The variability of corneal and anterior segment parameters in keratoconus

Purpose: To analyse, describe and test diverse corneal and anterior segment parameters in normal and keratoconic eyes to better understand the geometry of the keratoconic cornea. Method: 44 eyes from 44 keratoconic patients and 44 eyes from 44 healthy patients were included in the study. The Pentacam System was used for the analysis of the anterior segment parameters. New ad-hoc parameters were defined by measuring the distances on the Scheimpflug image at the horizontal diameter, with chamber depth now comprising of two distinctive distances: corneal sagittal depth and the distance from the endpoint of this segment to the anterior surface of the lens (DL). Results: Statistically significant differences (p<0.05) between normal and keratoconic eyes were found in all of the analysed corneal parameters. Anterior chamber depth presented statistical differences between normal and keratoconic eyes (3.06 ± 0.43 mm versus 3.34 ± 0.45 mm, respectively; p = 0.004). This difference was found to originate in an increase of the DL distance (0.40 ± 0.33 mm in normal eyes against 0.61 ± 0.45 mm in keratoconic eyes; p = 0.014), rather than in the changes in corneal sagittal depth. Conclusion: These findings indicate that keratoconus results in central and peripheral corneal manifestations, as well as changes in the shape of the scleral limbus. The DL parameter was useful in describing the forward elongation and advance of the scleral tissue in keratoconic eyes. This finding may help in the monitoring of disease progression and contact lens design and fitting.Preprin

De Francesc Eiximenis a Jaume Roig. Moral i heterodòxia en la literatura catalana medieval

L'article que segueix és una aproximació a la literatura catalana medieval a partir de les idees morals que expressen tres dels seus màxims representants, a saber, Francesc Eiximenis, Bernat Metge i Jaume Roig. A partir d'una anàlisi molt acurada de llurs obres, els autors mostren els diferents aspectes de la moralitat medieval, tot posant de relleu l'heterodòxia i la complexitat d'aquests autors medievals en llengua catalana

Determining Factors for Fast Corneal Sensitivity Recovery After Pterygium Excision

Purpose: To establish determining factors for fast corneal sensitivity (CS) recovery after pterygium excision. Methods: Thirty-two eyes of 14 males and 18 females with primary nasal pterygium were recruited. Differences in CS (in the 4 quadrants and the center using a Cochet–Bonnet esthesiometer), pterygium corneal area (PCA), tear osmolarity, tear break-up time, Schirmer test, and ocular symptoms were analyzed before and 1 month after lesion excision. The relationship between CS recovery (difference between the 2 time points; CS1 – CS0) and the other features was assessed. Results: All the studied locations exhibited normal (6 cm) or near-normal mean CS at the 2 time points, except a tendency for moderate hypoesthesia in nasal CS0 (median 4.5; range: 1.5–6.0 cm). Point by point comparison revealed significant postoperative improvements in nasal location (P = 0.008; Wilcoxon signed-rank test) with normal values in 17 eyes (53%) and a median CS1 = 5.0 cm (2.5–5.5 cm) in 15 eyes with no complete recovery. No significant correlation was found between CS0 and the studied variables, and CS1 was only significantly correlated with PCA (rho: -0.441; P < 0.05). CS recovery also showed significant correlation with PCA (rho = -0.516; P < 0.01). Conclusions: CS recovery after pterygium excision showed important variability, and the only studied factor that seems to be determinant could be PCA. It would be advisable to operate when the lesion is relatively small, with lower surgical injury and faster and complete recovery, thus protecting ocular surface homeostasis.Postprint (author's final draft

Brian Garfield: la violencia como única solución

We analyze the impact of&nbsp; Brian Garfield’s Death Wish (1972)&nbsp; and how his film adaptations turned it&nbsp; into a work of worship. We ask about&nbsp; the substance of the matter and other&nbsp; aspects that have been left out of the&nbsp; few academic works carried out to&nbsp; date, with special attention to the &nbsp;moral and social significance of his&nbsp; legacy.&nbsp;Analizamos el impacto de Death Wish (1972) de Brian Garfield y de cómo sus adaptaciones cinematográficas la convirtieron en una obra de culto. Nos preguntamos por el fondo de la cuestión y otros aspectos que se han quedado al margen en los escasos trabajos académicos realizados hasta la fecha, con especial atención en la trascendencia moral y social de su legado

