La conceptualizació de l'objecte d'estudi en la recerca sobre comunicació local a Catalunya (1981-2006) : de mesocomunicació a mitjans de proximitat

Des del naixement dels estudis contemporanis sobre comunicació de masses a Catalunya la segona meitat dels anys setanta del segle XX, els mitjans locals han estat un dels objectes d'estudi més tractats. De fet, s'ha afirmat que existeix una línia de recerca específica i considerada com una de les principals aportacions del Principat al coneixement sobre la comunicació contemporània (Corominas, 1997; Jones, 1998). Tot i un marcat caràcter descriptiu en la majoria de les seves aproximacions, dins d'aquesta línia de recerca també s'han fet intents de teoritzar l'objecte d'estudi. El resultat n'ha estat l'aparició de dos conceptes en les darreres tres dècades: mesocomunicació i mitjans de proximitat. Aquest article duu a terme una anàlisi crítica del naixement i desenvolupament d'aquests conceptes, així com de les limitacions que presenten i les aportacions que han suposat per la recerca sobre comunicació.From the birth of contemporary studies about mass communication in Catalonia in the second half of the 70s in the 20th century, the local media have been some of the most frequent objects of study. In fact, it has been said that this is a specific line of research which is considered to be one of the principal contributions of the Principality to knowledge about contemporary communication (Corominas, 1997; Jones, 1998). Despite the marked descriptive nature of the majority of these approaches, within this line of research there have also been attempts to theorize about the object of study. The result has been the appearance of two concepts in the last three decades, mesocommunication and proximity media. This article presents a critical analysis of the birth and development of these concepts, as well as the limitations presented and the contributions made regarding research into communication

Políticas de TDT y configuración del mapa televisivo autonómico digital en la Comunidad Autónoma Vasca (2002-2007)

Entre 2002 y 2007, el Gobierno de Euskadi diseñó y aplicó un conjunto de políticas de comunicación orientadas a implantar la TDT en su territorio y que dieron lugar al mapa de televisivo terrestre que afrontaría el apagón analógico. Este artículo se centra en la descripción y el análisis de las políticas autonómicas que definieron ese nuevo mapa. El análisis político no se limita a la descripción, sino que se aportan elementos interpretativos claves para entender las decisiones tomadas por el ejecutivo de Vitoria-Gasteiz2002tik 2007ra bitartean, Euskadiko Gobernuak, bere lurraldean LTDa ezartzea xede izanik, komunikazio politika mulltzoa diseinatu eta abiarazi zuen, gero itzalketa analogikoari aurre emango zion lurreko telebistaren mapa erakarri zutelarik. Artikulu honen helburua mapa berri hori definitu zuten politika autonomikoen deskribapena eta azterketa egitea da. Analisi politikoa ez da deskribapen soila, baizik eta Gasteizko Gobernuak hartutako erabakiak ulertzeko funtzezko interpretazio-elementuak aurkezten dira.Between 2002 and 2007, the Government of Euskadi designed and implemented a set of communication policies aimed at introducing DTT in its territory and that led to the terrestrial television map which would face the analogical switch-off. This article focuses on the description and analysis of regional policies that defined this new map. Political analysis is not limited to description, but suggests interpretative keys to understanding the Goverment of Vitoria-Gasteiz's decissions

Polítiques de televisió, canvi tecnològic i proximitat a Catalunya

La migració de la televisió local (TVL) catalana cap a la TDT ha anat més enllà d'un canvi tecnològic i ha comportat una transformació en profunditat d'un sector amb tres dècades d'història. Aquesta alteració es deu a com s'ha gestionat la implantació de la nova tecnologia de transmissió a l'àmbit local, ja que les polítiques públiques espanyoles i catalanes no han tingut en compte la realitat analògica preexistent, sinó que l'Administració pública ha aprofitat el canvi tecnològic per canviar d'arrel la manera com s'organitza la TVL i també el model d'emissora -anomenat de proximitat- que ha de prestar el servei. Aquest article exposa les característiques bàsiques d'aquest nou model d'organització i mostra com la seva aplicació ha canviat quantitativament i qualitativa la TVL catalana en data de maig de 2010.The switch from Catalan local television to DTT has gone beyond a mere change in technology, involving the far-reaching transformation of a sector with three decades of history. This alteration is due to how the new broadcasting technology has been implemented in the local sphere, as Spanish and Catalan public policies have not taken the pre-existing analogue situation into account. Instead, the public administration has taken advantage of the change in technology to make fundamental changes in how local television is organised as well as in the broadcasting model (called the proximity model) that is to provide this service. This article explains the basic features of this new organisational model and shows how its application has quantitatively and qualitatively changed Catalan local television as of May 2010

