Relaciones internacionales España-Cuba. ¿que sucedería tras el fin del bloqueo?

Màster Oficial d'Internacionalització, Facultat d'Economia i Empresa, Universitat de Barcelona, Curs: 2014-2015, Tutor: Susana GordilloEste trabajo analiza la evolución del comercio y las inversiones de España hacia Cuba en diversos períodos de la apertura de la economía cubana. En la primera parte del trabajo se detalla la evolución de las políticas y la situación económica de Cuba desde la Revolución de 1959 hasta la actualidad, mientras que en la segunda parte se analiza la evolución del comercio con Cuba y las inversiones de España en la isla, observando las variaciones de ambas variables según el ritmo de las reformas aplicadas. La principal motivación del autor para realizar este trabajo reside en el interés en el análisis económico como medio para entender las relaciones internacionales entre países. Y entre todos los países que se podían elegir para realizar el estudio se optó por Cuba debido a la especial relación que históricamente ha tenido España con la isla caribeña. El hecho de que Cuba haya sido un país con un modelo económico especial y crítico con el capitalismo global agregaba un elemento adicional a esta investigación, cuyo objetivo principal apunta a entender cómo afectaría la apertura de Cuba y el anunciado fin del bloqueo norteamericano en las relaciones económicas entre ambos países..

Structural stability of the two-fold singularity

At a two-fold singularity, the velocity vector of a flow switches discontinuously across a codimension one switching manifold, between two directions that both lie tangent to the manifold. Particularly intricate dynamics arises when the local flow curves toward the switching manifold from both sides, a case referred to as the Teixeira singularity. The flow locally performs two different actions: it winds around the singularity by crossing repeatedly through, and passes through the singularity by sliding along, the switching manifold. The case when the number of rotations around the singularity is infinite has been analyzed in detail. Here we study the case when the flow makes a finite, but previously unknown, number of rotations around the singularity between incidents of sliding. We show that the solution is remarkably simple: the maximum and minimum numbers of rotations made anywhere in the flow differ only by one and increase incrementally with a single parameter -the angular jump in the flow direction across the switching manifold at the singularity

Structural study and thermoelectric properties of some group 9 ternary metal chalcogenides

The crystal structure and thermoelectric properties of the anion-substituted ternary skutterudites MQ1.5Y1.5 (M = Co, Rh, Ir; Q = Ge, Sn; Y = S, Te) have been investigated. A group theoretical analysis based on powder neutron diffraction data of CoGe1.5Te1.5 is presented, revealing new symmetry elements overlooked in previous studies of similar compounds. The new model obtained was applied in a subsequent neutron diffraction study of the sulphides MGe1.5S1.5 (M = Co, Rh, Ir). A resonant scattering synchrotron experiment has also been performed on the tellurides MQ1.5Te1.5 (M = Co, Rh, Ir; Q = Ge, Sn) in order to assess the extent of anion disorder. The thermoelectric properties of all the compounds under study were measured and put into context with both state-of-the-art and new thermoelectric materials. The synthesis of the fully filled skutterudite LaFe3CoGe6Te6 has also been attempted. The results as well as the theoretical background have been presented in a separate results chapter. An attempted synthesis of the ternary skutterudite RhGe1.5Te1.5 led to the unexpected preparation of the equiatomic RhGeTe phase. Replacement of the transition metal atom by other group 9 elements resulted in the synthesis of the phase CoGeTe. The crystal structure of these materials has been investigated using single-crystal and powder X-ray diffraction. These results have been complemented with a study of both their magnetic and electrical properties. Finally, a thermal conductivity measurement provides an assessment of these materials in terms of their thermoelectric properties up to 350 K. During the course of a study of the Co-Sn-S ternary phase diagram, the ternary phase Co3Sn2S2 was synthesized, instead of the sought CoSn1.5S1.5 phase. It had been reported that such compound presented a break in the resistivity vs. temperature plot around 150 K and was ascribed to a likely phase transition, possibly magnetic. As a result of that, a powder neutron diffraction experiment was undertaken in order to shed some light on the origin of such anomaly. Moreover, transport property and magnetic measurements were carried out to obtain a further insight into the electronic nature of Co3Sn2S2. The results obtained support those of the diffraction experiment and form the last results chapter within this thesis

