Josep de C. Serra i Ràfols: una vida de fidelitat i dedicació al patrimoni arqueològic de Catalunya. L'exemple de la Baetulo romana

Les intervencions de Josep de C. Serra Ràfols a l'arqueologia badalonina al llarg de gairebé mig segle són molt paradigmàtiques de la seva valuosa i extensa contribució a l'arqueologia catalana. La seva dedicació a la Baetulo romana es va iniciar en els anys vint amb el primer fascicle de la Forma Conventus Tarraconensis, el Baetulo-Blanda, i amb l'estudi arqueològic de la casa romana del carrer Lladó; va continuar en els anys de la República amb les importants excavacions al Clos de la Torre, el punt neuràlgic d'aquell jaciment; i va culminar, ja en els difícils anys de la postguerra, amb el seu suport decisiu per a la salvaguarda i l'explotació científica del patrimoni arqueològic d'aquella ciutat romana. Les importants realitzacions i les potencialitats futures de l'arqueologia i de la museografia de la Badalona actual no haurien estat possibles sense la tenacitat i la dedicació del valuós arqueòleg a qui dediquem aquest homenatge.The involvement of Josep de C. Serra Ràfols in Badalona’s archaeology over almost half a century is highly paradigmatic of his valuable and extensive contribution to Catalan archaeology. His dedication to Roman Baetulo started in the 1920s with the first issue of the Forma Conventus Tarraconensis, the Baetulo-Blanda, and with the archaeological study of the Roman house on Lladó street, continuing in the years of the Republic with important excavations at Clos de la Torre, the focal point for that site, and culminating in the difficult post-war years with his decisive support to afeguard and scientifically explore the archaeological heritage of that Roman city. The important work achieved and future potential of today’s Badalona in archaeological and museum terms would not be possible without the tenacity and dedication of the valuable archaeologist we are paying homage to

The origin of the earliest Roman cities in Catalonia : an examination from the perspective of archaeology

In recent decades, the progress in archaeology applied to knowledge of the Roman cities in the Catalan-speaking lands has begun to furnish a new perspective on the question of the origins of these cities. In this article, which focuses on Catalonia, and in the one planned for the next issue focusing on Valencia, we shall examine this topic, which also provides valuable information on the Romans' earliest presence here. With just a handful of exceptions, the majority of Roman cities documented in Catalonia were newly founded by the Romans. With them, a network of new cities was built that had a profound influence on the process of Romanisation that had gotten underway during the Second Punic War and culminated at the end of the Republican period with the founding of Barcino, the predecessor of today's Barcelona. The archaeological information provided by the cities of Tarraco, Baetulo, Iluro, Iesso, Aeso, Gerunda and Roman Emporiae, among others, furnish fragmentary yet highly significant information that enables us to fine-tune the chronologies of their starting dates and the characteristics of their earliest development with regard to the historical context of the time, which unquestionably marked the first steps in their formation as cities. The early years of the 1st century AD were particularly dynamic in terms of this urbanising activity, which was most likely not just inspired but also planned by the Roman authorities. The new cities, with their regular layouts in rigorously orthogonal grids and their fortified remises, brought to Catalonia the urban models that the Romans had developed during their years of expansion around the Italian peninsula. Along with the construction of the roadway network, they would lay the foundations for the structure of the country, which would mark the entire Roman period and largely remain in place in the subsequent centuries and even until today

L’origen de les primeres ciutats romanes de Catalunya. Una aproximació des de l’arqueologia

En els darrers decennis, els progressos de l’arqueologia aplicada al coneixement de les ciutats romanes del Països Catalans han començat a proporcionar una nova percepció sobre la qüestió dels orígens d’aquestes ciutats. En aquest article dedicat a Catalunya, i en el previst per al proper número referit al País Valencià, centrarem l’atenció en aquesta temàtica, que a la vegada proporciona valuoses precisions respecte als primers temps de la presència dels romans en aquestes terres. La majoria de les ciutats romanes documentades a Catalunya són, amb molt escasses excepcions, fundacions de nova planta. Amb elles es va constituir una xarxa de noves ciutats, que va tenir una incidència profunda en el procés de romanització que s’havia iniciat en els anys de la Segona Guerra Púnica i que va culminar al final de l’època romanorepublicana amb la fundació de Barcino. La informació arqueològica proporcionada per les ciutats de Tàrraco, Baetulo, Iluro, Iesso, Aeso, Gerunda i l’Empúries romana entre d’altres ens donen dades, encara fragmentàries però ja molt significatives, que ens permeten afinar les cronologies dels seus moments inicials i les característiques del seu primer desenvolupament en relació amb el context històric de l’època, que sens dubte va marcar els primers passos de la seva conformació urbana. Els primers anys del segle i aC se’ns presenten especialment dinàmics pel que fa a aquesta activitat urbanitzadora, que molt probablement va ser no només inspirada, sinó també planificada, per l’autoritat romana. Les noves ciutats, amb el seu urbanisme regular, que desenvolupa retícules rigorosament ortogonals, i amb els seus recintes fortificats, van implantar aquí els models de ciutat que els romans havien desenvolupat durant els anys de la seva expansió per la península Itàlica, i juntament amb la construcció de la xarxa viària posaren les bases de l’estructura del país, que marcaria ja tota l’època romana, i que en bona part es va mantenir en els segles posteriors fins avui.En els darrers decennis, els progressos de l’arqueologia aplicada al coneixement de les ciutats romanes del Països Catalans han començat a proporcionar una nova percepció sobre la qüestió dels orígens d’aquestes ciutats. En aquest article dedicat a Catalunya, i en el previst per al proper número referit al País Valencià, centrarem l’atenció en aquesta temàtica, que a la vegada proporciona valuoses precisions respecte als primers temps de la presència dels romans en aquestes terres. La majoria de les ciutats romanes documentades a Catalunya són, amb molt escasses excepcions, fundacions de nova planta. Amb elles es va constituir una xarxa de noves ciutats, que va tenir una incidència profunda en el procés de romanització que s’havia iniciat en els anys de la Segona Guerra Púnica i que va culminar al final de l’època romanorepublicana amb la fundació de Barcino. La informació arqueològica proporcionada per les ciutats de Tàrraco, Baetulo, Iluro, Iesso, Aeso, Gerunda i l’Empúries romana entre d’altres ens donen dades, encara fragmentàries però ja molt significatives, que ens permeten afinar les cronologies dels seus moments inicials i les característiques del seu primer desenvolupament en relació amb el context històric de l’època, que sens dubte va marcar els primers passos de la seva conformació urbana. Els primers anys del segle i aC se’ns presenten especialment dinàmics pel que fa a aquesta activitat urbanitzadora, que molt probablement va ser no només inspirada, sinó també planificada, per l’autoritat romana. Les noves ciutats, amb el seu urbanisme regular, que desenvolupa retícules rigorosament ortogonals, i amb els seus recintes fortificats, van implantar aquí els models de ciutat que els romans havien desenvolupat durant els anys de la seva expansió per la península Itàlica, i juntament amb la construcció de la xarxa viària posaren les bases de l’estructura del país, que marcaria ja tota l’època romana, i que en bona part es va mantenir en els segles posteriors fins avui