Caracterització dels paràmetres corneals per a l'adaptació de lents de contacte en casos de queratocon

Introduction: The characterization of the corneal surface and the classification of keratoconus into diverse severity stages is a field of research in constant evolution, not only because of technology advances, but also with the definition of new parameters that allow a better understanding of the geometry, status and evolution of affected eyes, as compared with healthy eyes. Within the evolution of our knowledge about keratoconus, it is increasingly relevant to analyze the changes caused by this pathology to the morphology of the peripheral cornea with the purpose of successfully developing large diameter corneal contact lenses (CL) for these patients, to improve visual quality and comfort, with minimum interference with ocular physiology. Current Investigations: The objective of this series of studies was to improve our knowledge of corneal geometry as a whole and, in particular, to determine if corneal changes occurring in keratoconus are mainly corneal, limbal / scleral, or a combination of both. This information is key to design and fit large diameter corneal CL in patients with different stages of the condition, as a complementary or alternative solution to current fitting strategies. With this purpose in mind, Scheimpflug images at different corneal meridians were used to analyse several corneal and anterior segment parameters of eyes of patients with keratoconus at different stages of the condition. As such, one of the novel aspects of the present study consisted in a complete analysis of the anterior segment, not limited to parameters provided by the software of the Pentacam HR®, but also defining new parameters, not available in the current version of the software. These parameters, manually measured on Scheimpflug images, included a newly defined parameter (DL, or distance to the lens, distance from the end point of the corneal sagittal line to the anterior surface of the lens) which proved very useful for the required corneal-limbal characterization. The following step was to analyse the corneal periphery by measuring the corresponding peripheral corneal angles (at a chord length between 8.6 and 12.6 mm) and the degree of peripheral revolution symmetry (defined as the difference between the smallest and largest peripheral corneal angle for a particular eye). This was accomplished with a newly developed methodology, as the areas under study had not been previously explored with Scheimpflug images. Finally, a new design for a large diameter corneal CL was developed for keratoconus and a new mathematical model was implemented to calculate the parameters of these CLs from the previously obtained Scheimpflug images measurements. In order to conduct a practical validation of the viability of this new CL design and mathematical methodology in keratoconus, a preliminary clinical study on 20 eyes (10 patients) with different stages of the condition was conducted. Conclusions: Keratoconus was found to be associated with an increase in anterior chamber depth which, in turn, leads to increased values both in corneal internal sagittal length (as measured from the endothelium) and in the DL distance. Indeed, the increase in DL may be evidence of an anterior displacement of the corneal-limbal transition zone of the eye, with reference to the plane of the iris. Therefore, changes occurring in keratoconus would not only affect the cornea, but the whole of the anterior segment of the eye, including the limbal structures. A significant increase in corneal peripheral angle in the early stages of keratoconus that does not seem to progress in later stages of the condition was observed. The degree of peripheral revolution symmetry was not found to differ between healthy and keratoconus eyes. Therefore, CL with peripheral support and symmetry of revolution in this area may be fitted as successfully in keratoconus as in healthy eyes.Introducció: Tant la caracterització de la superfície corneal com la classificació del queratocon en diferents estadis de gravetat es troben en contínua evolució, fruit no només de l’avenç tecnològic, sinó també de la definició de nous paràmetres amb els quals es fan aportacions que ajuden a comprendre