La regulació de la TDT local pública i la garantia del pluralisme local : el cas de la TDT al Baix Camp

La Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya de 2005 ha transformat les antigues televisions locals, que esdevenen a partir d'ara supramunicipals. Això implica un canvi substancial en l'estructura mediàtica del territori: més oferta disponible i un replantejament de les estructures productives. Ambdós factors afecten el grau de pluralisme del país. El cas de la implantació de la TDT de titularitat pública al Baix Camp dóna algunes pistes de l'impacte sobre el pluralisme de la nova llei en l'àmbit supramunicipal: el pluralisme extern augmenta, el pluralisme d'actors s'estanca, el pluralisme territorial es veu amenaçat per la creació d'un únic centre de producció i difusió, el pluralisme de distribució i accés multixarxa es garanteix, però el més important, el pluralisme de continguts, serà condicionat pel control efectiu del contracte programa pel CAC.The 2005 Catalan audiovisual communication (CAC) law transformed local television channels, which now serve more extensive municipal areas. Such a scenario requires a substantial change in the territorial media structure: more channels must be made available and productive structures need to be reformulated. Both factors affect the range of available diversity. The case of the establishment of a public TDT system in the Baix Camp area provides some clues regarding the impact of the new law on diversity in a greater municipal area: external diversity increases, diversity of actor decreases, territorial diversity is threatened owing to the creation of a single centre for production and broadcasting, diversity of distribution and multinetwork access is guaranteed, and -most important of all- diversity of content is conditioned by the effective control of the CAC guidelines

L'agenda temàtica i la construcció de marcs interpretatius a la ràdio. El cas de la sentència de l'Estatut de Catalunya

La construcció de l’agenda (agenda building) i els marcs interpretatius (frame building) en els mitjans és un procés complex on intervenen una gran varietat d’actors. La present tesis doctoral analitza, per una banda, la relació entre periodistes i responsables de premsa de partits polítics i la negociació que estableixen per tal d’influir en l’elaboració de la informació i l’opinió polítiques que s’emeten a la ràdio matinal catalana. Per altra banda, s’aplica un frame analysis en tres nivells –intervenció, locució i estructura- al contingut radiofònic. Es pren com a cas d’estudi la reacció mediàtica a l’anunci de la sentència del Tribunal Constitucional sobre l’Estatut de Catalunya. Aquesta anàlisi no només mostra les característiques lèxiques i retòriques dels principals marcs interpretatius (media frames) apareguts en antena sinó que també evidencia l’existència d’una gran diversitat d’estratègies per part de periodistes (reframers) i polítics (frame sponsors) per tal de mantenir el control del seu propi marc en antena.Agenda and frame building in the media is a complex process in which several actors intervene. This doctoral thesis analyses the relationship between journalists and political PRs and the negotiations established to influence into the information and opinion making process of the Catalan radio programmes. The research applies a three level frame analysis –intervention, speech and structure- to the radio content. The study observes media reaction to the announcement of Constitutional Court sentence about the Catalan Statute. This analysis not only shows the lexical and rhetorical characteristics of the main media frames detected on air, but also the diverse strategies to control the own frame on air made by journalists (framers) and political actors (frame sponsors).La construcción de la agenda y los marcos interpretativos en los medios es un proceso complejo donde intervienen una gran diversidad de actores. La presente tesis doctoral analiza, por un lado, la relación entre periodistas y responsables de prensa de partidos políticos y la negociación que establecen para tratar de influir en la elaboración de la información y la opinión políticas en la radio matinal catalana. Por otro lado se aplica un frame analysis en tres niveles – intervención, locución y estructura- al contenido radiofónico. Se toma como caso de estudio la reacción mediática al anuncio de la sentencia del Tribunal Constitucional sobre el Estatuto de Cataluña. Este análisis no sólo muestra las características léxicas y retóricas de los principales marcos interpretativos (media frames) aparecidos en antena sino que también evidencia la existencia de una gran diversidad de estrategias por parte de periodistas (reframers) y políticos (frame sponsors) con el objetivo de mantener el control su propio marco en antena

