Introducció de la geomàtica a l’educació secundària

Tot i que al currículum de l’Educació Secundària trobem continguts relacionats amb la Geomàtica, aquests no es tracten gaire a classe i no se’ls dóna gaire importància. El present treball de fi de grau té, com a objectiu principal, introduir i ampliar aquests continguts i també motivar al professorat perquè utilitzi la Geomàtica com a eina a l’aula. Primer de tot es fa una descripció general del sistema educatiu a Espanya i Catalunya, fent referència a la LOE, a nivell estatal i a la LEC, a nivell autonòmic que el regulen. També es fa referència als decrets que estan en vigor, actualment, en matèria educativa. Es descriuen, també, els canvis més importants que introdueix la nova llei educativa, la LOMCE, que s’ha començat a aplicar parcialment durant el curs 2014-2015. Més endavant, es fa un anàlisi de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat, descrivint l’estructura d’aquestes dues etapes i els objectius generals que han d’assolir tots els alumnes en cadascuna d’elles. També es fa referència al currículum i s’anomenen totes les matèries, tant obligatòries com optatives, que han de cursar els alumnes en cadascun dels cursos d’aquesta etapa educativa. A continuació es descriuen la Geomàtica i la Topografia i altres ciències relacionades, així com la figura de l’Enginyer en Geomàtica i Topografia, definint les seves competències i les habilitats que ha de tenir. Després es fa un anàlisi exhaustiu del currículum de totes les matèries de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat, seleccionant tots aquells continguts que tenen relació amb la Geomàtica. Tenint en compte tots aquests continguts, es proposen tota un sèrie d’unitats didàctiques per desenvolupar a classe amb la intenció d’ampliar-los. D’entre totes aquestes unitats didàctiques, s’ha elaborat el material didàctic de quatre d’elles, incloent-hi el desenvolupament dels continguts i una proposta d’activitats de consolidació i avaluació. També es presenten diferents recursos que podem trobar a la xarxa i que poden ser molt útils a l’aula per tal d’aprofundir en aquests tipus de continguts

Treatment with tocilizumab or corticosteroids for COVID-19 patients with hyperinflammatory state: a multicentre cohort study (SAM-COVID-19)

Objectives: The objective of this study was to estimate the association between tocilizumab or corticosteroids and the risk of intubation or death in patients with coronavirus disease 19 (COVID-19) with a hyperinflammatory state according to clinical and laboratory parameters. Methods: A cohort study was performed in 60 Spanish hospitals including 778 patients with COVID-19 and clinical and laboratory data indicative of a hyperinflammatory state. Treatment was mainly with tocilizumab, an intermediate-high dose of corticosteroids (IHDC), a pulse dose of corticosteroids (PDC), combination therapy, or no treatment. Primary outcome was intubation or death; follow-up was 21 days. Propensity score-adjusted estimations using Cox regression (logistic regression if needed) were calculated. Propensity scores were used as confounders, matching variables and for the inverse probability of treatment weights (IPTWs). Results: In all, 88, 117, 78 and 151 patients treated with tocilizumab, IHDC, PDC, and combination therapy, respectively, were compared with 344 untreated patients. The primary endpoint occurred in 10 (11.4%), 27 (23.1%), 12 (15.4%), 40 (25.6%) and 69 (21.1%), respectively. The IPTW-based hazard ratios (odds ratio for combination therapy) for the primary endpoint were 0.32 (95%CI 0.22-0.47; p < 0.001) for tocilizumab, 0.82 (0.71-1.30; p 0.82) for IHDC, 0.61 (0.43-0.86; p 0.006) for PDC, and 1.17 (0.86-1.58; p 0.30) for combination therapy. Other applications of the propensity score provided similar results, but were not significant for PDC. Tocilizumab was also associated with lower hazard of death alone in IPTW analysis (0.07; 0.02-0.17; p < 0.001). Conclusions: Tocilizumab might be useful in COVID-19 patients with a hyperinflammatory state and should be prioritized for randomized trials in this situatio

