TRYING TO STOP A BLOODY BUSINESS: THE EU´S POLICIES TO CURTAIL THE TRADE IN NATURAL RESOURCES THAT FUND ARMED CONFLICTS

In several of the world’s armed conflicts, natural resources are an important source of income for the warring parties. Cutting this stream of revenues has therefore also become an objective of conflict prevention and –management policies of the European Union (EU). However, in contrast to its usual more multilateral leanings the EU is using in this issue field predominantly unilateral measures. The article therefore seeks to explain this policy choice. By borrowing the Global Production Network (GPN)-conceptualisation from the field of the Economic Geography, the article illustrates how the global context in which the EU acts is becoming increasingly adverse for global measures. Many state actors are hesitant to commit themselves to binding, automatic measures regarding the trade in natural resources. Likewise, European companies, NGOs and consumers are losing leverage on the GPNs of many products that potentially use conflict-financing commodities. This situation decreases the EU’s indirect “market power”. As a result of these developments, the only left policy option for the EU to curb the trade in these conflict resources is imposing unilateral measures. This situation, however, creates certain tensions with its self-image as promoter of “effective multilateralism” in the world

The European Union’s policies to curtail the trade in natural resources that fund armed conflicts

Durant els últims 15 els recursos naturals que financen recursos armats han rebut una creixent atenció per part de la investigació acadèmica. La Unió Europea (UE) també ha reconegut la problemàtica dels anomenats “recursos de conflicte”, però fins ara li ha mancat un enfocament coherent per afrontar el problema. En alguns casos, la UE ha optat per mesures multilaterals per trencar el vincle entre els recursos naturals i els conflictes, però en altres casos, la Unió ha actuat d'una manera unilateral o no ha actuat en absolut. Aquesta falta de coherència pot semblar sorprenent ja que la UE és percebuda generalment com un ‘campió mundial’ de promoure solucions multilaterals pels problemes globals. La tesi es pregunta per tant: per què en situacions similars relacionades amb els recursos de conflicte la Unió Europa ha optat per polítiques diferents? Per respondre a aquesta pregunta s’ha dissenyat un marc analític que integra factors externs i interns. A nivell extern, en primer lloc s’ha examinat el nivell de suport a les institucions europees i els estats membres de polítiques com la restricció del comerç d’aquests recursos de conflictes. En segon lloc, s’ha estudiat el context mundial per les polítiques d’aquest tipus, utilitzant la conceptualització de les Xarxes Globals de Producció. Les dinàmiques de conflictes, alimentades pels ingressos de l’explotació dels recursos naturals, s’emmarquen en processos més amplis de la globalització econòmica. Aquest marc s’ha aplicat als casos de (I) els diamants i el Procés de Kimberley; (II) la fusta i el Reglament de la Fusta de la UE; i (III) els minerals de la República Democràtica del Congo. A nivell intern, en tots els casos estudiats es pot detectar una complexa interacció entre les consideracions normatives i econòmiques. Com més es poden reconciliar aquestes dues dimensions, més suport té una mesura en l'àmbit de la UE. Però pels resultats finals de les polítiques, el factor determinant és el context global. En primer lloc, perquè la UE es troba en un entorn més advers per a promoure les seves normes dins dels fòrums multilaterals com a conseqüència de l’auge de les economies emergents, reticents a mesures globals vinculants per motius ideacionals i materials. En segon lloc, perquè les normes privades transnacionals, sovint aclamades com una resposta a la “escletxa de la governança mundial”, tenen un impacte més aviat limitat a les Xarxes Globals de Producció. Aquestes normes tenen una certa presència i importància a la UE i altres mercats occidentals, però el seu pes en altres parts de la resta del món és limitat. Com a conseqüència, la UE pren cada vegada més mesures unilaterals. La tesi conclou que l’elecció de les polítiques unilaterals i bilaterals reflecteix un canvi des del suport a qualsevol preu al multilateralisme cap al reconeixement més pragmàtic d’una multipolaritat globalitzada.La investigación sobre el papel que los recursos naturales juegan en la financiación de conflictos armados ha tomado fuerza durante la década de 2000. La Unión Europea (UE) ha reconocido el problema que suponen estos recursos, llamados "recursos de conflicto", pero carece de un enfoque coherente para su gestión. En algunos casos, la UE ha optado por medidas multilaterales para romper el vínculo entre los recursos naturales y los conflictos mientras que en otros casos, la Unión ha actuado de forma unilateral o no ha actuado en absoluto. Estas posiciones pueden parecer