La televisió local a Catalunya : un model en profunda transformació

La manera com s'ha entès la televisió local (TVL) a Catalunya ha evolucionat profundament al llarg dels més de vint-i-cinc anys d'història d'aquest mitjà i ha donat lloc a concepcions molt diverses. També han canviat els models d'emissora que s'han proposat com a referents. Les modificacions atenen tant a la transformació que ha viscut la pròpia TVL com a les propostes que s'han fet des de les polítiques i, també, a la conceptualització feta des de la recerca catalana. Aquest article recull aquesta evolució i en fa una aproximació interpretativa que mostra quins són els canvis ocorreguts i els factors que els generen

La reformulación del modelo de televisión de proximidad en el contexto de la crisis económica en Cataluña (2008-2014)

Entre 2008 y 2014, la administración catalana ha desplegado una serie de políticas de comunicación que han transformado notablemente el modelo de televisión local diseñado en Cataluña en 2004-2005. Esto supone un giro radical respecto a las políticas públicas llevadas a cabo entre 2005 y 2007, cuando se apostó por un modelo propio de televisión local en el momento de gestionar la transición hacia la TDT. Este artículo describe detalladamente el proceso de modificación legal de ese modelo. También aporta una interpretación tanto del sentido de esa modificación como de sus implicaciones. Deficiencias del modelo definido en 2004-05, la crisis económica pero también intereses políticos del Gobierno a partir de 2012 aparecen como las razones fundamentales. A partir de un diseño metodológico cualitativo aplicado sobre un caso relevante, la investigación presentada aquí contribuye a generar conocimiento sobre un objeto poco tratado: el impacto de la crisis sobre la televisión local española y las reacciones de la administración ante la delicada situación de un sector siempre débil.Between 2008 and 2014, the Catalan administration has deployed a communication policy that has dramatically transformed the model of local television designed in Catalonia in 2004-2005. This supposed a turnabout from public policies carried out since 2005, when Catalonia opted for its own model of local television in order to manage the transition to DTT. This article describes in detail the process of legal change of that model. It also provides an interpretation of both the sense of that change and its implications. Shortcomings of the model defined in 2004-05, the economic crisis but also political interests of the Catalan Government from 2012 appear to be the main reasons. From a qualitative methodological applied on a relevant case, the research presented here helps to generate knowledge about a little treated object: the impact of the crisis on the Spanish local television and the reactions of the administration facing the delicate situation of an always weak sector

Modelos de negocio de la TDT-L privada en Catalunya: entre la sostenibilidad económica y la viabilidad legal

En los primeros compases de la televisión digital terrestre local (TDT-L) en Catalunya, las emisoras privadas están aplicando tres modelos de negocio, que hemos denominado de proximidad, en cadena y paratelevisivo. Aunque estaban vigentes en 2010, los tres sufrían limitaciones legales y económicas que los convertían en estrategias problemáticas para la captación de valor. Este artículo, basado en una investigación original, identifica y define por primera vez los modelos de negocio existentes en la TDT-L privada catalana -dos de ellos presentes en toda España- y analiza sus puntos débiles como opciones válidas a medio y corto plazo.In the early stages of implementing local digital terrestrial television (L-DTT) in Catalonia, private broadcasters are using three business models, which we called proximity, network and paratelevision. Although they were in full force in 2010, all of them face legal and economic restrictions which make them problematic strategies for capturing value. This article, based on original research, identifies and defines, for the first time, the business models working in private Catalan L-DTT -some of them present all around Spain- and analyzes its weaknesses as viable options in the medium and short term

La descripció de l’objecte d’estudi a la recerca sobre comunicació local a Catalunya (1978-2002): aportacions i limitacions

Des del naixement de la recerca contemporània sobre comunicació a Catalunya a finals de la dècada dels setanta, la comunicació local i els mitjans que la conformen han estat un fenomen que ha cridat fortament l'atenció dels investigadors del Principat. De fet, els mitjans locals van ser identificats ben aviat com un dels trets definitoris del sistema comunicatiu català (Corominas, 1997; Jones, 1998; Corbella, 2002). La importància donada a la comunicació local i l'interès que hi van mostrar els investigadors ha fet que, al cap de vint-i-cinc anys, s'acumuli una gran quantitat d'aproximacions, sobretot dels anys vuitanta, que han contribuït a generar una tradició de recerca centrada específicament en l'estudi de la comunicació local a Catalunya (Corominas, 1997; Jones, 1998 i 2002). Tal com vàrem intentar posar de manifest al treball de recerca del doctorat, l'existència d'aquesta línia d'investigació ha acabat generant un volum notable de coneixement sobre la comunicació local al Principat (Guimerà, 2002). D'una banda, existeixen un nombre elevat d'obres que s'han centrat en la descripció de la comunicació local a Catalunya i els mitjans que la conformen. D'altra banda, i aprofitant la tasca duta a terme en la descripció del fenomen, es van desenvolupar diversos intents de teorització i conceptualització, amb la intenció de crear eines per interpretar l'experiència.En aquest text volem aportar una visió de conjunt dels intents de delimitació i descripció de l'objecte d'estudi i quin impacte, tant positiu com negatiu, han tingut sobre el coneixement de l'objecte d'estudi

