On (apparently) synonymous affixes : a contrastive analysis of Catalan "des-" and "es-"

Altres ajuts: This research has been supported by the fellowships Juan de la Cierva-Incorporación IJC2020-042785-I (MCIN / AEI / 10.13039/501100011033 and NextGenerationEU/PRTR) and Juan de la Cierva-Formación FJC2018-035901-I (MICIU / AEI), by the project FFI2016-80142-P (MINECO, Spanish Government) and by the grant 2021PFR-URV-72 (URV Program for Fostering Research).It is commonly assumed that the Catalan prefixes des- and es- are synonymous, since they can be found attached to the same base in change of state verbs with an apparently identical meaning; cf. desgranar and esgranar 'to extract the grain'. The aim of this paper is to show that these two prefixes are non-trivially different, as suggested by the fact that only the latter, but not the former, is attested with an ingressive (or Goal-oriented) meaning; cf. estovar 'to soften'. Following a nanosyntactic approach to grammar, I claim that the trees lexicalized by des- and es- are not composed of the same morphosyntactic features, which accounts for their different morphosyntactic behaviour as well as for their semantic contrasts. It is proposed that des- lexicalizes a Source Path, whereas es- lexicalizes a Goal Path in addition to a root node. The paper is also a contribution to the long-standing debate of how morphemes with similar meanings compete for insertion.Se sol assumir que els prefixos catalans des- i es- són sinònims, ja que es poden trobar adjuntats a la mateixa base en verbs de canvi d'estat amb un significat aparentment idèntic; cf. desgranar i esgranar. L'objectiu d'aquest article és mostrar que els dos prefixos esmentats són crucialment diferents, com suggereix el fet que només el darrer, però no el primer, pugui utilitzar-se amb un valor ingressiu (orientat a la Meta); cf. estovar. Seguint una aproximació nanosintàctica a l'anàlisi gramatical, defensem que els arbres lexicalitzats per des- i per es- no compten amb els mateixos trets sintàctics, cosa que explica les diferències observades en el seu comportament morfosintàctic, així com els seus contrastos semàntics. Es proposa que des- lexicalitza una Trajectòria d'Origen, mentre que es- lexicalitza una Trajectòria de Meta a més d'una arrel. L'article també és una contribució al debat sobre com els morfemes amb valors semblants competeixen entre ells per a la inserció

Polisèmia del nom punta i els seus derivats verbals: Una comparativa històrica entre el castellà i el català

This study presents a comparative analysis of the semantic evolution of the noun punta and its verbal derivatives in both Catalan and Spanish: apuntar (Cat. / Sp.), despuntar (Cat. / Sp.), espuntar (Cat.), traspuntar (Cat. / Sp.), puntejar (Cat.) and puntear (Sp.). The Generative Lexicon framework (Pustejovsky 1995) is adopted, which allows examining the processes that intervene in the emergence of words’ new senses from a sub-lexical and compositional standpoint. It is demonstrated that the semantic changes and extensions undergone by punta and its verbal derivatives throughout the history can be accounted for by means of a series of generative devices that operate when these terms are used in context.

Deriving ablative, privative, and reversative meanings in Catalan and Spanish

The most productive way to encode ablative, privative, and reversative meanings in current Catalan and Spanish is by means of des- prefixation. This paper investigates how these related values are obtained both from a structural and from a conceptual perspective. To analyze the structural behaviour of these predicates, a new neo-constructionist model is adopted: Nanosyntax, according to which lexical items are syntactic constructs. As for the conceptual content associated to these verbs, it is accounted for by means of a non-canonical approach to the Generative Lexicon Theory developed by Pustejovsky (1995 ff.).The core proposal is that des- prefixed verbs with an ablative, a privative, or a reversative meaning share the same syntactic structure, and that the different interpretation of each semantic class emerges as a consequence of the interactions generated, at a conceptual level, between the Qualia Structure of the verbal root and that of the internal argument of the verb