sorprendentes, ya que la UE es percibida generalmente como la promotora por excelencia de soluciones multilaterales en la resolución de problemas globales. La pregunta que se responde en la tesis es, por lo tanto, por qué la UE ha optado por diferentes políticas para estos casos tan parecidos. Para responder a esta cuestión se ha diseñado un marco analítico que integra factores internos y externos. Por un lado, se examina dentro de las instituciones de la UE y los Estados miembros el nivel de apoyo a dado a ciertas medidas para la restricción del comercio de estos "recursos de conflicto". Por otro lado, se estudia el desarrollo de este tipo de políticas en el contexto global utilizando el concepto de Redes Globales de Producción. Los conflictos son alimentados por los ingresos de la explotación de los recursos naturales y, por lo tanto, están incorporados en los procesos de globalización económica. Este marco se aplica a los casos de (I) los diamantes y el Proceso de Kimberley; (II) la madera y el Reglamento de la Madera de la UE; y (III) los minerales de la República Democrática del Congo. En todos los casos estudiados se puede detectar una compleja interacción entre las consideraciones normativas y económicas. Cuanto más se reconcilian estas dimensiones, más apoyo tiene una medida en el ámbito de la UE. Para los resultados de las políticas finales, sin embargo, el contexto global es el factor determinante. En primer lugar, debido al auge de las economías emergentes que se oponen a medidas globales vinculantes tanto por motivos ideológicos como materiales, la UE se encuentra con un entorno más adverso para promover sus normas a través de foros multilaterales. En segundo lugar, las regulaciones privadas transnacionales, a menudo aclamadas como una respuesta a la "brecha de la gobernanza global", sólo tienen un impacto limitado en muchas Redes Globales de Producción. Mientras tienen una cierta presencia e importancia en la UE y otros mercados occidentales, su peso en grandes partes del resto del mundo es limitado. Como consecuencia de estos dos acontecimientos la UE decide usar medidas unilaterales cada vez más. La tesis concluye que la elección de estas políticas unilaterales / bilaterales refleja un cambio desde el apoyo a cualquier precio al multilateralismo hacia un reconocimiento más pragmático de una multipolaridad globalizada.Since the 2000s, the role of natural resources that are financing armed conflicts has come under increased academic scrutiny. The European Union (EU) has as well recognised the problem of these so-called “conflict resources”, but lacks so far a coherent approach to address it. In some cases the EU has opted for multilateral measures to break the link between natural resources and conflicts, but in other cases the Union acts unilaterally or not at all. This may appear surprising as the EU is usually perceived as the global champion of multilateral solutions for global issues. The dissertation asks therefore why the EU has chosen different policy measures for these similar-looking cases. To answer this question an analytical framework has been designed that integrates internal and external factors. On the one hand the level of support at the EU institutions and among the Member States for measures to curtail the trade in these “conflict resources” was examined. On the other hand, the global context for such policies was studied by using the Global Production Networks (GPN)-conceptualisation. The conflict dynamics, fuelled by the revenues of natural resource exploitation, were thus embedded in broader processes of economic globalisation. This framework was applied to the cases of (I) diamonds and the Kimberley Process; (II) timber and the EU Timber Regulation; and (III) minerals from the Democratic Republic of the Congo. On the internal level, in all studied cases a complex interplay between normative and economic considerations could be detected. The more these dimensions could be reconciled, the more support a measure had at the EU-level. For the final policy outcomes, however, the global context was the more determining factor. Firstly, due to the rise of the emerging economies that oppose for both ideational and material motives globally binding measures, the EU encounters a more adverse environment to promote its norms through multilateral forums. Secondly, transnational private regulations, often hailed as an answer to the “Global Governance Gap”, only have a limited impact on large parts of many GPNs. The EU had incorporated such schemes in its policies but they can therefore not provide genuine global solutions to this kind of problems. As a consequence of these two developments the EU is increasingly taking unilateral steps. The thesis concludes therefore that the EU’s choices for unilateral/bilateral policies in the field of conflict resources reflect a move from supporting multilateralism at any price to a more pragmatic recognition of globalised multipolarity

