Environmental human rights defenders, the rule of law and the human right to a healthy, clean, and sustainable environment: last trends and challenges

Recently, the United Nations (UN) General Assembly has recognised the universality of the human right to a healthy, clean and sustainable environment. However, for decades, environmental human rights defenders have struggled for this right and have paid a high price for it: threats, reprisals, penalisation, and even their lives. The strengthening of the environmental rule of law correlates with the reciprocal synergy and interdependence on environmental rights and human rights as highlighted by the Special Rapporteurs of the United Nations under the scope of the 1998 United Nations Declaration on Human Rights Defenders. The Escazú Agreement and the Aarhus Convention are among the latest developments of legal and institutional guarantees for environmental defenders: a legal protection clause in the Escazú Agreement for human rights defenders in environmental matters and the setting of a new Special Rapporteur on environmental defenders for the Aarhus parties as a rapid response mechanism, under Article 3(8). The most recent trends on climate litigation have reached the European Court of Human Rights with several pending applications on greenhouse emissions and compliance with the Paris Agreement that merits attention, as well as the protection of human rights defenders in the case-law and the third-party interventions of the Council of Europe (COE) Commissioner for Human Rights

Dudas razonables

El dubte sempre m'ha semblat l'eina fonamental per entendre els problemes. El dubte m'ha servit per donar-me més seguretat a l'hora d'escollir. El dubte m'ha garantit que faria menys errors deguts a la precipitació. El dubte m'ha permès descobrir prejudicis i malentesos. El dubte m'ha ajudat a desconfiar de l'arrogància. El dubte m'ha permès tornar a començar amb més raons. I tinc el dubte raonable que els dubtes no sempre m'ha pogut ajudar. Però, això sí, mai no m'ha abandonat.Doubt has always appeared to me the key tool for understanding problems. Doubt has helped boost my confidence when it comes to choice. Doubt has ensured that I would make fewer mistakes due to haste. Doubt has enabled me to dicover prejudices and misunderstandings. Doubt has helped me mistrust arrogance. Doubt has allowed me to start again with ne w reasons. And I reasonably doubt whether doubts haven't always been able to help me. And yet, they have never abandoned me.La duda siempre me ha parecido el instrumento fundamental para entender los problemas. La duda me ha servido para darme más seguridad a la hora de elegir. La duda me ha garantizado que cometería menos errores debidos a la precipitación. La duda me ha permitido volver a empezar siempre con más razones. Y tengo la duda razonable de que las dudas no siempre me han podido ayudar. Pero, eso sí, nunca me han abandonado

Informe sobre el sistema legal espanyol en violència de gènere i delictes contra la infància

Agilitzar la implementació dels dispositius electrònics de vigilància de les persones agressores, disposar de bases de dades relacionades entre els diferents organismes o millorar la regulació de les penes pel turisme sexual que afecta la infància i pels matrimonis forçats. Aquestes són algunes de les propostes de millora realitzades per un equip de professors i investigadors de la UAB, dirigits per la catedràtica de Dret Constitucional Teresa Freixes, en un informe sobre la legislació espanyola i les possibilitats de reformes en matèria de violència contra les dones, la infància i per raons d'orientació sexual elaborat per a la Unió Europea (UE).Agilizar la implementación de los dispositivos electrónicos de vigilancia de las persones agresoras, disponer de bases de datos relacionadas entre los diferentes organismos o mejorar la regulación de las penas por el turismo sexual que afecta a la infancia y los matrimonios forzados.Estas son algunas de las propuestas de mejora realizadas por un equipo de profesores e investigadores de la UAB, dirigidos por la catedrática de Derecho Constitucional Teresa Freixes, en un informe sobre la legislación española y las posibilidades de reformas en materia de violencia de género, contra la infancia y por razones de orientación sexual elaborado para la Unión Europea (UE)

Do-it-yourself instruments and data processing methods for developing marine citizen observatories

