ICO-ICS Praxis para el tratamiento de la leucemia linfática crónica

Tractament mèdic; Tractament amb irradiació; Leucèmia limfàtica crònicaMedical treatment; Irradiation treatment; Chronic lymphocytic leukemiaTratamiento médico; Tratamiento con irradiación; Leucemia linfática crónicaLa leucèmia limfàtica crònica (LLC) és una alteració hematopoètica monoclonal caracteritzada per una expansió progressiva de limfòcits de la línia B. Aquests limfòcits, madurs des del punt de vista morfològic, però menys madurs des del punt de vista immunològic, s’acumulen a la sang, la medul·la òssia, els nòduls limfàtics i la melsa. Els principals objectius d’aquesta ICO-ICSPraxi són: - Desenvolupar, difondre, implementar i avaluar resultats de la ICO-ICSPraxi de la leucèmia limfàticacrònica (LLC). - Disminuir la variabilitat terapèutica entre els pacients tractats als diferents centres d'aquesta xarxa. - Implementar els resultats de la terapèutica en els pacients amb LLC tractats d'acord amb lesrecomanacions d'aquesta guia

ICO-ICS Praxis para el tratamiento médico y con irradiación del linfoma B difuso de célula grande

Tractament mèdic; Tractament amb irradiació; Limfoma B difús de cèl·lula granMedical treatment; Irradiation treatment; Diffuse large cell B lymphomaTratamiento médico; Tratamiento con irradiación; Linfoma B difuso de célula grandeEls limfomes no hodgkinians (LNH) són neoplàsies originades en cèl·lules limfoides en diferents estats maduratius, la qual cosa explica la gran heterogeneïtat biològica i clínica d’aquests tumors. Hi ha diversos sistemes de classificació, però el més utilitzat és la Classificació euroamericana revisada de limfomes de l'Organització Mundial de la Salut. El limfoma B difús de cèl·lula gran suposa aproximadament entre el 30-40% dels limfomes dels adults. Habitualment afecta adults amb una edat mitjana superior a 60 anys i el 60% dels pacients presenten els anomenats símptomes B (febre de 38 ºC o més, pèrdua de pes de més del 10% i/o sudoració nocturna. La majoria de casos són formes de novo però també poden ser deguts a la progressió o transformació d’una malaltia limfoproliferativa prèvia. Els objectius d'aquest document són: Desenvolupar, difondre, implementar i avaluar resultats de la ICO-ICSPraxi del limfoma B difús de cèl·lula gran. - Disminuir la variabilitat terapèutica entre els pacients tractats als diferents centres d'aquesta institució. - Implementar els resultats de la terapèutica en els pacients amb limfoma B difús de cèl·lula gran tractats d’acord amb les recomanacions d’aquesta guia

Valor pronóstico en los limfomas no Hodgkin de la expresión de la molécula de adhesión CD44 y su variante CD44V6, de la proliferación celular y la apoptosis

