Antoni Viladomat Manalt (1678-1755). Anotaciones a su fortuna crítica y nuevas adiciones al catálogo

El present article profunditza en l’estudi dels prolegómenos de la fijación de la fama póstuma del pintor Antoni Viladomat, centran-se especialment en les relacions del fiscal inquisidor Nicolás Rodríguez Laso con Antonio Ponz i els cercles il•lustrats de l’època. S’aporta al seu catàleg, a més, una selección de noves obres, entre las quals s’inclou el fins ara desconegut autorretrat del pintor. Paraules clau: Pintura barroca / dibuix / acadèmias / autorretrat / Antoni Viladomat / Antonio Ponz / Nicolás Rodríguez Laso / Antonio Rafael Mengs / Catalunya

Methodology for the optimal desing of Urban Consolidation Centers in Urban Areas

L'objectiu d'aquest projecte és desenvolupar un estudi sobre la viabilitat d'implamentar centres de consolidació de mercaderies d'última milla (UCC) al centre de la ciutat, prenent com a exemple la ciutat de Barcelona. El projecte inclou un estudi de mercat actual i de les opcions que es poden desenvolupar en una gran ciutat, seguit d'un estudi de les característiques del mercat i del tipus de comerç a Barcelona. En conseqüència, es desenvolupa una metodologia per estudiar com calcular el nombre ideal de centres de consolidació a cada ciutat segons la tipologia de cada districte i la tipologia del seu comerç, així com la possible ubicació dels UCC. Aquest estudi es realitza analitzant els costos estimats de cada proposta segons el tipus de vehicle o centre operatiu i les característiques del mercat. Finalment, en el document es realitza un estudi cost-benefici entre tots els actors implicats en la cadena logística per estudiar la viabilitat del projecte a nivell econòmic i social. D'aquesta manera, s'aconsegueix una optimització ideal de l'impacte en cada un dels agents implicats per conèixer i assegurar la viabilitat (o no) de la implamentació d'aquest tipus de centres logístics de consolidació.El objetivo de este proyecto es desarrollar un estudio sobre la viabilidad de implantar centros de consolidación de mercancías de última milla (UCC) en el centro de la ciudad, tomando como ejemplo la ciudad de Barcelona. El proyecto incluye un estudio del mercado actual y de las opciones que se pueden desarrollar en una gran ciudad, seguido de un estudio de las características del mercado y del tipo de comercio en Barcelona. En consecuencia, se desarrolla una metodología para estudiar cómo calcular el número ideal de centros de consolidación en cada ciudad según la tipología de cada distrito y la tipología de su comercio, así como la posible ubicación de los UCC. Este estudio se realiza analizando los costes estimados de cada una de las propuestas según el tipo de vehículo o centro operativo y las características del mercado. Por último, en el documento se realiza un estudio coste-beneficio entre todos los actores implicados en la cadena logística para estudiar la viabilidad del proyecto a nivel económico y social. De esta forma, se consigue una optimización ideal del impacto en cada uno de los agentes implicados para conocer y asegurar la viabilidad (o no) de la implantación de este tipo de centros logísticos de consolidación.The objective of this project is to develop a study on the feasibility of implementing last mile freight consolidation centres (UCC) in the inner city, taking the city of Barcelona as an example. The project includes a study of the current market and the options that can be developed in a large city, followed by a study of the characteristics of the market and the type of commerce in Barcelona. Consequently, a methodology is developed to study how to calculate the ideal value of consolidation centres in each city according to the typology of each district and the typology of its commerce, as well as the possible location of the UCCs. This study is carried out by analysing the estimated costs of each of the proposals according to the type of vehicle or operational centre and the characteristics of the market. Finally, the document carries out a cost-benefit study among all the actors involved in the logistics chain to study the viability of the project on an economic and social level. In this way, an ideal optimisation of the impact on each of the agents involved is achieved in order to know and ensure the viability (or not) of the implementation of this type of consolidation logistics centres

Addenda a la biografia i l'obra del pintor Joan Arnau Moret (1603-1693)

The present article treats of the painter Joan Arnau Moret, catalan painter of the 17th century. Aspects treat each other as the order of the great picture preserved in the cathedral of Barcelona with the iconography The de live ry o f the ke ys of the city of Barcelona to the Immaculate, the biographical news it extracted of the process of canonization of santa Maria of Cervelló or the professional relation that Joan Arnau joined with the prince Joan Josep d’Àustria newly finished the Segadors war (The Reapers’ War). Of them the study also announces a work – the Saint Cathe rine o f Ale xandria of the chapel of Saint Catherine of the cathedral of Girona – proposes to attribute four paintings more – the paintings of the altarpiece of The Saints fo ur Martyrs of the cathedral of Girona – and thinks about the controversial paintings of the altarpiece of the Castle of Vilassar and of the monastery of Sant Joan of the Abadesses. Finally, by means of the stylistic reading of the new works, which the author considers of the best of his catalogue, one tries to demonstrate that the sources of your figurative culture and stylistic are in the painting of Madrid of the first decades of the 17th centur

Pintors i pintures del Set-cents en terres gironines: estat de la qüestió i noves aportacions.

En la línia dels objectius marcats del VI Congrés d’Història Moderna, l’estudi pretén abordar una realitat historiogràfica ben diversa a la que a hores d’ara encara preval d’ençà les sumàries monografies aparegudes a la fi del segle XIX; és a dir, una realitat que s’obstina a explicar la història de la pintura catalana sense tenir en compte l’abast i les conseqüències dels episodis 'provincials' dels pintors suara esmentats. Al mateix temps, s’abordarà l’arribada de pintura barroca italiana d’importació a Girona, un aspecte poc tractat, que la present comunicació il·lustrarà amb exemples concrets, alguns dels quals es donen a conèixer per primera vegad

Una pintura d'Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755) a Manresa: l'Assumpta de Santa Maria de l'Alba

D'un retaule de l'església de Santa Maria de l'Alba de Manresa, cremat a la guerra civil espanyola, se salvaguardà una pintura amb una singular iconografia de l'Assumpció de la Verge amb Tots Sants. L'article atribueix aquesta tela al catàleg del pintor Antoni Viladomat i Manalt (1678-1755), una de les figures més rellevants del panorama artístic català del segle XVIII, i la situa als darrers anys de la seva dilatada carrera artística. L'anàlisi de l'obra ha permès posar de manifest que el pintor català incorporà alguns préstecs figuratius d'una estampa que el gravador suís Jakob Frey (1681-1752) traduí d'una tela del pintor italià Sebastiano Conca (1680-1764). Aquest fet ens serveix per relacionar la tela del pintor barceloní —partint d'antecedents figuratius amb la pintura de l'alt barroc romà— amb les «noves» propostes del denominat barrochetto romà. Tanmateix, l'estudi també vol accentuar una lectura que dibuixa una cultura artística d'Antoni Viladomat oberta i inquieta a les novetats que constantment arribaven a Catalunya a través de les estampes