Estudi preliminar de la col·lecció de moneda xinesa de la Biblioteca Museu Balaguer

Entre les peces de l’interessant fons de l’Àsia oriental de la Biblioteca Museu Balaguer resta conservat un conjunt de moneda xinesa que destaca per la seva singularitat. La col·lecció de moneda xinesa, formada per exemplars d’algunes de les etapes més preeminents del passat imperial xinès, posa de manifest el lloc que va ocupar la cultura material de la Xina en el col·leccionisme a la Catalunya del s.XIX

Las niñas del Inglewood: tráfico infantil y femenino en China y el “comercio de culíes” a Cuba (1855)

El presente artículo se centra en el tráfico de cuarenta y cuatro niñas chinas en el buque inglés Inglewood, organizado por intermediarios portugueses, británicos y chinos en Ningbo, y descubierto por autoridades británicas en Xiamen en 1855. Su destino final era Cuba y, de no ser posible realizar el viaje, serían remitidas a Manila. Filipinas era también la tapadera si su transporte despertaba las sospechas de las autoridades. El envío coincidía con la aprobación de un Real Decreto español que obligaba a embarcar una quinta parte de mujeres en los barcos de inmigrantes chinos a Cuba. Dadas las dificultades de contratar mujeres, agentes de inmigración aprovecharon redes preexistentes de tráfico infantil en Ningbo para cubrir esta demanda. A partir de fuentes Británicas, Portuguesas y Españolas, este artículo argumenta que el Decreto español estimuló el tráfico infantil femenino en China, llegando a influir en políticas legislativas británicas sobre inmigración china

El col·leccionisme entre Catalunya i la Xina (1876-1895)

