Evaluating the impact of filming on the number of errors committed by nursing students to determine the efficacy of simulated clinical situations

Clinic simulation as a training and knowledge method allows people experiment a real event representation with the aim of acquiring knowledge, abilities and aptitudes. The filming of the staging represents a useful tool to review the decisions taken and the actions they did, with the purpose to highlight the strengths, weaknesses and the areas for improvement. The article describes a study carried out by a group of students in second course of nursing, and it tries to evaluate if there is any influence if somebody is filming you during the clinic simulation, does it make you do more errors or not?Peer Reviewe

Lapsuuden kiintymyssuhteiden vaikutukset myöhemmin elämässä : Kirjallisuuskatsaus

Tämä on kirjallisuuskatsaus, jossa selvitettiin lapsuuden kiintymyssuhteiden merkityksiä myöhemmin elämässä. Kiintymyssuhde lähtee muodostumaan lapsen ja hoivaajan välille heti syntymästä alkaen vuorovaikutuksen pohjalta. Turvallisessa kiintymyssuhteessa lapsen tarpeisiin ja hätään vastataan johdonmukaisesti ja turvallisesti. Turvattomassa kiintymyssuhteessa ja sen eri muodoissa lapselle ei kyetä luomaan turvallisuuden tunnetta ja hoivaajan vastaaminen lapsen tunteisiin on ristiriitaista. Lapsuuden kiintymyssuhteiden merkitykset myöhemmin elämässä toimi kirjallisuuskatsauksen tutkimuskysymyksenä. Kirjallisuuskatsaukseen valikoitui 16 artikkelia, jotka vastasivat tutkimuskysymykseen ja läpäisivät sisäänottokriteerit. Tutkimuksista luokiteltiin tulokset fyysisiin, psyykkisiin ja sosiaalisiin vaikutuksiin ja turvalliseen ja turvattomaan kiintymyssuhteeseen. Fyysisiä vaikutuksia oli paljon. Useissa tutkimuksissa kävi ilmi turvattoman kiintymyssuhteen vaikutus altistavana tekijänä lapsuusiän lihavuuteen ja fyysisiin sairauksiin. Uniongelmien ja kiintymyssuhteiden välillä yhteyttä ei havaittu. Hermostollisesti eroavia vaikutuksia turvallisessa ja turvattomassa kiintymyssuhteessa ilmeni aikuisuudessa asti. Turvattomassa kiintymyssuhteessa ilmeni enemmän fyysisiä oireita migreenissä sekä lisääntyneitä masennusoireita ja itsemurha-ajatuksia. Sosiaalisista vaikutuksista ainoaksi alaluokaksi valikoituivat sosiaaliset taidot. Turvaton kiintymyssuhde oli selvä riski huonompiin sosiaalisiin taitoihin myöhemmin elämässä. Jatkotutkimusehdotuksena on tarkempi tutkimus kiintymyssuhteiden ja mielenterveyden, lihavuuden tai syömishäiriön välisestä yhteydestä.The thesis was a literature review on the effects of childhood attachment relationships on later life. Attachment between a child and a caretaker begins to form right after the birth. In a secure attachment relationship, the needs of a child are met consistently and in a safe manner. In an insecure attachment relationship, and in its various forms, the needs are responded to in a conflicting fashion, thus generating a feeling of insecurity. With the help of a research question the effects of childhood attachments on later life were examined. A total of sixteen research articles on childhood attachment met the se-lection criteria for the thesis. The themes of the articles were categorized into physical, mental and social effects. Physical effects were abundant. Many studies revealed that insecure attachment led to childhood and adolescence obesity, physical illnesses and other disorders. However, no connection between insecure attachment and sleeping disorders was recognized. The security and insecurity of the attachment were found to be associated with differ-ences in the nervous system in adulthood. Moreover, there was a connection between childhood insecurity and physical symptoms in migraines. Depression and suicide-ideas were the most important mental effects linked with an insecure attachment. Social skills were the only social effect that was reviewed. Insecure attachment appeared to be a risk for poorer social skills. Suggestion for further research could be a study on the connection between attachment and mental health, obesity or eating disorders

L' Aprenentatge basat en problemes a través de casos clínics simulats. Una proposta metodològica de disseny i avaluació docent

