Conducció sota els efectes de l’alcohol: el paper de la personalitat i la Teoria de la Conducta Planificada = Driving under the influence of alcohol: the role of personality and the Theory of Planned Behaviour

[cat] La conducció sota els efectes de l’alcohol és un dels principals factors de risc de la sinistralitat viària. Malgrat els esforços de governs i institucions per reduir les xifres de sinistralitat, el nombre d’accidents de trànsit relacionats amb el consum d’alcohol s’ha mantingut estable en els darrers anys. La reforma del Codi Penal en matèria de trànsit del 2007 ha suposat un increment dels penats per conducció temerària. La conducció sota la influència de begudes alcohòliques representa aproximadament el 50% de les condemnes per delictes contra la seguretat del trànsit. Conèixer quines són les característiques psicològiques més rellevants relacionades amb aquest delicte suposaria un pas endavant en la prevenció i la intervenció en seguretat viària, i facilitaria el disseny d’estratègies enfocades a prevenir aquesta conducta i la reincidència delictiva. Aquesta tesi s’estructura en dos grans objectius, que es desenvolupen en els estudis 1 i 2. L’estudi 1 pretén identificar els factors de risc de la conducció sota els efectes de l’alcohol, i conèixer quines són les característiques psicològiques dels penats per aquest delicte. En aquest estudi comparem les característiques de personalitat i actitudinals d’un grup de penats per conducció sota els efectes de l’alcohol i un grup de conductors control. Una anàlisi descriptiva dels resultats no revela diferències significatives entre els dos grups en cap de les dimensions de personalitat avaluades, mentre que el grup de penats mostra més actituds antisocials. Malgrat això, els resultats de l’anàlisi de regressió indiquen que la conducció sota els efectes de l’alcohol es relaciona amb un alt neuroticisme, baixes puntuacions en responsabilitat i fortes actituds antisocials. Els resultats d’aquest estudi mostren una alta coincidència entre el perfil psicològic de la conducció sota els efectes de l’alcohol, la conducta antisocial general, i l’abús d’alcohol. Aquests resultats s’haurien de tenir en compte en el desenvolupament de programes de prevenció, identificant aquells conductors amb un major risc de conduir sota els efectes de l’alcohol, així com aquells perfils amb una major resistència al canvi. D’altra banda, les actituds antisocials són un bon target a tenir en compte en els programes d’intervenció en conductors penats per conducció sota els efectes de l’alcohol. L’estudi 2 té com a objectiu avaluar la utilitat de la Teoria de la Conducta Planificada (TPB) per a predir intenció de conduir sota els efectes de l’alcohol. La TPB és un model àmpliament utilitzat en la recerca de la conducció de risc. En aquest estudi ens proposem posar a prova la TPB per a predir intenció de conduir havent begut en un grup de penats per conducció sota els efectes de l’alcohol complint una pena de presó, un grup de penats per conducció sota els efectes de l’alcohol complint una pena substitutiva a la presó, i un grup de conductors control. D’altra banda, ens proposem millorar aquest model incloent aquelles variables de personalitat i actitudinals que s’han relacionat amb la conducta antisocial i la conducció de risc. Els resultats d’aquest estudi mostren que els components de la TPB són capaços d’explicar entre un 20% i un 57% de la variància en intenció de conduir sota els efectes de l’alcohol, en línia amb els resultats d’altres estudis amb característiques similars. El component amb una major influència en la intenció és el control conductual percebut. La personalitat no representa una aportació rellevant en el model. Aquests resultats posen de manifest la necessitat d’incloure el control percebut dels conductors en les intervencions centrades en evitar la conducció sota els efectes de l’alcohol. També, suggereixen que la intenció de conduir sota els efectes de l’alcohol no està influïda directament per característiques de personalitat concretes, i obren noves línies de recerca centrades en explorar els mecanismes pels quals la personalitat influeix en la conducció sota els efectes de l’alcohol.[eng] Driving under the influence of alcohol is one of the main risks of road accidents. Knowing which are the most relevant psychological characteristics related to this crime would be a step forward in the prevention and intervention in traffic safety, and would help in the design of strategies aiming to prevent this behaviour and the recidivism. This thesis is structured in two main objectives, which are developed in studies 1 and 2. Study 1 aims to identify the risk factors for driving under the influence of alcohol, and to determine the psychological characteristics of those who have been convicted for this crime. In this study we compare personality and attitudes of a group of DUI (driving under the influence of alcohol) offenders and a group of control drivers. A descriptive analysis does not show significant differences between the two groups in any of the personality dimensions, while offenders show more antisocial attitudes. However, results of the regression analysis indicate that driving under the influence of alcohol is related to a high neuroticism, low scores in conscientiousness and strong antisocial attitudes. Study 2 aims to evaluate the usefulness of the Theory of Planned Behaviour (TPB) to predict the intention to drive under the influence of alcohol. Our aim is to test the TPB to predict drunk driving intention in a group of DUI offenders serving a prison sentence, a group of drivers following a diversion programme as an alternative sanction for a DUI offense, and a group of control drivers. On the other hand, we aimed to improve the TPB model, including those personality and attitudinal variables that have been linked to antisocial behaviour and risky driving. Results of this study show that the TPB components are capable of explaining between 20% and 57% of the variance in intention to drive under the influence of alcohol, in line with the results of other studies with similar characteristics. The component with a greater influence on intention is perceived behavioural control. Personality does not represent a significant contribution to the models. The final part discusses the implications of these findings in the design and improvement of targeted programmes focused on preventing drunk driving and intervention programmes for DUI offenders