Pianificazione territoriale agricola e prospettive aperte dalle energie rinnovabili

How much do the prospects of international recognition of a possible new state affect the domestic support for secession? To answer this research question, we adopted a most similar systems design and conducted a Web‐based survey experiment in Catalonia and Scotland. Respondents were presented with plausible scenarios regarding the international recognition of a hypothetical independent state by other countries and were subsequently asked whether they would support a unilateral declaration of independence. The results show that the prospects of international recognition as a sovereign and independent state influence the degree of support for a unilateral declaration of independence in both cases. This effect was moderated by the intensity of nationalist sentiment and the motivations for independence. Respondents with more outspoken nationalist sentiments were only marginally influenced by these scenarios or treatments. Moreover, participants whose preferences towards secession were driven by ethno‐political motivations were less influenced by international factors than those who wanted an independent state for economic or political reasons.This work was supported by the Fritz Thyssen Foundation (Grant Number: Az.20.14.0.032)

The European Union's policies to curtail the trade in natural resources that fund armed conflicts

Durant els últims 15 els recursos naturals que financen recursos armats han rebut una creixent atenció per part de la investigació acadèmica. La Unió Europea (UE) també ha reconegut la problemàtica dels anomenats "recursos de conflicte", però fins ara li ha mancat un enfocament coherent per afrontar el problema. En alguns casos, la UE ha optat per mesures multilaterals per trencar el vincle entre els recursos naturals i els conflictes, però en altres casos, la Unió ha actuat d'una manera unilateral o no ha actuat en absolut. Aquesta falta de coherència pot semblar sorprenent ja que la UE és percebuda generalment com un 'campió mundial' de promoure solucions multilaterals pels problemes globals. La tesi es pregunta per tant: per què en situacions similars relacionades amb els recursos de conflicte la Unió Europa ha optat per polítiques diferents? Per respondre a aquesta pregunta s'ha dissenyat un marc analític que integra factors externs i interns. A nivell extern, en primer lloc s'ha examinat el nivell de suport a les institucions europees i els estats membres de polítiques com la restricció del comerç d'aquests recursos de conflictes. En segon lloc, s'ha estudiat el context mundial per les polítiques d'aquest tipus, utilitzant la conceptualització de les Xarxes Globals de Producció. Les dinàmiques de conflictes, alimentades pels ingressos de l'explotació dels recursos naturals, s'emmarquen en processos més amplis de la globalització econòmica. Aquest marc s'ha aplicat als casos de (I) els diamants i el Procés de Kimberley; (II) la fusta i el Reglament de la Fusta de la UE; i (III) els minerals de la República Democràtica del Congo. A nivell intern, en tots els casos estudiats es pot detectar una complexa interacció entre les consideracions normatives i econòmiques. Com més es poden reconciliar aquestes dues dimensions, més suport té una mesura en l'àmbit de la UE. Però pels resultats finals de les polítiques, el factor determinant és el context global. En primer lloc, perquè la UE es troba en un entorn més advers per a promoure les seves normes dins dels fòrums multilaterals com a conseqüència de l'auge de les economies emergents, reticents a mesures globals vinculants per motius ideacionals i materials. En segon lloc, perquè les normes privades transnacionals, sovint aclamades com una resposta a la "escletxa de la governança mundial", tenen un impacte més aviat limitat a les Xarxes Globals de Producció. Aquestes normes tenen una certa presència i importància a la UE i altres mercats occidentals, però el seu pes en altres parts de la resta del món és limitat. Com a conseqüència, la UE pren cada vegada més mesures unilaterals. La tesi conclou que l'elecció de les polítiques unilaterals i bilaterals reflecteix un canvi des del suport a qualsevol preu al multilateralisme cap al reconeixement més pragmàtic d'una multipolaritat globalitzada.La investigación sobre el papel que los recursos naturales juegan en la financiación de conflictos armados ha tomado fuerza durante la década de 2000. La Unión Europea (UE) ha reconocido el problema que suponen estos recursos, llamados "recursos de conflicto", pero carece de un enfoque coherente para su gestión. En algunos casos, la UE ha optado por medidas multilaterales para romper el vínculo entre los recursos naturales y los conflictos mientras que en otros casos, la Unión ha actuado de forma unilateral o no ha actuado en absoluto. Estas posiciones pueden parecer sorprendentes, ya que la UE es percibida generalmente