Pla d'accessibilitat al Parc de Collserola

El Parc de Collserola, constitueix un vertader pulmó verd de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb més de 8.000 Ha d’extensió i una envejable riquesa natural, el territorio del qual està dividit en nou termes municipals. Actualment, la gestió del Parc s’encomana al Consorci del Parc de Collserola, i el desenvolupament urbanístic del mateix ha estat condicionat per diverses eines de planejament urbanístic (Pla General Metropolità, Pla Territorial de Barcelona, Xarxa Natura 2000…). Malgrat aquest fet, en les últimes dècades nombroses àrees pertanyents al Parc han sofert un elevat grau de modificació antròpica, amb la construcció de nombroses urbanitzacions, que en alguns casos ha implicat un abús i han suposat la pèrdua de part dels recursos naturals de Collserola. Així mateix, la indefinició de part de l’antiga legislació, es mostra actualment ineficaç per tal de garantir un adequat accés a les diverses àrees que composen el Parc així com la deguda protecció a zones que corren el risc d’ésser sobreexplotades per l’home. Les dues Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPAs) presents al parc, i d’acord amb la normativa europea, han comportat que el Parc de Collserola hagi estat seleccionat com a candidat a esdevenir Parc Natural. En aquestes circumstàncies, l’objectiu del present estudi consisteix en dur a terme un Pla d’accessibilitat al Parc de Collserola, en el context de transició a la categoria de Parc Natural. La metodologia que s’emprarà en el present estudi constarà de tres fases: en primer lloc consisteix a sintetitzar la informació visual, estadística i numèrica pel què fa als tres principals aspectes que configuren el Parc (Base Natural, infraestrutures de transport, i equipaments), a escala territorial (1:50.000), per tal de poder identificar la identitat del Parc i els principals vectors que el configuren. Posteriorment es procedirà a una zonificació i definició d’un esquema reticular/nodal, a escala urbana (1:10.000) que permeti jerarquitzar les diferents àrees en funció de la seva riquesa natural i dels conflictes urbanístics i oportunitats que s’hi relacionen. En tercer lloc, se seleccionarà una àrea d’especial interès i se’n desenvoluparà una proposta d’accessibilitat a escala de projecte (1:1000). La proposta desenvolupada haurà de donar resposta a la necessitat d’establir una bona accessibilitat a l’interior del Parc, tot protegint la seva idiosincràsia i molt especialment la seva fantàstica riquesa natural

Pla d'accessibilitat al Parc de Collserola

El Parc de Collserola, constitueix un vertader pulmó verd de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, amb més de 8.000 Ha d’extensió i una envejable riquesa natural, el territorio del qual està dividit en nou termes municipals. Actualment, la gestió del Parc s’encomana al Consorci del Parc de Collserola, i el desenvolupament urbanístic del mateix ha estat condicionat per diverses eines de planejament urbanístic (Pla General Metropolità, Pla Territorial de Barcelona, Xarxa Natura 2000…). Malgrat aquest fet, en les últimes dècades nombroses àrees pertanyents al Parc han sofert un elevat grau de modificació antròpica, amb la construcció de nombroses urbanitzacions, que en alguns casos ha implicat un abús i han suposat la pèrdua de part dels recursos naturals de Collserola. Així mateix, la indefinició de part de l’antiga legislació, es mostra actualment ineficaç per tal de garantir un adequat accés a les diverses àrees que composen el Parc així com la deguda protecció a zones que corren el risc d’ésser sobreexplotades per l’home. Les dues Zones d’Especial Protecció per a les Aus (ZEPAs) presents al parc, i d’acord amb la normativa europea, han comportat que el Parc de Collserola hagi estat seleccionat com a candidat a esdevenir Parc Natural. En aquestes circumstàncies, l’objectiu del present estudi consisteix en dur a terme un Pla d’accessibilitat al Parc de Collserola, en el context de transició a la categoria de Parc Natural. La metodologia que s’emprarà en el present estudi constarà de tres fases: en primer lloc consisteix a sintetitzar la informació visual, estadística i numèrica pel què fa als tres principals aspectes que configuren el Parc (Base Natural, infraestrutures de transport, i equipaments), a escala territorial (1:50.000), per tal de poder identificar la identitat del Parc i els principals vectors que el configuren. Posteriorment es procedirà a una zonificació i definició d’un esquema reticular/nodal, a escala urbana (1:10.000) que permeti jerarquitzar les diferents àrees en funció de la seva riquesa natural i dels conflictes urbanístics i oportunitats que s’hi relacionen. En tercer lloc, se seleccionarà una àrea d’especial interès i se’n desenvoluparà una proposta d’accessibilitat a escala de projecte (1:1000). La proposta desenvolupada haurà de donar resposta a la necessitat d’establir una bona accessibilitat a l’interior del Parc, tot protegint la seva idiosincràsia i molt especialment la seva fantàstica riquesa natural