Is elective surgery during the COVID-19 pandemic safe? A multi-center prospective study in a high incidence area

Elective surgery; COVID-19 pandemicCirugía electiva; Pandemia de COVID-19Cirurgia electiva; Pandèmia de COVID-19Objective: The aim of this study was to describe the evolution of patients admitted for elective orthopaedic surgery during the immediate post-COVID-19 peak of the pandemic. Methods: This is a multi-center, observational study conducted in 8 high complexity hospitals of Catalonia, one of the highest COVID-19 incidence areas in Spain. We included patients ≥18 years of age undergoing elective surgery (total knee or hip arthroplasty, knee or hip revision arthroplasty, shoulder or knee arthroscopy, hand or wrist surgery, forefoot surgery, or hardware removal) after the COVID-19 peak (between May 5th and June 30th, 2020). The main exclusion criterion was a positive result for SARS-CoV-2 PCR within the 7 days before the surgery. The primary outcomes were postoperative complications within 60 days (+/-30) or hospital readmission due to a COVID-19 infection. Following the recommendations of the International Consensus Group (ICM), elective surgeries were re-started when the nationwide lockdown was lifted. Before the surgery, patients were contacted by phone to rule out any exposure to confirmed COVID-19 cases, a reverse transcription-polymerase chain reaction (PCR) assay was performed in all patients 48-72 hours before hospital admission, and they were asked to maintain home confinement until the day of the surgery. Results: 675 patients were included: 189 patients in the arthroplasty group (28%) and 486 in the ambulatory surgery group (72%). Mean [SD] age was 57.6 [15.3] years. The mean Charlson Comorbidity Index score was 2.21 (SD = 2.01, Min = 0, Max = 13). A total of 84 patients (12.75%) obtained an American Society of Anesthesiologists (ASA) score ≥ 3, showing no association between the ASA score and the risk of developing COVID-19 symptoms at follow-up (χ 2 (4) = 0.77, P = 0.94). The mean occupation rate of hospital beds for COVID-19 patients was 13% and the mean occupation rate of critical care beds for COVID-19 patients was 27% at the time of re-introducing elective surgeries. These were important rates to consider to decide when to reintroduce elective surgeries after lockdown. Surgical time, time of ischemia and intra-operative bleeding were not related with a higher risk of developing COVID-19 post-operatively (χ 2 (1) = 0.00, P = 0.98); (χ 2 (2) = 2.05, P = 0.36); (χ 2 (2) = 0.37, P = 0.83). Only 2 patients (0.3 %) presented with a suspected COVID-19 infection at follow-up. None of them presented with pneumonia or required confirmation by a reverse transcription PCR assay. Hospital re-admission was not needed for these patients. Conclusion: The risk of developing COVID-19 during the immediate post-COVID-19 peak in a region with a high incidence of COVID-19 has not been proved. These data suggest that elective orthopaedic surgeries can be resumed when assertive and strict protocols are followed

