Tradición y modernidad en las políticas educativas en España: una revisión de las últimas décadas

En el presente artículo trazamos un panorama aproximativo de algunas de las cuestiones más relevantes que determinan, al tiempo que reflejan, las políticas educativas en España desde la década de 1980 hasta la actualidad. Esta revisión de los últimos 25 años permitirá apreciar, siquiera de manera epidérmica e inevitablemente parcial, la tensión o dialéctica entre la tradición –caracterizada por la persistencia de formas caducas en la concepción y en la provisión educativa– y la modernidad –portadora de la tendencia al cambio y a la innovación, si bien no exenta de ambigüedad y contradicción en su propio desarrollo–. Nos detenemos en aquellos ejes a partir de los cuales se articula nuestra reflexión, tales como las políticas educativas, la organización del sistema educativo, la convergencia europea, las organizaciones transnacionales reguladoras de las políticas educativas y prospectivas, finalizando con algunas conclusiones que, aun siendo abiertas, plantean la persistencia de las dinámicas reproductoras. Nuestro análisis se ciñe, para esta ocasión, al ámbito de la educación formal, sin dejar de reconocer la importancia creciente de los espacios de educación no formal e informal, y de los sectores emergentes derivados de los mismos. Como se verá, nuestro planteamiento se enmarca dentro de una interpretación singular acerca de las derivaciones y consecuencias de la modernidad tardía en la que se inscribe nuestro período de estudio

How Spatial Heterogeneity of Cover Affects Patterns of Shrub Encroachment into Mesic Grasslands

We used a multi-method approach to analyze the spatial patterns of shrubs and cover types (plant species, litter or bare soil) in grassland-shrubland ecotones. This approach allows us to assess how fine-scale spatial heterogeneity of cover types affects the patterns of Cytisus balansae shrub encroachment into mesic mountain grasslands (Catalan Pyrenees, Spain). Spatial patterns and the spatial associations between juvenile shrubs and different cover types were assessed in mesic grasslands dominated by species with different palatabilities (palatable grass Festuca nigrescens and unpalatable grass Festuca eskia). A new index, called RISES (“Relative Index of Shrub Encroachment Susceptibility”), was proposed to calculate the chances of shrub encroachment into a given grassland, combining the magnitude of the spatial associations and the surface area for each cover type. Overall, juveniles showed positive associations with palatable F. nigrescens and negative associations with unpalatable F. eskia, although these associations shifted with shrub development stage. In F. eskia grasslands, bare soil showed a low scale of pattern and positive associations with juveniles. Although the highest RISES values were found in F. nigrescens plots, the number of juvenile Cytisus was similar in both types of grasslands. However, F. nigrescens grasslands showed the greatest number of juveniles in early development stage (i.e. height<10 cm) whereas F. eskia grasslands showed the greatest number of juveniles in late development stages (i.e. height>30 cm). We concluded that in F. eskia grasslands, where establishment may be constrained by the dominant cover type, the low scale of pattern on bare soil may result in higher chances of shrub establishment and survival. In contrast, although grasslands dominated by the palatable F. nigrescens may be more susceptible to shrub establishment; current grazing rates may reduce juvenile survival

Abstracts

Tradução dos Resumos, para a língua inglesa, dos artigos publicados nesta edição

Invasión de pastos de puerto por piorno montano (Cytisus balansae ssp europaeus): patrones espaciales y efectos sobre el secuestro de carbono

Resumen de Tesis Doctoral, Departament de Fisiologia Vegetal, Facultat de Biologia, Universitat de Barcelona, Febrero 2010, Dirección: Pere Casals

Invasió de pastures de muntanya per bàlec (Cytisus balansae ssp europaeus): patrons espacials i efectes sobre el segrest de carboni.