como la promotora por excelencia de soluciones multilaterales en la resolución de problemas globales. La pregunta que se responde en la tesis es, por lo tanto, por qué la UE ha optado por diferentes políticas para estos casos tan parecidos. Para responder a esta cuestión se ha diseñado un marco analítico que integra factores internos y externos. Por un lado, se examina dentro de las instituciones de la UE y los Estados miembros el nivel de apoyo a dado a ciertas medidas para la restricción del comercio de estos "recursos de conflicto". Por otro lado, se estudia el desarrollo de este tipo de políticas en el contexto global utilizando el concepto de Redes Globales de Producción. Los conflictos son alimentados por los ingresos de la explotación de los recursos naturales y, por lo tanto, están incorporados en los procesos de globalización económica. Este marco se aplica a los casos de (I) los diamantes y el Proceso de Kimberley; (II) la madera y el Reglamento de la Madera de la UE; y (III) los minerales de la República Democrática del Congo. En todos los casos estudiados se puede detectar una compleja interacción entre las consideraciones normativas y económicas. Cuanto más se reconcilian estas dimensiones, más apoyo tiene una medida en el ámbito de la UE. Para los resultados de las políticas finales, sin embargo, el contexto global es el factor determinante. En primer lugar, debido al auge de las economías emergentes que se oponen a medidas globales vinculantes tanto por motivos ideológicos como materiales, la UE se encuentra con un entorno más adverso para promover sus normas a través de foros multilaterales. En segundo lugar, las regulaciones privadas transnacionales, a menudo aclamadas como una respuesta a la "brecha de la gobernanza global", sólo tienen un impacto limitado en muchas Redes Globales de Producción. Mientras tienen una cierta presencia e importancia en la UE y otros mercados occidentales, su peso en grandes partes del resto del mundo es limitado. Como consecuencia de estos dos acontecimientos la UE decide usar medidas unilaterales cada vez más. La tesis concluye que la elección de estas políticas unilaterales / bilaterales refleja un cambio desde el apoyo a cualquier precio al multilateralismo hacia un reconocimiento más pragmático de una multipolaridad globalizada.Since the 2000s, the role of natural resources that are financing armed conflicts has come under increased academic scrutiny. The European Union (EU) has as well recognised the problem of these so-called "conflict resources", but lacks so far a coherent approach to address it. In some cases the EU has opted for multilateral measures to break the link between natural resources and conflicts, but in other cases the Union acts unilaterally or not at all. This may appear surprising as the EU is usually perceived as the global champion of multilateral solutions for global issues. The dissertation asks therefore why the EU has chosen different policy measures for these similar-looking cases. To answer this question an analytical framework has been designed that integrates internal and external factors. On the one hand the level of support at the EU institutions and among the Member States for measures to curtail the trade in these "conflict resources" was examined. On the other hand, the global context for such policies was studied by using the Global Production Networks (GPN)-conceptualisation. The conflict dynamics, fuelled by the revenues of natural resource exploitation, were thus embedded in broader processes of economic globalisation. This framework was applied to the cases of (I) diamonds and the Kimberley Process; (II) timber and the EU Timber Regulation; and (III) minerals from the Democratic Republic of the Congo. On the internal level, in all studied cases a complex interplay between normative and economic considerations could be detected. The more these dimensions could be reconciled, the more support a measure had at the EU-level. For the final policy outcomes, however, the global context was the more determining factor. Firstly, due to the rise of the emerging economies that oppose for both ideational and material motives globally binding measures, the EU encounters a more adverse environment to promote its norms through multilateral forums. Secondly, transnational private regulations, often hailed as an answer to the "Global Governance Gap", only have a limited impact on large parts of many GPNs. The EU had incorporated such schemes in its policies but they can therefore not provide genuine global solutions to this kind of problems. As a consequence of these two developments the EU is increasingly taking unilateral steps. The thesis concludes therefore that the EU's choices for unilateral/bilateral policies in the field of conflict resources reflect a move from supporting multilateralism at any price to a more pragmatic recognition of globalised multipolarity