millor la geometria, l’estat i l’evolució dels ulls afectats, en comparació amb els ulls sans. És en aquesta evolució del coneixement del queratocon que pren importància l’anàlisi de l’afectació que aquesta patologia produeix en la morfologia corneal perifèrica amb l’objectiu de fer una proposta satisfactòria de disseny de lents de contacte (LC) corneals de gran diàmetre per adaptar a pacients amb queratocon, amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de visió amb la màxima comoditat possible i la mínima interferència en al fisiologia ocular. Estudis realitzats: L’objectiu d’aquesta sèrie d’estudis és aportar un millor coneixement de la geometria corneal en tota la seva extensió i, en particular, esbrinar si els canvis corneals produïts en el queratocon són predominantment corneals, limbals/esclerals o una combinació d’ambdós; una informació rellevant a l’hora d’adaptar LC corneals de gran diàmetre en pacients amb diferents estadis d’evolució de la patologia, com a complement o, fins i tot, alternativa a les opcions actuals d’adaptació. Així, s’han analitzat, a través de les imatges de Scheimpflug en diferents meridians oculars, una sèrie de paràmetres corneals i del segment anterior de l’ull a pacients afectats de queratocon en diferents estadis d’evolució. Un dels fets destacables d’aquest estudi suposa l’anàlisi, no només de paràmetres provinents del software propi del Pentacam HR®, sinó de paràmetres mesurats manualment sobre les imatges de Scheimpflug que el propi software no determina, incloent-hi la definició d’un nou paràmetre (distance to the lens, DL, o distància des del punt final de mesurament de la sagita al cristal·lí) que s’ha demostrat prou útil per a la caracterització corneolimbal desitjada. El següent pas ha estat analitzar la perifèria corneal a través del mesurament dels angles corneals perifèrics (corresponents a una longitud de corda d’entre 8,6 i 12,6 mm) i el grau de simetria de revolució perifèrica (diferència entre l’angle corneal perifèric més petit i més gran per a cada ull en particular) amb una metodologia creada sense altre referent anterior, donat que no es tenia constància que les zones estudiades en aquesta investigació haguessin estat mai investigades amb les imatges de Scheimpflug. Finalment, s’ha fet una proposta d’un nou disseny de LC corneal de gran diàmetre per a l’adaptació en casos de queratocon i s’ha desenvolupat un nou mètode de càlcul dels paràmetres d’aquestes lents a partir dels mesuraments fets prèviament sobre les imatges de Scheimpflug. Per tal de fer una comprovació pràctica que pogués aportar uns primers resultats en relació a la viabilitat de l’adaptació d’aquestes LC i del nou mètode de càlcul, s’han realitzat unes primeres experiències clíniques en 20 ulls afectats de queratocon (10 pacients) en diferents estadis d’evolució. Conclusions: El queratocon es troba associat a un increment de la profunditat de la cambra anterior que, al seu torn, implica valors més elevats, tant de la sagita interna (mesurada des de l’endoteli), com de la distància DL. L’increment de la DL seria indicatiu d’un desplaçament cap a la part anterior de l’ull de l’àrea de transició entre còrnia i esclera, amb referència al pla de l’iris. Per tant, els canvis produïts pel queratocon no només afecten la còrnia, sinó tot el segment anterior de l’ull, incloses les estructures límbiques. Existeix un increment significatiu de l’angle corneal perifèric en els estadis inicials del queratocon, el qual no sembla continuar a mesura que avança la patologia. L’angle perifèric mitjà en ulls amb queratocon és, de mitjana, 0,69° més gran que el dels ulls sans. El grau de simetria de revolució perifèrica no presenta diferències entre els grups d’ulls sans i ulls amb queratocon. Per tant, l’adaptació de LC que es recolzen sobre la perifèria corneal i tenen simetria de revolució en aquesta zona serà tan satisfactòria en ulls amb queratocon com ho és en ulls sans. Aquesta conclusió ha estat corroborada amb els resultats obtinguts en l’estudi clínic preliminar, amb uns bons resultats pel que fa a la millora de l’agudesa visual, a la satisfacció de l’usuari, en termes de qualitat visual i comoditat d’ús, i sense alteracions rellevants en la fisiologia ocular detectables en les visites de seguiment