Spanish adjectival passives with a progressive reading

This paper addresses Spanish adjectival passives with estar showing a progressive reading. In the previous literature, it has been acknowledged that the participles of verbs encoding non-dynamic events, such as vigilar ‘guard’, give rise to a progressive reading when embedded in adjectival passives. Yet, we have identified another group of verbs, those of the type of perseguir ‘chase’, which denote dynamic atelic events (i.e., activities) and whose participles are also attested in estar-passives with a progressive denotation. This is a very significant finding, since it is commonly assumed that only participles of verbs including a stative component in their event structure (i.e., telic or stative verbs) can be part of adjectival passives. After comparing the behaviour of these two types of verbs, we propose that they share a relational layer that in the case of vigilar-verbs defines an event as non-dynamic and in the case of perseguir-verbs defines a motion event as continuously maintained. This relational layer, which constitutes the stative component needed for the adjectival passive construction to be possible, accounts for the necessary atelicity of these two verbal classes (which cannot be telicized under any circumstances) and for the progressive reading obtained in their adjectival passives

Revisiting -ej(ar) verbs in Catalan: Argument and event structure

We explore the properties of the Catalan verbalizing suffix -ej(ar), centering on intransitive verbs. After presenting the rich variety of outputs that this suffix allows, we focus on two generalizations. The first one has to do with the consistent eventive nature of verbs derived with this suffix, even from bases that count as individual-level predicates, like colour adjectives or proper names. Importantly, their eventivity is orthogonal to their dynamic/non-dynamic status. The second one is the robust unergative status of intransitive -ej(ar) vebs. We show that previous work on -ej(ar) has failed to capture these two properties. Adopting a Ramchandian, nanosyntactic perspective, we propose that this suffix is the spellout of the subeventive structure of a caused process, i.e., the heads Init and Proc. The (non-)dynamic interpretation of the verbs is claimed to emerge from interactions among the contents of the roots involved in the predicate, at the conceptual, non-grammatical level. We finally extend the proposed analysis to account for the behaviour of transitive -ej(ar) verbs

Source and negative prefixes: On the syntax-lexicon interface and the encoding of spatial relations