The meaning of aggression varies across culture : testing the measurement invariance of the Refined Aggression Questionnaire in samples from Spain, the US, and Hong Kong

Cultural differences in aggression are still poorly understood. The purpose of this article is to assess whether a tool for measuring aggression has the same meaning across cultures. Analyzing samples from Spain (n=262), US (n=344) and Hong-Kong (n=645), we used confirmatory factor analysis to investigate measurement invariance of the refined version of the Aggression-Questionnaire (Bryant & Smith, 2001). The measurement of aggression was more equivalent between the Chinese and Spanish versions than between these two and the American version. Aggression does not show invariance at the culture level. Cultural variables such as affective autonomy or individualism may influence the meaning of aggression. Aggressive behavior models can be improved by incorporating cultural variable

Correction to: Cluster identification, selection, and description in Cluster randomized crossover trials: the PREP-IT trials

An amendment to this paper has been published and can be accessed via the original article

Conducció sota la influència de l’alcohol : Una aplicació del model de la Teoria de la Conducta Planificada (TPB)

La reforma del Codi Penal en matèria de trànsit del 2007 va suposar un increment dels penats per conducció temerària. La conducció sota la influència de begudes alcohòliques representa aproximadament el 50% de les condemnes, i és causant del voltant del 30% dels accidents anuals. L'objectiu d'aquesta recerca és identificar els factors de risc de la conducció sota la influència de l'alcohol, i conèixer quines són les creences associades a aquesta conducta en penats per aquest delicte. Aquest estudi s'ha basat en la Teoria de la Conducta Planificada (TPB), que és un model àmpliament utilitzat a nivell internacional en la recerca de la conducció de risc. S'ha dissenyat un protocol que inclou actituds, normes subjectives, control percebut, personalitat (Model dels Cinc Factors, percaça de sensacions i impulsivitat) i desajust social, a més de variables sociodemogràfiques i hàbits de conducció. Hem avaluat un grup de penats per conducció sota la influència de l'alcohol complint una mesura penal alternativa, entre l'1 de novembre del 2013 i el 31 d'octubre del 2014, i un grup de conductors generals sense condemnes prèvies per conducció temerària. Els resultats validen la utilitat de la TPB en penats per conducció sota la influència de l'alcohol, i permeten identificar els factors associats a aquesta conducta. La personalitat permet diferenciar els penats dels conductors generals, però no explica la intenció de conduir sota la influència de l'alcohol. Aquests resultats representen un primer pas per al disseny de noves intervencions adaptades als factors de risc específics de cada grup.The reform of the Penal Code regarding to traffic in 2007 in Spain led to an increase in the number of people sentenced for reckless driving. Driving under the influence of alcohol represents approximately half of the sentences, and is causing around a third of the accidents every year. The aim of this research is to identify the risk factors for driving under the influence of alcohol, and to know what are the beliefs associated to this behaviour among people sentenced for this offence. This study is based on the Theory of Planned Behaviour (TPB), a widely internationally used model in reckless driving research. We designed a questionnaire that includes attitudes, subjective norms perceived behavioural control, personality (Five Factor Model, sensation seeking and impulsivity) and social maladjustment, and also demographic variables and driving habits. A group of offenders for driving under the influence of alcohol, sentenced to a community sanction, was assessed between November 2013 and 3 October 2014, and was compared with a group of drivers without criminal records. The results validate the utility of the TPB in drunken driving offenders and allow the identification of factors associated with this behaviour. Personality differentiates between offenders for driving under the influence of alcohol and general drivers, but does not explain the intention to drink and drive. These results represent a first step towards the design of new interventions tailored according to specific risk factors for each group.La reforma del Código Penal en materia de tráfico del 2007 ha supuesto un aumento de los penados por conducción temeraria. La conducción bajo la influencia de bebidas alcohólicas representa aproximadamente la mitad de las condenas, y es causante de alrededor del 30% de los accidentes anuales. El objetivo de esta investigación es identificar los factores de riesgo de la conducción bajo la influencia del alcohol, y conocer cuáles son las creencias asociadas a esta conducta en penados por este delito. Este estudio está basado en la Teoría de la Conducta Planificada (TPB), que es un modelo ampliamente utilizado a nivel internacional en la investigación en conducción de riesgo. Se ha diseñado un protocolo que incluye actitudes, normas subjetivas, control percibido, personalidad (Modelo de los Cinco Factores, búsqueda de sensaciones e impulsividad) y desajuste social, además de variables socio demográficas y hábitos de conducción. Hemos evaluado un grupo de penados por conducción bajo la influencia del alcohol cumpliendo una medida penal alternativa, entre el 1 de noviembre de 2013 y el 31 de octubre de 2014, y un grupo de conductores generales sin condenas previas por conducción temeraria. Los resultados validan la utilidad de la TPB en penados por conducción bajo la influencia del alcohol, y permiten identificar los factores asociados a dicha conducta. La personalidad permite diferenciar los penados de los conductores generales, pero no explica la intención de conducir bajo la influencia del alcohol. Estos resultados representan un primer paso para el diseño de nuevas intervenciones adaptadas a los factores de riesgo específicos de cada grupo