El futuro del teatro: la teoría del edificio antiguo

This essay exposes a new theory that will allow us to deduce the future of theatre in Spain, analysing it as if it were a building constructed many years ago. If we investigate all of its parts, both structural and non-structural, examining the current state of its various elements, we’ll be able to predict whether or not theatre will be able to withstand the impact of a severe economic and social crisis. This is done by analysing the socio-cultural and psychological consequences of the banalisation of the format, as well as studying the relationship between the economy and the implementation of non-socially optimal theatre. It also provides an analysis of the current state of theatrical criticism, which is a key element of theatre’s decline.Este ensayo expone una nueva teoría mediante la cual puede deducirse el futuro del teatro en España si lo analizamos como si fuera un edificio construido hace muchos años. Si investigamos todas sus partes, tanto estructurales como no estructurales, examinando el estado actual de sus elementos, podremos predecir si resistirá el impacto de una grave crisis económica y social. Esto se realiza a través del análisis de las consecuencias socioculturales y psicológicas de la banalización del formato, así como del estudio de la relación entre la economía y la implantación del teatro no socialmente óptimo. Además, se aporta un análisis del estado actual de la crítica teatral, como elemento importante de lastre del teatro

Seconds: la distopía que dejó de serlo

We analyze the importance of Seconds (1963) by David Ely through a literary-filmic and political-social analysis that uncovers aspects not described in the few papers published to date. We reveal for the first time how Seconds has become a dystopia that has stopped being one.Analizamos la importancia de Seconds (1963) de David Ely a través de un análisis literario-fílmico y político-social que pone al descubierto aspectos no descritos en las escasas investigaciones publicadas hasta la fecha. Desvelamos por primera vez cómo Seconds se ha convertido en una distopía que ha dejado de serlo

Caracterització dels paràmetres corneals per a l'adaptació de lents de contacte en casos de queratocon

