Nous termoestables epoxídics modificats amb estructures dendrítiques de tipus hiperramificat i estrella

Aquest treball s'emmarca en el camp dels materials termoestables amb aplicacions com a recobriments o encapsulants per microelectrònica i pretén l'obtenció de materials amb una millor durabilitat i que puguin ser degradats un cop finalitzada la seva vida útil, permetent la recuperació del dispositiu electrònic. L'estratègia escollida s’ha basat en la modificació de la reïna comercial diglicidilèter de bisfenol A (DGEBA) amb estructures dendrítiques de tipus hiperramificat i estrella. Aquesta estratègia permet la introducció de grups ester, tèrmicament làbils així com reduir l'encongiment que es produeix durant el curat. A més, la incorporació d’aquest tipus d’estructures augmenta el volum lliure de la xarxa polimèrica fent augmentar la tenacitat del material sense empitjorar el processat de la mescla reactiva ni les propietats termomecàniques del material.This work is related to the field of thermosetting materials as coatings or encapsulates for microelectronic devices. The main objective of this project deals with the improvement of durability of a commercial epoxy resin (diglycidylether of bisphenol A, DGEBA) and its capability to be degraded after its working life which let the recuperation of the electronic material, which fulfills the environmental requirements. The approach selected has been the modification of DGEBA by means of dendritic polymer structures such as hyperbranched and multiarm star polymers. This strategy leads to introduce ester groups into the epoxy network which are thermally labile and the reduction of the shrinkage during the curing process. In addition, the free of the epoxy network is increased by the incorporation of these kinds of macromolecular structures which helps increasing toughness without worsening the processability of the reactive formulation and the thermomechanical properties of the resulting thermoset

Phosphorylation at Ser-181 of oncogenic KRAS is required for tumor growth

KRAS phosphorylation has been reported recently to modulate the activity of mutant KRAS protein in vitro. In this study, we defined S181 as a specific phosphorylation site required to license the oncogenic function of mutant KRAS in vivo. The phosphomutant S181A failed to induce tumors in mice, whereas the phosphomimetic mutant S181D exhibited an enhanced tumor formation capacity, compared with the wild-type KRAS protein. Reduced growth of tumors composed of cells expressing the nonphosphorylatable KRAS S181A mutant was correlated with increased apoptosis. Conversely, increased growth of tumors composed of cells expressing the phosphomimetic KRAS S181D mutant was correlated with increased activation of AKT and ERK, two major downstream effectors of KRAS. Pharmacologic treatment with PKC inhibitors impaired tumor growth associated with reduced levels of phosphorylated KRAS and reduced effector activation. In a panel of human tumor cell lines expressing various KRAS isoforms, we showed that KRAS phosphorylation was essential for survival and tumorigenic activity. Furthermore, we identified phosphorylated KRAS in a panel of primary human pancreatic tumors. Taken together, our findings establish that KRAS requires S181 phosphorylation to manifest its oncogenic properties, implying that its inhibition represents a relevant target to attack KRAS-driven tumors

Strategies to reengage patients lost to follow up in HIV care in high income countries, a scoping review

Background: Despite remarkable achievements in antiretroviral therapy (ART), losses to follow-up (LTFU) might prevent the long-term success of HIV treatment and might delay the achievement of the 90-90-90 objectives. This scoping review is aimed at the description and analysis of the strategies used in high-income countries to reengage LTFU in HIV care, their implementation and impact. Methods: A scoping review was done following Arksey & O'Malley's methodological framework and recommendations from Joanna Briggs Institute. Peer reviewed articles were searched for in Pubmed, Scopus and Web of Science; and grey literature was searched for in Google and other sources of information. Documents were charted according to the information presented on LTFU, the reengagement procedures used in HIV units in high-income countries, published during the last 15 years. In addition, bibliographies of chosen articles were reviewed for additional articles. Results: Twenty-eight documents were finally included, over 80% of them published in the United States later than 2015. Database searches, phone calls and/or mail contacts were the most common strategies used to locate and track LTFU, while motivational interviews and strengths-based techniques were used most often during reengagement visits. Outcomes like tracing activities efficacy, rates of reengagement and viral load reduction were reported as outcome measures. Conclusions: This review shows a recent and growing trend in developing and implementing patient reengagement strategies in HIV care. However, most of these strategies have been implemented in the United States and little information is available for other high-income countries. The procedures used to trace and contact LTFU are similar across reviewed studies, but their impact and sustainability are widely different depending on the country studied

