Influencia de la temperatura de almacenamiento, encerado, preacondicionado y curado en la calidad del tangelo minneola

El tangelo Minneola (citrus paradisi Duncan x citrus reticulata Dancy), tiene buen tamaño y coloración naranja-rojiza. El objeto de este trabajo es el estudio de la efectividad de las bajas temperaturas (1º, 5º, 7º y 9º), encerado (5% polietileno + 5% resinas), preacondicionado (PA) a media temperatura y curado (Q) en la conservación dela calidad. La fruta fue almacenada dos años consecutivos durante 30 y 40 días más 7 días a 20%C simulando el periodo de almacenamiento y posterior comercialización. Se determinaron cambios en: peso, firmeza, color (IC), porcentaje de zumo, sólidos solubles (TSS), acidez (TA), atmósfera interna, volátiles en Zumo, sabor, comestibilidad y alteraciones fisiológicas. No se detectaron diferencias significativas en IC y porcentaje de zumo. TA disminuyó durante la conservación y la deformación ecuatorial incrementó correlacionándose con las pérdidas de humedad. Se observó un mayor porcentaje de etanol en frutos encerados. El menor contenido de este parámetro fue para los tratamientos de PA y Q. Respecto a las características organolépticas las puntuaciones iniciales fueron similares en ambas campañas. En 1999 estos valores se mantuvieron estables en comestibilidad y descendieron en sabor en mayor medida en los frutos encerados. En el 2000 el descenso se produjo en ambos parámetros llegándose a detectar malos sabores. En el año 99, el tangelo Minneola mostró susceptibilidad a los daños por frío (DF) incluso a 9"C. El encerado fue efectivo en la reducción de los mismos. En el 2000 no se observaron DF significativos en ninguno delos tratamientos. Parece que 5”C es la mejor temperatura de almacenamiento para conservar una calidad aceptable durante 40 días. La utilización de PA y Q para prevenir DF no afecta negativamente a los parámetros de calidad

La comprensión lectora: análisis en torno a variables y constantes.

En este artículo tratamos de adentrarnos en algunos de los mecanismos que subyacen a la actividad lectora por medio del análisis de un corpus. El corpus se compone de un original en inglés y un conjunto de traducciones al español. Así, pues, de la asociación lectura-traducción partimos para estudiar -utilizando un conjunto de constantes y variables- el comportamiento del lector nativo español. La base teórica de la que partimos es la teoría de la relevancia y en particular su forma de explicar el proceso de la asignación de referentes. Hemos podido precisar que dicho proceso será más o menos exhaustivo dependiendo de los beneficios obtenidos

Determinantes genéticos y dietéticos de los niveles de proteína C reactiva y relación de estos niveles con alteraciones metabólicas en la infancia

Tesis doctoral inédita leída en la Universidad Autónoma de Madrid, Facultad de Medicina, Departamento de Pediatría. Fecha de lectura: 20-04-2017La obesidad induce un estado inflamatorio crónico de bajo grado ya desde la infancia, que favorece la aparición posterior de resistencia a la insulina e incrementa el riesgo de aterogénesis, entre otras comorbilidades. Este estado de inflamación subclínica puede valorarse mediante la cuantificación de diversos biomarcadores tales como la proteína C reactiva (PCR), el factor de necrosis tumoral alpha y las interleucinas. Así pues, estos biomarcadores se encuentran elevados en sujetos obesos. En nuestro estudio hemos determinado los niveles de PCR de alta sensibilidad (PCRas) en población infantil, concretamente en dos cohortes, niños de edad prepuberal (6-8 años) y adolescentes (12-16 años), y hemos estudiado su asociación con variaciones en el grado de obesidad, así como con los niveles plasmáticos de lípidos y otras adipoquinas como la leptina. Por otra parte, hemos analizado posibles determinantes genéticos de los niveles de PCRas y evaluado el papel de la dieta como modulador de los valores sanguíneos de PCRas. Nuestros resultados muestran que el paso de un estado de exceso de peso en la edad prepuberal a normopeso en la adolescencia, se asocia con una mejoría considerable en los valores de PCRas frente a los niveles más elevados observados en los niños que permanecen obesos a ambas edades. Por otra parte, niveles bajos de PCR se asocian con los niveles más altos de c-HDL y Apo-A1 en los dos grupos de edad de nuestro estudio. Otro resultado es la asociación significativa de los niveles de PCRas con los niveles de leptina, independiente del IMC. Respecto a los factores genéticos relacionados con niveles de PCRas, en nuestra población se observa una asociación de polimorfismos de distintas regiones del gen PCR (rs1205, rs1130864, rs2794521 y rs1800947) y de sus haplotipos con niveles plasmáticos de PCRas. Además, hemos encontrado una interesante asociación de los niveles de PCRas con SNPs de los genes de leptina y receptor de la leptina, apoyando la idea de que otros loci pueden influir en estos niveles. Por último, nuestros datos destacan la influencia de la dieta sobre los niveles de PCRas, ya que una dieta rica en frutas y verduras, con alto contenido en fibra, está asociada a valores más bajos de PCRas. En conclusión, nuestros datos apoyan la reversibilidad del estado de inflamación crónica asociado a la obesidad infantil tras la normalización ponderal. Asimismo, los datos obtenidos en nuestro estudio apuntan a la participación de la leptina en el estado de inflamación crónica observado en la obesidad. Finalmente, nuestros datos han permitido concluir que una dieta saludable parece influir de forma positiva en la atenuación del riesgo cardiovascular, de modo que medidas preventivas adecuadas durante la infancia pueden contribuir a mejorar el estado inflamatorio de bajo grado observado en los niños.Los estudios de esta tesis doctoral han contado con la financiación de la Fundación Conchita Rábago y el Instituto de Salud Carlos III a través del proyecto FISPI14/00344

