¿Qué es la normalización en el ámbito de los usos de las drogas?

En los últimos años el concepto de normalización se ha utilizado profusamente en el ámbito de los usos de drogas, pero no siempre en el mismo sentido. La polisemia ha comportado cierta confusión sobre el qué es la normalización y qué intereses políticos y éticos esconde. El presente artículo analiza los ámbitos donde se ha aplicado y con qué implicaciones políticas, con la finalidad de clarificar teórica y empíricamente la normalización. Para hacerlo nos hemos valido de la revisión bibliográfica de publicaciones tanto iberoamericanas como sajonas. Resultado del análisis emergen cuatro sentidos de la normalización: la normalización sociocultural, la normalización como banalización de los consumos de drogas, la normalización de los drogodependientes y la normalización criminológica. A tenor de este análisis presentamos un glosario operativo para evitar la confusión en el uso del concepto de normalización

Clubs sociales de cannabis: normalización, neoliberalismo, oportunidades políticas y prohibicionismo

A l'Estat espanyol, el moviment cannàbic fa més de trenta anys que reclama una revisió de les polítiques prohibicionistes. El moviment aprofità els buits que deixava el marc jurídic per articular la fórmula dels clubs de cànnabis per proveir-se col·lectivament de cànnabis. Els clubs, entre altres requisits, no poden obtenir beneficis econòmics. El text analitza la influència de la normalització sociocultural del cànnabis, l’actual context social (crisi econòmica) i els discursos hegemònics (neoliberalisme, consumisme...) com a responsables de l'obertura de centenars de clubs a partir del 2011, especialment a Barcelona. Això va comportar l'aparició de models de gestió de clubs que no s'ajustaven a la jurisprudència. Aquesta situació, unida a la innegable realitat del consum de cànnabis, va oferir al moviment cannàbic una oportunitat política per regular els clubs que ha trobat sinergies a Catalunya, Navarra i el País Basc. Per finalitzar, es reflexiona sobre com el prohibicionisme ha dificultat l'activitat dels clubs malgrat els avenços socials i jurídics esdevinguts en els últims anys. In the Spanish state, the cannabis movement has been demanding a review of prohibitionist policies for over thirty years. The movement took advantage of the gaps of the prohibitionist legal framework to articulate the formula of cannabis clubs in order to stock up on cannabis collectively. Among other requirements, such clubs are not allowed to make any profit. This article analyses the influence of the sociocultural normalization of cannabis, the current social context (economic crisis) and the hegemonic discourses (neoliberalism, consumerism...) on the opening of hundreds of clubs since 2011, especially in Barcelona, which also involved the development of club management models which were ill-adapted to the body of law. This situation, together with the undeniable reality of cannabis consumption, has offered the cannabis movement a political opportunity to regulate cannabis clubs, a development which has found synergies in Catalonia, Navarra and the Basque Country. Finally, we reflect on how the prohibitionist stance has hampered the activities of cannabis clubs despite all the social and legal advances which have taken place in recent years. Keywords:En el Estado español, el movimiento cannábico lleva más de treinta años reclamando una revisión de las políticas prohibicionistas. El movimiento aprovechó los huecos del marco jurídico para articular la fórmula de los clubs de cannabis, con la finalidad de abastecerse colectivamente de cannabis. Los clubs, entre otros requisitos, no pueden obtener beneficios económicos. El texto analiza la influencia de la normalización sociocultural del cannabis, el actual contexto social (crisis económica) y los discursos hegemónicos (neoliberalismo, consumismo…) como responsables de la apertura de centenares de clubs a partir de 2011, especialmente en Barcelona. Esto comportó la aparición de modelos de gestión de clubs que no se ajustaban a la jurisprudencia. Esta situación, junto a la innegable realidad del consumo de cannabis, ofreció al movimiento cannábico una oportunidad política para regular los clubs, que ha encontrado sinergias en Cataluña, Navarra y el País Vasco. Para finalizar, se reflexiona sobre cómo el prohibicionismo ha dificultado la actividad de los clubs a pesar de los avances sociales y jurídicos acaecidos en los últimos años.