L'Origen de les primeres ciutats romanes de Catalunya : una aproximació des de l'arqueologia

En els darrers decennis, els progressos de l'arqueologia aplicada al coneixement de les ciutats romanes del Països Catalans han començat a proporcionar una nova percepció sobre la qüestió dels orígens d'aquestes ciutats. En aquest article dedicat a Catalunya, i en el previst per al proper número referit al País Valencià, centrarem l'atenció en aquesta temàtica, que a la vegada proporciona valuoses precisions respecte als primers temps de la presència dels romans en aquestes terres. La majoria de les ciutats romanes documentades a Catalunya són, amb molt escasses excepcions, fundacions de nova planta. Amb elles es va constituir una xarxa de noves ciutats, que va tenir una incidència profunda en el procés de romanització que s'havia iniciat en els anys de la Segona Guerra Púnica i que va culminar al final de l'època romanorepublicana amb la fundació de Barcino. La informació arqueològica proporcionada per les ciutats de Tàrraco, Baetulo, Iluro, Iesso, Aeso, Gerunda i l'Empúries romana entre d'altres ens donen dades, encara fragmentàries però ja molt significatives, que ens permeten afinar les cronologies dels seus moments inicials i les característiques del seu primer desenvolupament en relació amb el context històric de l'època, que sens dubte va marcar els primers passos de la seva conformació urbana. Els primers anys del segle i aC se'ns presenten especialment dinàmics pel que fa a aquesta activitat urbanitzadora, que molt probablement va ser no només inspirada, sinó també planificada, per l'autoritat romana. Les noves ciutats, amb el seu urbanisme regular, que desenvolupa retícules rigorosament ortogonals, i amb els seus recintes fortificats, van implantar aquí els models de ciutat que els romans havien desenvolupat durant els anys de la seva expansió per la península Itàlica, i juntament amb la construcció de la xarxa viària posaren les bases de l'estructura del país, que marcaria ja tota l'època romana, i que en bona part es va mantenir en els segles posteriors fins avui

Josep de C. Serra i Ràfols: una vida de fidelitat i dedicació al patrimoni arqueològic de Catalunya. L'exemple de la Baetulo romana

Les intervencions de Josep de C. Serra Ràfols a l'arqueologia badalonina al llarg de gairebé mig segle són molt paradigmàtiques de la seva valuosa i extensa contribució a l'arqueologia catalana. La seva dedicació a la Baetulo romana es va iniciar en els anys vint amb el primer fascicle de la Forma Conventus Tarraconensis, el Baetulo-Blanda, i amb l'estudi arqueològic de la casa romana del carrer Lladó; va continuar en els anys de la República amb les importants excavacions al Clos de la Torre, el punt neuràlgic d'aquell jaciment; i va culminar, ja en els difícils anys de la postguerra, amb el seu suport decisiu per a la salvaguarda i l'explotació científica del patrimoni arqueològic d'aquella ciutat romana. Les importants realitzacions i les potencialitats futures de l'arqueologia i de la museografia de la Badalona actual no haurien estat possibles sense la tenacitat i la dedicació del valuós arqueòleg a qui dediquem aquest homenatge.The involvement of Josep de C. Serra Ràfols in Badalonas archaeology over almost half a century is highly paradigmatic of his valuable and extensive contribution to Catalan archaeology. His dedication to Roman Baetulo started in the 1920s with the first issue of the Forma Conventus Tarraconensis, the Baetulo-Blanda, and with the archaeological study of the Roman house on Lladó street, continuing in the years of the Republic with important excavations at Clos de la Torre, the focal point for that site, and culminating in the difficult post-war years with his decisive support to afeguard and scientifically explore the archaeological heritage of that Roman city. The important work achieved and future potential of todays Badalona in archaeological and museum terms would not be possible without the tenacity and dedication of the valuable archaeologist we are paying homage to