La consulta íntegra de la tesi, inclosos els articles no comunicats públicament per drets d'autor, es pot realitzar prèvia petició a l'Arxiu de la UPCWater is the most important resource for living on planet Earth, covering more than 70% of its surface. The oceans represent more than 97% of the planet total water and they are where more than the 99.5% of the living beings are concentrated. A great number of ecosystems depend on the health of these oceans; their study and protection are necessary. Large datasets over long periods of time and over wide geographical areas can be required to assess the health of aquatic ecosystems. The funding needed for data collection is considerable and limited, so it is important to look at new cost-effective ways of obtaining and processing marine environmental data. The feasible solution at present is to develop observational infrastructures that may increase significantly the conventional sampling capabilities. In this study we promote to achieve this solution with the implementation of Citizen Observatories, based on volunteer participation. Citizen observatories are platforms that integrate the latest information technologies to digitally connect citizens, improving observation skills for developing a new type of research known as Citizen Science. Citizen science has the potential to increase the knowledge of the environment, and aquatic ecosystems in particular, through the use of people with no specific scientific training to collect and analyze large data sets. We believe that citizen science based tools -open source software coupled with low-cost do-it-yourself hardware- can help to close the gap between science and citizens in the oceanographic field. As the public is actively engaged in the analysis of data, the research also provides a strong avenue for public education. This is the objective of this thesis, to demonstrate how open source software and low-cost do-it-yourself hardware are effectively applied to oceanographic research and how can it develop into citizen science. We analyze four different scenarios where this idea is demonstrated: an example of using open source software for video analysis where lobsters were monitored; a demonstration of using similar video processing techniques on in-situ low-cost do-it-yourself hardware for submarine fauna monitoring; a study using open source machine learning software as a method to improve biological observations; and last but not least, some preliminar results, as proof of concept, of how manual water sampling could be replaced by low-cost do-it-yourself hardware with optical sensors.L’aigua és el recurs més important per la vida al planeta Terra, cobrint més del 70% de la seva superfície. Els oceans representen més del 70% de tota l'aigua del planeta, i és on estan concentrats més del 99.5% dels éssers vius. Un gran nombre d'ecosistemes depenen de la salut d'aquests oceans; el seu estudi i protecció són necessaris. Grans conjunts de dades durant llargs períodes de temps i al llarg d’amples àrees geogràfiques poden ser necessaris per avaluar la salut dels ecosistemes aquàtics. El finançament necessari per aquesta recol·lecció de dades és considerable però limitat, i per tant és important trobar noves formes més rendibles d’obtenir i processar dades mediambientals marines. La solució factible actualment és la de desenvolupar infraestructures observacionals que puguin incrementar significativament les capacitats de mostreig convencionals. En aquest estudi promovem que es pot assolir aquesta solució amb la implementació d’Observatoris Ciutadans, basats en la participació de voluntaris. Els observatoris ciutadans són plataformes que integren les últimes tecnologies de la informació amb ciutadans digitalment connectats, millorant les capacitats d’observació, per desenvolupar un nou tipus de recerca coneguda com a Ciència Ciutadana. La ciència ciutadana té el potencial d’incrementar el coneixement del medi ambient, i dels ecosistemes aquàtics en particular, mitjançant l'ús de persones sense coneixement científic específic per recollir i analitzar grans conjunts de dades. Creiem que les eines basades en ciència ciutadana -programari lliure juntament amb maquinari de baix cost i del tipus "fes-ho tu mateix" (do-it-yourself en anglès)- poden ajudar a apropar la ciència del camp oceanogràfic als ciutadans. A mesura que el gran públic participa activament en l'anàlisi de dades, la recerca esdevé també una nova via d’educació pública. Aquest és l’objectiu d’aquesta tesis, demostrar com el programari lliure i el maquinari de baix cost "fes-ho tu mateix" s’apliquen de forma efectiva a la recerca oceanogràfica i com pot desenvolupar-se cap a ciència ciutadana. Analitzem quatre escenaris diferents on es demostra aquesta idea: un exemple d’ús de programari lliure per anàlisi de vídeos de monitoratge de llagostes; una demostració utilitzant tècniques similars de processat de vídeo en un dispositiu in-situ de baix cost "fes-ho tu mateix" per monitoratge de fauna submarina; un estudi utilitzant programari lliure d’aprenentatge automàtic (machine learning en anglès) com a mètode per millorar observacions biològiques; i finalment uns resultats preliminars, com a prova de la seva viabilitat, de com un mostreig manual de mostres d’aigua podria ser reemplaçat per maquinari de baix cost "fes-ho tu mateix" amb sensors òptics.Postprint (published version