Análisis y pronóstico del precio de la vivienda en España: modelo econométrico desde una perspectiva conductual

[CASTELLÀ] El presente documento desarrolla un modelo econométrico del ciclo inmobiliario, concretamente del mercado residencial, con la finalidad de prever la evolución futura de los precios del sector. A diferencia de otros modelos, nuestra propuesta incorpora, no sólo un acercamiento que combina el enfoque extrínseco e intrínseco, si no también hipótesis y criterios de la Escuela Conductual. En contraste con la escuela financiera moderna, las finanzas conductuales asumen la presencia de inversores irracionales en el mercado, que influyen en los precios infravalorándolos o sobrevalorándolos de forma persistente y duradera, factor que constituye la base de las fases expansivas y depresivas que desarrollan el ciclo inmobiliario. [ANGLÈS]The present paper develops an econometric model of the real estate cycle, focused on the analysis of the residential market in Spain, and aims to predict the future evolution of the average and fundamental prices of the housing industry. Unlike traditional models, the Econometric Model developed incorporates not only an extrinsic and intrinsic approach, but also analytical assumptions and criteria inherited from the Behavioral School. Contrasting the Modern Financial School theory, the Behavioral Finance School assumes the presence of irrational investors in the market. Thereby irrational decisions substantially influence, in a persistent way, whether underestimating or overestimating, the evolution of asset prices. This irrational influence is the fundamental basis of both expansive and depressive phases that shape the real estate cycle.Peer ReviewedPostprint (published version

Rhinocerebral mucormycosis in a 5-month heart transplant recipient

Mucormycosis is an opportunistic acute fungal infection with a high mortality rate seen in immunocompromised patients. It is extremely rare in heart transplant recipients. Rhinocerebral mucormycosis (RM) is the most frequently observed presentation. We report a case of RM in a heart transplant recipient 5-month after the procedure, with a fatal outcome

"The Accessory Ethmoidal Canal Does Not Necessarily Contain an Arterial Structure"

Introduction: The aim of our study is to describe the prevalence of the accessory ethmoidal artery in endonasal endoscopic cadaver dissections and to identify its intraorbital origin. Material and Methods: From 2018 to 2020, thirty-four nasal dissections were performed in seventeen adult cadaveric heads. We performed a complete ethmoidectomy to identify the ethmoidal canals. Then, we removed the bony canal and the lamina papiracea to verify the injected vessel and to confirm the vascular structure inside the canal. Results: We found the anterior ethmoidal canal (AEC) and the posterior ethmoidal canal (PEC) in 100% of nasal cavities (34/34). We identified 4 accessory ethmoidal canals (AcEC) in the 34 nasal fossae dissected (12%). All AEC contained an arterial vessel. The AcEC contained an arterial vascular structure in 2 cases, a neural structure in other specimen, and in the fourth case no structure could be verified. In 32 of 34 nasal cavities, the PEC contained an artery and only in 2 cases the PEC did not contain any vascular structure. In these specimens, we observed that the AcEC with an arterial vessel inside (6%) was closer to the posterior canal than the anterior canal. Conclusion: According to our findings, we can suggest that the presence of a canal does not necessarily imply the presence of an arterial vessel, and that presence of the accessory ethmoidal artery could be associated with the absence of posterior ethmoidal artery