[cat] La invasió de pastures per arbustos és un fenomen global. Als Pirineus, el bàlec (Cytisus balansae ssp europaeus) és un dels arbustos que més freqüentment envaeix pastures de muntanya. La presència de bàlec comporta alguns efectes negatius, com poden ser la reducció de la productivitat de pastures, homogeneïtat d’hàbitats, pèrdua d’hàbitat per a algunes espècies animals amb interès de conservació o increment del risc d’incendis. Degut als efectes negatius, la invasió de pastures per bàlec s’ha gestionat freqüentment amb foc prescrit o desbrossament mecànic, juntament amb pasturatge per reduir la capacitat de colonització de les pastures per bàlec. Tot i que es creu que la disminució de l’activitat agrària ha afavorit la invasió de pastures per bàlec, les causes d’aquesta invasió són incertes i podrien ser degudes a la combinació de múltiples factors que interaccionen i que per tant, són difícils de considerar de forma aïllada. A escala regional, el canvi climàtic podria contribuir a la invasió de pastures per bàlec. A escala local, les pertorbacions (com el pasturatge i el foc) podrien ser claus per entendre la dinàmica de la vegetació en aquests sistemes. A la mateixa escala, també les interaccions entre plantes (competència i facilitació) podrien determinar la dinàmica de la vegetació en les pastures. A la tesi, s’intenten analitzar les causes de la invasió de pastures per bàlec a escala local, considerant les pertorbacions amb foc, el pasturatge i les interaccions entre plantes en diferents comunitats de pastures com a determinants de la invasibilitat d’aquestes. Entre els efectes de la invasió de pastures per arbustos, s’ha observat una reducció en la capacitat de segrest de carboni dels sòls que podria contribuir de forma decisiva al canvi climàtic, tenint en compte la gran superfície de pastures del planeta que estan sent envaïdes per arbustos. A la tesis s’intenten detectar els efectes de la invasió de pastures per bàlec sobre el segrest de carboni, així com detectar els principals mecanismes que explicarien aquests canvis. Sobre les causes de la invasió de pastures per bàlec es conclou que els processos a petita escala com la competència i la facilitació poden ser claus per entendre la dinàmica de la invasió de pastures per arbustos. Pastures amb diferent palatabilitat van mostrar diferent invasibilitat. Així, el bàlec apareixia amb més freqüència en pastures amb espècies palatables, i en menor freqüència en pastures no palatables, malgrat que en aquestes últimes podria existir una menor mortalitat dels arbusts juvenils degut a una menor pressió de pasturatge. Diferents pertorbacions amb foc també van demostrar tenir efectes diferents sobre la cobertura de bàlec després de la pertorbació, amb els focs prescrits repetits mostrant un efecte similar al dels incendis. Sobre els efectes de la invasió de pastures per arbustos sobre el segrest de carboni, es va observar que no disminuïa el contingut de carboni del sòl. Fins i tot, en els primers centímetres de sòl existia un lleuger increment del carboni sota els arbustos, respecte del carboni sota les pastures. La baixa qualitat de la fullaraca dels arbustos s’apunta com la causa de l’augment de carboni en els primers centímetres de sòl sota els arbustos. Un increment de temperatura com a conseqüència del canvi climàtic podria causar una pèrdua de carboni del sòl tant en les pastures com en els arbustos. Tot i així, la fracció més recalcitrant del carboni dels sòls sota bàlec semblava ser més sensible a increments de temperatura que la fracció de carboni total.[eng] Land use changes are one of the main components of the global change and they have important effects on ecosystems. Woody plant encroachment into grasslands is a worldwide phenomenon. In the Pyrenees, the most abundant shrubs encroaching into mountain grasslands are a legume shrub (Cytisus balansae ssp europaeus) and a conifer shrub (Juniperus communis ssp alpina). This thesis focuses on the understanding of the causes and consequences of shrub encroachment into mountain grasslands in the Pyrenees. The main objectives of the thesis are: (i) understanding the role of different grassland communities and different fire disturbances on grassland invasibility by shrubs, and thus on shrub proliferation dynamics; (ii) understanding how shrub encroachment into grasslands affects carbon (C) sequestration, in order to know if shrub encroachment may contribute to increase global warming. Our results show that fine-scale spatial heterogeneity in grasslands is crucial to understand shrub encroachment into grasslands. Shrubs established more often close to palatable grasses, but the associational resistance mechanism may contribute to decrease shrub mortality rates close to unpalatable grasses. The effects of repeated prescribed burning were similar to those of wildfire on reducing shrub cover and shrub patch size. Contrary to previous works, our results show that shrub encroachment into mesic grasslands increased sequestered C between 4 and 5 kg m-2 with respect to grasslands, mainly due aboveground and belowground biomass and litter. In addition, shrub encroachment increased soil organic C in the top 15 cm of soil with an accretion rate of 28-42 g C m-2 year-1. Shrub encroachment caused changes in the quantity and quality of organic matter and microclimate, although changes in aboveground quality may be the main mechanism to increase soil organic C after shrub encroachment. Increases in temperature, as a consequence of climate change, may reduce C stored in soils both under grasslands and shrublands. However, plant functional type (legume vs. conifer shrub) may have a different effect on C sequestration, and soil C under legume shrubs may be more vulnerable to climate change than soil C under conifer shrubs or grasslands

Comparació de la cobertura de bàlec després de diferents pertorbacions amb foc, tenint en compte l'autocorrelació espacial en transectes de dos dimensions

Projecte de recerca elaborat a partir d’una estada a la University of Alberta entre juliol i octubre del 2007. Es pot comparar la cobertura d'arbustos després d'incendis i de cremes controlades en transectes amb 2 dimensions, tenint en compte l'autocorrelació espacial? Canvia el patró espacial dels arbustos després d'aquestes pertorbacions

Tradición y modernidad en las políticas educativas en España: una revisión de las últimas décadas

