Aplicació de teoria de projectes en entorns disruptius a la província de Barcelona

Aquest projecte parteix de la teoria desenvolupada per un estudi de recerca de doctorat (Bravo, 2006) per tal d'aplicar-la en un cas concret (la Província de Barcelona) i assentar bases per a futurs estudis. L'estudi de recerca parteix de la definició del que s'anomena entorn disruptiu, situacions que alteren la vida quotidiana pel seu efecte desorganitzador. El principal propòsit d'aquest projecte és, doncs, identificar i avaluar la vulnerabilitat, l'interès de l'estudi de determinades localitats i les possibles respostes a les necessitats detectades que es posen de manifest en entorns disruptius. Es centra en temps anteriors a la irrupció del desastre i, per tant, en la prevenció. L'escala del projecte és la municipal, fet que ha afegit complexitat i interès per la disponibilitat (o no) de dades a aquest nivell. Els objectius marcats i seguits durant l'execució del projecte són: exposició de la teoria aplicada en aquest projecte; definició i detall dels diferents escenaris possibles; anàlisi i avaluació de la situació a la província de Barcelona; proposta de projectes a realitzar en aquest camp. La classificació d'entorns disruptius utilitzada en aquest projecte és: naturalesa, accidents, economia, armament, institucions i llocs de pública concurrència. Per altra banda, s'entén per sistemes vulnerables aquells que per l'aglomeració de persones en un moment determinat o per continuïtat d'una situació puguin produir vulnerabilitat a les mateixes; també s'inclouen dins d'aquesta definició aquells sistemes que són especialment vulnerables a catàstrofes i que en puguin augmentar les conseqüències. Els sistemes vulnerables es divideixen en sistemes de població, tècnics o en situacions excepcionals. Un cop es van definir i aplicar aquestes dues classificaciones a l'entorn provincial barceloní, i donada l'extensió d'un creuament simple d'aquestes, es procedeix a fer una valoració a nivell municipal segons la metodologia exposada. Es defineixen uns indicadors que tenen com a característiques: relativitat dels valors, facilitat per aconseguir les dades necessàries, representativitat dels valors als diferents escenaris i situacions plantejades i la font ha de ser la mateixa per a tots els municipis (sempre que sigui possible). Com a conclusió es plasma la informació elaborada amb els indicadors en un plànol provincial a escala municipal, on s'observa els diferents graus de vulnerabilitat o d'interès per a estudis posteriors, prenent sempre com a referència la mitjana provincial. A continuació es fan una sèrie de propostes per a treballs relacionats entre els que destaca la implantació de sistemes d'informació geogràfica a nivell municipal per a l'estudi d'entorns disruptius des de la perspectiva de la teoria i metodologia plantejada en aquest projecte

A dream come true

The main purpose of this project is to make a social documentary on neighborhood movement of Can Batlló, a older textile factory, which was abandoned in 1980. From that time the neighbours began a demand for land to come under public use. The fight lasted 35 years, this neighborhood struggle was wanted to document, learn about the activities and projects that are being carried out, showing how the local people could get things that the city can’t do in 35 years. To do so have collected documentation of the process, there have been interviews with the players to learn about their experience in this project, have been in situ and collected old photographs and current images to illustrate the documentary

Rol del gen de pigmentació MC1R en la susceptibilitat a malalties neurodegeneratives

