Palinología Ibérica. Fam 1 a 20 Cupressaceae a Betulaceae

This paper is the first one of a series of nine in which, successively, the morphological characters of the spores and the pollen of the flower plants present in the iberian peninsula will be described. Descriptions are specifically aimed to assist the identification in pollen analysis. Families are treated in alphabetical order and follow the nomenclature of Flora Europaeu. Within each family, its more significant species in the Iberian Peninsula are dealth with.El presente trabajo es el primero de una serie de nueve en los que, sucesivamente. Se describen las caracteristicas morfológicas de las esporas y del polen de las plantas superiores existentes en la peninsula ibérica. Las descripciones que se realizan estan especificamente orientadas a servir como elemento de ayuda en la identificación en los anilisis polínicos. Las familias se tratan siguiendo un orden alfabético y la nomenclatura de Flora Europaea. En cada una de ellas han sido analizadas sus especies mas significativas para el territorio estudiado

Primeres dades sobre la vegetació i el clima del Quaternari mitjà a Olot

Se presentan los resultados de análisis polínicos de sedimentos obtenidos durante la realización de un pozo industrial en la zona de la Vall d'en Bas (Olot, Cataluña, NE de España). El interés del-presente estudio se centra en las muestras de sedimentos más profundos. La deposición de estos sedimentos empezó hace unos 250.000 años como consecuencia de la obstrucción del río Fluviá por la lava procedente de los volcanes de la zona de BatetThis article presents the results of pollinic analyses carried out on samples obtained during the drilling of a well in the area of the Vail d'en Bas (Olot, Catalonia, north-eastern Spain). The deepest samples provide the most interesting findings of the study. These sediments began to be deposited some 250.000 years ago as a result of the blocking of the Fluviá river by lava from the volcanoes in the Batet area

Claves para la determinación de los pólenes de las principales especies melíferas de la Península Ibérica

This paper presents keys for the identification of 216 plant taxa and pollent types from species known to be melliferous, from other honeydew-producing plants, and from companion and contaminant species.Las claves del presente articulo incluyen 216 taxones vegetales y tipos polinicos de especies meliferas ibéricas, asi como de plantas que producen mielatos y de especies que aparecen como acompañantes y contaminantes en 10s analisis de las mieles

