Ressenyes

Obra ressenyada: José Manuel DE PABLOS COELLO, El periodismo herido. Madrid: Foca Investigación, 2001

Cine i prostitució : una lectura del sexe de pagament en la ficció cinematogràfica

La qüestió de la prostitució i la figura de la prostituta han estat un recurs àmpliament utilitzat en la ficció cinematogràfica des dels inicis del cinema. Parlar de la prostitució és, d'altra banda, reflexionar sobre la representació de la sexualitat i l'evolució que ha experimentat aquesta dimensió de la vida humana des de principis del segle XX fins a l'actualitat. Aquest article és un resum d'un treball de recerca en curs sobre el sexe de pagament al cinema que analitza la figura de la prostituta en més de 200 pel·lícules, amb un capítol en què també s'aborda la prostitució masculina i les similituds i les diferències entre totes dues.Prostitutes and prostitution have been widely represented in cinematographic narrative since the early days of cinema. Speaking about prostitution is a way of reflecting on human sexuality and how this dimension of human life has evolved from the beginning of the 20th century until now. This article is a summary of research currently underway into prostitution in the cinema, analysing the figure of the prostitute in more than 200 films, with a chapter that also tackles male prostitution and their similarities and differences

¡Hola! : mig segle d'una altra història d'Espanya

Vilipendiada per uns, menyspreada per altres, criticada pels de més enllà, ignorada per "I'Academia" i fullejada per la majoria, ¡Hola! ha estat una de les publicacions més genuïnes de la moderna cultura de masses. A més de la seva indubtable qualitat tecnica i periodística -un deis puntals basics de la revista és la seva credibilitat i solvència de fonts-, ¡Hola! també és una magnífica font documental per estudiar quina ha estat l'evolució de la societat espanyola: costums, models de vida, nivell de consum, estereotips, modes, funció social de la dona, evolució deis gustos

Producció informativa i transmissió d'estereotips de gènere

Els estudis sobre gènere i comunicació han experimentat un important increment en els darrers anys. Sens dubte, la importància de la comunicació en la societat actual, així com la preocupació social pels continguts emesos pels mitjans, han jugat a favor d'aquest creixement. Amb tot, no es pot dir, encara, que aquest camp hagi esdevingut un àmbit de recerca totalment consolidat. Manquen investigadores i investigadors que mantinguin una línia d'investigació permanent, publicacions especialitzades on es puguin difondre els resultats de les recerques, congressos, seminaris i llocs d'intercanvi d'experiències on es puguin posar en comú les noves perspectives d'investigació en aquest tema, i, per sobre de tot, hi ha una mancança considerable de fonts de finançament que permetin als grups dedicar-se a la recerca sense que això signifiqui esmerçar-hi recursos propis

From queens to citizens. the image of women in the media

Després d’establir les bases conceptuals que distingeixen el sexe del gènere, aquest estudi evidencia com la pretesa objectivitat dels mitjans de comunicació amaga el punt de vista masculí. Aquesta voluntat d’entrar en un espai, el de la redacció, aparentment neutre, tan sols invita les dones a “penjar el gènere a la porta”. Situació que les empeny a viure en tensió una ambivalència entre els seus interessos com a professionals i els seus valors de gènere. Tota aquesta desigualtat viscuda a l’interior de les redaccions es referma també amb el desequilibri de la representació informativa que se’n fa d’homes i dones. I no sols respecte de la quantitat sinó també de la qualitat. Després de demostrar amb exemples concrets extrets de diaris el que s’acaba de plantejar, com a apunt final, Gallego proposa unes possibles vies de solució.After establishing the conceptual framework of the division between biological sex and social gender, this article shows that the pretence of objectivity in the media is in fact a smoke screen for the male perspective. Entering the realm of the newsroom, an apparently neutral space, is in fact only an invitation for women to “hang their gender,” like a jacket on the back of the door. This situation causes women to struggle with an ambivalence between their interests as professionals and their values as women. The inequality of the newsroom is further compounded by the disequilibrium of media representations of women and men, not only with respect to the quantity but to the quality of this information. After demonstrating with concrete examples drawn from newspaper dailies, Gallego proposes possible directions for a solution to this problem