de caso único, de carácter intrínseco. La recogida de información proviene de tres fuentes complementarias que nos permiten realizar la triangulación necesaria para garantizar su validez y su fiabilidad: entrevista semiestructurada a la comisión de aprendizaje cooperativo del centro, grupo de discusión del profesorado implicado y grupo de discusión con estudiantes. Los resultados nos permiten concluir que la introducción del aprendizaje cooperativo es una metodología que incrementa las situaciones de interacción, relación y adquisición de conocimientos.El propòsit d'aquest article és mostrar els resultats obtinguts en un institut d'educació secundària de la comunitat autònoma de les Illes Balears que ha implementat el programa Cooperar per Aprendre / Aprendre a Cooperar, tant en els tres àmbits d'intervenció com en les tres etapes de desenvolupament que presenta. L'objectiu principal és analitzar l'impacte que exerceix l'aprenentatge cooperatiu en la cohesió, la inclusió i l'adquisició de coneixements per part dels estudiants. La metodologia d'investigació utilitzada se situa en el paradigma qualitatiu, i més concretament en l'estudi de cas únic, de caràcter intrínsec. La recollida d'informació prové de tres fonts complementàries que ens permeten realitzar la triangulació necessària per garantir-ne la validesa i la fiabilitat: entrevista semiestructurada a la comissió d'aprenentatge cooperatiu del centre, grup de discussió del professorat implicat i grup de discussió amb estudiants. Els resultats ens permeten concloure que la introducció de l'aprenentatge cooperatiu és una metodologia que incrementa les situacions d'interacció, relació i adquisició de coneixements.This article presents the results obtained in a secondary education institute of the autonomous region of the Balearic Islands, which has implemented the cooperate to learn/learn to cooperate program in both the three areas of intervention and in the three stages of development of this program. The main objective is to analyze the impact of cooperative learning on student cohesion, inclusion, and learning. The research methodology used is situated in the qualitative paradigm, and more specifically in the intrinsic case study. Information was collected from three complementary sources, thus enabling the necessary triangulation to ensure the validity and reliability of the data: a semi-structured interview with the school's cooperative learning commission, a discussion group with the teachers involved, and a focus group with students. The results allow us to conclude that the introduction of the cooperative learning methodology increases interactional, relational, and learning situations

Oxidative Stress in Hypertensive Patients Induces an Increased Contractility in Vein Grafts Independent of Endothelial Function

Objective. To evaluate the impact of oxidative stress on vascular reactivity to vasoconstrictors and on nitric oxide (NO) bioavailability in saphenous vein (SV) graft with endothelial dysfunction from hypertensive patients (HT). Methods. Endothelial function, vascular reactivity, oxidative state, nitrites and NO release were studied in isolated SV rings from HT and normotensive patients (NT). Only rings with endothelial dysfunction were used. Results. HT rings presented a hyperreactivity to vasoconstrictors that was reverted by diphenylene iodonium (DPI). In NT, no effect of DPI was obtained, but Nω-nitro-L-arginine methyl ester (L-NAME) increased the contractile response. NO was present in SV rings without endothelial function. Nitrites were higher in NT than in HT (1066.1 ± 86.3 pmol/mg; n = 11 versus 487.8 ± 51.6; n = 23; P < 0.01) and inhibited by nNOS inhibitor. L-arginine reversed this effect. Antioxidant agents increased nitrites and NO contents only in HT. The anti-nNOS-stained area by immunohistochemistry was higher in NT than HT. HT showed an elevation of oxidative state. Conclusions. Extraendothelial NO counter-regulates contractility in SV. However, this action could be altered in hypertensive situations by an increased oxidative stress or a decreased ability of nNOS to produce NO. Further studies should be performed to evaluate the implication of these results in graft patency rates

Diagnostic role of new Doppler index in assessment of renal artery stenosis

Background: Renal artery stenosis (RAS) is one of the main causes of secondary systemic arterial hypertension. Several non-invasive diagnostic methods for RAS have been used in hypertensive patients, such as color Doppler ultrasound (US). The aim of this study was to assess the sensitivity and specificity of a new renal Doppler US direct-method parameter: the renal-renal ratio (RRR), and compare with the sensitivity and specificity of direct-method conventional parameters: renal peak systolic velocity (RPSV) and renal aortic ratio (RAR), for the diagnosis of severe RAS. Methods: Our study group included 34 patients with severe arterial hypertension (21 males and 13 females), mean age 54 (± 8.92) years old consecutively evaluated by renal color Doppler ultrasound (US) for significant RAS diagnosis. All of them underwent digital subtraction arteriography (DSA). RAS was significant if a diameter reduction 200 cm/s with 97% sensitivity, 72% specificity, 81% positive predictive value and 95% negative predictive value; RAR >3 with 77% sensitivity, 90% specificity, 90% positive predictive value and 76% negative predictive value. The optimal sensitivity and specificity cutoff for the new RRR was >2.7 with 97% sensitivity (p 200cm/s and RAR >3). Both RRR and RPSV show better sensitivity than RAR for the RAS diagnosis.Facultad de Ciencias Médica

Evaluation of the COVID-19 response in Spain: principles and requirements

A resurgence of COVID-19 infections is occurring in Spain, with some of the worst figures in Europe. In August, 2020, we urged the Spanish Central Government and regional governments to independently evaluate their COVID-19 response to identify areas where public health and the health and social care system need to be improved

Theses philosophicae

Sign.: [ ]3, A-I2Texto con apost. marg.Grab. xil. de la Virgen de la Asunción en r. de sign. [ ]