La migració de la televisió local (TVL) catalana cap a la TDT ha anat més enllà d'un canvi tecnològic i ha comportat una transformació en profunditat d'un sector amb tres dècades d'història. Aquesta alteració es deu a com s'ha gestionat la implantació de la nova tecnologia de transmissió a l'àmbit local, ja que les polítiques públiques espanyoles i catalanes no han tingut en compte la realitat analògica preexistent, sinó que l'Administració pública ha aprofitat el canvi tecnològic per canviar d'arrel la manera com s'organitza la TVL i també el model d'emissora -anomenat de proximitat- que ha de prestar el servei. Aquest article exposa les característiques bàsiques d'aquest nou model d'organització i mostra com la seva aplicació ha canviat quantitativament i qualitativa la TVL catalana en data de maig de 2010.The switch from Catalan local television to DTT has gone beyond a mere change in technology, involving the far-reaching transformation of a sector with three decades of history. This alteration is due to how the new broadcasting technology has been implemented in the local sphere, as Spanish and Catalan public policies have not taken the pre-existing analogue situation into account. Instead, the public administration has taken advantage of the change in technology to make fundamental changes in how local television is organised as well as in the broadcasting model (called the proximity model) that is to provide this service. This article explains the basic features of this new organisational model and shows how its application has quantitatively and qualitatively changed Catalan local television as of May 2010