RESUM Les exigències actuals de la professió de d’infermeria requereixen que la docència vagi orientada a interrelacionar els diferents rols a desenvolupar enla pràctica diària, per adquirir experiència en l’aprenentatge i així augmentar la qualitat de les cures d’infermeria. Per assolir aquest objectiu és important l’aprenentatge basat enproblemes. Aquest pretén en primer lloc que els estudiants aprenguin allò que permet desenvolupar-se enla vida professional de la manera més natural possible a partir d’una idea clara i profunda de l’evidència sobre la que s’ha d’actuar. Amb aquesta finalitat es vandissenyar casos clínics amb uns objectius que requerien la integració de coneixements, actituds i valors, en diferents fases a desenvolupar en un període de temps predeterminat. També ens vam proposar una estratègia docent que permetés a l’estudiant incorporar el coneixement científic que dóna suport a la pràctica assistencial per aproximar teoria i pràctica. Es pretén que els estudiants busquin una resposta basada en la millor evidència científica disponible, per prendre una decisió respecte a les cures del pacient. Els objectius de l’estudi són: Avaluar globalment l’aprenentatge basat en la simulació de casos Avaluar com els estudiants valoren la integració del model d’infermeria i del procés d’atenció en l’aprenentatge basat en la simulació de casos. Valorar les sensacions percebudes per l’estudiant durant la simulació del cas. Valorar l’actitud d el’estudiant en relació a la incorporació de l’evidència científica per una millora en la pràctica clínica. Avaluar el grau de dificultat manifestat per l’estudiant en relació al procés de documentació. Avaluar la idonietat de l’argumentació i la decisió de l’estudiant a la pregunta formulada en el cas clínic. Metodologia: L’assignatura d’Infermeria Medicoquirúrgica. Adult I del Departament d’Infermeria de la Universitat de Vic, va iniciar una experiència d’aprenentatge basat en la resolució de problemes, amb estudiants de 2on curs. Les professores responsables dels seminaris van realitzar una avaluació de l’experiència a través d’una enquesta. Aquesta es responia al cap d’un mes de la simulació al laboratori, quan es contrastaven els resultats obtinguts en aquesta entre professores i estudiants després de visualitzar la gravació feta durant el mateix. En el context del seminari de simulació de casos, es va introduir una pregunta/problema, a partir de la que els estudiants, en grup, havien de documentar-se amb el suport d’una guia. Per valorar l’actitud davant aquesta pregunta/problema es va dissenyar un qustionari tipus Likert. L’avaluació del grau de dificultat s’ha registrat a través d’unes escales de puntuació. Per a l’avaluació de la decisió presa, es van valorar les síntesis resum entregades en els treballs escrits pels diferents grups. Resultats: La realització de la simulació en el laboratori va ser avaluada per un alt percentatge d’estudiants (68,8%) amb puntuacions entre 6 i 8 mentre que un 26,6% la van situar en tre 9 i 10, només un 4,7 % la van puntuar amb 5. La integració del model d’infermeria va ser valorada pel 86% amb una puntuació entre 7 i 10. La valoració global de la simulació va ser qualificada pels estudiants amb una puntuació de 8 (34,4%) seguida d’un 28,1% amb una consideració de 7. Un 7,2% van puntuar entre 9 i 10. El 93,3% van assegurar que conèixer les fonts documentals els serviria per millorar l’assistència, el 86,7% esperen obtenir arguments sòlids respecte les seves desicions si la documentació consultada és de qualitat. Un 77,8% dels estudiants consideren estar més satisfets al saber incorporar la presa de decisions basada en evidències. Respecte el grau de dificultat en el procés de documentació la dificultat més gran la presenten en com buscar en les bases de dades de referències bibliogràfiques. Conclusions: L’aprenentatge dels estudiants a través de la simulació de casos és una estratègia vàlida que l’estudiant valora positivament al mateix temps que permet desenvolupar habilitats per a la pràctica professional. L’estratègia docent dissenyada per integrar les evidències en la presa de decisions es considera positiva, no obstant, després d’analitzar els resultats, s’han de modificar alguns aspectes per a la seva millora; tutoritzar per a millorar el procés de documentació i incidir més en la crítica i reflexió, de manera que les troballes de la investigació siguin canalitzades cap a la pràctica.ABSTRACT To be able to answer the present demands of the nursing profession, the teaching must interrelate the different roles that are developed in daily practice, gaining experience in the learning process to be able to improve the quality in nursing care. To achieve this goal, problem based learning is important. It is intended that the students will be able to manage themselves in their professional life in the most natural way, departing from a clear and deep idea of evidence based practice. For this purpose, clinical cases were designed with goals that made necessary the integration of knowledge, aptitudes and values, with different stages to be developed in a predetermined time. Also we designed a teaching strategy to allow the student to incorporate the scientific knowledge supporting the care teaching practice, to approximate theory and practice. It is intended that the students will look for an answer based on the best scientific evidence available, to take a decision regarding patient care. The goals of the study are: - To holistically evaluate learning based on the simulation of cases. - To evaluate how the students value the integration of the nursing model with the care process in the learning based on the simulation of cases. - To evaluate the sensations as perceived by the students during the simulation process. - To evaluate the students’ attitude in relation with the incorporation of the scientific evidence to improve clinical practice. - To evaluate the degree of difficulty manifested by the student in relation with the documentation process. - To evaluate the suitability of the argumentation and the student’s decision to the question formulated in the clinical case. Methodology: the subject of Medical-chirurgic nursing. Adult 1 from the Nursing Department of the Universitat de Vic initiated a learning experience based on problem solving, with 2nd year students. The lecturers responsible for the seminars developed the evaluation of the experience via survey. This survey was answered a month after the simulation in the laboratory, when the results obtained in this laboratory were contrasted between