Woolard, Kathryn A. «Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia»

Recensió bibliogràfica deWoolard, Kathryn A. «Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia». Oxford; Nova York: Oxford University Press, 2016.Bibliographical review ofWoolard, Kathryn A. «Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia». Oxford; Nova York: Oxford University Press, 2016Recensión bibliográfica deWoolard, Kathryn A. «Singular and Plural: Ideologies of Linguistic Authority in 21st Century Catalonia». Oxford; Nova York: Oxford University Press, 2016

Does immigrant diversity affect productivity? The Spanish experience

Treball Final de Grau en Economia. Codi: EC1049. Curs acadèmic: 2017/2018The consequences of the massive waves of migration in recent years have attracted a growing amount of attention in the field of economics. Traditionally, concern over this matter has focused on the possible effects of replacing more expensive native workers with a cheaper workforce made up of immigrants. However, recent literature points out that this evaluation may be incomplete, as it ignores the potential benefits derived from a greater cultural diversity related to immigration. The aim of this work is to analyse the impact of migration diversity on productivity at a regional level for the specific case of Spain. To do so, we have based our research on three different diversity indexes, as proposed by Kemeny and Cooke (2018) and Alesina et al. (2003). The model is estimated by using instrumental variables techniques taking into account the potential simultaneity between migration diversity and productivity. The results confirm the positive influence of a greater diversity of immigrants’ birthplaces on workers’ productivity in Spain. Our findings reveal that a higher rate of young and skilled labour also encourages productivity

Evaluation of alternative IAA biosynthetic pathways in the bacteria from the pseudomonas syringae complex

Indole-3-acetic acid (IAA) is a phytohormone belonging to the auxin group which production is widely distributed among plant-associated bacteria. In phytopathogenic bacteria, several IAA biosynthetic pathways have been described. The best characterized is the indole-3-acetamide (IAM) pathway, where tryptophan is initially converted into IAM by a monooxygenase (iaaM gene), and later transformed to IAA in a reaction catalysed by a hydrolase (iaaH gene). Pseudomonas savastanoi pv. savastanoi NCPPB 3335 (Psv), which synthesizes IAA through IAM, encodes two paralogs of these two genes organized in two operons (iaaMH-1 and iaaMH-2). Previously, we have demonstrated that a Psv mutant in the iaaMH-1 operon produces an amount of IAA significantly lower than that synthesized by the wild type strain. This strain, shows a reduced virulence in olive plants. In contrast, a mutant in the iaaMH-2 operon (which encodes a iaaM-2 pseudogene), produces IAA levels similar to those of the wild type strain and is not affected in virulence. Unexpectedly, the iaaMH-1 mutant and the double mutant iaaMH- 1/iaaMH-2 synthesize a residual amount of IAA, suggesting the existence of an alternative route for the production of this compound in Psv.Universidad de Málaga. Campus de Excelencia Internacional Andalucía Tech

Perspectives de la fermentació metànica en el tractament de residus orgànics

La fermentació metànica (FM) és un procés biològic anaerobi mitjançant el qual la matèria orgànica es degradada a meta, diòxid de carboni, sals amoniques i sulfurs. Al llarg dels tres darrers decennis han estat fets progressos importants en el coneixement de la microbiologia, la bioquímica i la cinètica de la FM que han estat la base per al desenvolupament de noves tecnologies de tractament de residus agrícoles i industrials caracteritzades per llur simplicitat, llur baix cost energètic i, en el cas de residus d'alta càarrega orgànica, llur capacitat de producció neta d'energia en forma de meta. Entre aquestes tecnologies destaquen per la seua competitivitat les anomenades de «contacte anaerobi», «filtre anaerobi», i «llit de llots anaerobis», avui plenament introduïdes en el tractament d'aigües residuals industrials i municipals als països més industrialitzats. Malgrat la maduresa assolida, encara són previsibles millores importants d'aquestes tecnologies en els camps del disseny i el control dels reactors de metanització, molt especialment en els anomenats reactors ràpids (filtre anaerobi, llit fluïditzat i llit de llots). La millora de l'especifitat i eficiència dels microorganismes es objecte d'esforcos considerables en dues direccions: les tècniques clàssiques de mutació-selecció i les de manipulació genètica ofertes per la moderna biologia molecular. Mentre que la primera direcció ha donat ja els seus fruits amb el desenvolupament de microorganismes de gran eficiència, avui comercialitzats com a productes específics contra determinats pol?lucionants, la segona direcció ensopega amb serioses dificultats de finançament a causa de la incertesa dels resultats i la resistència de les lleis actuals a admetre la utilització comercial de microorganismes manipulats. Algunes empreses han intentat de salvar les dificultats esmentades substituint la comercialització dels microorganismes per la dels enzims produïits per aquests. Els resultats obtinguts semblen aplicables únicament al consum doméstic. Cal dir finalment que, malgrat la tecnologia avançada de que hom disposa i les indubtables perspectives de nous avanços que hom anuncia, no sembla adequat de plantejar el problema de la preservació del medi ambient dins la dinàmica actual de l'alternança pollució-despollució