This dissertation offers a contrastive analysis of the (here called) Source prefix des- and the negative prefix iN- in Spanish that highlights the connections and divergences existing between the encoding of Source paths and the encoding of negation. For des-, it is proposed that, although it can appear in different contexts (with verbs, nouns, and adjectives) and may display different meanings (separation, deprivation, destruction, reversion and negation), it has only one entry in the lexicon in which it is identified with its most basic value, that of a Source path. The polysemy of this prefix emerges, on the one hand, from the syntactic context where it is embedded and, on the other, from the conceptual content associated to the root with which it is combined. As for iN-, the claim is made that it is a negative marker that involves quantification over a scale (which accounts for its restriction to only combine with scalar bases) and adjectival categorization (which explains that iN- prefixed items are always adjectives). Finally, to reach a better understanding of the syntax and semantics of these two prefixes, their Latin predecessors are also analyzed: the Source prefixes ab-, de-, ex- and dis-, and the negative prefix iN-. In line with Acedo-Matellán (2006b) and Acedo-Matellán & Mateu (2013), it is shown that the step from Latin to Romance triggered a typological change from a satellite-framed system, Latin, to a verb-framed one, Romance languages in general and Spanish in particular. The evolution from Latin to Spanish also triggered a reanalysis of the negative prefix iN-, which changed its status from an adjunct showing a certain degree of autonomy and ability to be combined with different types of bases, to a categorizing affix. The phenomena are approached from a neo-constructionist perspective of the syntax-lexicon interface. In particular, I adopt the principles stated in Nanosyntax and assume that the function of the lexicon is to provide lexical exponents to spell out the structures delivered by syntax. Drawing on Real Puigdollers’ (2013) theory of lexicalization by phase, I adopt the view that the timing of Spell-Out is marked by the phase, which allows accounting for cross-linguistic variation. Besides, this thesis aims at providing an account of the precise way in which structural semantics interacts with conceptual content. To this end, I take into consideration Pustejovsky’s (1995) formalization of lexical semantics via Qualia Structure, and posit that when lexical exponents are inserted in the syntactic structure, their qualia structures interact and ultimately determine the precise meaning of the configuration.L’objectiu d’aquesta tesi és oferir una anàlisi contrastiva entre des-, el qual anomenem prefix d’Origen, i el prefix negatiu iN- en espanyol que posi de relleu les connexions existents entre l’expressió de les trajectòries d’Origen i la negació. Per a des-, es proposa que, tot i que pot aparèixer en diferents contextos (en verbs, noms i adjectius) i desplegar diverses accepcions (separació, privació, destrucció, reversió i negació), els seus diversos usos poden derivar-se d’una única entrada lèxica que identifica el valor més bàsic d’aquest prefix, que és el d’expressar una trajectòria d’Origen. Es defensa que els diversos valors de des- sorgeixen en funció del context sintàctic en el qual apareix i del contingut conceptual de l’arrel amb la qual es combina. Pel que fa a iN-, es proposa que és un marcador negatiu que implica quantificació sobre una escala (motiu pel qual aquest prefix només pot combinar-se amb bases escalars) i també categorització adjectival (cosa que dóna compte del fet que no documentem ni noms ni adjectius encapçalats per aquest prefix). Finalment, per tal de comprendre millor el funcionament d’aquests dos prefixos, s’estudien els seus antecedents llatins: els prefixos d’Origen ab-, de-, ex- i dis-, i el prefix purament negatiu iN-. Seguint la línia d’investigació d’Acedo-Matellán (2006b) i Acedo-Matellán i Mateu (2013), es demostra que el pas del llatí a les llengües romàniques va comportar un canvi tipològic: es va passar d’un sistema d’emmarcament en el satèl·lit, el llatí, a un sistema d’emmarcament verbal, l’espanyol (i les llengües romàniques en general). L’estudi d’iN- en llatí també mostra que aquest prefix va patir una reanàlisi en l’evolució del llatí al castellà, passant de ser un adjunt amb cert grau d’autonomia i capaç de combinar-se amb diversos tipus de base, a ser un afix categoritzador. L’anàlisi d’aquests fenòmens es realitza des d’una perspectiva neoconstruccionista de la interfície sintaxi-lexicó. En particular, s’adopten els principis de la Nanosintaxi i s’assumeix que la funció del lexicó és proporcionar exponents per tal de materialitzar les configuracions creades per la sintaxi. Tenint en compte la teoria de lexicalització per fases de Real Puigdollers (2013), es postula que els punts d’accés de les interfícies a l’estructura derivacional venen marcats per la fase, i que la variació interlingüística depèn d’on defineixi aquests punts d’accés cada llengua. També es pretén oferir una explicació de com interactuen el significat estructural i el contingut conceptual. Per això, s’adopta la formalització de la semàntica lèxica en termes d’Estructura de Qualia proposada per Pustejovsky (1995), i es proposa que, un cop els exponents han estat inserits en l’estructura sintàctica, les seves estructures de qualia estableixen connexions que determinen el significat precís de la configuració.El propósito de la tesis es ofrecer un análisis contrastivo entre el (aquí llamado) prefijo de Origen des- y el prefijo negativo iN- del español que ponga de relieve las conexiones existentes entre la expresión de las trayectorias de Origen y la negación. Para des-, se propone que sus distintos usos (en verbos, nombres y adjetivos) y acepciones (separación, privación, destrucción, reversión y negación) derivan de una única entrada léxica en la que dicho prefijo es identificado con su valor más básico, que es el de expresar una trayectoria de Origen. Se defiende que la polisemia de este prefijo depende, por un lado, del contexto sintáctico en el que está incluido y, por otro, del significado conceptual asociado a la raíz con la que se combina. Por lo que respecta a iN-, se propone que es un marcador negativo que implica cuantificación sobre una escala (motivo por el cual únicamente puede combinarse con bases escalares) y categorización adjetival (lo que explica que no se documenten ni nombres ni verbos encabezados por iN-). Finalmente, para comprender mejor el funcionamiento de estos prefijos, se acude a sus antecedentes latinos: los prefijos de Origen ab-, de-, ex- y dis-, y el prefijo puramente negativo iN-. En línea con las investigaciones de Acedo-Matellán (2006b) y Acedo-Matellán y Mateu (2013), se demuestra que el paso del latín al romance acarrea un cambio tipológico: se pasa de un sistema de enmarcamiento en el satélite, el latín, a un sistema de enmarcamiento en el verbo, las lenguas románicas en general y el español en particular. Por lo que respecta a iN-, se propone que sufrió un reanálisis en la evolución del latín al castellano, pasando de ser un adjunto capaz de combinarse con distintas bases y mostrando cierto grado de autonomía, a ser un afijo categorizador. El análisis de estos fenómenos se realiza desde una perspectiva neo-construccionista de la interfaz sintaxis-léxico. En particular, se adoptan los principios de la Nanosintaxis y se asume que la función del léxico es proporcionar exponentes para materializar las configuraciones sintácticas. Tomando en consideración la teoría de lexicalización por fases de Real Puigdollers (2013), se postula que los puntos de acceso de las interfaces a la estructura derivacional están marcados por la fase, y que la variación interlingüística depende de dónde defina cada lengua estos puntos de acceso. Además, se pretende ofrecer una explicación del modo en que el significado estructural interactúa con el contenido conceptual. A tal fin, se adopta la formalización de la semántica léxica en términos de Estructura de Qualia propuesta por Pustejovsky (1995), y se propone que cuando los exponentes se insertan en la estructura sintáctica, sus estructuras de qualia establecen conexiones que determinan el significado preciso de la configuración