La biblioteca i la lectura, elements educatius en la primera renovació pedagògica de Catalunya al segle XX. L’aportació d’Anna Rubiés com a exemple

[cat] A través del seu ideari, els il·lustrats difonen la importància que tenen els sistemes d'instrucció publica per garantir que tots els ciutadans expressin bé les seves idees i accedeixen al món de la cultura. La qualitat dels llibres i les biblioteques són elements garants de l'adquisició d'hàbits lectors i pilars fonamentals de la formació bàsica dels ciutadans. Aquesta idea, recollida en els corpus legislatius es manté vigent i expressa la importància que es dóna a la formació lectora i a les biblioteques que són indispensables en qualsevol estratègia d'alfabetització universal. Així doncs situem la biblioteca i la lectura en el centre de la investigació. Sabent que, en arribar al segle XX, el sistema d'instrucció publica al nostre país presentava greus mancances, diferents sectors de la societat catalana impulsaren la creació de centres de cultura i d'educació, conscients del valor creixent de la formació de tota la ciutadania en aquella societat canviant. Per altra part, els programes de cultura i d'ensenyament que propulsaren els governs de la Mancomunitat i de l'etapa republicana, juntament amb la influència del moviment renovador que s'expandia per diferents països d'Europa, influïren de forma decisiva en l'aparició d'una escola nova catalana que introduïa grans canvis metodològics. A Catalunya, la propagació de pedagogies actives va ser duta a terme per una generació de mestres que malgrat l'escassa preparació professional inicial que ells havien rebut, van ser conscients de la responsabilitat social del magisteri. En aquesta cruïlla de circumstàncies, a partir de fonts de diferents arxius i dels seus escrits, alguns d'ells inèdits, hem reconstruït el periple vital i professional de la mestra Anna Rubiés i Monjonell (1881-1863) que exercia de mestra interina, per primera vegada l'any 1901, a Cassà de la Selva (Girona). La voluntat i l'empeny que va tenir per canviar les condicions en que es trobaven les escoles del pais, buscant nous models en els nombrosos viatges per aprendre que va fer arreu d'Europa, permeten entendre com i perquè va poder deixar escrita una obra tan extraordinària, referida a la formació lectora. La plenitud professional de la mestra arriba en ser nomenada directora del Grup Escolar Ramon Llull, l'any 1931. Anna Rubées que havia acompanyat tantes noies a sortir del reduït món cultural en que vivien estava convençuda que l'escola és la responsable directa d'assegurar el bagatge cultural. “La lectura és una de les activitats bàsiques de l'escola i un dels instruments més poderosos d'autocultura”, afirmava. Per això concentra en la lectura gran part de la dedicació personal mentre publicava les seves experiències sobre lectura en els diferents cursos del seu centre escolar. En els inicis del segle XXI, quan la comprensió lectora dels escolars preocupa les administracions educatives del nostre país, podem afirmar que l'aportació d'Anna Rubiés a la nova pedagogia de la lectura, sumada ales aportacions que feren Pere Vergés o Artur Martorell i d'altres mestres d'aquella generació, conformen un conjunt de propostes que l'escola del segle XXI ha de tenir presents

La biblioteca i la lectura, elements educatius en la primera renovació pedagògica de Catalunya al segle XX. L’aportació d’Anna Rubiés com a exemple