Valor pronòstic en els limfomes no Hodgkin de l'expressió de la molècula d'adhesió DC44 ila seva variant CD44v6, de la proliferació cel·lular i l'apoptosiIntroducció: En l'estudi dels limfomes no Hodgkin, així com a d'altres malalties oncològiques, elconeixement de paràmetres clínico-biològics i moleculars en el moment del diagnòstic que enspermetin predir l'evolució de la malaltia, són de total importància per poder millorar les estratègiesterapèutiques establertes.Per una banda, sabem que una regulació defectuosa de la mort cel·lular programada desenvolupaun paper essencial en l'etiologia dels limfomes. Així mateix, la proliferació cel·lular es relaciona deforma directa amb la capacitat de creixement dels mateixos.Per una altra banda, l'expressió de determinades molècules, com són la molècula d'adhesió CD44i la seva variant CD44v6, s'ha relacionat amb el pronòstic en els limfomes no Hodgkin. Així, unamajor expressió d'aquestes molècules s'associa amb un pronòstic pitjor de la malaltia.Hipòtesi: Valorar la correlació entre apoptosi cel·lular amb la presentació clínico-biològica de lamalaltia, així com la seva evolució i el pronòstic dels malalts amb limfoma. Valorar la correlacióentre ploidia i proliferació cel·lular amb la presentació clínico-biològica de la malaltia així com ambla seva evolució i el pronòstic dels malalts. Valorar la correlació entre l'expressió de CD44 iCD44v6 amb la presentació clínico-biològica de la malaltia, així com la seva evolució i el pronòsticdels malalts.Material i mètodes: Durant el període entre 1975 i 2000 es van diagnosticar 219 pacients alnostre Centre. De tots ells es van poder incloure 196 pacients per tal de realitzar l'estudi de laploidia, la proliferació cel·lular i l'apoptosi. Per a l'estudi d'expressió de CD44 i CD44v6 esdisposava de 156 mostres de pacients. L'estudi de ploidia i de proliferació cel·lular es va realitzarmitjançant citometria de flux. L'apoptosi es va analitzar mitjançant la tècnica de TUNEL. Per tal deposar de manifest l'expressió de la molècula d'adhesió CD44 i la seva variant CD44v6, es varealitzar immunohistoquímica utilitzant anticossos dirigits contra epítops que reconeixen la partconstant de CD44 i la variant CD44v6.Resultats: Al nostre estudi van poder observar que l'apoptosi augmenta amb el grau histològic(p=0,004) i és significativament major en els limfomes extranodals (p=0,003). L'estudi estadísticbivariant va mostrar una correlació entre l'augment de l'apoptosi i la probabilitat d'arribar a unaremissió completa després del tractament (p=0,048). L'anàlisi de la proliferació cel·lular mesuradaper la Fase S, també va mostrar un augment en la relació a l'augment del grau histològic(p=probabilitat d'arribar a una remissió completa després del tractament (p=0,001). Aquest resultat esva mantenir quan es va realitzar l'anàlisi estadístic multivariant (p=0,004). L'anàlisi de l'expressióde CD44 a la nostra sèrie de limfomes va mostrar un percentatge de positivitat per aquest antigenremissió completa després del tractament (p=0,045) i amb una major supervivència global(p=0,041). Aquests resultats es van mantenir quan es va realitzar l'estudi estadístic multivariant(p=0,007 i p=0,040 respectivament). També van poder observar que cap pacient amb un estatavançat (III-IV) i un IPI alt o intermig-alt (3-5) i amb un percentatge de positivitat per a CD44≥ 40%sobre les cèl·lules tumorals va arribar a una remissió completa amb el tractament establert. Nil'anàlisi de ploidia cel·lular ni l'anàlisi de l'expressió de CD44v6 van mostrar resultats pronòsticssignificatius.Conclusió: A l'estudi pronòstic de la nostra sèrie de pacients amb limfoma, l'augment de l'apoptosii de la Fase S es va correlacionar amb una major probabilitat d'arribar a una remissió completa dela malaltia i amb una major supervivència global.Valor pronóstico en los linfomas no Hodgkin de la expresión de la molécula de adhesiónCD44 y su variante CD44v6, de la proliferación celular y la apoptosis.Introducción: En el estudio de los linfomas no Hodgkin, al igual que en otras enfermedadesoncológicas, el conocimiento de parámetros clínico-biológicos y moleculares en el momento deldiagnóstico que nos permitan predecir la evolución de la enfermedad, son de suma importanciapara poder mejorar las estrategias terapéuticas establecidas. Por un lado, sabemos que unaregulación defectuosa de la muerte celular programada desempeña un papel primordial en laetiología de los linfomas. De la misma forma, la proliferación celular se relaciona de forma directacon la capacidad de crecimiento de los mismos. Por otro lado, la expresión de ciertas moléculas,como la molécula de adhesión CD44 y su variante CD44v6, se ha asociado con el pronóstico enlos linfomas no Hodgkin. Así, una mayor expresión de estas moléculas se podría relacionar con unpeor pronóstico de la enfermedad.Hipótesis: Valorar la correlación entre apoptosis celular con la presentación clínico-biológica de laenfermedad, así como con su evolución y el pronóstico de los pacientes con linfoma. Valorar lacorrelación entre ploidía y proliferación celular con la presentación clínico-biológica de laenfermedad, así como con su evolución y el pronóstico de los pacientes. Valorar la correlaciónentre la expresión de CD44 y CD44v6 con la presentación clínico-biológica de la enfermedad, asícomo con su evolución y el pronóstico de los pacientes.Material y Métodos: Durante el periodo entre 1975 y 2000 se diagnosticaron 219 pacientes ennuestro Centro. De ellos se pudieron incluir 196 pacientes para realizar el estudio de ploidía,proliferación celular y apoptosis. Para el estudio de expresión de CD44 y CD44v6 se dispuso de156 muestras de pacientes. El estudio de ploidía y proliferación celular se realizó por citometría deflujo. La apoptosis se analizó mediante la técnica de TUNEL. Para poner de manifiesto laexpresión de la molécula de adhesión CD44 y su variante CD44v6, se realizó inmunohistoquímicautilizando anticuerpos dirigidos contra epítopos que reconocen la parte constante de CD44 y lavariante CD44v6.Resultados: En nuestro estudio pudimos observar que la apoptosis aumenta con el gradohistológico (p= 0,004) y es significativamente