Són diversos els autors que han posat de manifest com l’interès per l’art de la Xina i del Japó es traça a Espanya des del s.XVI, estimulant la tendència decorativa chinoiserie, que derivà a mitjans del s.XIX en el gust per tot allò procedent del Japó, moda denominada japonisme. A la segona meitat del s.XIX el govern japonès va emprendre una forta modernització establint intenses relacions comercials amb països europeus, esperonant l’interès per l’art japonès en vàries ciutats-centre europees. En canvi, l’interès que durant el barroc i el rococó havia suscitat l’art procedent de l’Imperi xinès va decaure fortament com a conseqüència de l’hermetisme comercial de la política exterior xinesa. Aquest factor, sumat al poc interès dels espanyols pel col•leccionisme en general, explica que tradicionalment s’hagi considerat escassa la presència de col•leccions d’art xinès en el nostre país. Durant l’últim terç del s.XIX, tot i que la presència espanyola a la Xina era molt minsa, hi va haver personalitats del món cultural i polític de la Catalunya de l’últim terç del segle XIX, com Eduard Toda i Güell (Reus, 1855 - Poblet, 1941), Víctor Balaguer i Cirera (Barcelona, 1824 - Madrid, 1901), Francisco Abellá (n. i m. desconeguts) o Juan Mencarini (1860-1939?), que van estar abocades a la compra, la venda, la distribució i l’intercanvi d’obres d’art, moneda i altres objectes procedents de la Xina. Aquest és un aspecte poc conegut de la història del col•leccionisme català i de les relacions entre Espanya i la Xina que precisava d’un estudi en profunditat. Aquesta tesi doctoral consisteix en la investigació sobre l’intercanvi internacional d’obres d’art, moneda i altres objectes produïts a la Xina, i que varen ser distribuïts en col•leccions tant particulars com públiques a la Catalunya de l’últim terç del s.XIX. Eduard Toda i Güell, vicecònsol d’Espanya a Macau, Hong Kong, Canton i Whampoa, i Xangai (1876-1882), és el col•leccionista de peces xineses més preeminent del s.XIX català. Toda formà una important col•lecció d’obres d’art, numismàtica i documents procedents de la Xina i que vengué a col•leccionistes particulars, entre ells l’eminent mecenes Eusebi Güell i Bacigalupi, i que donà a museus públics espanyols, com el Museo Arqueológico Nacional, o la Biblioteca-Museu Víctor Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Altres personalitats del seu entorn estigueren també involucrades en aquest tipus d’activitats: Francisco Abellá, Víctor Balaguer, el bibliotecari Joan Oliva (Sant Pere de Ribes, 1858 - Vilanova i la Geltrú, 1911), Juan Mencarini, Oficial d’Administració de les Duanes Imperials xineses, Celestí Pujol i Camps, Josep Ferrer i Soler, o el diplomàtic Herny A. Ramsden. Peces de les col•leccions d’Eduard Toda, Francisco Abellá i Juan Mencarini nodreixen avui el fons de l’Àsia oriental del Museu Balaguer de Vilanova i la Geltrú. Contemporàniament la premsa barcelonina de l’època reflectia com la demanda per objectes procedents de l’Imperi xinès creixia a Barcelona en relació a la moda pel japonisme, propiciant la proliferació de botigues especialitzades en la venda d’art de la Xina, del Japó, de la península coreana i d’Annam. La investigació per aquest projecte planteja quina magnitud va assolir el col•leccionisme d’art de la Xina a Catalunya i el seu lloc relatiu al desenvolupament del col•leccionisme d’art a la Catalunya de la fin de siècle.Traditionally, it has been considered that Chinese art collecting in 19th century Catalonia was scarce. The interest that was aroused for artworks made in China during Baroque and Rococo declined strongly as a consequence of the commercial hermeticism of China’s foreign policies. This factor, as well as there being so little interest for art collecting from Spaniards in general, explains why traditionally the presence of Chinese art collections has been considered rather meager in our country. During the last third of the 19th century, even though there was little Spanish presence in China, there were some personalities belonging to Catalonia’s 19th century cultural and political elite, such as Eduard Toda i Güell (b Reus, 1855; d Poblet, 1941), Víctor Balaguer i Cirera (b Barcelona, 1824; d Madrid, 1901), Juan Mencarini (1860-1939?) and Francisco Abellá (b and d unknown), who all made a great effort to buy, sell, distribute, exchange and exhibit artworks, coins and other objects produced in China. This is an aspect of the history of Catalan art collecting and of the history of international relations between Spain and China which required an intensive and systematic research. The collections of coins and artworks of China’s imperial past which were formed by Toda, Mencarini and Abellá are nowadays preserved in the public collections of the Museum and Library Víctor Balaguer in Vilanova i la Geltrú. Toda also sold his coin collection to the Museo Arqueológico Nacional in Madrid. Furthermore, other personalities from Catalonia’s cultural elite participated in the acquisition, distribution, exchange and exhibition of Chinese art, coins, and material culture between the last two decades of the 19th century, right up until the 1930’s. Barcelona’s magazines and newspapers of that time also reflected a growing demand for Chinese art in relation to Japonisme. The research for this project focuses on the extent to which Chinese art collecting reached in Catalonia, as well as the place it occupied in the development of art collecting in the last third of the 19th century

Art i cultura material de la Xina en les col·leccions privades de la Barcelona vuitcentista