Normalització del consum de drogues en els darrers vint anys

La tesi doctoral Sense passar-se de la ratlla descriu el procés de normalització dels consums de drogues esdevingut en el darrers anys. A més analitza com la immesa majoria de consumidors controla els efectes indesitjats de les drogues i es manté normalitzada socialment. La tesi evidencia que el principal focus dels problemes relacionats amb les drogues són producte de les polítiques prohibicionistes, i es planteja la necessitat d'implementar noves polítiques que normalitzin els consums i els consumidors.La tesis doctoral Sense passar-se de la ratlla describe el proceso de normalización de los consumos de drogas acaecido en los últimos años. Además analiza cómo la inmesa mayoría de consumidores controla los efectos indeseados de las drogas y se mantiene normalizada socialmente. La tesis evidencia que el principal foco de los problemas relacionados con las drogas son producto de las políticas prohibicionistas, y se plantea la necesidad de implementar nuevas políticas que normalicen los consumos y a los consumidores.The thesis Sense passar-se de la ratlla (Without Crossing the Line) describes the process of normalisation of drug consumption occurring in recent years. It also discusses how most of consumers control the most adverse effects of drugs and how it continues to be socially normalised. The thesis shows that drug-related problems are mainly the result of prohibitionist policies, and poses the need to implement new policies that normalise consumption and consumers

La funcionalidad política de la “ciencia” prohibicionista: El caso del cannabis y los psicodélicos

This article analyzes the use of science as a political tool in prohibitionist logic, adopting an externalist perspective. Prohibitionism strives to have its political-moral precepts be considered scientific, that is, the result of an ideologically neutral research process. The article analyzes the case of cannabis and psychedelics to show how prohibitionism has only resorted to “science” to hide its political-moral agenda, while ignoring the results of scientific research that did not fit its apriorisms. Finally, we argue that drug policies should be based on scientific evidence and on certain basic values – the defense of public health, social cohesion, Human Rights – such that an analysis in terms of power relations would allow us to better understand the contradictory relationships between science and drug policies.Se analiza, desde una perspectiva externalista, el uso de la ciencia como herramienta política por parte de la lógica prohibicionista. El prohibicionismo trabaja para que sus preceptos político-morales sean considerados científicos, es decir, como el resultado de un proceso de investigación neutro a nivel ideológico. El artículo analiza el caso del cannabis y de los psicodélicos para mostrar cómo el prohibicionismo solo ha recurrido a la “ciencia” para ocultar su agenda político-moral, mientras ha ignorado todos los resultados de las investigaciones científicas que no se ajustaban a sus apriorismos. Finalmente planteamos que las políticas de drogas deben fundamentarse en la evidencia científica y en ciertos valores básicos –defensa de la salud pública, de la cohesión social, de los Derechos Humanos–, por lo que un análisis en términos de relaciones de poder permitiría entender mejor las contradictorias relaciones entre ciencia y políticas de drogas

Veinticinco años del movimiento cannábico español

En España se ha creado una nueva cultura de consumo, comercio y representación. Esta cultura sigue transformándose y extendiéndose. La cultura del cannabis es una cultura de consumo de masas basada en un conjunto de significados compartidos sobre un aspecto central de las sociedades modernas como es el consumo para el ocio. Al mismo tiempo, genera identificaciones simbólicas entre colectivos que comparten una misma visión de esta realidad, un mismo interés y unas semejantes posiciones sociales.Spain has created a new culture of consumption, trade and representation. This culture continues to change and expand. Cannabis culture is a culture of mass consumption based on a set of shared meanings on a central aspect of modern societies as consumption for leisure. While it is generating symbolic identifications between groups that share a vision of this reality, the same interest and similar social positions

Espai de millora contínua dels plans locals de prevenció de drogues 2018. Orientacions aplicades per a la millora dels plans municipals de drogues

El present document és el resultat final de 'l'espai de millora contínua dels plans locals de prevenció de drogues 1', un espai de formació gestionat per la Subsecció de Projectes i Programes del Servei de Suport de Programes Socials de l'Àrea d'Atenció a les Persones de la Diputació de Barcelona i executat per la Unitat de Polítiques de Drogues de la Facultat de Psicologia de la Universitat Autònoma de Barcelona. La finalitat d'aquest espai és proveir d'eines tant conceptuals com pràctiques a les i els professionals responsables d'un pla municipal o supramunicipal de drogues de la demarcació de Barcelona, per a millorar l'execució, l'aplicació, la qualitat, l'eficàcia i l'eficiència de tota activitat preventiva aplicada en l'àmbit municipa