Projecte 50 nusos. Optimització aerodinàmica d’una vela de windsurf de velocitat

L’objectiu d’aquest PFC és optimitzar aerodinàmicament les veles de velocitat per a windsurfing amb la finalitat de batre el rècord del món de velocitat a vela i fer possible la navegació a vela a velocitats de fins a 50 nusos. Per poder optimitzar el rendiment de les veles de velocitat, s’han estudiat les condicions de vent en les quals s’assoleixen velocitats superiors als 40 nusos, la posició relativa de la vela amb el vent en condicions de navegació i, sobretot, les diferents deformacions que sofreix la vela en aquestes condicions (que indirectament es tradueixen en inestabilitat, pèrdua d’empenta i sobreesforços que ha de suportar el pilot). Després de realitzar aquest primer anàlisi de les condicions de navegació, es defineixen els paràmetres aerodinàmics que permeten maximitzar l’empenta efectiva i també les forces que intervenen sobre l’embarcació i que han de garantir l’equilibri dinàmic del conjunt pilot - embarcació. Un cop hem analitzat les forces i els angles que determinen la navegació de velocitat amb windsurfing s’analitza una vela real de velocitat amb l’ajuda de potents eines informàtiques com són els programes CAD i CFD. D’aquesta manera, enunciarem els punts dèbils de les veles que s’utilitzen actualment així com la descripció bàsica de com hauria de ser la vela aerodinàmica capaç de batre els 50 nusos. Per optimitzar el rendiment d’una vela de windsurfing en condicions de navegació, es decideix perfilar aerodinàmicament la vela del pal fins a la baluma. Amb l’ajut dels programes CAD i CFD s’analitzen les possibles veles optimitzades aerodinàmicament i comprovem que una vela perfilada segons un perfil SELIG 1223 de ≈5 m2 de superfície i 4 m d’envergadura és la que obté millors resultats, millorant de forma notable les veles actuals de velocitat

Influence of Di erent Sieving Methods on Estimation of Sand Size Parameters

Sieving is one of the most used operational methods to determine sand size parameters which are essential to analyze coastal dynamics. However, the influence of hand versus mechanical shaking methods has not yet been studied. Herein, samples were taken from inside the hopper of a trailing suction dredger and sieved by hand with sieves of 10 and 20 cm diameters on board the dredger. Afterwards, these same samples were sieved with a mechanical shaker in the laboratory on land. The results showed di erences for the main size parameters D50, standard deviation, skewness, and kurtosis. Amongst the main results, it should be noted that the highest values for D50 and kurtosis were given by the small sieves method. On the other hand, the lowest values were given by the mechanical shaker method in the laboratory. Furthermore, standard deviation and skewness did not seem to be a ected by the sieving method which means that all the grainsize distribution was shifted but the shape remained unchanged. The few samples that do not follow these patterns have a higher percentage of shells. Finally and definitely, the small sieves should be rejected as a sieving method aboard

Information System for Supporting Location-based Routing Protocols

This article presents an information system for location-based routing protocols that does not compromise the privacy of the involved nodes. This information system provides a representational model of the most frequented locations of a node, this most frequented zone is called its habitat, and a protocol to compare these habitats among nodes given a target location of interest. Then, the protocol can determine which of the neighbors of a node is nearer or farther from this target location and provides this information to the underlying routing protocol. As it is designed for DTNs, the protocol does not require a trusted third party, instead, it implements a secure multi-party computation based on homomorphic encryption. The protocol is demonstrated to be secure against passive and active adversaries.This work was partly supported by grant TIN2010-15764 from the Ministerio de Ciencia e Innovación of Spain and by grant 2014SGR-691 from Generalitat de Catalunya

