Jugar a lingüistas: Una propuesta didáctica para el alumnado plurilingüe

Esta experiencia didáctica, realizada en un instituto del barrio antiguo de Barcelona en el que confluyen gran diversidad de orígenes, sitúa al alumnado en el centro del proceso educativo e invierte, en ocasiones, los roles de experto e inexperto tradicionalmente asignado

Semiosis and critical cosmopolitanism: a transmodal analysis of an ethical dilemma in transnational communication between youth

Este artículo parte de un dilema ético que surgió al usar videos para la comunicación transnacional en un proyecto global de educación e investigación en el cual participaban jóvenes. Analizamos datos que permiten la reconstrucción del proceso de producción y recepción de uno de los videos en particular producido por adolescentes participantes de Cataluña para un grupo de jóvenes de Uganda. Los datos incluyen el video en sí y otros datos etnográficos (observación del proceso de creación y entrevistas y grupos de discusión realizados a posteriori). El video fue considerado por las coordinadoras/investigadoras como potencialmente comprometedor para los jóvenes ugandeses participantes en el proyecto ya que, sin acceso a los datos etnográficos que sugieren lo contrario, se podría entender que la película cuenta una historia de homosexualidad (que, a diferencia de Cataluña, es perseguida criminalmente en Uganda). Por precaución, el video fue retirado de circulación. El análisis se enmarca en torno a las cinco complejidades de las transmodalidades (Hawkins, 2018) para explorar los elementos semióticos que emergen de las representaciones audiovisuales en diversos contextos y culturas. El análisis también apunta a los argumentos morales para compartir la producción creativa de los estudiantes catalanes con los jóvenes ugandeses o para eliminarla de circulación, basándonos también, para este propósito, en la noción de cosmopolitismo crítico.The article is motivated by an ethical dilemma encountered in the use of film for transnational communication in a global youth education and research project. We analyse data that enable the reconstruction of the process of production and reception of one particular film produced by teenagers at a project site in Catalonia for peers in Uganda. The data include the video itself and other ethnographic data (observations of the process, and post hoc interview and focus group). The video was deemed by the project coordinators/researchers to be potentially compromising for the Ugandan youth participating in the project as, without access to the ethnographic data that suggests otherwise, the film might be understood to tell a story of homosexuality (which is criminally persecuted in Uganda, unlike in Catalonia). The video was precautionarily removed from circulation. The analysis is framed around the five complexities of transmodalities (Hawkins, 2018) to explore semiosis as carried by audiovisual representations across contexts and cultures. The analysis will also speak to the moral arguments for sharing the Catalan students’ creative production with the Ugandan youth, or for removing it from circulation, drawing also on the notion of critical cosmopolitanism for this purpose

Whose action research is it? Promoting linguistically sensitive teacher education in Europe

This article examines the possibilities and challenges in turning a top-down action research project led by high-level public authorities into a shared and collaborative, multi-site and multi-professional bottom-up action research project. For this purpose, the article explores the initial stages of a European level action research project called ‘Linguistically Sensitive Teaching in All Classrooms’ that aimed to help teacher education systems better acknowledge linguistically diverse student populations in seven European countries. The analysis of the data sought to identify how to promote linguistically sensitive initial teacher education by incorporating reflection tasks into existing courses, and how to transform a top-down research project into a shared and collaborative bottom-up action project. The primary data consisted of 19 video-recorded online research meetings. Qualitative analysis was used to identify ‘critical moments’ in the data; these included a moment of major insight where transformation of project related ideas took place. The findings showed that linguistically sensitive teaching as a phenomenon is complex and the related terminology challenging to translate between languages and contexts. Furthermore, a European level action research requires negotiating a joint understanding of the roles of the participants and the individual perceptions of project ownership in each context. This suggests that a deeper understanding of the processes of participation and the partnerships involved in the action research may be as valuable as the actual reflection tools developed in the project in securing a systematic change towards linguistically sensitive teacher education

Linguistically sensitive teacher education : Toolkit for reflection tasks and action research

When all pupils are assured equal conditions, they can achieve educational success, regardless of their first language, culture, social background, origin, and age. The Erasmus+ project Linguistically sensitive teaching in all classrooms (Listiac) believes in supporting all teachers in becoming more linguistically sensitive to enable opportunities for equally successful schooling for all pupils in Europe. An important part of the process is to influence European initial teacher education curricula. The Listiac project believes that reflection about and awareness of linguistically sensitive teaching should be better integrated during all stages of initial teacher education. The reflection should be done by teacher educators when planning individual courses, practice periods and vision and profile, by student teachers when doing their practice periods and obligatory courses, as well as by in-service teachers when supervising the student teachers

Language and Muslim immigrant childhoods: The politics of belonging, por M.I. García- Sánchez. Wiley Blackwell, 2014.