Introduction: The characterization of the corneal surface and the classification of keratoconus into diverse severity stages is a field of research in constant evolution, not only because of technology advances, but also with the definition of new parameters that allow a better understanding of the geometry, status and evolution of affected eyes, as compared with healthy eyes. Within the evolution of our knowledge about keratoconus, it is increasingly relevant to analyze the changes caused by this pathology to the morphology of the peripheral cornea with the purpose of successfully developing large diameter corneal contact lenses (CL) for these patients, to improve visual quality and comfort, with minimum interference with ocular physiology. Current Investigations: The objective of this series of studies was to improve our knowledge of corneal geometry as a whole and, in particular, to determine if corneal changes occurring in keratoconus are mainly corneal, limbal / scleral, or a combination of both. This information is key to design and fit large diameter corneal CL in patients with different stages of the condition, as a complementary or alternative solution to current fitting strategies. With this purpose in mind, Scheimpflug images at different corneal meridians were used to analyse several corneal and anterior segment parameters of eyes of patients with keratoconus at different stages of the condition. As such, one of the novel aspects of the present study consisted in a complete analysis of the anterior segment, not limited to parameters provided by the software of the Pentacam HR®, but also defining new parameters, not available in the current version of the software. These parameters, manually measured on Scheimpflug images, included a newly defined parameter (DL, or distance to the lens, distance from the end point of the corneal sagittal line to the anterior surface of the lens) which proved very useful for the required corneal-limbal characterization. The following step was to analyse the corneal periphery by measuring the corresponding peripheral corneal angles (at a chord length between 8.6 and 12.6 mm) and the degree of peripheral revolution symmetry (defined as the difference between the smallest and largest peripheral corneal angle for a particular eye). This was accomplished with a newly developed methodology, as the areas under study had not been previously explored with Scheimpflug images. Finally, a new design for a large diameter corneal CL was developed for keratoconus and a new mathematical model was implemented to calculate the parameters of these CLs from the previously obtained Scheimpflug images measurements. In order to conduct a practical validation of the viability of this new CL design and mathematical methodology in keratoconus, a preliminary clinical study on 20 eyes (10 patients) with different stages of the condition was conducted. Conclusions: Keratoconus was found to be associated with an increase in anterior chamber depth which, in turn, leads to increased values both in corneal internal sagittal length (as measured from the endothelium) and in the DL distance. Indeed, the increase in DL may be evidence of an anterior displacement of the corneal-limbal transition zone of the eye, with reference to the plane of the iris. Therefore, changes occurring in keratoconus would not only affect the cornea, but the whole of the anterior segment of the eye, including the limbal structures. A significant increase in corneal peripheral angle in the early stages of keratoconus that does not seem to progress in later stages of the condition was observed. The degree of peripheral revolution symmetry was not found to differ between healthy and keratoconus eyes. Therefore, CL with peripheral support and symmetry of revolution in this area may be fitted as successfully in keratoconus as in healthy eyes.Introducció: Tant la caracterització de la superfície corneal com la classificació del queratocon en diferents estadis de gravetat es troben en contínua evolució, fruit no només de l’avenç tecnològic, sinó també de la definició de nous paràmetres amb els quals es fan aportacions que ajuden a comprendre millor la geometria, l’estat i l’evolució dels ulls afectats, en comparació amb els ulls sans. És en aquesta evolució del coneixement del queratocon que pren importància l’anàlisi de l’afectació que aquesta patologia produeix en la morfologia corneal perifèrica amb l’objectiu de fer una proposta satisfactòria de disseny de lents de contacte (LC) corneals de gran diàmetre per adaptar a pacients amb queratocon, amb l’objectiu de millorar la seva qualitat de visió amb la màxima comoditat possible i la mínima interferència en al fisiologia ocular. Estudis realitzats: L’objectiu d’aquesta sèrie d’estudis és aportar un millor coneixement de la geometria corneal en tota la seva extensió i, en particular, esbrinar si els canvis corneals produïts en el queratocon són predominantment corneals, limbals/esclerals o una combinació d’ambdós; una informació rellevant a l’hora d’adaptar LC corneals de gran diàmetre en pacients amb diferents estadis d’evolució de la patologia, com a complement o, fins i tot, alternativa a les opcions actuals d’adaptació. Així, s’han analitzat, a través de les imatges de Scheimpflug en diferents meridians oculars, una sèrie de paràmetres corneals i del segment anterior de l’ull a pacients afectats de queratocon en diferents estadis d’evolució. Un dels fets destacables d’aquest estudi suposa l’anàlisi, no només de paràmetres provinents del software propi del Pentacam HR®, sinó de paràmetres mesurats manualment sobre les imatges de Scheimpflug que el propi software no determina, incloent-hi la definició d’un nou paràmetre (distance to the lens, DL, o distància des del punt final de mesurament de la sagita al cristal·lí) que s’ha demostrat prou útil per a la caracterització corneolimbal desitjada. El següent pas ha estat analitzar la perifèria corneal a través del mesurament dels angles corneals perifèrics (corresponents a una longitud de corda d’entre 8,6 i 12,6 mm) i el grau de simetria de revolució perifèrica (diferència entre l’angle corneal perifèric més petit i més gran per a cada ull en particular) amb una metodologia creada sense altre referent anterior, donat que no es tenia constància que les zones estudiades en aquesta investigació haguessin estat mai investigades amb les imatges de Scheimpflug. Finalment, s’ha fet una proposta d’un nou disseny de LC corneal de gran diàmetre per a l’adaptació en casos de queratocon i s’ha desenvolupat un nou mètode de càlcul dels paràmetres d’aquestes lents a partir dels mesuraments fets prèviament sobre les imatges de Scheimpflug. Per tal de fer una comprovació pràctica que pogués aportar uns primers resultats en relació a la viabilitat de l’adaptació d’aquestes LC i del nou mètode de càlcul, s’han realitzat unes primeres experiències clíniques en 20 ulls afectats de queratocon (10 pacients) en diferents estadis d’evolució. Conclusions: El queratocon es troba associat a un increment de la profunditat de la cambra anterior que, al seu torn, implica valors més elevats, tant de la sagita interna (mesurada des de l’endoteli), com de la distància DL. L’increment de la DL seria indicatiu d’un desplaçament cap a la part anterior de l’ull de l’àrea de transició entre còrnia i esclera, amb referència al pla de l’iris. Per tant, els canvis produïts pel queratocon no només afecten la còrnia, sinó tot el segment anterior de l’ull, incloses les estructures límbiques. Existeix un increment significatiu de l’angle corneal perifèric en els estadis inicials del queratocon, el qual no sembla continuar a mesura que avança la patologia. L’angle perifèric mitjà en ulls amb queratocon és, de mitjana, 0,69° més gran que el dels ulls sans. El grau de simetria de revolució perifèrica no presenta diferències entre els grups d’ulls sans i ulls amb queratocon. Per tant, l’adaptació de LC que es recolzen sobre la perifèria corneal i tenen simetria de revolució en aquesta zona serà tan satisfactòria en ulls amb queratocon com ho és en ulls sans. Aquesta conclusió ha estat corroborada amb els resultats obtinguts en l’estudi clínic preliminar, amb uns bons resultats pel que fa a la millora de l’agudesa visual, a la satisfacció de l’usuari, en termes de qualitat visual i comoditat d’ús, i sense alteracions rellevants en la fisiologia ocular detectables en les visites de seguiment.Postprint (published version