Cràters

Treballs Finals de Grau de Belles Arts. Facultat de Belles Arts. Universitat de Barcelona, Curs: 2022-23, Tutor: Muñoz López, Raquel[ca] Tres indrets, tres localitzacions allunyades en l’espai i en el temps comparteixen haver acollit greus accidents industrials, han estat escollits a mode de mostrari, doncs no pot existir-ne un recull exhaustiu. El desaparegut cineasta txec Harum Farocki en el seu film El foc inextingible, 1969, anunciava a l’espectador que no mostraria les conseqüències del Napalm sobre les víctimes, per què els espectadors tancarien els ulls, tancarien les seves ments en sentir-se ferits, i no voldrien saber-ne res més. Creia millor mostrar-ne les causes en la seva fabricació. Vivim les conseqüències d’haver cercat, extret, i consumit milions de tones d’hidrocarburs cremant-les, en un foc continuat irracionalment, però ho hem fet encesos per la ciència, la tecnologia... i la cobdícia infinita. Així hem omplert el planeta de cràters: proves atòmiques, guerres, explosions, mines, forats, desforestació criminal, accidents de tot tipus, plàstics, abocadors, i no podem dir que no ho sabíem, que no ho veiem. Que no estava passant. Hem tancat els ulls a les causes i ara ens sobten les conseqüències.[fra] Trois lieux, trois endroits éloignés dans l’espace et pour les temps, partagent avoir accueilli des accidents industriels graves, ils ont été choisis comme échantillon, car il ne peut y avoir une collecte exhaustive. Le regretté cinéaste tchèque Harum Farocki, dans son film Le feu inextinguible, 1969, a annoncé aux spectateurs qu’il ne montrerait pas les conséquences du Napalm sur les victimes, pourquoi les spectateurs fermaient les yeux, fermaient l’esprit lorsqu’ils se sentaient blessés, et ils ne voudraient rien savoir de plus à ce sujet. Il a pensé qu’il valait mieux montrer les causes dans sa fabrication. Nous vivons maintenant les conséquences d’avoir recherché, extrait et consommé des millions de tonnes d’hydrocarbures en les brûlant, dans un feu irrationnellement continu, mais nous l’avons fait enflammés par la science, la technologie...et une rapacité infinie. C’est ainsi que nous avons rempli la planète de cratères: essais atomiques, guerres, explosions, mines, forages, déforestation criminelle, accidents en tout genre, plastiques, décharges et on ne peut pas dire qu’on ne le savait pas, que nous ne l’avons pas vu. Que ça n’arrivait pas. Nous avons fermé les yeux sur les causes et maintenant les conséquences sont sur nous, sont arrivés

La divulgació científica del futur: hi ha lloc per l'epigenètica?

