Reial Acadèmia Catalana de Belles Arts de Sant Jordi
Abstract
El present article profunditza en l’estudi dels prolegómenos de la fijación de la fama póstuma del pintor Antoni Viladomat, centran-se especialment en les relacions del fiscal inquisidor Nicolás Rodríguez Laso con Antonio Ponz i els cercles il•lustrats de l’època. S’aporta al seu catàleg, a més, una selección de noves obres, entre las quals s’inclou el fins ara desconegut autorretrat del pintor.
Paraules clau: Pintura barroca / dibuix / acadèmias / autorretrat / Antoni Viladomat / Antonio Ponz / Nicolás Rodríguez Laso / Antonio Rafael Mengs / Catalunya