Cannabis Social Clubs: standardization, neoliberalism, political opportunities and prohibition

A l'Estat espanyol, el moviment cannàbic fa més de trenta anys que reclama una revisió de les polítiques prohibicionistes. El moviment aprofità els buits que deixava el marc jurídic per articular la fórmula dels clubs de cànnabis per proveir-se col·lectivament de cànnabis. Els clubs, entre altres requisits, no poden obtenir beneficis econòmics. El text analitza la influència de la normalització sociocultural del cànnabis, l’actual context social (crisi econòmica) i els discursos hegemònics (neoliberalisme, consumisme...) com a responsables de l'obertura de centenars de clubs a partir del 2011, especialment a Barcelona. Això va comportar l'aparició de models de gestió de clubs que no s'ajustaven a la jurisprudència. Aquesta situació, unida a la innegable realitat del consum de cànnabis, va oferir al moviment cannàbic una oportunitat política per regular els clubs que ha trobat sinergies a Catalunya, Navarra i el País Basc. Per finalitzar, es reflexiona sobre com el prohibicionisme ha dificultat l'activitat dels clubs malgrat els avenços socials i jurídics esdevinguts en els últims anys. En el Estado español, el movimiento cannábico lleva más de treinta años reclamando una revisión de las políticas prohibicionistas. El movimiento aprovechó los huecos del marco jurídico para articular la fórmula de los clubs de cannabis, con la finalidad de abastecerse colectivamente de cannabis. Los clubs, entre otros requisitos, no pueden obtener beneficios económicos. El texto analiza la influencia de la normalización sociocultural del cannabis, el actual contexto social (crisis económica) y los discursos hegemónicos (neoliberalismo, consumismo…) como responsables de la apertura de centenares de clubs a partir de 2011, especialmente en Barcelona. Esto comportó la aparición de modelos de gestión de clubs que no se ajustaban a la jurisprudencia. Esta situación, junto a la innegable realidad del consumo de cannabis, ofreció al movimiento cannábico una oportunidad política para regular los clubs, que ha encontrado sinergias en Cataluña, Navarra y el País Vasco. Para finalizar, se reflexiona sobre cómo el prohibicionismo ha dificultado la actividad de los clubs a pesar de los avances sociales y jurídicos acaecidos en los últimos años. In the Spanish state, the cannabis movement has been demanding a review of prohibitionist policies for over thirty years. The movement took advantage of the gaps of the prohibitionist legal framework to articulate the formula of cannabis clubs in order to stock up on cannabis collectively. Among other requirements, such clubs are not allowed to make any profit. This article analyses the influence of the sociocultural normalization of cannabis, the current social context (economic crisis) and the hegemonic discourses (neoliberalism, consumerism...) on the opening of hundreds of clubs since 2011, especially in Barcelona, which also involved the development of club management models which were ill-adapted to the body of law. This situation, together with the undeniable reality of cannabis consumption, has offered the cannabis movement a political opportunity to regulate cannabis clubs, a development which has found synergies in Catalonia, Navarra and the Basque Country. Finally, we reflect on how the prohibitionist stance has hampered the activities of cannabis clubs despite all the social and legal advances which have taken place in recent years