Prototype of a video game for computer using Unity

This document is about the game design and development of a prototype 2D, RPG, action platformer videogame using the game engine Unity. Creating a full videogame in those few months and being only myself was impossible, for this reason it ended up being a prototype that can be extended to a full videogame later. The design and programming of the prototype was entirely made by me; however, the art and the music, except for some sprites and animations, was bought or gotten from free open sources. Its primary goal was to create something fun to play for users and in order to do that, an agile methodology was followed, thanks to this a lot of problems and improvements could be done, and, in the end, the prototype actually became fun for most of the testers that played the game. In this document it is described the initial design and all the problems, solutions and changes that it had. The final result can even be considered more than a prototype because of the number of features and the polish it has and can be seen in this link and is under the GNU (General Public License) license

Do-it-yourself instruments and data processing methods for developing marine citizen observatories

Water is the most important resource for living on planet Earth, covering more than 70% of its surface. The oceans represent more than 97% of the planet total water and they are where more than the 99.5% of the living beings are concentrated. A great number of ecosystems depend on the health of these oceans; their study and protection are necessary. Large datasets over long periods of time and over wide geographical areas can be required to assess the health of aquatic ecosystems. The funding needed for data collection is considerable and limited, so it is important to look at new cost-effective ways of obtaining and processing marine environmental data. The feasible solution at present is to develop observational infrastructures that may increase significantly the conventional sampling capabilities. In this study we promote to achieve this solution with the implementation of Citizen Observatories, based on volunteer participation. Citizen observatories are platforms that integrate the latest information technologies to digitally connect citizens, improving observation skills for developing a new type of research known as Citizen Science. Citizen science has the potential to increase the knowledge of the environment, and aquatic ecosystems in particular, through the use of people with no specific scientific training to collect and analyze large data sets. We believe that citizen science based tools -open source software coupled with low-cost do-it-yourself hardware- can help to close the gap between science and citizens in the oceanographic field. As the public is actively engaged in the analysis of data, the research also provides a strong avenue for public education. This is the objective of this thesis, to demonstrate how open source software and low-cost do-it-yourself hardware are effectively applied to oceanographic research and how can it develop into citizen science. We analyze four different scenarios where this idea is demonstrated: an example of using open source software for video analysis where lobsters were monitored; a demonstration of using similar video processing techniques on in-situ low-cost do-it-yourself hardware for submarine fauna monitoring; a study using open source machine learning software as a method to improve biological observations; and last but not least, some preliminar results, as proof of concept, of how manual water sampling could be replaced by low-cost do-it-yourself hardware with optical sensors.L’aigua és el recurs més important per la vida al planeta Terra, cobrint més del 70% de la seva superfície. Els oceans representen més del 70% de tota l'aigua del planeta, i és on estan concentrats més del 99.5% dels éssers vius. Un gran nombre d'ecosistemes depenen de la salut d'aquests oceans; el seu estudi i protecció són necessaris. Grans conjunts de dades durant llargs períodes de temps i al llarg d’amples àrees geogràfiques poden ser necessaris per avaluar la salut dels ecosistemes aquàtics. El finançament necessari per aquesta recol·lecció de dades és considerable però limitat, i per tant és important trobar noves formes més rendibles d’obtenir i processar dades mediambientals marines. La solució factible actualment és la de desenvolupar infraestructures observacionals que puguin incrementar significativament les capacitats de mostreig convencionals. En aquest estudi promovem que es pot assolir aquesta solució amb la implementació d’Observatoris Ciutadans, basats en la participació de voluntaris. Els observatoris ciutadans són plataformes que integren les últimes tecnologies de la informació amb ciutadans digitalment connectats, millorant les capacitats d’observació, per desenvolupar un nou tipus de recerca coneguda com a Ciència Ciutadana. La ciència ciutadana té el potencial d’incrementar el coneixement del medi ambient, i dels ecosistemes aquàtics en particular, mitjançant l'ús de persones sense coneixement científic específic per recollir i analitzar grans conjunts de dades. Creiem que les eines basades en ciència ciutadana -programari lliure juntament amb maquinari de baix cost i del tipus "fes-ho tu mateix" (do-it-yourself en anglès)- poden ajudar a apropar la ciència del camp oceanogràfic als ciutadans. A mesura que el gran públic participa activament en l'anàlisi de dades, la recerca esdevé també una nova via d’educació pública. Aquest és l’objectiu d’aquesta tesis, demostrar com el programari lliure i el maquinari de baix cost "fes-ho tu mateix" s’apliquen de forma efectiva a la recerca oceanogràfica i com pot desenvolupar-se cap a ciència ciutadana. Analitzem quatre escenaris diferents on es demostra aquesta idea: un exemple d’ús de programari lliure per anàlisi de vídeos de monitoratge de llagostes; una demostració utilitzant tècniques similars de processat de vídeo en un dispositiu in-situ de baix cost "fes-ho tu mateix" per monitoratge de fauna submarina; un estudi utilitzant programari lliure d’aprenentatge automàtic (machine learning en anglès) com a mètode per millorar observacions biològiques; i finalment uns resultats preliminars, com a prova de la seva viabilitat, de com un mostreig manual de mostres d’aigua podria ser reemplaçat per maquinari de baix cost "fes-ho tu mateix" amb sensors òptics