En el presente artículo trazamos un panorama aproximativo de algunas de las cuestiones más relevantes que determinan, al tiempo que reflejan, las políticas educativas en España desde la década de 1980 hasta la actualidad. Esta revisión de los últimos 25 años permitirá apreciar, siquiera de manera epidérmica e inevitablemente parcial, la tensión o dialéctica entre la tradición-caracterizada por la persistencia de formas caducas en la concepción y en la provisión educativa- y la modernidad-portadora de la tendencia al cambio y a la innovación, si bien no exenta de ambigüedad y contradicción en su propio desarrollo-. Nos detenemos en aquellos ejes a partir de los cuales se articula nuestra reflexión, tales como las políticas educativas, la organización del sistema educativo, la convergencia europea, las organizaciones transnacionales reguladoras de las políticas educativas y prospectivas, finalizando con algunas conclusiones que, aun siendo abiertas, plantean la persistencia de las dinámicas reproductoras. Nuestro análisis se ciñe, para esta ocasión, al ámbito de la educación formal, sin dejar de reconocer la importancia creciente de los espacios de educación no formal e informal, y de los sectores emergentes derivados de los mismos. Como se verá, nuestro planteamiento se enmarca dentro de una interpretación singular acerca de las derivaciones y consecuencias de la modernidad tardía en la que se inscribe nuestro período de estudi

Spatial patterns of shrub cover after different fire disturbances in the Pyrenees

• Woody encroachment into grasslands is a worldwide phenomenon. In the Pyrenees, fire has been used as a management tool to transform part of the encroached land to grassland. • This study aims to compare the spatial patterns of shrub cover 4 y after 4 different fire disturbances (prescribed burning, repeated prescribed burning, wildfire in 20 year-old shrubs and wildfire in 5 year-old shrubs); and also to compare shrub cover after different fire disturbances, accounting for spatial autocorrelation. The study focuses on the shrub Cytisus balansae. Two-dimensional transects (20 $\times$ 0.5 m) were established to monitor shrub cover for 4 y after each disturbance type. Autoregressive models and Markov models were used with a Monte Carlo procedure to account for the presence of spatial autocorrelation. • Shrub cover was greater after prescribed burning than after repeated prescribed burning, and it increased with shrub age before disturbance. Differences in spatial patterns were detected in shrub patch size, with repeated prescribed fires and wildfires reducing shrub patch size by half in comparison with prescribed burning. • From the management point of view, the effects of repeated prescribed burning were similar to those of a wildfire on reducing shrub cover and shrub patch size.Caractéristiques spatiales de la couverture des buissons après différentes perturbations par le feu dans les Pyrénées. • Les empiètements boisés sur les prairies sont un phénomène mondial. Dans les Pyrénées, le feu a été utilisé comme un outil de gestion pour transformer une partie des empiètements boisés en prairies. • Cette étude vise à comparer les caractéristiques spatiales des couverts de buissons 4 ans après 4 différentes perturbations (feu prescrit, feu prescrit répété, feu spontané dans des buissons âgés de 20 ans et feu spontané dans buissons âgés de 5 ans), et aussi de comparer la couverture des buissons après les différents perturbations occasionnées par les incendies, prenant en compte l'autocorrélation spatiale. L'étude se concentre sur les buissons de Cytisus balansae. Deux transects dimensionnels (20 $\times$ 0,5 m) ont été mis en place pour suivre la couverture des buissons 4 ans après chaque type de perturbation. Des modèles autorégressifs et des modèles de Markov ont été utilisés avec une procédure de Monte Carlo pour tenir compte de la présence d'une autocorrélation spatiale. • Le couvert des buissons est plus important après le feu prescrit qu'après le feu prescrit répété et il augmente avec l'âge des buissons avant la perturbation. Les différences dans les modèles spatiaux ont été détectées dans la taille des bouquets de buissons, avec les feux prescrits répétés et les feux spontanés réduisant la taille des bouquets de buissons de moitié en comparaison avec le brûlage prescrit. • Du point de vue de la gestion, les effets des feux prescrits répétés ont été similaires à ceux des feux spontanés sur la réduction de la couverture des buissons et de la taille des bouquets de buissons

Advanced analysis of in-service movements of vehicle closures

Closures (doors, hood, tailgate, etc.) are attached to the vehicle body by means of articulated elements that allow a high level of mobility. This may cause the poor vibration performance of the closure when exposed to oscillating loads such as the ones produced by the engine, road irregularities and aerodyna mic forces. The poor vibration performance of a closure can cause squeak & rattle or lead to a high level of wind noise inside the ve hicle. The problems associated with small displacements of closures during driving conditions can be analysed in terms of the relative movement of these elements with respect to the vehicle body. This relative movement can be considered as a three-dimensional displacement and rotation, and its quantification allows us to detect the areas between the closures and the body that need special attention. This paper proposes an experimental method for decomposing the in-service relative movement of closures as the sum of two components, i.e., a rigid body motion contribution and the vibration motion part. It is shown that this approach is of particular interest in defining countermeasures to control closure displacements.Postprint (author's final draft