All-cause mortality in the cohorts of the Spanish AIDS Research Network (RIS) compared with the general population: 1997Ł2010

Abstract Background: Combination antiretroviral therapy (cART) has produced significant changes in mortality of HIVinfected persons. Our objective was to estimate mortality rates, standardized mortality ratios and excess mortality rates of cohorts of the AIDS Research Network (RIS) (CoRIS-MD and CoRIS) compared to the general population. Methods: We analysed data of CoRIS-MD and CoRIS cohorts from 1997 to 2010. We calculated: (i) all-cause mortality rates, (ii) standardized mortality ratio (SMR) and (iii) excess mortality rates for both cohort for 100 personyears (py) of follow-up, comparing all-cause mortality with that of the general population of similar age and gender. Results: Between 1997 and 2010, 8,214 HIV positive subjects were included, 2,453 (29.9%) in CoRIS-MD and 5,761 (70.1%) in CoRIS and 294 deaths were registered. All-cause mortality rate was 1.02 (95% CI 0.91-1.15) per 100 py, SMR was 6.8 (95% CI 5.9-7.9) and excess mortality rate was 0.8 (95% CI 0.7-0.9) per 100 py. Mortality was higher in patients with AIDS, hepatitis C virus (HCV) co-infection, and those from CoRIS-MD cohort (1997. Conclusion: Mortality among HIV-positive persons remains higher than that of the general population of similar age and sex, with significant differences depending on the history of AIDS or HCV coinfection

Uso de la MiniQuest para la enseñanza de trigonometría en 4º curso de ESO

En el presente trabajo se presenta una metodología para enseñar trigonometría en 4º de la ESO usando la MiniQuest como recurso didáctico. En el marco teórico se establece la base legislativa de trigonometría incluida dentro del bloque de geometría de 4º curso de ESO. A continuación se muestra un análisis de ámbito general del uso de las TIC dentro de la asignatura de matemáticas y de las características principales de la MiniQuest. Se presenta el estudio de campo realizado en un contexto escolar concreto, para poder complementar la base teórica que define el uso de las MiniQuest con las necesidades de enseñanza y aprendizaje reales de la trigonometría de 4º de matemáticas de los alumnos y con las preferencias de enseñanza de sus docentes. Las conclusiones finales del trabajo exponen los motivos por los que se determina la conveniencia de su uso pues permite afrontar el desarrollo de los objetivos educativos para los que se ha ideado. El trabajo se completa con la propuesta didáctica de una MiniQuest para la mejora de la competencia matemática, de la competencia en el tratamiento de la información y competencia digital en el aprendizaje de la trigonometría de 4º curso de ESO y se proponen como líneas de investigación futura la extensión de este recurso didáctico a otros bloques y niveles de matemáticas dentro de la ESO

Disseny d'una pauta immunosupressora en un model de xenotrasplantament hepàtic en rosegadors: alteracions del sistema immunitari i del status hemostàtic.