According to different studies carried out in Spain, the society of this country suffers a deficit of scientific information. Interest in this branch of knowledge is greater than the amount of news that is being provided to them. Something does not work in the divulgation mechanisms. The media, the main mass source of this knowledge, does not dare to transmit it and when they do it is always compressed in small doses. With the advancement of technology, media such as digital press or social networks are beginning to be established as the main foundations of divulgation among the young people. Due to the gratuitousness of these resources it is imperative to start here the revolution of science. When we observe this lack of scientific information, we cannot avoid thinking that, at the speed at which science advances society is missing many discoveries that could be fundamental to understand everything that surrounds them. Epigenetics, for example, counts with more than a decade of primordial findings in order to understand how our genes work, and even so, it seems that only a very small fragment of the population has heard about it. This work, therefore, pretends to make an estimation of the scientific content that is reproduced in the main media, as well as the amount of information on epigenetics that has been transmitted to the community until now. The same way, it seeks to reveal what it is that society seeks in scientific news, with the aim of making them more attractive to a non-specialized audience. The results of this work show a future in which scientific divulgation has to be free and at the same time reliable, accessible at all times and explained in a simple and graphic way, since the first cause of disinterest in people is the lack of understanding.Segons diferents estudis realitzats a l'Estat espanyol, la societat d'aquest país pateix un dèficit d'informació científica. L'interès per aquesta branca del saber és més gran que la quantitat de notícies que se'ls hi proporciona. Quelcom no rutlla en els mecanismes de divulgació. Els mitjans de comunicació, la principal font de masses d'aquest coneixement, no s'atreveix a transmetre'l i ho fa només en petites dosis. Amb l'avenç de la tecnologia, mitjans com la premsa digital o les xarxes socials comencen a establir-se com a principals fonaments de la divulgació entre els més joves. Deguda la gratuïtat d'aquests recursos és imprescindible que la revolució de la ciència comenci aquí. Quan s'observa aquesta falta de informació científica no es pot evitar pensar que, a la velocitat a la que avança la ciència, la societat s'està perdent molts descobriments que podrien ser fonamentals per entendre tot el que els envolta. L'epigenètica, per exemple porta més d'una dècada de troballes primordials per comprendre el funcionament dels nostres gens, però sembla ser que un fragment molt petit de la població n'ha sentit a parlar. Aquest treball, per tant, pretén realitzar una estimació del contingut científic que es reprodueix en els principals mitjans, així com de la quantitat d'informació sobre epigenètica que s'ha transmès fins ara a la comunitat. Alhora cerca revelar què és el que busca la societat en una notícia científica, amb l'objectiu de fer-les més atractives per a un públic no especialitzat. Els resultats d'aquest treball mostren un futur en el qual la divulgació científica ha de ser gratuïta i alhora fiable, accessible en tot moment i explicada d'una forma simple i gràfica, atès que la primera causa de desinterès en les persones és la falta de comprensió.Según distintos estudios realizados en el Estado español, la sociedad de este país sufre un déficit de información científica. El interés por esta rama del saber es más grande que la cantidad de noticias que se les proporciona. Algo no funciona en los mecanismos de divulgación. Los medios de comunicación, la principal fuente de masas de este conocimiento, no se atreve a transmitirlo y lo hace sólo en pequeñas dosis. Con el adelanto de la tecnología, medios como la prensa digital o las redes sociales empiezan a establecerse como principales fundamentos de la divulgación entre los más jóvenes. Debida de la gratuidad de estos recursos es imprescindible que la revolución de la ciencia empiece aquí. Cuando se observa esta falta de información científica no se puede evitar pensar que, a la velocidad a la que avanza la ciencia, la sociedad se está perdiendo muchos descubrimientos que podrían ser fundamentales para entender todo lo que les rodea. La epigenética, por ejemplo, lleva más de una década de hallazgos primordiales para comprender el funcionamiento de nuestros genes y aun así, parece ser que sólo un fragmento muy pequeño de la población ha escuchado hablar. Este trabajo, por lo tanto, pretende realizar una estimación del contenido científico que se reproduce en los principales medios, así como la cantidad de información sobre epigenética que se ha transmitido hasta ahora a la comunidad. A su vez, busca revelar qué es lo que busca la sociedad en una noticia científica, con el objetivo de hacerlas más atractivas para un público no especializado. Los resultados de este trabajo muestran un futuro en el que la divulgación científica tiene que ser gratuita y a la vez fiable, accesible en todo momento y explicada de una forma simple y gráfica, dado que la primera causa de desinterés en las personas es la falta de comprensión