Desinformació, iniciatives de verificació i alfabetització mediàtica a Catalunya

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. L'onzena edició, corresponent al bienni 2019-2020, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Naturgy; la col·laboració de la Diputació de Barcelona, l'Ajuntament de Girona i la Corporació Catalana De Mitjans Audiovisuals; la subscripció institucional de la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica de Estudio General de Medios (EGM)/Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC), Comscore, l'Observatori de la Comunicació a Catalunya, i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2017-2020 (Referència de concessió 2017 SGR 00760)La irrupció de la crisi sanitària global de la Covid-19 ha accentuat les conseqüències nocives de la desinformació en l'àmbit de la salut democràtica, i sobretot en el de la salut en general. En el context català, el conflicte polític vinculat amb el Procés, la pandèmia o les xarxes de desinformació en línia relacionades amb l'extrema dreta són alguns dels temes que fan palesa la necessitat de tenir una opinió pública ben informada. En aquest capítol revisarem com el fenomen de la desinformació -històricament utilitzat per a la propaganda política- ha afectat l'opinió pública catalana i recollirem experiències concretes de verificació d'informació (Verificat, Fets o Fakes de Catalunya Ràdio, El món a RAC 1 i Aquí, amb Josep Cuní de SER Catalunya) i d'alfabetització mediàtica i divulgació (Consell de l'Audiovisual de Catalunya, Col·legi de Periodistes de Catalunya, Junior Report i Learn to Check), adreçades a tot tipus de col·lectius durant el bienni 2019-2020

Estrategias de espectacularización en las tertulias políticas televisivas. Caso de la cobertura de las elecciones municipales de Barcelona de 2015

La tertulia política se considera un género opinativo coral sin una codificación clara. Su amplia presencia en el ecosistema mediático español y sus niveles de audiencia son factores que apuntan al papel central de estos espacios en las programaciones convencionales de televisión y radio. La flexibilidad del género en la construcción del discurso político y la aparente pluralidad ideológica de sus actores hacen de la tertulia un espacio idóneo para detectar elementos de espectacularización de los contenidos políticos como la personalización, la dramatización, la entronización de la anécdota o la argumentación emocional. Se analizan las tertulias televisivas diarias de dos televisiones de ámbito autonómico -Televisió de Catalunya (TV3) y 8TV- y una local, Barcelona TV, durante la campaña electoral municipal de Barcelona (2015). El objetivo es detectar la presencia y articulación de elementos de espectacularización mediática.Political talk shows -called "tertulias" (media gatherings) in Spain- are a dialogical opinion genre without a clear codification. Their wide-ranging presence and large audiences in the Spanish media system are the reason for the central role of this type of programming in radio and television. These political media gatherings allow for a flexible political discourse process. However, the selection of "opinion-makers" shows a "false" internal plurality that facilitates the spectacularization of political content through the political personification and dramatization of personal anecdotes which heighten the emotional register. In this article two daily regional TV political talk shows -one public (Televisió de Catalunya, TV3) and one private (8TV)- and one public local broadcaster (Barcelona Televisió, BTV) are analyzed to detect elements of spectacularization from the campaigns of Barcelona's local elections (2015)

Recerca en comunicació i procés català

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La desena edició, corresponent al bienni 2017-2018, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Naturgy; la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona; la subscripció institucional de la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica de Comscore, Estudio General de Medios (EGM)/Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC), l'Observatori de la Comunicació a Catalunya, i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2017-2020 (Referència de concessió 2017 SGR 00760).Al present capítol es fa una revisió de la recerca en comunicació elaborada durant aquests anys convulsos, on el procés o conflicte català ha esdevingut un mirall excepcional per copsar dinàmiques discursives; relacions entre periodistes, mitjans de comunicació, polítics i ciutadania; característiques i mutacions del sistema mediàtic; l'impacte de les xarxes socials en l'articulació del conflicte; el rol de la premsa estrangera en la construcció mediàtica de la crisi, o la tendència a l'espectacularització de la política i les seves implicacions en termes de salut democràtica

Polarització, espectacularització, tertúlies i periodisme. Una visió comunicativa del procés català

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La desena edició, corresponent al bienni 2017-2018, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Naturgy; la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona; la subscripció institucional de la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica de Comscore, Estudio General de Medios (EGM)/Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC), l'Observatori de la Comunicació a Catalunya, i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2017-2020 (Referència de concessió 2017 SGR 00760).La polarització discursiva, la mediatització i l'espectacularització de la política, el paper dels gèneres opinatius en la construcció de l'opinió pública catalana -amb especial rellevància el de la tertúlia o la crisi de legitimitat del sistema mediàtic del territori són algunes qüestions que han condicionat el context polític i social si posem el focus en els aspectes comunicatius del procés català. També cal destacar la crisi generada en la relació entre periodistes, polítics i ciutadania. Aquesta crisi ha trencat el sempre precari equilibri entre tres actors bàsics de la deliberació pública i ha intensificat, seguint una tendència global, una lluita per la legitimitat i la consolidació de la professió periodística com a pilar central de la salut del nostre sistema democràtic. El reforç i reconeixement a la tasca dels periodistes seran especialment necessaris davant d'estratègies evidents per fer-se amb el control i la difusió de la informació política en el conflicte català