Adding expressiveness to unit selection speech synthesis and to numerical voice production

La parla és una de les formes de comunicació més naturals i directes entre éssers humans, ja que codifica un missatge i també claus paralingüístiques sobre l’estat emocional del locutor, el to o la seva intenció, esdevenint així fonamental en la consecució d’una interacció humà-màquina (HCI) més natural. En aquest context, la generació de parla expressiva pel canal de sortida d’HCI és un element clau en el desenvolupament de tecnologies assistencials o assistents personals entre altres aplicacions. La parla sintètica pot ser generada a partir de parla enregistrada utilitzant mètodes basats en corpus com la selecció d’unitats (US), que poden aconseguir resultats d’alta qualitat però d’expressivitat restringida a la pròpia del corpus. A fi de millorar la qualitat de la sortida de la síntesi, la tendència actual és construir bases de dades de veu cada cop més grans, seguint especialment l’aproximació de síntesi anomenada End-to-End basada en tècniques d’aprenentatge profund. Tanmateix, enregistrar corpus ad-hoc per cada estil expressiu desitjat pot ser extremadament costós o fins i tot inviable si el locutor no és capaç de realitzar adequadament els estils requerits per a una aplicació donada (ex: cant en el domini de la narració de contes). Alternativament, nous mètodes basats en la física de la producció de veu s’han desenvolupat a la darrera dècada gràcies a l’increment en la potència computacional. Per exemple, vocals o diftongs poden ser obtinguts utilitzant el mètode d’elements finits (FEM) per simular la propagació d’ones acústiques a través d’una geometria 3D realista del tracte vocal obtinguda a partir de ressonàncies magnètiques (MRI). Tanmateix, atès que els principals esforços en aquests mètodes de producció numèrica de veu s’han focalitzat en la millora del modelat del procés de generació de veu, fins ara s’ha prestat poca atenció a la seva expressivitat. A més, la col·lecció de dades per aquestes simulacions és molt costosa, a més de requerir un llarg postprocessament manual com el necessari per extreure geometries 3D del tracte vocal a partir de MRI. L’objectiu de la tesi és afegir expressivitat en un sistema que genera veu neutra, sense haver d’adquirir dades expressives del locutor original. Per un costat, s’afegeixen capacitats expressives a un sistema de conversió de text a parla basat en selecció d’unitats (US-TTS) dotat d’un corpus de veu neutra, per adreçar necessitats específiques i concretes en l’àmbit de la narració de contes, com són la veu cantada o situacions de suspens. A tal efecte, la veu és parametritzada utilitzant un model harmònic i transformada a l’estil expressiu desitjat d’acord amb un sistema expert. Es presenta una primera aproximació, centrada en la síntesi de suspens creixent per a la narració de contes, i es demostra la seva viabilitat pel que fa a naturalitat i qualitat de narració de contes. També s’afegeixen capacitats de cant al sistema US-TTS mitjançant la integració de mòduls de transformació de parla a veu cantada en el pipeline del TTS, i la incorporació d’un mòdul de generació de prosòdia expressiva que permet al mòdul de US seleccionar unitats més properes a la prosòdia cantada obtinguda a partir de la partitura d’entrada. Això resulta en un framework de síntesi de conversió de text a parla i veu cantada basat en selecció d’unitats (US-TTS&S) que pot generar veu parlada i cantada a partir d'un petit corpus de veu neutra (~2.6h). D’acord amb els resultats objectius, l’estratègia de US guiada per la partitura permet reduir els factors de modificació de pitch requerits per produir veu cantada a partir de les unitats de veu parlada seleccionades, però en canvi té una efectivitat limitada amb els factors de modificació de les durades degut a la curta durada de les vocals parlades neutres. Els resultats dels tests perceptius mostren que tot i òbviament obtenir una naturalitat inferior a la oferta per un sintetitzador professional de veu cantada, el framework pot adreçar necessitats puntuals de veu cantada per a la síntesis de narració de contes amb