Afganistan després del 2001: Pau i reconstrucció

[cat] Aquest treball ha estudiat i analitzat el procés de reconstrucció i transició cap a la pau de l’Afganistan amb un enfocament més detallat a la província de Badghis, zona de responsabilitat espanyola. S’han examinat els marcs d’intervenció de la Comunitat Internacional formulats en les conferències de donants i les resolucions del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, des de la intervenció iniciada pels EUA i el Regne Unit a l’octubre de 2001 i fins a finals de 2012, es van incloure algunes dades rellevants de 2013. El context mundial acabada la guerra freda va canviar, enfrontant-se a una nova tipologia de guerres, les «guerres asimètriques», amb la intervenció de múltiples actors. Les guerres ja no són entre Estats i exèrcits, els camps de batalla han quedat difuminats i la població civil és qui en pateix les conseqüències. L’Afganistan és un paradigma d’aquestes guerres amb la intervenció: d’actors no governamentals amb grups extremistes, d’Al-Qaida, talibans, tribals, senyors de la guerra, on cap d’aquests grups acceptaven el govern establert; actors multilaterals que donaven suport al govern i en aquest cas estaven representats per unes 50 nacionalitats. Aquests, junt amb els actors governamentals lluitaven per mantenir el poder i control del país. L’Afganistan després de tants anys de guerra era un país inestable, sense governança i sense poder donar resposta a les necessitats més bàsiques de la població convertint-se en un Estat fallit. Per donar resposta a contexts d’Estat fallit, s’han dissenyat models dirigits a desenvolupar politiques amb l’objectiu d’estabilitzar zones inestables, consolidar la pau, reconstruir i desenvolupar. A l’Afganistan aquests models estaven implementats pels Equips de Reconstrucció Provincial (PRT). Espanya com a membre de la Comunitat Internacional i de l’OTAN també va instal•lar un PRT a la província de Badghis on va desenvolupar un model que seguia el model nord-americà anomenat 3D (defensa, diplomàcia, desenvolupament) o també «enfocament integral» perquè integrava els instruments polítics, militars, de desenvolupament i humanitaris sota una mateixa direcció, obviant que la doctrina militar i els principis humanitaris són oposats i, que el desenvolupament encara que els seus programes vagin dirigits a tota la població, segueix principis polítics i difícilment es podrà practicar mentre el context sigui de guerra. El treball es va realitzar contrastant la informació obtinguda per mitjans tradicionals de recopilació d’informació amb un treball de camp a Badghis i Kabul. Els resultats, han estat decebedors, després d’una dècada d’intervenció de la Comunitat Internacional i de presencia militar, no s’havia aconseguit l’estabilitat i la pau del país, el conflicte i la violència continuava a moltes zones, amb el conseqüent perjudici pels drets humans en general, i per les dones i nens en particular. Tot i que es podien distingir unes zones del país més estables que d’altres, l’informe de la UNAMA el 2013 establia que els atacs de la insurgència i combats entre els diferents actors multinacionals i governamentals havia deixat un balanç de morts i ferits amb 2.959 víctimes civils, augmentant respecte a l’any anterior. El balanç entre el 2007 i el 2013 era de casi 18.000 víctimes civils. A finals de 2014 les tropes internacionals s’havien de retirar del país, però els atemptats i atacs de la insurgència continuaven i els escenaris de futur que es presentaven no eren optimistes. El problema de la Comunitat Internacional a l’Afganistan era treballar com si el context fos de post-conflicte, quan aquest, en realitat, era un context de guerra, i invertint en la guerra milers de milions de dòlars i euros en detriment de la reconstrucció i el desenvolupament. Només posant l’exemple espanyol, s’estimava que Espanya havia invertit més de 3.500 milions d’euros en l’àmbit militar quan en desenvolupament havia contribuït amb uns 460 milions d’euros. Del PRT espanyol a Badghis, no es disposava de dades ni avaluacions que haguessin mesurat l’eficàcia i la pertinença de les intervencions del component militar i civil. Tanmateix, es podia dir que la província de Badghis seguia inestable, no s’havien reduït les vulnerabilitats i la província seguia depenent de l’ajuda exterior. Els projectes desenvolupats per l’AECID havien produït canvis mentre havien estat operant sobre el terreny, però hi havia dubtes sobre el futur de tot allò invertit.[eng]The study reviews and analyzes the involvement of various sectors of the international community in the stabilization and reconstruction of Afghanistan from end 2001 to 2012, with some data from 2013. It contains a more detailed focus on Badghis Province, the area under Spanish responsibility. It examines the intervention frameworks formulated in Donor Conferences and resolutions of the UN Security Council. The common objectives of the various models of intervention were to stabilize volatile areas, consolidate peace, and boost reconstruction and development. The models were implemented by the Provincial Reconstruction Teams (PRT). Information on the programs implemented were obtained from reports by the implementing agencies, NGOs, think tanks, and public institutions; and fieldwork done in Kabul and Badghis. The study examines if the objectives of the international community were realized after a decade of military presence and reconstruction projects; and particularly if the model of intervention pursued by the Spanish PRT in Badghis proved effective in stabilizing the area and contributing to development. The conclusion of the analysis is that a transition to stability and peace in Afghanistan has not been achieved, that conflict and violence continue in many areas. Consequently, exercise of most human rights continues to be elusive, especially for women and children. One of the identified reasons for the failure was that the plans were designed for a post-conflict context; however, much of the implementation occurred in a context of continuing violence. Thus, massive funds were devoted to military support and actions, to the detriment of reconstruction and development. It was not possible to obtain specific data, or any evaluations regarding the impact, relevance or effectiveness of the military and civilian interventions pursued by the Spanish PRT. While some improvements were documented during the period of direct involvement the PRT; there were serious doubts regarding sustainability of any of the programs after planned handover to national or local authorities. Badghis remains severely underdeveloped, and nearly all social services that do function are dependent on foreign assistance

The elements of a computational infrastructure for social simulation

Applications of simulation modelling in social science domains are varied and increasingly widespread. The effective deployment of simulation models depends on access to diverse datasets, the use of analysis capabilities, the ability to visualize model outcomes and to capture, share and re-use simulations as evidence in research and policy-making. We describe three applications of e-social science that promote social simulation modelling, data management and visualization. An example is outlined in which the three components are brought together in a transport planning context. We discuss opportunities and benefits for the combination of these and other components into an e-infrastructure for social simulation and review recent progress towards the establishment of such an infrastructure

El Paisatge mediterrani : present, passat i futur

Conferència pronunciada el 16 de novembre de 2011 a la sala d'actes de la Facultat de Ciències i de la Facultat de Biociències de la Universitat Autònoma de Barcelona amb motiu de la festivitat de sant Albert Magne, patró de les ciències. Bellaterra, novembre de 201