Sense passar-se de la ratlla la normalització dels consums recreatius de drogues

La normalització dels consums de drogues és un fenomen sociocultural esdevingut en els darrers vint anys en els països de l’Europa Occidental. La normalització és tant el procés històric com l’actual escenari dels consums de drogues. Desprès de la crisi de l’heroïna dels vuitanta canvià l’escenari dels consums de drogues. Es difongueren els consums d’èxtasis, cocaïna i cànnabis en els contextos de festa entre joves normalitzats, on els consums només representaven un element secundari en la seva vida. Els nous consums es desvincularen del món marginal de l’heroïna i comportaren conseqüències menys problemàtiques. En aquests darrers 20 anys, els consums han deixat de generar alarma i s’ha produït un assentament cultural dels consum, és a dir, per les persones coneixedores del món dels consums, drogar-se en certs temps i contexts és un element funcional acceptat i que no genera rebuig. L’escenari actual és producte del procés de la normalització, on la gran majoria de consums són compatibles amb les responsabilitats, generen pocs problemes i els consumidors es mantenen normalitzats socialment. Per tant, la normalització és cada vegada més accentuada i més si es té en compte que per qüestions generacionals, cada vegada hi ha més població adulta que s’ha relacionat amb les drogues d’una manera satisfactòria. Resultat del procés de normalització ha emergit el discurs de la normalització. Aquest delimita els consums que s’entenen com acceptables i normals i també els potencialment problemàtics. Cada consumidor realitza una apropiació subjectiva del discurs de la normalització per a consumir i evitar danys indesitjats. A aquesta apropiació se l’anomenarà el discurs de la regulació. L’acceptabilitat o refús dels consums és producte del discurs de la regulació que contínuament avalua la funcionalitat dels consums per a obtenir plaer. Per a entendre els consums com a normals, el discurs de la regulació avalua el context, el temps, la freqüència, i les conseqüències que provoquen. La imbricació dels elements ha de ser compatible amb les responsabilitats del consumidor per a mantenir-se normalitzat. Si el consumidor realitza consums problemàtics l’entorn li penjarà l’etiqueta de problemàtic i haurà de modificar els consums per a mantenir la normalitat. En el marc de la Societat de Consum a més del discurs de la regulació, la voluntat de mantenir-se institucionalitzat, permet que la gran majoria de consumidors no desenvolupin problemes. Tot i el procés de la normalització els consums de drogues continuen remeten a estigma en diversos contexts formals (àmbit laboral, familiar...), per això els consumidors han de saber manejar aquest tret. La majoria davant d’una interacció opten per una posició “ajustada”, és a dir, prefereixen amagar el tret de consumidor per a evitar conseqüències negatives, tot i que, consideren que l’estigmatització és desproporcionada. Altres es situen en la posició “autoestigmatitzada”, tot i ser consumidors consideren que els consums són negatius i és un tret desviat. I els darrers, els “transformadors” mantenen un compromís polític per desestigmatitzar els consumidors, consideren que els consums són part de la societat i que no s’ha d’amagar el tret de consumidor. Es presenten en societat com a consumidors tot i la possible estigmatització que poden sofrir. Aquests són els que més ajuden a la normalització social dels consums de drogues. En l’actual escenari dels consums de drogues les polítiques de drogues continuen perseverant amb el model prohibicionista. Tot i la implementació de la reducció de riscs i danys com a pràctica efectiva per abordar els consums, les mirades normalitzadores cap els consums continuen sent minoritàries. Per tant, vist l’actual escenari de normalització i normalitat dels consumidors la revisió de les polítiques de drogues esdevé necessària.The normalization of drug consumption has become a sociocultural phenomenon in the last twenty years in Western European countries. This normalization encompasses both the historic process and the present drug consumption scene. After the heroin crises of the eighties the pattern of drug consumption changed. The consumption of ecstasy, cocaine and cannabis spread among the young at parties, where consumption only played a secondary role in people’s lives. The new pattern of consumption moved away from the underground world of heroin and meant less problematic consequences. Over the last twenty years drug consumption has stopped causing alarm and an established cultural acceptance has come about. This means that for people involved in the world of drug consumption, taking drugs at a specific time and in a certain context is a functional act, which is accepted and does not bring about rejection. The present situation is a product of the process of normalization. The vast majority of consumption is compatible with having responsibilities as it causes few problems and the consumers are able to remain socially integrated. As a result, normalization is more and more accentuated and this happens even more so as a higher and higher number of the adult population, for generational reasons, has had satisfactory contact with drugs. As a result of the process of normalization, ideas about normalization have appeared. These delimit acceptable and normal consumption as well as that which is potentially problematic. Each individual consumer carries out a subjective interpretation of the idea of normalization in order to consume but avoid undesirable harm. This interpretation has been called the concept of regulation. The acceptance or rejection of consumption is a result of the idea of regulation, which continually evaluates consumption for pleasure. In order to consider consumption to be normal, the concept of regulation evaluates the context, time, frequency and the consequences it causes. The inter-connection of the factors must be compatible with the consumer’s responsibilities if consumption is to be kept within the limits of normality. If consumers practise problematic consumption, they will be labelled as problematic and they will have to modify their consumption to keep within normality. In the framework of the consumer society, apart from the concept of regulation, the desire to keep institutionalized helps the vast majority of consumers to avoid developing problems. The whole process of the normalization of drug consumption continues to be stigmatized in different formal contexts (workplace, family…) and this is why consumers have to know how to handle this. When faced with interaction, the vast majority choose to compromise, which means that they prefer to hide their consumption to avoid negative consequences, even though they consider the stigmatization to be out of proportion. Others put themselves in the situation of auto-stigmatization because while they themselves are consumers, they also consider drug consumption to be negative. And the last ones, the “transformers”, maintain a political commitment aimed at de-stigmatizing the consumers, considering that consumption forms part of society and the fact of consuming should not be hidden. They present themselves in society as consumers in spite of the possible stigmatization they might suffer. These are the ones who work towards the normalization of drug consumption. In the present scene of drug consumption, policies related to drugs continue with the prohibitive model. In spite of the introduction of risk and harm reduction as an effective practice to tackle consumption, moves towards the normalization of consumption continue to be only a minority. Therefore, in view of the present position of the normalization of consumption and the normality of consumers, a revision of drug policy has become necessary