Resum no disponibl

Textos de didáctica de la lengua y la literatura

Monográfico con el título: Nuevas estrategias didácticasLa llegada de alumnos inmigrantes a España ha supuesto, entre otros, el nuevo reto de conseguir, partiendo de las competencias lingüísticas plurilingües diversas del alumnado, que este adquiera las competencias necesarias en las lenguas curriculares. Se presenta un proyecto colaborativo en el que el alumnado de 4º de ESO investigó sus prácticas plurilingües y presentó los resultados de la investigación a jóvenes universitariosES

Pràctiques plurilingües d'escolars d'un institut superdivers: de la recerca a l'acció educativa

En aquesta tesi doctoral, basada en l’anàlisi minuciosa de dades recollides durant un extens període de treball etnogràfic i de recerca-acció, es descriuen les trajectòries, les pràctiques plurilingües, la socialització i les dinàmiques sociolingüístiques d’escolars d’origen immigrant d’un institut superdivers de Barcelona. Alhora, es proposa un enfocament didàctic perquè, partint de les seves competències prèvies, l’alumnat pugui adquirir noves competències i ser actor del seu propi apoderament. En aquesta recerca hi conflueixen el terreny de la sociolingüística interaccional i el de la didàctica de les llengües. D’una banda, la perspectiva interaccionista –aportada per l’anàlisi conversacional– ofereix un mirada èmica de les pràctiques plurilingües situades. D’altra banda, la recerca-acció col·laborativa i la proposta de l’alumnat investigador han permès tenir accés a un gran conjunt de dades diverses i presentar una proposta de didàctica del plurilingüisme. En el primer capítol, es presenten, en primera instància, les motivacions de la recerca que s’inscriuen en el plantejament general del treball. Posteriorment, se situa el lector en el marc teòric general que inspira la recerca: des dels fenòmens sociodemogràfics com la superdiversitat i la globalització, passant per la socialització lingüística de les persones, fins a la mirada èmica que ofereix la parla-en-interacció i els reptes que suposa per a la didàctica de la llengua. Finalment, es detalla l’organització de la tesi. En el segon capítol, a partir d’un marc teòric que guia el treball etnogràfic, la recerca-accció col·laborativa, així com el treball per projectes i l’alumnat investigador, es descriu el procés de recollida de dades –que inclou les fases del treball de camp i els procediments triats–, el tractament de les dades i la metodologia emprada per a anàlisi. En el tercer capítol, s’ofereix una visió global de l’institut on s’ha fet la recerca. S’hi exposen aspectes generals demogràfics i sociolingüístics de Catalunya, de Barcelona i del barri de l’institut i, posteriorment, s’hi observa, d’una banda, la planificació lingüística de la institució i, d’altra banda, la realitat dels usos lingüístics, les dinàmiques sociolingüístiques, la socialització entre iguals i els fenòmens que emergeixen en superdiversitat. Així mateix, s’analitzen dues mirades divergents de l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües: una monolingüe i una plurilingüe. En el quart capítol, es posen en diàleg la mobilització de recursos –de l’alternança de llengües per dur a terme accions pràctiques a l’ús d’un codi mixt–, la categorització de les formes i dels parlants –indici d’una competència categoritzadora i sociolingüística de nois i noies– i indicis d’adquisició de nous recursos. Tots tres aspectes són observats des d’una perspectiva èmica, interaccionista i coconstruïda, que mostra el desafiament per a les visions tradicionals dels usos lingüístics i inicia un camí per entendre la construcció de la superdiversitat en les pràctiques situades. En el cinquè capítol, el focus d’atenció és a l’activitat de mediació interlingüística que realitzen joves de l’institut, tant amb els seus progenitors o d’altres familiars, com amb companys i companyes i docents. Aquesta activitat complexa pot arrossegar processos de transmissió lingüística intergeneracional. En el sisè capítol, es mostren els resultats d’una proposta, basada en el treball per projectes i en l’alumnat investigador, que a partir de competències prèvies, en promou d’altres que demanda la institució educativa. Finalment, a la conclusió de la tesi, s’apunten les aportacions més rellevants del treball.In this thesis, based on the detailed analysis of data collected over an extended period of ethnographic work and through action research, the trajectories, plurilingual practices, dynamics of socialization and sociolinguistic realities of youth of immigrant origin in a superdiverse high school in Barcelona are described. Furthermore, a teaching approach that allows students to acquire new linguistic resources and to be actors in their own empowerment –considering their previous competences as a starting point– is proposed. Two fields converge in this research: Interactional Sociolinguistics and Language Education. On the one hand, the interactionist perspective –provided by Conversation Analysis– offers an emic perspective on situated plurilingual practices. On the other hand, collaborative action research and a students-as-researchers approach have allowed access to a large and diverse set of data and provide a basis for the teaching proposal for plurilingualism presented. In the first chapter, the motivations for the study are firstly presented and connected to the general approach of the thesis. Secondly, the general theoretical framework that inspires the research is offered. The demographic phenomena of superdiversity and globalization, language socialization, the emic perspective afforded by talk-in-interaction and the challenges posed for language teaching are discussed. Finally, details of organization of the thesis are provided. In the second chapter, on the one hand, a theoretical framework that guides the ethnographic and the collaborative action research, as well as the project work and the students-as-researchers teaching proposal, is detailed. On the other hand, the process of data collection –including fieldwork phases and methods–, as well as methods for data processing and analysis, are described. In the third chapter, a global overview of the high school where the research was done is provided. Firstly, some general demographic and sociolinguistic aspects in relation to Catalonia, Barcelona and the high school’s neighborhood are outlined. Then, the approach to language planning in the institution, students’ actual language use, sociolinguistic dynamics, processes of socialization among peers and other phenomena that emerge in superdiversity are described. Moreover, two divergent perspectives on language teaching and learning are analyzed: a monolingual one and plurilingual one. In the fourth chapter, three aspects are brought into dialogue: 1) the mobilization of resources, from code-switching for practical social action to code-mixing; 2) the categorization of forms and speakers, which link to the categorization and sociolinguistic competences of young students; and 3) the acquisition of new resources. All three aspects are observed from an emic, interactionist and co-constructed perspective, showing the challenge posed to traditional views of language, and opening a path towards understanding the construction of superdiversity in situated practices. In the fifth chapter, the language brokering activities performed by the high school students for both their parents and other relatives, and also for their peers and teachers, are focused on. This complex activity implies intergenerational language transmission processes. In the sixth chapter, the results of the teaching proposal, based on project work and a students-as-researchers approach, and departing from students’ previous competences in developing institutional ones, are presented. Finally, in the conclusions, the most relevant contributions of this thesis are highlighted