Presbiphonia as a cause of glotic insufficiency

Introduction and objective: The aging of the voice has become a frequent cause of consultation in the otolaryngologist's daily practice, due to the progressive aging of the population and societies of industrialized countries. With this review, we intend to update the clinical and pathological changes of the larynx that lead to presbyphonia, addressing the most relevant aspects about its causes, clinical manifestations and therapeutic measures. Materials and methods: descriptive and narrative literature review, result of the bibliographic search in the database PubMed with the descriptors strategies [(presbyphonia OR aging voice disorders) AND vocal atrophy]. Revisions, clinical trials and general articles in both english and spanish were selected for the past 10 years. Clinical cases, articles of glottic insufficiency or dysphonia due to other causes were excluded. Results: The systematic review offered 34 articles, of which, 17 met the inclusion criteria. The results should be interpreted with optimism, despite its variability; the presbyphonia is a growing diagnosis, with a greater rise among otorhinolaryngologists dedicated to laryngology. Conclusions: We perform a review on the most relevant aspects regarding the clinical, endoscopic and anatomical findings that occur in presbyphonia. We present the different forms of treatment proposed so far to minimize glottic insufficiency and improve vocal competence in aged people.Introducción y objetivo: El envejecimiento de la voz se ha convertido en una causa frecuente de consulta en la práctica diaria del otorrinolaringólogo, debido entre otras causas al envejecimiento progresivo de la población y sociedades de los países industrializados. Con este trabajo de revisión pretendemos una puesta al día en relación a los cambios clínicos y patológicos de la laringe que conllevan a la presbifonía, abordando los aspectos más relevantes sobre sus causas, manifestaciones clínicas y medidas terapéuticas. Materiales y métodos: trabajo descriptivo, resultado de la búsqueda bibliográfica en la base de datos PubMed con las estrategias de búsqueda [(presbyphonia OR aging voice disorders) AND vocal atrophy]. Se seleccionaron revisiones, ensayos clínicos y artículos en inglés y español de los últimos 10 años. Se excluyeron casos clínicos, artículos de insuficiencia glótica o disfonía por otras causas. Resultados: La revisión sistemática ofreció 34 artículos, de los cuales, 17 cumplieron los criterios de inclusión. Los resultados deben interpretarse con optimismo, a pesar de su variabilidad la presbifonía es un diagnóstico en crecimiento, con mayor auge entre otorrinolaringólogos dedicados a laringología. Conclusiones: Realizamos una revisión sobre los aspectos más relevantes en relación a los hallazgos clínicos, endoscópicos y anatómicos que ocurren en la presbifonía. Presentamos las diferentes formas de tratamiento propuestas hasta ahora para minimizar la insuficiencia glótica y mejorar la competencia vocal en personas envejecidas

Mussel-inspired hydrophobic coatings for water-repellent textiles and oil removal

A series of catechol derivatives with a different number of linear alkyl chain substituents, and different length, have been shown to polymerize in the presence of aqueous ammonia and air, yielding hydrophobic coatings that present the ability to provide robust and efficient water repellency on weaved textiles, including hydrophilic cotton. The polymerization strategy presented exemplifies an alternative route to established melanin- and polydopamine-like functional coatings, affording designs in which all catechol (adhesive) moieties support specific functional side chains for maximization of the desired (hydrophobic) functionality. The coatings obtained proved effective in the transformation of polyester and cotton weaves, as well as filter paper, into reusable water-repellent, oil-absorbent materials capable of retaining roughly double their weight in model compounds (n-tetradecane and olive oil), as well as of separating water/oil mixtures by simple filtration

The effect of external stimulation on functional networks in the aging healthy human brain

Understanding the brain changes occurring during aging can provide new insights for developing treatments that alleviate or reverse cognitive decline. Neurostimulation techniques have emerged as potential treatments for brain disorders and to improve cognitive functions. Nevertheless, given the ethical restrictions of neurostimulation approaches, in silico perturbation protocols based on causal whole-brain models are fundamental to gaining a mechanistic understanding of brain dynamics. Furthermore, this strategy could serve to identify neurophysiological biomarkers differentiating between age groups through an exhaustive exploration of the global effect of all possible local perturbations. Here, we used a resting-state fMRI dataset divided into middle-aged (N =310, <65 years) and older adults (N =310, ≥65) to characterize brain states in each group as a probabilistic metastable substate (PMS) space. We showed that the older group exhibited a reduced capability to access a metastable substate that overlaps with the rich club. Then, we fitted the PMS to a whole-brain model and applied in silico stimulations in each node to force transitions from the brain states of the older- to the middle-aged group. We found that the precuneus was the best stimulation target. Overall, these findings could have important implications for designing neurostimulation interventions for reversing the effects of aging on whole-brain dynamics

Microbiota alterations in proline metabolism impact depression

The microbiota-gut-brain axis has emerged as a novel target in depression, a disorder with low treatment efficacy. However, the field is dominated by underpowered studies focusing on major depression not ad- dressing microbiome functionality, compositional nature, or confounding factors. We applied a multi-omics approach combining pre-clinical models with three human cohorts including patients with mild depression. Microbial functions and metabolites converging onto glutamate/GABA metabolism, particularly proline, were linked to depression. High proline consumption was the dietary factor with the strongest impact on depression. Whole-brain dynamics revealed rich club network disruptions associated with depression and circulating proline. Proline supplementation in mice exacerbated depression along with microbial translocation. Human microbiota transplantation induced an emotionally impaired phenotype in mice and alterations in GABA-, proline-, and extracellular matrix-related prefrontal cortex genes. RNAi-mediated knockdown of pro-line and GABA transporters in Drosophila and mono-association with L. plantarum, a high GABA producer, conferred protection against depression-like states. Targeting the microbiome and dietary proline may open new windows for efficient depression treatment