La funcionalidad política de la “ciencia” prohibicionista

Se analiza, desde una perspectiva externalista, el uso de la ciencia como herramienta política por parte de la lógica prohibicionista. El prohibicionismo trabaja para que sus preceptos político-morales sean considerados científicos, es decir, como el resultado de un proceso de investigación neutro a nivel ideológico. El artículo analiza el caso del cannabis y de los psicodélicos para mostrar cómo el prohibicionismo solo ha recurrido a la “ciencia” para ocultar su agenda político-moral, mientras ha ignorado todos los resultados de las investigaciones científicas que no se ajustaban a sus apriorismos. Finalmente planteamos que las políticas de drogas deben fundamentarse en la evidencia científica y en ciertos valores básicos –defensa de la salud pública, de la cohesión social, de los Derechos Humanos–, por lo que un análisis en términos de relaciones de poder permitiría entender mejor las contradictorias relaciones entre ciencia y políticas de drogas.This article analyzes the use of science as a political tool in prohibitionist logic, adopting an externalist perspective. Prohibitionism strives to have its politicalmoral precepts be considered scientific, that is, the result of an ideologically neutral research process. The article analyzes the case of cannabis and psychedelics to show how prohibitionism has only resorted to “science” to hide its political-moral agenda, while ignoring the results of scientific research that did not fit its apriorisms. Finally, we argue that drug policies should be based on scientific evidence and on certain basic values – the defense of public health, social cohesion, Human Rights – such that an analysis in terms of power relations would allow us to better understand the contradictory relationships between science and drug policies

Sense passar-se de la ratlla : la normalització dels consums recreatius de drogues /