the students and the teachers, after visualizing the recording developed during the simulation. In the context of the seminar on case simulations of cases, a question/problem was introduced. Departing from this, the students, in group, had to document themselves with the support of a guide. To evaluate the attitude in front of the question/problem a type Likert questionnaire was designed. The evaluation of the degree of difficulty was registered through the evaluation scales. To evaluate the decision taken, the abstracts developed by the 13 practical groups in their essays were evaluated. Results: the development of the simulation at the laboratory was evaluated with a high degree of the students (68,8%) with a scoring between 6 and 8, while a 26,6% evaluated it between 9 and 10. Just 4,7% of the students evaluated it with a 5. The integration of the Nursing model was evaluated by 86% of the students between 7 and 10. The global evaluation of the simulation was evaluated by the students with a score of 8 (34,4%), followed by the score of 7 (28,1%). 7,2% scored it 9 to 10. 93,3% assured they knew the literature that would help them to improve their assistance 86,7% are expecting to achieve solid arguments in relation with their decisions if the consulted documentation has quality. 77,8% of the students consider to be more satisfied as they know how to incorporate the evidence based on practice. Regarding to the degree of difficulty in the documentation process, the biggest is how to search in the literature reference data bases. Conclusions: learning through the simulation of cases is a validated strategy that the student values positively, while it allows to develop skills for professional practice. The teaching strategy to integrate the evidences in the decision making is considered positive, but, after analysing the results, some aspects must be modified to improve it, to further assess the documentation process and to further affect the criticism and the reflection, so the research findings can be applied in practice.RESUMEN Las exigencias actuales de la profesión de Enfermería requieren que la docencia vaya encaminada a interrelacionar los distintos roles a desarrollar en la práctica diaria, para adquirir experiencia en el aprendizaje, y así aumentar la calidad de los cuidados de enfermería. Para alcanzar este objetivo es importante el aprendizaje basado en problemas. Éste pretende en primer lugar que los estudiantes aprendan aquello que permite desenvolverse en la vida profesional de la manera más natural posible a partir de una idea clara y profunda de la evidencia sobre la que se debe actuar. A este efecto se diseñaron casos clínicos con unos objetivos que requerían la integración de conocimientos, aptitudes y valores, con distintas fases a desarrollar en un período de tiempo predeterminado. También nos propusimos diseñar una estrategia docente que permita al alumno incorporar el conocimiento científico que da soporte a la práctica asistencial para aproximar teoría y práctica. Se pretende que los alumnos busquen una respuesta basada en la mejor evidencia científica disponible, para tomar una decisión respecto al cuidado del paciente. Los objetivos del estudio son: · Evaluar globalmente el aprendizaje basado en la simulación de casos. · Evaluar como los estudiantes valoran la integración del modelo de enfermería y del proceso de atención en el aprendizaje basado en la simulación de casos. · Valorar las sensaciones percibidas por el estudiante durante la simulación del caso. · Valorar la actitud del alumno en relación a la incorporación de la evidencia científica para una mejora en la práctica clínica. · Evaluar el grado de dificultad manifestado por el estudiante en relación al proceso de documentación. · Evaluar la idoniedad de la argumentación y la decisión del alumno a la pregunta formulada en el caso clínico. Metodologia:La asignatura de Enfermería Medico-Quirúrgica. Adulto I del Departamento de Enfermería de la Universitat de Vic, inició una experiencia de aprendizaje basado en la resolución de problemas, con alumnos de segundo curso. Las profesoras responsables de los seminarios realizaron una evaluación de la experiencia a través de una encuesta. Ésta encuesta se respondía al cabo de un mes de la simulación en el laboratorio, cuando se contrastaban los resultados obtenidos en ésta, entre profesoras y estudiantes después de visualizar la grabación hecha durante el mismo. En el contexto del Seminario de Simulación de Casos, se introdujo una pregunta/problema, a partir de la cual los estudiantes, en grupo, tenian que documentarse con el soporte de una guía Para valorar la actitud ante esta pregunta/problema se diseñó un cuestionario tipo Likert. La evaluación del grado de dificultad se ha registró a través de unas escalas de puntuación. Para la evaluación de la decisión tomada, se valoraron las síntesis resumen entregadas en los trabajos escritos por los 13 grupos de prácticas. Resultados: La realización de la simulación en el laboratorio fue evaluada por un alto porcentaje de estudiantes (68,8%) con puntuaciones entre 6 y 8 mientras que un 26,6% la situaron entre 9 y 10. Solo un 4,7% la puntuaron con 5. La integración del Modelo de enfermería fue valorada por el 86% con una puntuación entre 7 y 10. La valoración global de la simulación fue calificada por los estudiantes con una puntuación de 8 (34,4%) seguida de un 28,1% con una consideración de 7. Un 7,2% puntuaron entre 9 y 10. El 93,3% aseguraron que conocer las fuentes documentales les serviria para mejorar la asistencia, el 86,7% esperando obtener argumentos sólidos respecto sus decisiones si la documentación consultada es de calidad. Un 77,8% de los alumnos consideran estar más satisfechos al saber incorporar la toma de decisiones basada en evidencias. Respecto al grado de dificultad en el proceso de documentación presentan la mayor dificultad en cómo buscar en las bases de datos de referencias bibliográficas, Conclusiones: El aprendizaje de los estudiantes a través de la simulación de casos es una estrategia válida que el estudiante valora positivamente al mismo tiempo que permite desarrollar habilidades para la práctica profesional. La estrategia docente diseñada para integrar las evidencias en la toma de decisiones se considera positiva, no obstante, después de analizar los resultados, se deben de modificar algunos aspectos para su mejora; tutorizar para mejorar el proceso de documentación y incidir más en la crítica y reflexión, de manera que los hallazgos de la investigación sean canalizados hacia la práctica