una qualitat raonable. La incorporació d’expressivitat s’investiga també en la simulació numèrica 3D de vocals basada en FEM mitjançant modificacions de les senyals d’excitació glotal utilitzant una aproximació font-filtre de producció de veu. Aquestes senyals es generen utilitzant un model Liljencrants-Fant (LF) controlat amb el paràmetre de forma del pols Rd, que permet explorar el continu de fonació lax-tens a més del rang de freqüències fonamentals, F0, de la veu parlada. S’analitza la contribució de la font glotal als modes d’alt ordre en la síntesis FEM de les vocals cardinals [a], [i] i [u] mitjançant la comparació dels valors d’energia d’alta freqüència (HFE) obtinguts amb geometries realistes i simplificades del tracte vocal. Les simulacions indiquen que els modes d’alt ordre es preveuen perceptivament rellevants d’acord amb valors de referència de la literatura, particularment per a fonacions tenses i/o F0s altes. En canvi, per a vocals amb una fonació laxa i/o F0s baixes els nivells d’HFE poden resultar inaudibles, especialment si no hi ha soroll d’aspiració en la font glotal. Després d’aquest estudi preliminar, s’han analitzat les característiques d’excitació de vocals alegres i agressives d’un corpus paral·lel de veu en castellà amb l’objectiu d’incorporar aquests estils expressius de veu tensa en la simulació numèrica de veu. Per a tal efecte, s’ha usat el vocoder GlottDNN per analitzar variacions d’F0 i pendent espectral relacionades amb l’excitació glotal en vocals [a]. Aquestes variacions es mapegen mitjançant la comparació amb vocals sintètiques en valors d’F0 i Rd per simular vocals que s’assemblin als estils alegre i agressiu. Els resultats mostren que és necessari incrementar l’F0 i disminuir l’Rd respecte la veu neutra, amb variacions majors per a alegre que per agressiu, especialment per a vocals accentuades. Els resultats aconseguits en les investigacions realitzades validen la possibilitat d’afegir expressivitat a la síntesi basada en corpus US-TTS i a la simulació numèrica de veu basada en FEM. Tanmateix, encara hi ha marge de millora. Per exemple, l’estratègia aplicada a la producció numèrica de veu es podria millorar estudiant i desenvolupant mètodes de filtratge invers així com incorporant modificacions del tracte vocal, mentre que el framework US-TTS&S es podria beneficiar dels avenços en tècniques de transformació de veu incloent transformacions de la qualitat de veu, aprofitant l’experiència adquirida en la simulació numèrica de vocals expressives.El habla es una de las formas de comunicación más naturales y directas entre seres humanos, ya que codifica un mensaje y también claves paralingüísticas sobre el estado emocional del locutor, el tono o su intención, convirtiéndose así en fundamental en la consecución de una interacción humano-máquina (HCI) más natural. En este contexto, la generación de habla expresiva para el canal de salida de HCI es un elemento clave en el desarrollo de tecnologías asistenciales o asistentes personales entre otras aplicaciones. El habla sintética puede ser generada a partir de habla gravada utilizando métodos basados en corpus como la selección de unidades (US), que pueden conseguir resultados de alta calidad, pero de expresividad restringida a la propia del corpus. A fin de mejorar la calidad de la salida de la síntesis, la tendencia actual es construir bases de datos de voz cada vez más grandes, siguiendo especialmente la aproximación de síntesis llamada End-to-End basada en técnicas de aprendizaje profundo. Sin embargo, gravar corpus ad-hoc para cada estilo expresivo deseado puede ser extremadamente costoso o incluso inviable si el locutor no es capaz de realizar adecuadamente los estilos requeridos para una aplicación dada (ej: canto en el dominio de la narración de cuentos). Alternativamente, nuevos métodos basados en la física de la producción de voz se han desarrollado en la última década gracias al incremento en la potencia computacional. Por ejemplo, vocales o diptongos pueden ser obtenidos utilizando el método de elementos finitos (FEM) para simular la propagación de ondas acústicas a través de una geometría 3D