La normalització dels consums de drogues és un fenomen sociocultural esdevingut en els darrers vint anys en els països de l'Europa Occidental. La normalització és tant el procés històric com l'actual escenari dels consums de drogues. Desprès de la crisi de l'heroïna dels vuitanta canvià l'escenari dels consums de drogues. Es difongueren els consums d'èxtasis, cocaïna i cànnabis en els contextos de festa entre joves normalitzats, on els consums només representaven un element secundari en la seva vida. Els nous consums es desvincularen del món marginal de l'heroïna i comportaren conseqüències menys problemàtiques. En aquests darrers 20 anys, els consums han deixat de generar alarma i s'ha produït un assentament cultural dels consum, és a dir, per les persones coneixedores del món dels consums, drogar-se en certs temps i contexts és un element funcional acceptat i que no genera rebuig. L'escenari actual és producte del procés de la normalització, on la gran majoria de consums són compatibles amb les responsabilitats, generen pocs problemes i els consumidors es mantenen normalitzats socialment. Per tant, la normalització és cada vegada més accentuada i més si es té en compte que per qüestions generacionals, cada vegada hi ha més població adulta que s'ha relacionat amb les drogues d'una manera satisfactòria. Resultat del procés de normalització ha emergit el discurs de la normalització. Aquest delimita els consums que s'entenen com acceptables i normals i també els potencialment problemàtics. Cada consumidor realitza una apropiació subjectiva del discurs de la normalització per a consumir i evitar danys indesitjats. A aquesta apropiació se l'anomenarà el discurs de la regulació. L'acceptabilitat o refús dels consums és producte del discurs de la regulació que contínuament avalua la funcionalitat dels consums per a obtenir plaer. Per a entendre els consums com a normals, el discurs de la regulació avalua el context, el temps, la freqüència, i les conseqüències que provoquen. La imbricació dels elements ha de ser compatible amb les responsabilitats del consumidor per a mantenir-se normalitzat. Si el consumidor realitza consums problemàtics l'entorn li penjarà l'etiqueta de problemàtic i haurà de modificar els consums per a mantenir la normalitat. En el marc de la Societat de Consum a més del discurs de la regulació, la voluntat de mantenir-se institucionalitzat, permet que la gran majoria de consumidors no desenvolupin problemes. Tot i el procés de la normalització els consums de drogues continuen remeten a estigma en diversos contexts formals (àmbit laboral, familiar...), per això els consumidors han de saber manejar aquest tret. La majoria davant d'una interacció opten per una posició "ajustada", és a dir, prefereixen amagar el tret de consumidor per a evitar conseqüències negatives, tot i que, consideren que l'estigmatització és desproporcionada. Altres es situen en la posició "autoestigmatitzada", tot i ser consumidors consideren que els consums són negatius i és un tret desviat. I els darrers, els "transformadors" mantenen un compromís polític per desestigmatitzar els consumidors, consideren que els consums són part de la societat i que no s'ha d'amagar el tret de consumidor. Es presenten en societat com a consumidors tot i la possible estigmatització que poden sofrir. Aquests són els que més ajuden a la normalització social dels consums de drogues. En l'actual escenari dels consums de drogues les polítiques de drogues continuen perseverant amb el model prohibicionista. Tot i la implementació de la reducció de riscs i danys com a pràctica efectiva per abordar els consums, les mirades normalitzadores cap els consums continuen sent minoritàries. Per tant, vist l'actual escenari de normalització i normalitat dels consumidors la revisió de les polítiques de drogues esdevé necessària.The normalization of drug consumption has become a sociocultural phenomenon in the last twenty years in Western European countries. This normalization encompasses both the historic process and the present drug consumption scene. After the heroin crises of the eighties the pattern of drug consumption changed. The consumption of ecstasy, cocaine and cannabis spread among the young at parties, where consumption only played a secondary role in people's lives. The new pattern of consumption moved away from the underground world of heroin and meant less problematic consequences. Over the last twenty years drug consumption has stopped causing alarm and an established cultural acceptance has come about. This means that for people involved in the world of drug consumption, taking drugs at a specific time and in a certain context is a functional act, which is accepted and does not bring about rejection. The present situation is a product of the process of normalization. The vast majority of consumption is compatible with having responsibilities as it causes few problems and the consumers are able to remain socially integrated. As a result, normalization is more and more accentuated and this happens even more so as a higher and higher number of the adult population, for generational reasons, has had satisfactory contact with drugs. As a result of the process of normalization, ideas about normalization have appeared. These delimit acceptable and normal consumption as well as that which is potentially problematic. Each individual consumer carries out a subjective interpretation of the idea of normalization in order to consume but avoid undesirable harm. This interpretation has been called the concept of regulation. The acceptance or rejection of consumption is a result of the idea of regulation, which continually evaluates consumption for pleasure. In order to consider consumption to be normal, the concept of regulation evaluates the context, time, frequency and the consequences it causes. The inter-connection of the factors must be compatible with the consumer's responsibilities if consumption is to be kept within the limits of normality. If consumers practise problematic consumption, they will be labelled as problematic and they will have to modify their consumption to keep within normality. In the framework of the consumer society, apart from the concept of regulation, the desire to keep institutionalized helps the vast majority of consumers to avoid developing problems. The whole process of the normalization of drug consumption continues to be stigmatized in different formal contexts (workplace, family…) and this is why consumers have to know how to handle this. When faced with interaction, the vast majority choose to compromise, which means that they prefer to hide their consumption to avoid negative consequences, even though they consider the stigmatization to be out of proportion. Others put themselves in the situation of auto-stigmatization because while they themselves are consumers, they also consider drug consumption to be negative. And the last ones, the "transformers", maintain a political commitment aimed at de-stigmatizing the consumers, considering that consumption forms part of society and the fact of consuming should not be hidden. They present themselves in society as consumers in spite of the possible stigmatization they might suffer. These are the ones who work towards the normalization of drug consumption. In the present scene of drug consumption, policies related to drugs continue with the prohibitive model. In spite of the introduction of risk and harm reduction as an effective practice to tackle consumption, moves towards the normalization of consumption continue to be only a minority. Therefore, in view of the present position of the normalization of consumption and the normality of consumers, a revision of drug policy has become necessary