Polisèmia del nom punta i els seus derivats verbals: Una comparativa històrica entre el castellà i el català

This study presents a comparative analysis of the semantic evolution of the noun punta and its verbal derivatives in both Catalan and Spanish: apuntar (Cat. / Sp.), despuntar (Cat. / Sp.), espuntar (Cat.), traspuntar (Cat. / Sp.), puntejar (Cat.) and puntear (Sp.). The Generative Lexicon framework (Pustejovsky 1995) is adopted, which allows examining the processes that intervene in the emergence of words’ new senses from a sub-lexical and compositional standpoint. It is demonstrated that the semantic changes and extensions undergone by punta and its verbal derivatives throughout the history can be accounted for by means of a series of generative devices that operate when these terms are used in context.

Elisabeth Gibert-Sotelo's Quick Files

The Quick Files feature was discontinued and it’s files were migrated into this Project on March 11, 2022. The file URL’s will still resolve properly, and the Quick Files logs are available in the Project’s Recent Activity

Acerca de las conexiones entre los verbos desviar y evitar: del latín al romance

Comunicació presentada al "IX Congreso Internacional de Historia de la Lengua Española: Universidad de Cadiz: 10-14 de septiembre de 2012"Este artículo se centra en el estudio comparativo de los verbos desviar y evitar en su evolución histórica, y tiene como objetivo demostrar que entre estos dos verbos existen conexiones semánticas que se remontan a su origen etimológico y que posibilitaron que, en el período comprendido entre los siglos XIV y XVI, dichas voces pudieran funcionar como sinónimas en determinados contextos. Con el propósito de evidenciar las similitudes existentes entre desiar y evitar, a lo largo de estas páginas analizaremos el origen etimológico de ambas formas, trazaremos la evolución histórica de sus significados a partir de los modelos de la Semántica Cognitiva Diacrónica y la Teoría de Prototipos, y propondremos un análisis léxico-semántico que sigue las pautas de la Teoría del Lexicón Generativ

Evolución léxico-semántica de desviar(se): una aproximación desde la Semántica Cognitiva Diacrónica y el Lexicón Generativo

Comunicació presentada al "XVIIe Congrès International de Linguistique et Philologie Romanes (Nancy, 15-20 juillet 2013)"Este trabajo se centra en el estudio del significado del verbo desviar(se) desde una perspectiva diacrónica y propone un análisis del mismo como un verbo de movimiento direccional (VMD) que, en todas sus acepciones, lleva implícita una trayectoria de alejamiento. Con el propósito de corroborar la hipótesis de partida de esta investigación, se han examinado las documentaciones de este verbo que recogen el CORDE y el CE mediante la combinación de dos modelos teóricos que, complementados, ofrecen una visión mucho más amplia de los aspectos que aquí se pretende investigar: la Semántica Cognitiva Diacrónica y el Lexicón Generativo