Reverse intergenerational language transmission: children teaching a language to their parents

La realitat sociolingüística del context català s’ha vist modificada, especialment a partir dels anys noranta, per l’arribada de persones d’arreu del món. Actualment, alguns espais urbans de la ciutat de Barcelona entren en el paradigma de la superdiversitat. Les llengües d’origen de les poblacions que els configuren solen ser transmeses en família. En canvi, la transmissió lingüística del català a infants i adolescents s’assegura sobretot des de l’escola, mentre que el castellà és adquirit, per part d’infants, joves i adults, especialment en els contextos socials en què aquesta llengua és emprada com a llengua franca. L’anàlisi de les dades d’un estudi etnogràfic, realitzat en un centre de secundària de la ciutat de Barcelona, obre nous interessos de recerca: l’activitat de mediació interlingüística intergeneracional i l’activitat de suport a l’aprenentatge del castellà com a possibles vies per a la transmissió lingüística intergeneracional «inversa» (de filles i fills a progenitors). Això porta a ampliar el concepte de transmissió lingüística intergeneracional de manera que inclogui la bidireccionalitat.Paraules clau: transmissió intergeneracional inversa, mediació interlingüística, migració, superdiversitat, castellà. AbstractThe Catalan sociolinguistic context has changed, especially since the arrival of people from around the world in the 1990s. Nowadays, some urban spaces of Barcelona are considered superdiverse. The native languages of the populations living in these contexts are usually transmitted within the family. However, the transmission of the Catalan language to children and teenagers is ensured in the school context, while Spanish is acquired by children, young people and adults especially in the social contexts in which this language is used as a lingua franca. The analysis of data from an ethnographic study carried out in a secondary school in Barcelona brings up new research topics: the activity of intergenerational language brokering and the activities which support the learning of Spanish as possible avenues for “reverse” intergenerational language transmission (from daughters and sons to parents). This could expand the concept of intergenerational language transmission to include the bidirectionality of transmission.Keywords: reverse intergenerational transmission, language brokering, migration, superdiversity, Spanish

