Per una grammatica degli errori di studenti catalani in italiano come L2

This paper catalogues the linguistic errors made by some Catalan students in spontaneous written productions in Italian and tries to elaborate an interpretative hipothesis about heir frequency and distribution, especially referring to the processes of transfer from L1

Mites i objectes futuristes en la poesia de Salvat-Papasseit : apunts de lectura comparada

L'article es proposa analitzar una de les qüestions que més vincula la producció poètica de Salvat amb el futurisme: la presència de les màquines i dels artefactes mecànics com a equivalent simbòlic del món modern i d'un conjunt de valors que defineixen les aspiracions i l'ideal de l'home nou. L'anàlisi es va desenvolupant des d'una perspectiva comparatista amb l'objectiu de posar en evidència les afinitats amb els poetes italians que van constituir el primer nucli del futurisme, com ara Folgore, Palazzeschi o Govoni, afinitats detectables tant en els aspectes més prototípics del moviment com també en aquells que presenten una relació més complexa i problemàtica amb la ideologia i l'estètica futurista.The aim of this article is to analyse one of the questions that links Salvat?s poetic output most closely to futurism: the inclusion of machinery and mechanical devices symbolizing the modern world, and a set of values and ideals that define the aspirations and ideals of the new man. The analysis is carried out from a comparativist viewpoint with the purpose of revealing the affinities with Italian poets, such as Folgore, Palazzeschi or Govoni, with whom futurism first began. Similarities may be detected in the most prototypical aspects of the movement, but also in those that show a more complex, problematic relationship with the ideology and aesthetics of futurism

Les traduccions al català de Maquiavel a principis del segle XX

L'escriptor tarragoní Josep Pin i Soler va traduir al llarg de la segona dècada del segle xx el Príncep i una tria d'obres teatrals, narratives i poètiques de Maquiavel. Aparegudes dins una col·lecció d'autors humanistes que havia projectat el mateix traductor, aquestes versions constitueixen les primeres obres publicades en català de Maquiavel. Es tracta d'un treball molt curós, realitzat a partir d'una feina de documentació i de recerca erudita que Pin i Soler va anar desenvolupant comptant amb una biblioteca maquiavel·liana prou rica i actualitzada. Les traduccions respecten la integritat dels textos i revelen l'esforç de fidelitat semàntica per damunt d'altres aspectes. Els manuscrits de treball d'aquestes versions i altres materials autògrafs com la correspondència que es conserven actualment a la Biblioteca de Catalunya ens han permès d'aportar nous elements d'estudi sobre la redacció i la difusió d'aquests textos.Throughout the second decade of the XX century the writer Josep Pin i Soler from Tarragona translated The Prince and a selection of Machiavelli's plays, narratives and poems. Appearing in a collection of writings by humanist authors who had contracted the same translator, these versions are the first works by Machiavelli published in Catalan. It was a very meticulous work that involved carrying out knowledgeable investigation and research which Pin i Soler developed with the help of quite an abundant and updated Machiavellian collection. The translations respect the integrity of the texts and demonstrate an effort to remain faithful to the semantics above other aspects. The draft manuscripts of these versions and other handwritten materials such as correspondence, which are currently preserved in the Biblioteca de Catalunya, enabled us to contribute new study elements on the writing and diffusion of these texts

De Sanctis nella tradizione critica catalana

Malgrado siano pochissime e parziali le traduzioni in catalano di testi di Francesco De Sanctis, nel corso del Novecento le sue opere hanno avuto una notevole diffusione fra scrittori e critici catalani, di cui sono prova l'ampio repertorio di esemplari conservati in biblioteche private e pubbliche, gli interventi critici apparsi su pubblicazioni periodiche e le precise influenze riscontrabili nella produzione saggistica catalana. Il presente studio traccia le linee principali della fortuna desanctisiana in Catalogna, soffermandosi soprattutto sul ruolo svolto da Carles Riba, Josep M. Capdevila e Josep Pla.Despite the fact that there are very few and partial translations into Catalan of the texts by Franceso De Sanctis, during the twentieth century his works were widely circulated by Catalan writers and critics. Evidence of this is the ample repertoire of book holdings kept in private and public libraries, their critical presence in periodicals and the precise influence these had in the Catalan essay production. The present study draws the main lines of the Desanctisian production in Catalonia, focusing on the role played by Carles Riba, Josep M. Capdevila and Josep Pla