The European Union and natural resources that fund armed conflicts: explaining the EU’s policy choice for supply chain due-diligence requirements

Natural resources can be an important source of funding for warring parties in armed conflicts. Curbing the trade in these so-called conflict resources is, therefore, part of the European Union’s (EU) conflict management policies. The article explores the EU’s policies in this field and asks, specifically, why the EU is using supply chain due diligence measures to achieve this goal. The author argues they are the response to enforcement problems of most existing multilateral and unilateral sanction regimes because of state weakness in the targeted regions. This approach results from a broader idea from the EU that transparency can improve resource governance and, therefore, safeguard both its political and economic interests in conflict zones, such as the eastern Democratic Republic of the Congo. However, when the issue became specific—as in the EU Conflict Minerals Regulation—translating this idea into concrete policies became more contentious as the different actors set different priorities for the final policy design.This work was supported by the EU’s Horizon 2020 research and innovation program [grant number 660245]; and the Spanish Ministry of Economy and Competiveness [grant number CSO2016-79205-P]

How do prospects of EU membership influence support for secession? A survey experiment in Catalonia and Scotland

The past years have been eventful for secessionist movements in Europe and in particular in Scotland and Catalonia. Supporters and opponents of secession of both stateless nations considered their prospects for future EU membership as an important part of the campaigns leading to the referendums. The article’s aim is to explore whether international factors influence domestic support for secession. In order to answer this puzzle, an on-line survey experiment (n = 2408) was carried out in Catalonia and Scotland in which respondents were confronted with different scenarios concerning the EU membership of their hypothetical new state (inclusion or exclusion). Contrary to the general perception, the prospects of EU membership had only a limited effect on support for the creation of a sovereign state. Moreover, it was found that the impact was strongly mediated by the participants’ previous degree of nationalism and their attitudes with respect to the EU.This work was supported by the Fritz Thyssen Foundation under Grant No. Az.20.14.0.032

Bihormonal Artificial Pancreas with Closed-Loop Glucose Control vs Current Diabetes Care after Total Pancreatectomy: A Randomized Clinical Trial

Importance: Glucose control in patients after total pancreatectomy is problematic because of the complete absence of α- and β-cells, leading to impaired quality of life. A novel, bihormonal artificial pancreas (BIHAP), using both insulin and glucagon, may improve glucose control, but studies in this setting are lacking. Objective: To assess the efficacy and safety of the BIHAP in patients after total pancreatectomy. Design, Setting, and Participants: This randomized crossover clinical trial compared the fully closed-loop BIHAP with current diabetes care (ie, insulin pump or pen therapy) in 12 adult outpatients after total pancreatectomy. Patients were recruited between August 21 and November 16, 2020. This first-in-patient study began with a feasibility phase in 2 patients. Subsequently, 12 patients were randomly assigned to 7-day treatment with the BIHAP (preceded by a 5-day training period) followed by 7-day treatment with current diabetes care, or the same treatments in reverse order. Statistical analysis was by Wilcoxon signed rank and Mann-Whitney U tests, with significance set at a 2-sided P <.05. Main Outcomes and Measures: The primary outcome was the percentage of time spent in euglycemia (70-180 mg/dL [3.9-10 mmol/L]) as assessed by continuous glucose monitoring. Results: In total, 12 patients (7 men and 3 women; median [IQR] age, 62.5 [43.1-74.0] years) were randomly assigned, of whom 3 did not complete the BIHAP phase and 1 was replaced. The time spent in euglycemia was significantly higher during treatment with the BIHAP (median, 78.30%; IQR, 71.05%-82.61%) than current diabetes care (median, 57.38%; IQR, 52.38%-81.35%; P =.03). In addition, the time spent in hypoglycemia (<70 mg/dL [3.9 mmol/L]) was lower with the BIHAP (median, 0.00% [IQR, 0.00%-0.07%] vs 1.61% [IQR, 0.80%-3.81%]; P =.004). No serious adverse events occurred. Conclusions and Relevance: Patients using the BIHAP after total pancreatectomy experienced an increased percentage of time in euglycemia and a reduced percentage of time in hypoglycemia compared with current diabetes care, without apparent safety risks. Larger randomized trials, including longer periods of treatment and an assessment of quality of life, should confirm these findings. Trial Registration: trialregister.nl Identifier: NL8871