[cat] El gen MC1R (codi OMIM: #155555) codifica pel receptor de la melanocortina 1 (MC1R) que s’expressa majoritàriament a la membrana dels melanòcits i està implicat en la regulació de la síntesi de melanina. El gen MC1R és clau en la regulació del color de la pell i el cabell i és el responsable de controlar la quantitat relativa de síntesi d’eumelanina i feomelanina. Aquest gen és altament polimòrfic, s’hi han identificat més de 100 variants no sinònimes, però l’alteració funcional que provoquen en la proteïna la majoria d’elles és desconeguda. No obstant, hi ha 9 d’aquestes variants: p.V60L, p.D84E, p.V92M, p.R142H, p.R151C, p.I155T, p.R160W, p.R163Q i p.D294H que presenten una freqüència al·lèlica (MAF) > 0,01 en diferents poblacions caucàsiques d’ètnia blanca i que han estat àmpliament estudiades tant a nivell epidemiològic com a nivell funcional. Entre aquestes, hi ha 6 variants al·lèliques que s’han definit com a variants de pèrdua de funció (LOF) (p.D84E, p.R142H, p.R151C, p.I155T, p.R160W i p.D294H), ja que disminueixen notablement la capacitat de senyalització del MC1R a través de la via de l’AMPc i impedeixen la síntesi d’eumelanina. Els individus portadors d’aquestes variants LOF presenten una forta associació amb el fenotip “color de cabell vermell” (cabell pèl-roig, un elevat nombre de pigues, una baixa capacitat per a bronzejar-se i una elevada sensibilitat a la RUV) i un augment del risc a desenvolupar càncer cutani. L’anàlisi del transcriptoma de les cèl·lules cutànies portadores de variants LOF en MC1R va mostrar una desregulació constitutiva de gens implicats en les vies de senyalització de malalties neurodegeneratives i un augment de l’estrès oxidatiu. Donat que l’expressió del MC1R s’ha identificat també en les cèl·lules del sistema nerviós central i que un elevat nivell de dany oxidatiu s’ha observat en les àrees del cervell on hi ha neurodegeneració, varem hipotetitzar que el gen MC1R podria estar implicat en la patogènesi de les malalties neurodegeneratives. Es van dissenyar dos estudis cas-control que incloïen 870 pacients de Parkinson, 525 pacients amb Alzheimer i 736 controls d’origen espanyol. A més, es va avaluar el gen MC1R com a factor modificador de l’edat d’aparició de la malaltia de Huntington, seqüenciant el gen en 600 pacients. Tant els anàlisis d’associació genotípica cas –control com els estudis de regressió múltiple es van dur a terme amb totes aquelles variants genètiques no sinònimes que presentaven una freqüència al·lèlica > 0,01 en els casos avaluats. Complementàriament, amb l’objectiu de posar en context biològic la signatura gènica associada a la pèrdua de funció del MC1R, es va realitzar un anàlisi de xarxes d’interacció proteïna-proteïna (PPI). Els individus portadors de la variant LOF p.R160W presenten un augment del risc a desenvolupar Parkinson (OR=2,10; 95% IC: 1,18-3,73; p-valor ajustat = 0,009) i l’al·lel p.V92M de MC1R s’associa amb un augment del risc a desenvolupar la malaltia d’Alzheimer, especialment en aquells individus on el risc no pot atribuir-se a l’al·lel 4 de l’APOE. A més, el gen MC1R s’ha identificat com un factor modificador de l’edat d’inici de la malaltia de Huntington, ja que els casos portadors de l’al·lel p.R151C presenten una disminució de 5,13 anys respecte a l’edat mitjana d’aparició del Huntington. Concretament, el percentatge de variació en l’edat de debut atribuït a l’al·lel p.R151C és del 1,42%. Els resultats de la present tesi indiquen que el gen MC1R està implicat en la patogènesi de les malalties neurodegeneratives, i que la pèrdua de funció del MC1R pot contribuir a la patogènesi d’aquestes a través d’un augment del dany oxidatiu, una disminució de la resposta antiinflamatòria i una desregulació de l’autofàgia.[eng] The melanocortin 1 receptor (MC1R) gene is a key regulator of skin and hair colour. Certain MC1R polymorphisms, which cause a loss of protein function, have been associated with red hair color (RHC) phenotype (red hair, fair skin, high UV sensitivity and low tanning capacity) and a higher risk of developing skin cancer. Although the MC1R is mainly expressed in melanocytes, it is also detected in several types of brain cells. We have identified that skin cells harbouring loss-of-function MC1R polymorphisms show a deregulation of genes involved in pathways related to neurodegenerative diseases, such as Parkinson’s disease (PD), Alzheimer’s disease (AD) and Huntington’s disease (HD). It has also been shown that skin cells with loss-of-function MC1R polymorphisms show a significantly greater oxidative damage, which is a physiological condition found in areas with neuronal degeneration. Based on these evidences, we hypothesize that MC1R gene could be involved in neurodegenerative diseases pathogenesis. We performed two case-control studies to elucidate the role of MC1R in PD and AD. We sequenced the MC1R gene in 870 PD patients, 525 AD patients and 736 controls from Spain. We assessed the role of MC1R as a modifier factor of age of onset (AOO) in HD, sequencing MC1R in 600 HD patients. We analyzed all non-synonymous MC1R variants with a minor allele frequency of at least 0.01. Additionally, we analyzed the gene signature identified in cells harbouring loss-of-function MC1R polymorphisms by protein-protein interaction network analysis (PPI) to identify biological processes related with loss of MC1R function. We found that the allele p.R160W of MC1R increases risk of PD (OR=2.10, 95% CI: 1.18-3.73, adjusted P = 0.009) and that the p.V92M MC1R allele is associated with AD (OR=1.99, 95% CI: 1.08-3.64, adjusted P = 0 026). Furthermore, the p.R151C MC1R allele modifies AOO in HD (Bonferroni-corrected P = 0.032), its effect explains 1.42% of the variance in AOO that cannot be accounted for by the expanded HD allele. Our results suggest that loss of MC1R function may be involved in neurodegenerative diseases etiology through an increased of oxidative damage, autophagy deregulation and reduced anti-inflammatory response