El teatre italià en les traduccions de Narcís Oller

Al llarg de la primera decada d'aquest segle, Narcís Oller va dedicar-se, amb interès creixent, a la traducció d'obres teatrals. Entre aquestes, tenen un especial relleu les que va fer de l'italià, tant en sentit cronològic, ja que en representen el primer bloc, com pel que fa a la seva projecció escènica i a la seva difusió. Més concretament, Oller va dur a terme entre 1905 i 1908 la traducció de set textos de teatre italià: tres drames burgesos de Giuseppe Giacosa ( Com les fulles , Tristos amors i El més fort ), un melodrama de Girolamo Rovetta ( Papà Ministre ) i tres comèdies de Carlo Goldoni ( El Vano , El sorrut benefactor i L'avar ). Als anys següents, entre el 1908 i el 1913, va continuar la seva tasca de traductor teatral triant preferentment textos d'autors russos, com Turguenev, Tolstoi o Ostrovski

Homenaje a Violeta Parra

A cien años de su nacimiento y cincuenta de su muerte, la voz áspera y dolida de Violeta Parra, su visión del mundo y del arte, siguen siendo un absoluto enigma. Lejos de convertirse en un bien éxotico de fácil consumo en América y Europa, la dimensión autoral de su legado poco tiene que ver con los covers que circulan y la presentan en el ámbito normalizador conocido como la World Music. Aquí ofrecemos un recorrido por la obra de la artista chilena: música, tapices, vida, canciones

Violet(t)a Parra, presente-ausente. Trayectoria de su recepción italiana entre 1964 y 2000

À la suite de la diaspora culturelle chilienne causée par le coup d’État de 1973 dans ce pays, le nom de Violeta Parra est devenu connue pour le public italien jusqu'à acquérir une aura mythique. Assez souvent, cela n’équivaut pas à une connaissance réelle de son œuvre. Dans cet article j'étudie les processus de la réception italienne de l'œuvre de Violeta Parra entre 1964 et 2000, en m'appuyant sur les représentations de l'artiste offertes par la presse, et dans une analyse de la circulation de ses chansons. Une anthologie minimale de témoignages choisis vise à remarquer l'importance de la dimension individuelle et subjective au moment de rajouter des nouveaux sens à l'écoute.El nombre de Violeta Parra se hizo familiar al público italiano a consecuencia de la diáspora cultural chilena después del golpe militar de 1973, hasta adquirir una aura mítica a la que a menudo no corresponde un real conocimiento de su obra. En este artículo, estudio los procesos de la recepción italiana de la obra de Violeta Parra entre 1964 y 2000, apoyándome en las representaciones de la artista ofrecidas por la prensa y en un análisis de la circulación de sus canciones. Una antología mínima de testimonios escogidos pretende a su vez recordar la importancia de la dimensión individual y subjetiva, a la hora de otorgar nuevos sentidos en la escucha

La via occitano-francesa al petrarquisme de J.V. Foix

Gabriella Gavagnin estudia la influència de Petrarca en la poesia de J.V. Foix, sobretot en 'Sol i de dol'. Després d'insistir en la importància del context històric de revifalla occitanista i humanista que, en certs cercles literaris catalans, propicià l'aparició del monogràfic de 'L'Amic de les Arts' de març de 1927 dedicat al poeta aretí, l'autora demostra la preponderància de la cultura occitana i, sobretot, francesa, com a filtre del seu petrarquisme. Espigola en l'obra del poeta de Sarrià i, més enllà dels epígrafs, les referències explícites, les reelaboracions temàtiques i altres reminiscències puntuals en la imatgeria, evidencia el pes de Petrarca en la recerca d'un model lingüísticoformal foixià

Ressenyes

Obra ressenyada: Carlo Emilio GADDA; trad. in catalano di Josep JULIÀ, Quell merdé hurrible de via Merulana. Barcelona: Proa, 1995 ; trad. in castigliano di Juan Ramón MASOLIVER, El zafarrancho aquel de via Merulana. Barcelona: Seix Barral, 1965

Per una grammatica degli errori di studenti catalani in italiano come L2

This paper catalogues the linguistic errors made by some Catalan students in spontaneous written productions in Italian and tries to elaborate an interpretative hipothesis about heir frequency and distribution, especially referring to the processes of transfer from L1