Els estudis universitaris de comunicació audiovisual als Països Catalans

El sector audiovisual als Països Catalans ha experimentat en els darrers anys un important creixement, alhora que una diversificació remarcable com a conseqüència de l'aparició de nous suports i de noves tecnologies. En aquest mateix període s'ha incrementat el nombre de facultats i de centres de formació que inclouen entre les seves llicenciatures les que fan referència a la comunicació audiovisual. Existeixen dificultats objectives per aconseguir que els plans d'estudis reflecteixin aquest entorn industrial de canvi i sobretot d'adaptació a les noves demandes formatives, donada la rapidesa amb què es produeixen. A més, les universitats es troben en ple procés d'adaptació dels seus estudis als acords de Bolonya, el que es coneix com a Espai Europeu d'Educació Superior (EEES). Es fa, doncs, més necessari que mai un estudi global que formalitzi l'estat de la qüestió i que proposi fórmules i mètodes pedagògics que orientin la tasca de l'ensenyament audiovisual

La comunicació local

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La sisena edició, corresponent al bienni 2009-2010, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya, el patrocini de Gas Natural Fenosa; la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc); la subscripció institucional de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA); i la col·laboració acadèmica de l'Observatori de Polítiques de Comunicació (OPC InCom-UAB); el Departament d'Estudis de Comunicació de la Universitat Rovira i Virgili (URV), l'Observatori de la Comunicació Local (OCL InCom-UAB)/URV/Diputació de Barcelona; i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2010-2013 (Referència de concessió 2009 SGR 00615).En el context de crisi econòmica, els grups multimèdia de proximitat han pogut mantenir en bona mesura el seu teixit empresarial, però s'ha alentit el desplegament de les noves concessions d'FM i la implantació de la TDT s'ha completat amb molts problemes i menys operadors dels previstos inicialment. Mentre diverses publicacions gratuïtes locals han desaparegut, en el bienni 2009-2010 han sorgit múltiples projectes de portals informatius a internet, l'àmbit més efervescent de la comunicació local a Cataluny

La comunicació local

Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La setena edició, corresponent al bienni 2011-2012, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Gas Natural Fenosa; la col·laboració científica del Baròmetre de la Comunicació i la Cultura (Fundacc); la subscripció institucional de l'Ajuntament de Barcelona, el Col·legi de Periodistes de Catalunya i la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració acadèmica de l'Observatori de la Comunicació Local (OCL InCom-UAB)/URV/Diputació de Barcelona, l'Observatori de Polítiques de Comunicació (OPC InCom-UAB), i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2010-2013 (Referència de concessió 2009 SGR 00615).L'agreujament de la crisi econòmica durant el bienni 2011-2012 s'ha traduït en el tancament de mitjans, l'escurçament de plantilles i la reducció de programació de molts serveis de comunicació de proximitat. En l'àmbit públic han estat diversos els mitjans de proximitat de llarga trajectòria que han desaparegut, i en l'àmbit privat moltes iniciatives pateixen una situació de fragilitat extrema, agreujada per la retallada de subvencions de la Generalitat de Catalunya. Mentrestant, internet s'ha consolidat com una plataforma de creixement de la comunicació local propiciada pel seu baix cost estructural

La Regulació de la TDT local pública i la garantia del pluralisme local: el cas de la TDT al Baix Camp

La Llei de la comunicació audiovisual de Catalunya de 2005 ha transformat les antigues televisions locals, que esdevenen a partir d'ara supramunicipals. Això implica un canvi substancial en l'estructura mediàtica del territori: més oferta disponible i un replantejament de les estructures productives. Ambdós factors afecten el grau de pluralisme del país. El cas de la implantació de la TDT de titularitat pública al Baix Camp dóna algunes pistes de l'impacte sobre el pluralisme de la nova llei en l'àmbit supramunicipal: el pluralisme extern augmenta, el pluralisme d'actors s'estanca, el pluralisme territorial es veu amenaçat per la creació d'un únic centre de producció i difusió, el pluralisme de distribució i accés multixarxa es garanteix, però el més important, el pluralisme de continguts, serà condicionat pel control efectiu del contracte programa pel CAC.The 2005 Catalan audiovisual communication (CAC) law transformed local television channels, which now serve more extensive municipal areas. Such a scenario requires a substantial change in the territorial media structure: more channels must be made available and productive structures need to be reformulated. Both factors affect the range of available diversity. The case of the establishment of a public TDT system in the Baix Camp area provides some clues regarding the impact of the new law on diversity in a greater municipal area: external diversity increases, diversity of actor decreases, territorial diversity is threatened owing to the creation of a single centre for production and broadcasting, diversity of distribution and multinetwork access is guaranteed, and most important of all diversity of content is conditioned by the effective control of the CAC guidelines