Pràctiques plurilingües d'escolars d'un institut superdivers: de la recerca a l'acció educativa

En aquesta tesi doctoral, basada en l’anàlisi minuciosa de dades recollides durant un extens període de treball etnogràfic i de recerca-acció, es descriuen les trajectòries, les pràctiques plurilingües, la socialització i les dinàmiques sociolingüístiques d’escolars d’origen immigrant d’un institut superdivers de Barcelona. Alhora, es proposa un enfocament didàctic perquè, partint de les seves competències prèvies, l’alumnat pugui adquirir noves competències i ser actor del seu propi apoderament. En aquesta recerca hi conflueixen el terreny de la sociolingüística interaccional i el de la didàctica de les llengües. D’una banda, la perspectiva interaccionista –aportada per l’anàlisi conversacional– ofereix un mirada èmica de les pràctiques plurilingües situades. D’altra banda, la recerca-acció col·laborativa i la proposta de l’alumnat investigador han permès tenir accés a un gran conjunt de dades diverses i presentar una proposta de didàctica del plurilingüisme. En el primer capítol, es presenten, en primera instància, les motivacions de la recerca que s’inscriuen en el plantejament general del treball. Posteriorment, se situa el lector en el marc teòric general que inspira la recerca: des dels fenòmens sociodemogràfics com la superdiversitat i la globalització, passant per la socialització lingüística de les persones, fins a la mirada èmica que ofereix la parla-en-interacció i els reptes que suposa per a la didàctica de la llengua. Finalment, es detalla l’organització de la tesi. En el segon capítol, a partir d’un marc teòric que guia el treball etnogràfic, la recerca-accció col·laborativa, així com el treball per projectes i l’alumnat investigador, es descriu el procés de recollida de dades –que inclou les fases del treball de camp i els procediments triats–, el tractament de les dades i la metodologia emprada per a anàlisi. En el tercer capítol, s’ofereix una visió global de l’institut on s’ha fet la recerca. S’hi exposen aspectes generals demogràfics i sociolingüístics de Catalunya, de Barcelona i del barri de l’institut i, posteriorment, s’hi observa, d’una banda, la planificació lingüística de la institució i, d’altra banda, la realitat dels usos lingüístics, les dinàmiques sociolingüístiques, la socialització entre iguals i els fenòmens que emergeixen en superdiversitat. Així mateix, s’analitzen dues mirades divergents de l’ensenyament i l’aprenentatge de llengües: una monolingüe i una plurilingüe. En el quart capítol, es posen en diàleg la mobilització de recursos –de l’alternança de llengües per dur a terme accions pràctiques a l’ús d’un codi mixt–, la categorització de les formes i dels parlants –indici d’una competència categoritzadora i sociolingüística de nois i noies– i indicis d’adquisició de nous recursos. Tots tres aspectes són observats des d’una perspectiva èmica, interaccionista i coconstruïda, que mostra el desafiament per a les visions tradicionals dels usos lingüístics i inicia un camí per entendre la construcció de la superdiversitat en les pràctiques situades. En el cinquè capítol, el focus d’atenció és a l’activitat de mediació interlingüística que realitzen joves de l’institut, tant amb els seus progenitors o d’altres familiars, com amb companys i companyes i docents. Aquesta activitat complexa pot arrossegar processos de transmissió lingüística intergeneracional. En el sisè capítol, es mostren els resultats d’una proposta, basada en el treball per projectes i en l’alumnat investigador, que a partir de competències prèvies, en promou d’altres que demanda la institució educativa. Finalment, a la conclusió de la tesi, s’apunten les aportacions més rellevants del treball.In this thesis, based on the detailed analysis of data collected over an extended period of ethnographic work and through action research, the trajectories, plurilingual practices, dynamics of socialization and sociolinguistic realities of youth of immigrant origin in a superdiverse high school in Barcelona are described. Furthermore, a teaching approach that allows students to acquire new linguistic resources and to be actors in their own empowerment –considering their previous competences as a starting point– is proposed. Two fields converge in this research: Interactional Sociolinguistics and Language Education. On the one hand, the interactionist perspective –provided by Conversation Analysis– offers an emic perspective on situated plurilingual practices. On the other hand, collaborative action research and a students-as-researchers approach have allowed access to a large and diverse set of data and provide a basis for the teaching proposal for plurilingualism presented. In the first chapter, the motivations for the study are firstly presented and connected to the general approach of the thesis. Secondly, the general theoretical framework that inspires the research is offered. The demographic phenomena of superdiversity and globalization, language socialization, the emic perspective afforded by talk-in-interaction and the challenges posed for language teaching are discussed. Finally, details of organization of the thesis are provided. In the second chapter, on the one hand, a theoretical framework that guides the ethnographic and the collaborative action research, as well as the project work and the students-as-researchers teaching proposal, is detailed. On the other hand, the process of data collection –including fieldwork phases and methods–, as well as methods for data processing and analysis, are described. In the third chapter, a global overview of the high school where the research was done is provided. Firstly, some general demographic and sociolinguistic aspects in relation to Catalonia, Barcelona and the high school’s neighborhood are outlined. Then, the approach to language planning in the institution, students’ actual language use, sociolinguistic dynamics, processes of socialization among peers and other phenomena that emerge in superdiversity are described. Moreover, two divergent perspectives on language teaching and learning are analyzed: a monolingual one and plurilingual one. In the fourth chapter, three aspects are brought into dialogue: 1) the mobilization of resources, from code-switching for practical social action to code-mixing; 2) the categorization of forms and speakers, which link to the categorization and sociolinguistic competences of young students; and 3) the acquisition of new resources. All three aspects are observed from an emic, interactionist and co-constructed perspective, showing the challenge posed to traditional views of language, and opening a path towards understanding the construction of superdiversity in situated practices. In the fifth chapter, the language brokering activities performed by the high school students for both their parents and other relatives, and also for their peers and teachers, are focused on. This complex activity implies intergenerational language transmission processes. In the sixth chapter, the results of the teaching proposal, based on project work and a students-as-researchers approach, and departing from students’ previous competences in developing institutional ones, are presented. Finally, in the conclusions, the most relevant contributions of this thesis are highlighted