[cat] Un dels principals problemes en el camp del trasplantament clínic actualment és la seva escassetat d'òrgans; el xenotrasplantament és contempla com una possible alternativa. El propòsit d'aquesta tesi és incrementar els coneixements en aquest camp. Els objectius marcats són: en primer lloc dissenyar una pauta immunosupressora el menys agressiva possible, que ens permeti obtenir supervivències indefinides del xenoempelt hepàtic en la combinació concordant hàmster-rata. En segon lloc la valoració dels canvis a llarg termini del sistema immunològic que es poden apreciar en la sang perifèrica dels receptors i comparar-los amb els que es donen en una situació equivalent d'al·lotrasplantament. La caracterització histològica dels empelts a llarg termini. Caracteritzar i valorar els canvis que experimenta la cascada de la coagulació de la rata a diferents moments postrasplantament ja que el donant és de diferent espècie. Un cop aconseguit un estat "protolerant" amb dosis baixes d'anticalcineurínics, redissenyar i valorar la pauta immunosupressora per tal de poder aconseguir la tolerància de l'empelt hepàtic amb l'administració d'un immunomodulador com és l'antagonista del PAF UR-12670 i Avaluar-ne els canvis histològics. I finalment aprofundir en el coneixement dels antígens contra els que van dirigits els xenoanticossos. Les principals conclusions a que s'han arribat són que en el model de xenotrasplantament hepàtic ortotòpic hàmster-rata, es poden aconseguir supervivències indefinides en monoteràpia amb Tacrolimus a dosis baixes sense que es manifesti cap signe de rebuig i amb una correcta funció de l'empelt. S'ha vist que l'increment de la subpoblació de limfòcits T CD4+CD45RC- i la presència de gran quantitat de cèl·lules B (i no cèl·lules plasmàtiques) en els empelts de les rates xenotrasplantades, juntament amb el bon estat general dels animals, una preservació total de la histologia, una bona funció hepàtica, un equilibri de l'status hemostàtic acompanyat d'uns nivells molt baixos d'immunosupressió, ens fa assegurar que en aquests animals s'està donant un procés d'acceptació indefinida de l'empelt que anomenem "protolerant". Que els canvis de les proporcions i del nombre total de cada subpoblació limfocitària en sang perifèrica són bons indicadors del que està succeint a l'empelt i no s'observen diferències entre al·lotrasplantament i xenotrasplantament. En el model utilitzat de xenotrasplantament hepàtic es produeix una activació de la trombosi en els primers dies postrasplantament deguda a un desequilibri general com a conseqüència del recanvi de tots els components de síntesi hepàtica, però que no comporta més problemes perquè és corregida amb el temps i l'animal receptor adopta el perfil de paràmetres hemostàtics de l'espècie donant. L'administració continuada de l'antagonista del PAF UR-12670 a una dosi de 20 mg/kg no és suficient per perllongar la supervivència de l'empelt i induir tolerància. Tanmateix modula la resposta cel·lular, redueix la infiltració leucocitària, condiciona les subpoblacions limfocitàries infiltrants al parènquima, té un efecte citoprotector sobre els hepatòcits i millora l'estat general de l'empelt suggerint la implicació del PAF en el rebuig tardà del xenoempelt (LXR). I finalment podem dir que en el model de xenotrasplantament hepàtic hàmster-rata no es dóna un canvi d'especificitat dels anticossos d'isotip IgM a diferents dies postrasplantament. Així mateix, aquests anticossos polireactius de l'isotip IgM presents al sèrum de les rates xenotrasplantades a diferents dies postrasplantament no són específics d'espècie

Hybrid block copolymers constituted by peptides and synthetic polymers: An overview of synthetic approaches, supramolecular behavior and potential applications

Hybrid block copolymers based on peptides and synthetic polymers, displaying different types of topologies, offer new possibilities to integrate the properties and functions of biomacromolecules and synthetic polymers in a single hybrid material. This review provides a current status report of the field concerning peptide-synthetic polymer hybrids. The first section is focused on the different synthetic approaches that have been used within the last three years for the preparation of peptide-polymer hybrids having different topologies. In the last two sections, the attractive properties, displayed in solution or in the solid state, together with the potential applications of this type of macromolecules or supramolecular systems are highlighted.Peer Reviewe

Effects of ultrasonic vibration on the micro-molding processing of polylactide

A new ultrasonic micro-molding system was used to process polylactide (PLA) and fabricate reduced dimension specimens. Plasticization and molding of PLA were achieved by applying ultrasonic waves after feeding the polymer into a plasticizing chamber. Chemical and physical characteristics of processed PLA varied depending on the processing window (i.e. changes in ultrasonic wave amplitude between 14.2 and 48.1 μm and molding pressure between 0.5 in 6 bars). In terms of chemical effects, the application of ultrasound can lead to lower molecular weights (e.g. decreases of more than 45% in the weight average molecular weight), revealing partial degradation of the material. Also, the processed materials exhibited slightly higher thermal degradability than pure PLA because ultrasonic vibrations break molecular linkages and worsen the polymer structure. Finally, the processing conditions for the preparation of PLA specimens could be optimized without causing degradation and preserving structural characteristics and mechanical properties. Specifically, the use of an amplitude of 48.1 μm and a pressure of 3 bars gave samples with the same molecular weight as the raw material (i.e. 117,500 g/mol as opposed to 117,300 g/mol for Mw).Peer Reviewe