Attitudes do matter: The role of attitudes and personality in DUI offenders

Several studies have related personality variables with antisocial behavior. Among antisocial behaviors, driving under the influence (DUI) has received growing attention in recent years, particularly in relation to the role of personality. However, it has been shown that personality alone is not sufficient to accurately predict DUI. As a result, there is growing interest in identifying other types of individual differences that might predict this behavior better, such as attitudinal variables. The aim of this study was to examine differences in personality dimensions and attitudes between a group of DUI offenders and a comparison group. Ninety-eight subjects were assessed: 51 subjects who had been convicted of a DUI offense following a diversion program, and 47 drivers without criminal records. Personality was measured with the NEO-Five Factor Inventory (NEO-FFI) and antisocial attitudes were assessed with the Jesness Inventory-Revised. Results indicated that offenders were more prone to show antisocial attitudes (p < .001) than comparisons. In terms of personality, there were no significant differences between the two groups. These findings suggest that attitudes may be useful predictors of DUI and should be taken into account in interventions designed to avoid recidivism

The Meaning of Aggression Varies Across Culture: Testing the Measurement Invariance of the Refined Aggression Questionnaire in Samples From Spain, the United States, and Hong Kong

Cultural differences in aggression are still poorly understood. The purpose of this article is to assess whether a tool for measuring aggression has the same meaning across cultures. Analyzing samples from Spain (n = 262), the United States (n = 344), and Hong Kong (n = 645), we used confirmatory factor analysis to investigate measurement invariance of the refined version of the Aggression Questionnaire (Bryant & Smith, 2001). The measurement of aggression was more equivalent between the Chinese and Spanish versions than between these two and the U.S. version. Aggression does not show invariance at the cultural level. Cultural variables such as affective autonomy or individualism could influence the meaning of aggression. Aggressive behavior models can be improved by incorporating cultural variables

Avaluant la qualitat de les fonts: Web of Science (Journal Citation Reports) [vídeo]. Curs 2016-17

Journal Citation Reports® proporciona un mètode sistemàtic i objectiu per avaluar las principals publicacions d'investigació del món. Ofereix una perspectiva única per a l'avaluació i comparació de les publicacions mitjançant l'acumulació i tabulació de recomptes de cites i articles de pràcticament totes les especialitats de les ciències, les ciències socials i la tecnologia

Avaluant la qualitat de les fonts: Web of Science (Journal of Citation Reports). Guia per als alumnes del 1er curs del Grau de Psicologia [vídeo]. Curs 2019-20

Material per a l'assignatura Diferències individuals del Grau de Psicologia, elaborat conjuntament entre el CRAI UB del Campus de Mundet i el Departament de Psicologia Clínica i Psicobiologia. És una introducció al funcionament del Journal Citation Reports