Políticas de comunicación, pluralismo y televisión sin afán de lucro : el caso de Argentina

La aprobación de la Ley de Servicios de Comunicación Audiovisual en 2009 supuso un hito para la radiotelevisión sin afán de lucro argentina: después de treinta años de persecución, la reconocía legalmente y le garantizaba el acceso a un tercio del espectro. Pero tres años después de la aprobación, la situación no ha mejorado, especialmente en el caso de la televisión. Sigue sin acceder al éter y ha visto relegada su posición dentro de las políticas de comunicación. Todo esto, con una ley que la reconoce como un agente clave en la defensa y promoción del pluralismo.When the Audiovisual Services Law passed in 2009, it became a milestone for the Argentinean nonprofit radio and television: after thirty years of prosecution, these media were recognized and the 33% of the spectrum was reserved for them. But after three years of coming into force, the status of nonprofit television has not improved. It still has no access to spectrum and it has been relegated to a secondary position. All this happened with a law that recognizes it as a key player in the defense of pluralism

La Televisió local a Catalunya: gestació, naixement i transformacións (1976-2005)

Des del seu naixement al principi dels anys vuitanta, la televisió local (TVL) catalana ha patit una sèrie de canvis que l'han transformat profundament, de manera que el sector que afronta la implantació de la televisió digital terrestre (TDT) gairebé no té res a veure amb el fenomen pioner. La tesi La televisió local a Catalunya: gestació, naixement i transformacions (1976-2005) descriu i analitza la sèrie de canvis viscuts i esdevé la primera aproximació a l'evolució de la televisió local des que es comença a gestar a finals dels anys setanta fins a la implantació de la TDT, una tecnologia que n'està canviant, de nou, la fesomia. Aquest article exposa la justificació i els objectius d'aquesta tesi doctoral, com també el marc teòric des del qual es parteix per dur-la a terme. També en recull les principals aportacions, així com possibles línies de desenvolupament futur.Local Catalan television has undergone a series of profound changes since its birth in the early 1980s and is at present facing the change to Terrestrial Digital Television (TDT). The result will have little semblance with the pioneer medium of the ‘80s. The doctoral thesis titled the same as this paper describes and analyses the trajectory of these changes and is the first to document the evolution of local television in Catalonia from its conception in the late 1970s to the development of TDT—a technology that is once again changing the features of Catalan local television. The present paper discusses the motivation for and objectives of the doctoral thesis as well as its underlying theoretical framework. The paper also includes an overview of the main references on the subject and possible lines of future development

Políticas de TDT y configuración del mapa televisivo autonómico digital en la Comunidad Autónoma Vasca (2002-2007)

Entre 2002 y 2007, el Gobierno de Euskadi diseñó y aplicó un conjunto de políticas de comunicación orientadas a implantar la TDT en su territorio y que dieron lugar al mapa de televisivo terrestre que afrontaría el apagón analógico. Este artículo se centra en la descripción y el análisis de las políticas autonómicas que definieron ese nuevo mapa. El análisis político no se limita a la descripción, sino que se aportan elementos interpretativos claves para entender las decisiones tomadas por el ejecutivo de Vitoria-Gasteiz.; Between 2002 and 2007, the Government of Euskadi designed and implemented a set of communication policies aimed at introducing DTT in its territory and that led to the terrestrial television map which would face the analogical switch-off. This article focuses on the description and analysis of regional policies that defined this new map. Political analysis is not limited to description, but suggests interpretative keys to understanding the Goverment of VitoriaGasteizs decissions.; 2002tik 2007ra bitartean, Euskadiko Gobernuak, bere lurraldean LTDa ezartzea xede izanik, komunikazio politika mulltzoa diseinatu eta abiarazi zuen, gero itzalketa analogikoari aurre emango zion lurreko telebistaren mapa erakarri zutelarik. Artikulu honen helburua mapa berri hori definitu zuten politika autonomikoen deskribapena eta azterketa egitea da. Analisi politikoa ez da deskribapen soila, baizik eta Gasteizko Gobernuak hartutako erabakiak ulertzeko funtzezko interpretazio-elementuak aurkezten dira