Aquest article se centra en la recepció d'art i mostres de cultura material de la Xina en les col·leccions privades de la Barcelona vuitcentista. Amb l'objectiu de copsar-ne l'abast, de temptejar-ne les característiques i d'establir-ne uns límits cronològics, s'han revisat els catàlegs de les primeres exposicions d'art antic de Barcelona i la documentació relativa a adquisicions, donacions, llegats i ingressos als primers museus de la ciutat. La presència d'art de la Xina era ja molt notable en les primeres exposicions d'art antic, iniciades amb l'Exposició Retrospectiva de l'any 1867, i penetrà tant algunes de les col·leccions privades de caràcter heterogeni més importants, des de la dècada de 1840, com col·leccions d'artistes. Les fonts relatives a alguns d'aquests conjunts, majoritàriament formats per manufactures artístiques del segle XIX, permet traçar-ne la història fins a localitzar-ne la situació a l'actualitat. Aquesta activitat col·leccionista a la Ciutat Comtal s'inicià abans de la recepció de col·leccions d'art de la Xina per mitjà de figures assentades a l'Àsia oriental, entre les dècades de 1870 i 1880, i el creixent interès per la cultura i l'art del Japó que anà desplaçant l'atenció pel món xinès.This article focuses on the introduction of Chinese art and material culture into private collections during 19th century Barcelona. In order to grasp the range and characteristics of Chinese art collecting in Barcelona and to establish its chronological limits, we revised catalogues from the early exhibitions of antiquities which took place in Barcelona, as well as the documents concerning acquisitions, donations, legates and the entry of artwork into Barcelona's initial museums. The presence of Chinese art was already quite distinct in the first exhibitions of antiquities, which began with the Retrospective Exhibition of 1867, and penetrated into some of the most important collections comprising objects of a varied nature, as well as into artists' collections and studios. The sources regarding some of these collections, which mostly consist of 19th century artistic manufactures, allow us to trace their detailed history to such a degree so as to be able to determine their current location. The trend of collecting Chinese artworks in Barcelona began before the arrival of Chinese art collections gathered by figures based in East Asia from 1870 to 1880, and also before the growing interest in Japanese art and culture, which would replace the prior appeal of the Chinese cultural sphere.Este artículo se centra en la recepción de arte y muestras de cultura material de la China en las colecciones privadas de la Barcelona ochocentista. Con el objetivo de captar su alcance, de tantear sus características y de establecer unos límites cronológicos, se han revisado los catálogos de las primeras exposiciones de arte antiguo de Barcelona y la documentación relativa a adquisiciones, donaciones, legados e ingresos en los primeros museos de la ciudad. La presencia de arte de la China era ya muy notable en las primeras exposiciones de arte antiguo, iniciadas con la Exposición Retrospectiva del año 1867, y penetró tanto en algunas de las colecciones privadas de carácter heterogéneo más importantes, desde la década de 1840, como en colecciones de artistas. Las fuentes relativas a algunos de estos conjuntos, mayoritariamente formados por manufacturas artísticas del siglo XIX, permiten trazar su historia hasta localizar su situación en la actualidad. Esta actividad coleccionista en la Ciudad Condal se inició antes de la recepción de colecciones de arte de la China mediante figuras asentadas en el Asia oriental, entre las décadas de 1870 y 1880, y el creciente interés por la cultura y el arte de Japón, que fue desplazando la atención por el mundo chino

cDf International Congress : proceedings : actes, actas : actes, Barcelona Jun. 2013

El Congrés Internacional coupDefouet Barcelona 2013 ha estat una iniciativa de l'Art Nouveau European Route – Ruta Europea del Modernisme, organitzada per l'Institut del Paisatge Urbà de l'Ajuntament de Barcelona i el grup de recerca GRACMON de la Universitat de BarcelonaCoordinació: Lluís Bosch, Mireia Freixa.[eng] In 2013 the magazine coupDefouet reached its first decade of existence. As a way of celebrating this, the Art Nouveau European Route – the association of cities and other local institutions for the promotion and diffusion of Art Nouveau heritage that created the magazine – organised a magnificent international congress as a framework for scientific exchange and raising public awareness. The first coupDefouet International Congress on Art Nouveau was held in Barcelona, the city from which coupDefouet is published and one of the undisputable world capitals of Art Nouveau. This volume of the Singularitats series comprises the proceedings of that event.[cat] L’any 2013 va fer deu anys de l’aparició de coupDefouet, la revista de la Ruta Europea del Modernisme, una associació de municipis i altres entitats locals per a la promoció i la difusió del patrimoni modernista o Art Nouveau. Per commemorar-ho, s’organitzà un congrés internacional amb l’objectiu de contribuir al coneixement científic i la difusió d’aquest moviment artístic. El primer Congrés Internacional coupDefouet se celebrà a Barcelona, la ciutat en què s’edita coupDefouet i una de les capitals indiscutibles de l’Art Nouveau. En aquest volum de Singularitats s’apleguen les actes d’aquell esdeveniment