realista del tracto vocal obtenida a partir de resonancias magnéticas (MRI). Sin embargo, dado que los principales esfuerzos en estos métodos de producción numérica de voz se han focalizado en la mejora del modelado del proceso de generación de voz, hasta ahora se ha prestado poca atención a su expresividad. Además, la colección de datos para estas simulaciones es muy costosa, además de requerir un largo postproceso manual como el necesario para extraer geometrías 3D del tracto vocal a partir de MRI. El objetivo de la tesis es añadir expresividad en un sistema que genera voz neutra, sin tener que adquirir datos expresivos del locutor original. Per un lado, se añaden capacidades expresivas a un sistema de conversión de texto a habla basado en selección de unidades (US-TTS) dotado de un corpus de voz neutra, para abordar necesidades específicas y concretas en el ámbito de la narración de cuentos, como son la voz cantada o situaciones de suspense. Para ello, la voz se parametriza utilizando un modelo harmónico y se transforma al estilo expresivo deseado de acuerdo con un sistema experto. Se presenta una primera aproximación, centrada en la síntesis de suspense creciente para la narración de cuentos, y se demuestra su viabilidad en cuanto a naturalidad y calidad de narración de cuentos. También se añaden capacidades de canto al sistema US-TTS mediante la integración de módulos de transformación de habla a voz cantada en el pipeline del TTS, y la incorporación de un módulo de generación de prosodia expresiva que permite al módulo de US seleccionar unidades más cercanas a la prosodia cantada obtenida a partir de la partitura de entrada. Esto resulta en un framework de síntesis de conversión de texto a habla y voz cantada basado en selección de unidades (US-TTS&S) que puede generar voz hablada y cantada a partir del mismo pequeño corpus de voz neutra (~2.6h). De acuerdo con los resultados objetivos, la estrategia de US guiada por la partitura permite reducir los factores de modificación de pitch requeridos para producir voz cantada a partir de las unidades de voz hablada seleccionadas, pero en cambio tiene una efectividad limitada con los factores de modificación de duraciones debido a la corta duración de las vocales habladas neutras. Los resultados de las pruebas perceptivas muestran que, a pesar de obtener una naturalidad obviamente inferior a la ofrecida por un sintetizador profesional de voz cantada, el framework puede abordar necesidades puntuales de voz cantada para la síntesis de narración de cuentos con una calidad razonable. La incorporación de expresividad se investiga también en la simulación numérica 3D de vocales basada en FEM mediante modificaciones en las señales de excitación glotal utilizando una aproximación fuente-filtro de producción de voz. Estas señales se generan utilizando un modelo Liljencrants-Fant (LF) controlado con el parámetro de forma del pulso Rd, que permite explorar el continuo de fonación laxo-tenso además del rango de frecuencias fundamentales, F0, de la voz hablada. Se analiza la contribución de la fuente glotal a los modos de alto orden en la síntesis FEM de las vocales cardinales [a], [i] y [u] mediante la comparación de los valores de energía de alta frecuencia (HFE) obtenidos con geometrías realistas y simplificadas del tracto vocal. Las simulaciones indican que los modos de alto orden se prevén perceptivamente relevantes de acuerdo con valores de referencia de la literatura, particularmente para fonaciones tensas y/o F0s altas. En cambio, para vocales con una fonación laxa y/o F0s bajas los niveles de HFE pueden resultar inaudibles, especialmente si no hay ruido de aspiración en la fuente glotal. Después de este estudio preliminar, se han analizado las características de excitación de vocales alegres y agresivas de un corpus paralelo de voz en castellano con el objetivo de incorporar estos estilos expresivos de voz tensa en la simulación numérica de voz. Para ello, se ha usado el vocoder GlottDNN para analizar variaciones de F0 y pendiente espectral relacionadas con la excitación glotal en vocales [a]. Estas variaciones se mapean mediante la comparación