Training teachers to promote linguistically and culturally inclusive education : An account of a Service Learning experience in a Final Degree Project

Las políticas educativas actuales, con el objetivo de dar respuesta a la necesidad de gestionar aulas lingüística y culturalmente diversas, promueven un modelo de educación inclusiva que requiere docentes que sean lingüísticamente sensibles en sus creencias, actitudes y acciones en las aulas ordinarias. Por ello, es preciso que la formación inicial de profesorado ofrezca la posibilidad de adquirir sobre el terreno los conocimientos, las habilidades y las actitudes que les garanticen convertirse en docentes lingüísticamente inclusivas. Aquí presentamos un estudio de caso sobre la participación de una alumna en una experiencia de Aprendizaje-servicio del cual se derivará la elaboración de su Trabajo de Fin de Grado(TFG). La demanda, efectuada por una organización dedicada a la alfabetización de personas adultas de origen migrante, consistía en la elaboración de materiales didácticos. Los datos recogidos, que provienen de fuentes de distinta índole (el texto escrito del TFG, grabaciones de las sesiones de planificación de la intervención, etc.), permiten observar los procesos de reflexión de la alumna acerca de la educación plurilingüe. Ello nos ayudará a elaborar conclusiones relativas a cómo debería abordarse la formación de docentes lingüísticamente inclusivas.Current educational policies, with the aim of responding to the need to manage linguistically and culturally diverse classrooms, promote an inclusive education model that requiresteachers who are linguistically sensitive in their beliefs, attitudes, and actions in ordinary classrooms. For this reason, initial teacher training programmes must offer pre-service teachers the possibility of acquiring the background knowledge, the skills and the attitudes that will guarantee they can become linguistically inclusive teachers. Here we present a case study that documents the participation of a student-teacher inaServiceLearning experience as part of her Final Degree Project. The need identified, by an organization devoted to teaching Catalan and Spanish to adults of immigrant origin, consisted of the developmentof teachingmaterials. The data collected comes from different sources (the written text that makes the Final Degree Project, recordings of the planning sessions, etc.) and the analysis focusses on the student teacher’sreflection processes about multilingual education. This analysiswill allow us to draw conclusions regarding how linguistically sensitive teacher education should be approached