Aplicació de tècniques d'anàlisis de dades a un cas empresarial

Aquest treball aplica tècniques de mineria de dades a la presa de decisions empresarials. Concretament, s’analitzen diversos sectors industrials, econòmics i geogràfics, i quines variables tenen una influència significativa, i en quina direcció o rangs de valors, fan més probable l’èxit d’aquesta. Això ens servirà com a instrument per il·lustrar una decisió d’inversió o de creació de nous negocis, ja sigui per la diversificació d’una empresa existent amb un excedent de tresoreria o per a il·lustrar la decisió d’on i com invertir en sectors i entorns geogràfics estudiats. El projecte descriu, breument, el software RapidMiner, un dels grans referents en la mineria de dades i l’anàlisi de dades en general, i posteriorment, s’aplica a l’anàlisi de dades d’unes 10 mil empreses de diferents sectors econòmics, principalment industrials o amb una vessant d’enginyeria important, de Catalunya, País Valencià, Navarra i País Basc, creades en els últims 10 anys. Les dades utilitzades provenen de la base de dades SABI i s’han inclòs numerables variables de cada empresa, de les quals, s’ha estudiat la seva influència

Aplicación de la teoría de redes para el modelado de una red de drenaje de una cuenca: caso de estudio departamento del Quindío Colombia

Background: The hydrographic network of the basins of the department of Quindio, located in Colombia, South America, suffers from pollution due to industries such as tanneries, mining, food processing, among others. Goals: Represent a hydrographic network of a basin employing a graph and study its most representative measures of centrality; as a case study, we considered the hydrologic network of the basins of the department of Quindío. Methods: The theory of networks and the analysis of centrality measures such as degree distribution, PageRank, and eccentricity; also, topological measures such as density and assortativity.  Results: The study provided a different approach to research on the properties of river networks. The grade distribution shows a network with input grades of one, two, and three, while the output grade is only one or zero, consistent with a typical mountain basin. Measurements such as density and assortativity showed a low-density network with no defined connection patterns. The centrality of PageRank and eccentricity highlighted the leading causes and the most important rivers according to the way the hydrographic network is connected. Conclusions: The study concluded that by using network theory, we obtained a global vision of the network, understanding its structure and allowing us to visualize which areas of the network are vulnerable. PageRank’s centrality allowed us to identify well-monitored nodes in the network and those that need care; this same distribution highlighted zones in the network that are more prone to contamination. Finally, the eccentricity determined the center of the network (sector of “La María”) as one of the network’s most vulnerable areas. Antecedentes: La red hidrográfica de las cuencas del departamento del Quindío, ubicado en Colombia,  Sudamérica, experimenta contaminación debido a industrias como las curtiembres, la minería,  procesadoras de alimentos, entre otras. Objetivo:  Representar una red hidrográfica de una cuenca mediante un grafo y estudiar sus medidas de centralidad más representativas; como caso de estudio, se tomó la red hidrológica de las cuencas del departamento del Quindío. Métodos: La teoría de redes  y el análisis de las medidas de centralidad como la distribución de grado, el PageRank y la excentricidad; además, algunas medidas topológicas como la densidad y la asortatividad. Resultados: El estudio proporcionó un enfoque diferente en las investigaciones sobre las propiedades de redes fluviales. La distribución de grado muestra una red con grados de entrada de  uno, dos y tres, mientras que el grado de salida sólo es de uno o cero, lo cual concuerda con una cuenca típica de montaña. Medidas como la densidad y la asortatividad  mostraron una red poco densa y sin patrones definidos de conexión. La centralidad de PageRank y de excentricidad resaltaron los causes principales y los ríos más importantes según la forma como está conectada la red hidrográfica. Conclusiones: El estudio permitió concluir que al utilizar la teoría de redes, se obtiene una visión global de la red, entendiendo su estructura y permitiendo visualizar qué zonas de la red son más vulnerables. La centralidad de PageRank determinó que partes de la red están bien monitoreadas por las entidades encargadas de su cuidado, pero permitió ver otras zonas necesitan puntos de monitoreo; esta misma distribución destacó zonas en la red que son más propensas a la contaminación.  Además, la  excentricidad determinó el centro de la red   (sector de “la María”) como una de las  zonas más vulnerables de la red