Transdisciplinarity in higher education for sustainability: how discourses are approached in engineering education

Sustainability issues, as unwanted results of not fully respecting natural cycles, are widely recognized as wicked problems, which should not be thought of as problems to be solved, but rather as “conditions” to be managed, as if they were a chronic disease (Seager et al., 2011). There exists a general agreement on the need to reform scientific expertise by developing new ways of knowledge production and decision-making able to cope with the challenges sustainability poses. In this sense, transdisciplinary aspects of sustainability are acknowledged as a transformational stream of sustainability sciencePostprint (author's final draft

Hipoplasia cerebelar en el gato

En el presente trabajo, y a propósito de un caso clínico, se efectúa una revisión completa de la hipoplasia cerebelar en el gato, incluyendo la anatomía, embriología y función del cerebelo, el cuadro clínico y lesional que se presenta, así como el diagnóstico, el posible tratamiento y la prevención.In this paper, on a case, a complete review about cerebellar hypoplasia in cat is made. It includes cerebellum anatomy, embriology and function, clinical findings, lesions and diagnosis, possible treatment and the prevention

Integració de fonts d'informació per l'anàlisi socioecològica dels canvis en el paisatge a Matadepera (Vallès Occidental) entre 1931 i 2007

En aquest article es presenten els primers resultats de l'anàlisi dels canvis en el paisatge al municipi de Matadepera entre 1931 i 2007, realitzada a partir de l'estudi del canvi d'usos i cobertes del sòl. La fotointerpretació de les fotografies aèries de l'any 1956 i de les ortofotos de l'any 2004, juntament amb les entrevistes a les fonts orals locals, la documentació històrica i el treball de camp ha permès l'elaboració de dos mapes de cobertes del sòl a partir dels quals s'ha interpretat l'evolució històrica del paisatge a Matadepera. La combinació d'aquestes fonts d'informació ha estat un element indispensable per a complementar i validar els resultats de la cartografia i alhora situar els canvis en el seu context socioeconòmic, històric i local. L'anàlisi mostra com en els últims 80 anys, el poble rural de la primera meitat de segle XX s'ha transformat en un municipi residencial configurat per una extensió considerable de zones d'interfase urbana-forestal que han anat guanyant terreny a les terres agrícoles i al bosc

Estudio del crecimiento urbano disperso y los cambios en el paisaje en Matadepera (Región Metropolitana de Barcelona)

En las últimas décadas las cubiertas del suelo de la Región Metropolitana de Barcelona han experimentado un gran proceso de transformación, generando un cambio en la estructura y la funcionalidad del paisaje. Los campos de cultivo han disminuido, la superficie forestal ha aumentado y el tejido urbano se ha dispersado. El presente artículo tiene como objetivo analizar el crecimiento urbano disperso en zonas de interfase urbano forestal y la percepción de algunos habitantes sobre la transformación del paisaje rural. Se ha escogido un municipio de la RMB para estudiar localmente algunos de los problemas ambientales de escala global. Mediante la utilización de una metodología integrada se han cuantificado e interpretado los cambios en las cubiertas del suelo durante el periodo 1956-2008