Obra col·lectiva biennal, creada per l'Institut de la Comunicació de la Universitat Autònoma de Barcelona (InCom-UAB), l'any 2000. La desena edició, corresponent al bienni 2017-2018, va comptar amb el suport de la Generalitat de Catalunya; el patrocini de Naturgy; la col·laboració de l'Ajuntament de Barcelona; la subscripció institucional de la Societat Catalana de Comunicació (filial de l'Institut d'Estudis Catalans); i la col·laboració científica de Comscore, Estudio General de Medios (EGM)/Asociación para la Investigación de Medios de Comunicación (AIMC), l'Observatori de la Comunicació a Catalunya, i el Portal de la Comunicació (InCom-UAB).En el marc del Grup Internacional d'Estudis sobre Comunicació i Cultura (InCom-UAB), reconegut com a Grup Consolidat de Recerca de la Generalitat de Catalunya per al període 2017-2020 (Referència de concessió 2017 SGR 00760).La polarització discursiva, la mediatització i l'espectacularització de la política, el paper dels gèneres opinatius en la construcció de l'opinió pública catalana -amb especial rellevància el de la tertúlia o la crisi de legitimitat del sistema mediàtic del territori són algunes qüestions que han condicionat el context polític i social si posem el focus en els aspectes comunicatius del procés català. També cal destacar la crisi generada en la relació entre periodistes, polítics i ciutadania. Aquesta crisi ha trencat el sempre precari equilibri entre tres actors bàsics de la deliberació pública i ha intensificat, seguint una tendència global, una lluita per la legitimitat i la consolidació de la professió periodística com a pilar central de la salut del nostre sistema democràtic. El reforç i reconeixement a la tasca dels periodistes seran especialment necessaris davant d'estratègies evidents per fer-se amb el control i la difusió de la informació política en el conflicte català