Introducció de la geomàtica a l’educació secundària

Tot i que al currículum de l’Educació Secundària trobem continguts relacionats amb la Geomàtica, aquests no es tracten gaire a classe i no se’ls dóna gaire importància. El present treball de fi de grau té, com a objectiu principal, introduir i ampliar aquests continguts i també motivar al professorat perquè utilitzi la Geomàtica com a eina a l’aula. Primer de tot es fa una descripció general del sistema educatiu a Espanya i Catalunya, fent referència a la LOE, a nivell estatal i a la LEC, a nivell autonòmic que el regulen. També es fa referència als decrets que estan en vigor, actualment, en matèria educativa. Es descriuen, també, els canvis més importants que introdueix la nova llei educativa, la LOMCE, que s’ha començat a aplicar parcialment durant el curs 2014-2015. Més endavant, es fa un anàlisi de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat, descrivint l’estructura d’aquestes dues etapes i els objectius generals que han d’assolir tots els alumnes en cadascuna d’elles. També es fa referència al currículum i s’anomenen totes les matèries, tant obligatòries com optatives, que han de cursar els alumnes en cadascun dels cursos d’aquesta etapa educativa. A continuació es descriuen la Geomàtica i la Topografia i altres ciències relacionades, així com la figura de l’Enginyer en Geomàtica i Topografia, definint les seves competències i les habilitats que ha de tenir. Després es fa un anàlisi exhaustiu del currículum de totes les matèries de l’Educació Secundària Obligatòria i del Batxillerat, seleccionant tots aquells continguts que tenen relació amb la Geomàtica. Tenint en compte tots aquests continguts, es proposen tota un sèrie d’unitats didàctiques per desenvolupar a classe amb la intenció d’ampliar-los. D’entre totes aquestes unitats didàctiques, s’ha elaborat el material didàctic de quatre d’elles, incloent-hi el desenvolupament dels continguts i una proposta d’activitats de consolidació i avaluació. També es presenten diferents recursos que podem trobar a la xarxa i que poden ser molt útils a l’aula per tal d’aprofundir en aquests tipus de continguts

Evaluación del tratamiento con infiltraciones intraarticulares en la patología osteoarticular del hombro en atención primaria

Resumen: Objetivo principal: Evaluar la respuesta clínica a las 24 semanas de la infiltración, medida como alivio del dolor y recuperación funcional, en el síndrome de hombro doloroso (SHD) en atención primaria (AP). Diseño: Serie de casos longitudinal con tratamiento de inyección en la articulación escapulohumeral; se describen la funcionalidad y la evolución del dolor previa y a las 24 semanas postinfiltración. Emplazamiento: Atención Primaria. Centro de salud no urbano. Participantes: Pacientes con patología osteoarticular de hombro susceptible de infiltración, fracaso de tratamiento farmacológico y calificación en la escala analógica visual (EVA) ≥ 4 o Constant Score (CS) ≤ 70. Intervenciones: Inyección intraarticular corticosteroide y anestésico local en la articulación escapulohumeral, describiendo su evolución a 1, 4, 12 y 24 semanas postinfiltración. Mediciones principales: Respuesta de la infiltración según EVA antes-después, CS antes-después, número de infiltraciones, efectos secundarios, incapacidad laboral transitoria (ILT). Resultados: Se infiltraron 66 pacientes, edad media 51,1 años (DE: 14,7), 57,6% mujeres, 63,3% infiltración hombro derecho. El 22,7% precisaron ILT y cursaron alta con una mediana de 14 días (rango de 7-56 días). Precisaron una infiltración (80,3%) y la patología infiltrada más frecuente fue la tendinitis de los rotadores (90,9%). Sufrieron efectos secundarios leves un 9,4%. Encontramos disminución de dolor de severo a leve y una mejoría funcional de pobre a buena. Las variables: ser jubilado (OR: 37,82, p = 0,001) y tener un puntaje EVA previo a la infiltración > 8 (OR; 15,67, p = 0,055, cuasi significativo) se asociaron a mala respuesta. Conclusiones: La administración intraarticular de corticosteroides en el SHD disminuye el dolor y aporta una mejoría funcional tras la primera semana postinfiltración, manteniéndose a largo plazo. Esto permite una rápida incorporación laboral con una infiltración a las 2 semanas, disminuyendo en un 50% el tiempo de recuperación, con escasos efectos secundarios. Abstract: Main objective: To evaluate the clinical response at 24 weeks after injection, measured as pain relief and functional recovery, in painful shoulder syndrome (PSS) in primary care (PC). Design: Longitudinal case series with injection treatment in the scapulohumeral joint, describing functionality and pain evolution before and at 24 weeks post injection. Location: Non-urban primary care centres. Participants: Patients with osteoarticular shoulder pathology susceptible to injection, failure of pharmacological treatment and rating on the visual analogue scale (VAS) ≥ 4 or constant score (CS) ≤ 70. Interventions: Intra-articular injection of corticosteroid and local anaesthetic into the scapulohumeral joint, describing its evolution at 1, 4, 12 and 24 weeks post injection. Main measurements: Infiltration response according to EVA before and after, CS before and after, number of infiltrations, side effects, temporary inability to work (TIL). Results: Sixty-six patients receiving injection, mean age 51.1 years (SD 14.7), 57.6% were women and 63.3% were injection in the right shoulder. A 22.7% required TIL and were discharged with a median of 14 days (range 7-56 days). They required an injection (80.3%) and the most frequent injection pathology was rotator cuff tendinitis (90.9%). They suffered mild side effects (9.4%). We found a decrease in pain from severe to mild and a functional improvement from poor to good. The variables: being retired (OR: 37.82, P = .001) and having an EVA score prior to injection > 8 (OR: 15.67, P = .055, almost significant) were associated with poor response. Conclusions: Intra-articular administration of corticosteroids in PSS reduces pain and provides functional improvement after the first week after injection, and is maintained in the long term. This allows a quick recovery to work after an injection at two weeks reducing recovery time by 50%, with few side effects