A través del seu ideari, els il·lustrats difonen la importància que tenen els sistemes d'instrucció publica per garantir que tots els ciutadans expressin bé les seves idees i accedeixen al món de la cultura. La qualitat dels llibres i les biblioteques són elements garants de l'adquisició d'hàbits lectors i pilars fonamentals de la formació bàsica dels ciutadans. Aquesta idea, recollida en els corpus legislatius es manté vigent i expressa la importància que es dóna a la formació lectora i a les biblioteques que són indispensables en qualsevol estratègia d'alfabetització universal. Així doncs situem la biblioteca i la lectura en el centre de la investigació. Sabent que, en arribar al segle XX, el sistema d'instrucció publica al nostre país presentava greus mancances, diferents sectors de la societat catalana impulsaren la creació de centres de cultura i d'educació, conscients del valor creixent de la formació de tota la ciutadania en aquella societat canviant. Per altra part, els programes de cultura i d'ensenyament que propulsaren els governs de la Mancomunitat i de l'etapa republicana, juntament amb la influència del moviment renovador que s'expandia per diferents països d'Europa, influïren de forma decisiva en l'aparició d'una escola nova catalana que introduïa grans canvis metodològics. A Catalunya, la propagació de pedagogies actives va ser duta a terme per una generació de mestres que malgrat l'escassa preparació professional inicial que ells havien rebut, van ser conscients de la responsabilitat social del magisteri. En aquesta cruïlla de circumstàncies, a partir de fonts de diferents arxius i dels seus escrits, alguns d'ells inèdits, hem reconstruït el periple vital i professional de la mestra Anna Rubiés i Monjonell (1881-1863) que exercia de mestra interina, per primera vegada l'any 1901, a Cassà de la Selva (Girona). La voluntat i l'empeny que va tenir per canviar les condicions en que es trobaven les escoles del pais, buscant nous models en els nombrosos viatges per aprendre que va fer arreu d'Europa, permeten entendre com i perquè va poder deixar escrita una obra tan extraordinària, referida a la formació lectora. La plenitud professional de la mestra arriba en ser nomenada directora del Grup Escolar Ramon Llull, l'any 1931. Anna Rubées que havia acompanyat tantes noies a sortir del reduït món cultural en que vivien estava convençuda que l'escola és la responsable directa d'assegurar el bagatge cultural. “La lectura és una de les activitats bàsiques de l'escola i un dels instruments més poderosos d'autocultura”, afirmava. Per això concentra en la lectura gran part de la dedicació personal mentre publicava les seves experiències sobre lectura en els diferents cursos del seu centre escolar. En els inicis del segle XXI, quan la comprensió lectora dels escolars preocupa les administracions educatives del nostre país, podem afirmar que l'aportació d'Anna Rubiés a la nova pedagogia de la lectura, sumada ales aportacions que feren Pere Vergés o Artur Martorell i d'altres mestres d'aquella generació, conformen un conjunt de propostes que l'escola del segle XXI ha de tenir presents

Antiglycative effect of fruit and vegetable seed extracts: Inhibition of AGE formation and carbonyl-trapping abilities

BACKGROUND: Advanced glycation end-products (AGEs) are the final products derived from the non-enzymatic glycation process. AGEs are involved in the development of several health complications associated with diabetes and aging. Searching for anti- AGE extracts is necessary to mitigate the effects of age-related pathologies. RESULTS: The antioxidant and antiglycative activities of eight aqueous extracts of fruit and vegetable seeds were evaluated. All seed extracts (3.6 mg mL-1) exhibited anti-AGE activity in protein-glucose assay, ranging from 20 to 92% inhibition compared with aminoguanidine (4.87 mmol L-1). Green pepper extract exerted the highest anti-AGE activity. However, peach and pomegranate extracts exhibited the highest anti-AGE activity in protein-methylglyoxal assay, ranging from 0 to 79% inhibition. Hazelnut, almond and sesame extracts were not effective when methylglyoxal was the promoter. Apricot and peach extracts appeared to inhibit the formation of AGEs through their capacity for direct trapping of 1,2-dicarbonyls (IC50=0.14 mg mL-1). No relationship between antioxidant and phenolic compound content and antiglycative activity was found. Therefore other hydrophilic constituents in addition to phenolic acids must be involved in the antiglycative activity of the extracts. CONCLUSION: Aqueous extracts of fruits and vegetables can be considered in the prevention of glycation-associated complications of age-related pathologies. © 2012 Society of Chemical Industry.Peer Reviewe