L’ús de la reflexió guiada (debriefing) en la simulació clínica de complexitat alta: element clau per a l'adquisició de coneixements i habilitats

Programa de doctorat: Innovació i Intervenció EducativesEs considera el debriefing com el pas essencial en el procés d’aprenentatge basat en la simulació clínica. El debriefing ajuda a comprendre, analitzar i sintetitzar conceptes tècnics per millorar el rendiment dels estudiants en futures situacions clíniques i facilita l’aprenentatge i desenvolupament d’habilitats no tècniques com: el lideratge, el treball en equip, la presa de decisions, l’assignació de rols i tasques i la gestió de situacions de crisi. Es va realitzar un estudi quasi experimental, pretest-postest i un estudi experimental, tipus assaig clínic aleatori per comprovar si l’ús de la reflexió guiada (debriefing) en la simulació de situacions clíniques de complexitat alta millorava el nivell de coneixements i habilitats, i el rendiment dels estudiants d’infermeria. Els resultats obtinguts van permetre concloure que la reflexió guiada en una simulació clínica de complexitat alta, millora els coneixements dels estudiants, i el debriefing estructurat millora la qualitat del debriefing i el rendiment dels estudiants.Debriefing is considered the essential step in the clinical simulation-based learning process. Debriefing helps to understand, analyse and synthesise technical concepts to improve students' performance in future clinical situations while facilitating the learning and development of non-technical skills such as: leadership, teamwork, decision making, role and task allocation and crisis management. A quasi-experimental, pretest-posttest study and an experimental, randomised clinical trial study were conducted to test whether the use of debriefing in the simulation of highly complex clinical situations improved the level of knowledge and skills, and the performance of nursing students. The results obtained led to the conclusion that guided reflection in a highly complex clinical simulation improves students' knowledge, and structured debriefing improves the quality of debriefing and students' performance

Effect of filming errors committed by nursing students to evaluate simulated clinical situations

Clinic simulation as a training and knowledge method allows people experiment a real event representation with the aim of acquiring knowledge, abilities and aptitudes. The filming of the staging represents a useful tool to review the decisions taken and the actions they did, with the purpose to highlight the strengths, weaknesses and the areas for improvement. The article describes a study carried out by a group of students in second course of nursing, and it tries to evaluate if there is any influence if somebody is filming you during the clinic simulation, does it make you do more errors or not

Efecte de la filmació en els errors comesos pels estudiants d'infermeria en avaluar una situació clínica simulada

La simulació clínica com a mètode d’aprenentatge i entrenament, permet que les persones experimentin la representació d’un esdeveniment real amb la finalitat d’adquirir coneixements, habilitats i actituds. Gravar l’escenificació suposa una eina útil per a poder reflexionar al voltant de les decisions preses i les accions portades a terme, amb l’objectiu de detectar els punts forts, els punts febles i els aspectes de millora en l’aprenentatge. L’estudi que es va realitzar sobre un grup d’estudiants de segon curs d’infermeria, pretén avaluar de quina manera saber-se filmat durant la simulació influeix en el fet de cometre més errors en la realització de les tècniques proposade