mayor en los linfomas extranodales (p= 0,003). Elestudio estadístico bivariante mostró una correlación entre un aumento de la apoptosis y laprobabilidad de alcanzar una remisión completa tras el tratamiento (p= 0,048). El análisis de laproliferación celular medida por la Fase S, también mostró un aumento en relación al aumento delgrado histológico (paumento de la Fase S y la probabilidad de alcanzar una remisión completa tras el tratamiento (p=0,001). Este resultado se mantuvo al realizar el análisis estadístico multivariante (p= 0,004). Elanálisis de la expresión de CD44 en nuestra serie de linfomas mostró que un porcentaje depositividad para este antígeno probabilidad de alcanzar una remisión completa tras el tratamiento (p= 0,045) y con una mayorsupervivencia global (p= 0,041). Estos resultados se mantuvieron al realizar el análisis estadísticomultivariante (p= 0,007 y p= 0,040 respectivamente). También pudimos observar que ningúnpaciente con un estadio avanzado (III-IV) y un IPI alto o intermedio-alto (3-5) y con un porcentajede positividad para CD44 ≥40% sobre las células tumorales alcanzó una remisión completa con eltratamiento establecido. Ni el análisis de ploidía celular ni el análisis de la expresión de CD44v6mostraron resultados pronósticos significativos.Conclusión: En el estudio pronóstico de nuestra serie de pacientes con linfoma, el aumento de laapoptosis y de la Fase S se correlacionó con una mayor probabilidad de alcanzar una remisióncompleta de la enfermedad tras el tratamiento.También pudimos observar que un porcentaje de positividad para CD44 tumorales se correlacionaba con una mayor probabilidad de alcanzar una remisión completa de laenfermedad y con una mayor supervivencia global.Prognostic value CD44 and CD44v6 adhesion molecules expression, cellular proliferationand apoptosis in non-Hodgkin lymphomasIntroduction: In the study of non-Hodgkin lymphomas, like in other neoplastic diseases, theknowledge of clinical, biological and molecular parameters at diagnosis allows to predict theevolution of the disease. This is important to improve the standard therapies. It is known that adefective regulation of the programmed cellular death plays an important role in the etiology of non-Hodgkin lymphomas. It is also known that the cellular proliferation is related to the capacity ofcellular growth. On the other hand, the expression of adhesion molecules, like CD44 and thevariant CD44v6, has been involved in prognostic implications in non-Hodgkin lymphomas. Thus, agreater expression of these molecules is associated with a worse prognosis.Hypothesis: To analyse the correlation between cellular apoptosis, ploidy and cellular proliferationwith the clinical and biological presentation of the disease, and the patient's evolution and outcomein non-Hodgkin lymphomas. Analyse the correlation between expression of adhesion moleculesCD44 and CD44v6 with the clinical and biological presentation of the disease, and the patient'sevolution and outcome.Material and Methods: Between 1975 and 2000, two hundred and nineteen patients werediagnosed of non-Hodgkin lymphomas in our Institution. 196 patients could be included in the studyof ploidy, cellular proliferation and apoptosis. The study of expression of CD44 and CD44v6,included 156 samples of patients. The analysis of ploidy and cellular proliferation was made by flowcytometry. The apoptosis was analyzed by the TUNNEL technique. The expression of CD44 andCD44v6 adhesion molecules was made by immunohistochemistry, using antibodies against epitopethat recognize the constant part of CD44 and the variant 6 of CD44.Results: We could observe that apoptosis increases with the histologic degree (p= 0.004) and issignificantly greater in extranodal lymphomas (p= 0.003). The statistical study showed a correlationbetween an increase of apoptosis and the probability to reach a complete remission after thetreatment (p= 0.048). The analysis of the cellular proliferation measured by S Phase, also showedan elevation in relation to the increase of the histologic degree (p= 0,004)We found in the analysis of the CD44 expression in our series, a greater complete remission afterthe treatment in patients with lymphoma which show CD44 expression (p= 0.045) and large overall survival (p= 0.041). These results also were found in multivariantstatistical analysis (p= 0.007 and p= 0.040 respectively). Also we could observe that no patientswith an advanced stage (III-IV) and a high or intermediate-high IPI (3-5) and a CD44 ≥40%expression on the tumour cells reached a complete remission with the established treatment.Neither the ploidy nor CD44v6 expression showed any significant relation with prognoses.Conclusion: In our series of patients with lymphoma, a increased apoptosis or S Phase wascorrelated with a greater probability of reaching a complete remission of the disease after thetreatment. Also we could observe that a CD44 expression higher that 40% on the tumour cells wascorrelated with a greater probability of reaching a complete remission of the disease and with agreater overall survival

Fluorescence in situ hybridization (FISH) of TP53 for the detection of chromosome 17 abnormalities in myelodysplastic syndromes

Conventional G-banding cytogenetics (CC) detects chromosome 17 (chr17) abnormalities in 2% of patients with de novo myelodysplastic syndromes (MDS). We used CC and fluorescence in situ hybridization (FISH) (LSI p53/17p13.1) to assess deletion of 17p in 531 patients with de novo MDS from the Spanish Group of Hematological Cytogenetics. FISH detected17 or 17p abnormalities in 13 cases (2.6%) in whom no 17p abnormalities were revealed by CC: 9% of patients with a normal karyotype, 0% in non-informative cytogenetics, 50% of patients with a chr17 abnormality without loss of 17p and in 4.7% of cases with an abnormal karyotype not involving chr17. Our results suggest that applying FISH of 17p13 to identify the number of copies of the TP53 gene could be beneficial in patients with a complex karyotype. We recommend using FISH of 17p13 in young patients with a normal karyotype or non-informative cytogenetics, and always in isolated del(17p