con vocales sintéticas en valores de F0 y Rd para simular vocales que se asemejen a los estilos alegre y agresivo. Los resultados muestran que es necesario incrementar la F0 y disminuir la Rd respecto la voz neutra, con variaciones mayores para alegre que para agresivo, especialmente para vocales acentuadas. Los resultados conseguidos en las investigaciones realizadas validan la posibilidad de añadir expresividad a la síntesis basada en corpus US-TTS y a la simulación numérica de voz basada en FEM. Sin embargo, hay margen de mejora. Por ejemplo, la estrategia aplicada a la producción numérica de voz se podría mejorar estudiando y desarrollando métodos de filtrado inverso, así como incorporando modificaciones del tracto vocal, mientras que el framework US-TTS&S desarrollado se podría beneficiar de los avances en técnicas de transformación de voz incluyendo transformaciones de la calidad de la voz, aprovechando la experiencia adquirida en la simulación numérica de vocales expresivas.Speech is one of the most natural and direct forms of communication between human beings, as it codifies both a message and paralinguistic cues about the emotional state of the speaker, its mood, or its intention, thus becoming instrumental in pursuing a more natural Human Computer Interaction (HCI). In this context, the generation of expressive speech for the HCI output channel is a key element in the development of assistive technologies or personal assistants among other applications. Synthetic speech can be generated from recorded speech using corpus-based methods such as Unit-Selection (US), which can achieve high quality results but whose expressiveness is restricted to that available in the speech corpus. In order to improve the quality of the synthesis output, the current trend is to build ever larger speech databases, especially following the so-called End-to-End synthesis approach based on deep learning techniques. However, recording ad-hoc corpora for each and every desired expressive style can be extremely costly, or even unfeasible if the speaker is unable to properly perform the styles required for a given application (e.g., singing in the storytelling domain). Alternatively, new methods based on the physics of voice production have been developed in the last decade thanks to the increase in computing power. For instance, vowels or diphthongs can be obtained using the Finite Element Method (FEM) to simulate the propagation of acoustic waves through a 3D realistic vocal tract geometry obtained from Magnetic Resonance Imaging (MRI). However, since the main efforts in these numerical voice production methods have been focused on improving the modelling of the voice generation process, little attention has been paid to its expressiveness up to now. Furthermore, the collection of data for such simulations is very costly, besides requiring manual time-consuming postprocessing like that needed to extract 3D vocal tract geometries from MRI. The aim of the thesis is to add expressiveness into a system that generates neutral voice, without having to acquire expressive data from the original speaker. One the one hand, expressive capabilities are added to a Unit-Selection Text-to-Speech (US-TTS) system fed with a neutral speech corpus, to address specific and timely needs in the storytelling domain, such as for singing or in suspenseful situations. To this end, speech is parameterised using a harmonic-based model and subsequently transformed to the target expressive style according to an expert system. A first approach dealing with the synthesis of storytelling increasing suspense shows the viability of the proposal in terms of naturalness and storytelling quality. Singing capabilities are also added to the US-TTS system through the integration of Speech-to-Singing (STS) transformation modules into the TTS pipeline, and by incorporating an expressive prosody generation module that allows the US to select units closer to the target singing prosody obtained from the input score. This results in a Unit Selection based Text-to-Speech-and-Singing (US-TTS&S) synthesis framework that can generate both speech and singing from the same neutral speech small corpus (~2.6 h). According to the objective results, the score-driven US strategy can reduce the pitch scaling factors required to produce singing from the selected spoken units, but its effectiveness is limited regarding the time-scale requirements due to the short duration of the spoken vowels. Results from the perceptual tests show that although the obtained naturalness is obviously far from that given by a professional singing synthesiser, the framework can address eventual singing needs for synthetic storytelling with a reasonable quality. The incorporation of expressiveness is also investigated in the 3D FEM-based numerical simulation of vowels through modifications of the glottal flow signals following a source-filter approach of voice production. These signals are generated using a Liljencrants-Fant (LF) model controlled with the glottal shape parameter Rd, which allows exploring the tense-lax continuum of phonation besides the spoken vocal range of fundamental frequency values, F0. The contribution of the glottal source to higher order modes in the FEM synthesis of cardinal vowels [a], [i] and [u] is analysed through the comparison of the High Frequency Energy (HFE) values obtained with realistic and simplified 3D geometries of the vocal tract. The simulations indicate that higher order modes are expected to be perceptually relevant according to reference values stated in the literature, particularly for tense phonations and/or high F0s. Conversely, vowels with a lax phonation and/or low F0s can result in inaudible HFE levels, especially if aspiration noise is not present in the glottal source. After this preliminary study, the excitation characteristics of happy and aggressive vowels from a Spanish parallel speech corpus are analysed with the aim of incorporating this tense voice expressive styles into the numerical production of voice. To that effect, the GlottDNN vocoder is used to analyse F0 and spectral tilt variations associated with the glottal excitation on vowels [a]. These variations are mapped through the comparison with synthetic vowels into F0 and Rd values to simulate vowels resembling happy and aggressive styles. Results show that it is necessary to increase F0 and decrease Rd with respect to neutral speech, with larger variations for happy than aggressive style, especially for the stressed [a] vowels. The results achieved in the conducted investigations validate the possibility of adding expressiveness to both corpus-based US-TTS synthesis and FEM-based numerical simulation of voice. Nevertheless, there is still room for improvement. For instance, the strategy applied to the numerical voice production could be improved by studying and developing inverse filtering approaches as well as incorporating modifications of the vocal tract, whereas the developed US-TTS&S framework could benefit from advances in voice transformation techniques including voice quality modifications, taking advantage of the experience gained in the numerical simulation of expressive vowels

Derecho a la educación y libertad de enseñanza en la Universidad

SUMARIO: Introducción.- I. Marco constitucional e internacional: 1. Los derechos fundamentales en juego reconocidos directamente por la Constitución. 2. Un derecho de categorización jurisprudencial: derecho fundamental a la autonomía universitaria. 3. El marco interpretativo internacional y europeo. 4. Configuración constitucional del derecho a la educación, la libertad de enseñanza y la libertad de cátedra.- II. La categorización de la autonomía universitaria como derecho fundamental por parte del Tribunal Constitucional: 1. La dimensión institucional de la autonomía universitaria y su transformación en derecho fundamental. 2. La posición constitucional de la autonomía universitaria como derecho preferente.- III. El conflicto entre la autonomía universitaria y los derechos fundamentales relacionados con la educación: 1. Elementos jurídicos de la colisión. 2. Los puntos más conflictivos: análisis especial de la confrontación entre la autonomía universitaria y la libertad de cátedra.Publicad