First records of genus Dilyta from Madagascar with description of Dilyta paretasmartinezi n. sp. (Hymenoptera: Figitidae: Charipinae)

Es cita per primera vegada el gènere Dilyta de Madagascar. Han estat col·lectades dues espècies: D. subclavata Förster, 1869 and D. paretasmartinezi n. sp. La nova espècie que aquí es descriu presenta una carena a l’àpex de l’escutel·le en forma de ∩, la qual cosa diferencia aquesta nova espècie de la resta d’espècies africanes del gènere Dilyta. Les característiques morfològiques i els caràcters diagnòstics es discuteixen i s’il·lustren.The genus Dilyta is mentioned from Madagascar for the first time. Two species have been collected: D. subclavata Förster, 1869 and D. paretasmartinezi n. sp. The new species has ∩-shaped carinae at the apex of scutellum which differentiate it from the African Dilyta species. Its morphological features and diagnostic characters are discussed and illustrated

First record of Alloxysta pleuralis from Iran (Hym.: Cynipoidea: Figitidae: Charipinae)

طی نمونه‌برداری‌های انجام‌شده از زنبورهای پارازیتویید در استان مازندران، گونه Alloxysta pleuralis (Cameron, 1879) از خانواده Figitidae به عنوان پارازیتویید شته Aphis gossypii Glover روی درخت نارنج، Citrus aurantium L. (Rutaceae)، در شهرستان جویبار جمع‌آوری و شناسایی شد. این زنبور پارازیتویید برای اولین‌بار از ایران گزارش می‌شود

Una especie nueva de avispa gallícola para México: Andricus sphaericus Pujade-Villar n. sp. (Hymenoptera: Cynipidae: Cynipini)

Se describe una nueva especie de cinípido gallícola de México, Andricus sphaericus Pujade-Villar n. sp., solo conocida por su forma sexual. Induce agallas en las hojas de Quercus rugosa Née. Representa la segunda colecta de una generación sexual del género Andricus para México. Se proporcionan datos referidos a la diagnosis, distribución y biología de esta nueva especie

Himenópteros asociados a las agallas de Andricus quercuslanigera (Hymenoptera: Cynipidae, Chalcidoidea) de Sierra de Guadalupe, estado de México.

Las agallas en Quercus se consideran un microecosistema, debido a que en ellas se asocian diferentes grupos de avispas: los Cynipini (Cynipidae) como inductores, los Synergini y Ceroptresini (Cynipidae) como inquilinos y los Chalcidoidea como parasitoides o hiperparasitoides. En México se han descrito 184 especies de cinípidos, sin embargo, se conoce poco acerca de la fauna asociada (inquilinos y calcidoídea) y de su ecología. En este estudio se da a conocer la fauna asociada a agallas inducidas por Andricus quercuslanigera (= A. linaria) en Quercus rugosa. Se recolectaron 1.096 agallas emergieron 367 especímenes: 108 A. quercuslanigera (Cynipini), 130 Synergus (Synergini), 6 Eupelmus (Eupelmidae), 10 Eurytoma (Eurytomidae), 96 Acaenacis (Pteromalidae), 13 Ormyrus (Ormyridae) y 4 Torymus (Torymidae). El género Acaenacis se cita por primera vez para la fauna mexicana

Aggregation of organically managed fields promotes aphid parasitism in cereal crops under Mediterranean conditions

Context: Maintaining a balance between semi-natural habitats and arable land is not always feasible for farmers. The promotion of biological control agents can be addressed through management at farm or field level, and/or by deploying lower intensity, biodiversity-friendly practices which can act either directly or indirectly through their effect of the plant community. Objectives: We studied the effects on cereal aphids and their parasitoids of agricultural management at field and landscape levels. We tested the effect of organic and conventional farming, and of the within field characteristics, on the cereal aphid-parasitoid community, across a gradient of organic farming aggregation and of percentage of arable land. Methods: In spring 2015, we sampled aphid populations in 30 cereal fields in five agricultural areas in Catalonia (Spain) with contrasting levels of organic farming aggregation. In each field, we also assessed weed and crop cover. As landscape variables, we calculated the Percentage of Agricultural Land (PAL) and the Percentage of Organically Managed Land (POML) in a 500-m buffer around each field. We sampled cereal tillers 3 m from the field edges and collected all aphids detected. In addition, we reared mummies (parasitized aphids) until they hatched. Results: Our results show that management at landscape level has significant effects on parasitism rates: a higher proportion of surrounding fields under organic management increased the amount of parasitism, as did less agricultural land cover. On the other hand, aphid populations were mainly affected by two in-field factors, namely, crop density and crop variety. Differences in weed communities did not seem to have any effects on either aphids or parasitoids. Conclusions: Rather than concentrating on the individual management of fields, a coordinated implementation of organic farming at landscape level would seem to be a much better strategy for improving the biological control of aphids

Expected Performance of the ATLAS Experiment - Detector, Trigger and Physics

A detailed study is presented of the expected performance of the ATLAS detector. The reconstruction of tracks, leptons, photons, missing energy and jets is investigated, together with the performance of b-tagging and the trigger. The physics potential for a variety of interesting physics processes, within the Standard Model and beyond, is examined. The study comprises a series of notes based on simulations of the detector and physics processes, with particular emphasis given to the data expected from the first years of operation of the LHC at CERN

Drons col·laboratius

La robòtica col·laborativa és senzillament robots dissenyats per dur a terme treballs de col·laboració amb els humans. Els robots col·laboratius o cobots són cada cop més utilitzats a les indústries. La robòtica col·laborativa és un dels àmbits d'actualitat en aquests moments. Però també és un dels més interessants en més d'un sentit. Com es comuniquen dos drons autònoms que col·laboren per fer una tasca? Com són aquests missatges que s'envien? Que poden fer que no podrien fer sols? Aquestes són algunes de les preguntes que ens volem respondre en aquest projecte. En aquest treball es presenta un disseny i implementació de dos drons terrestres que es comuniquen per col·laborar entre ells per resoldre una tasca.Collaborative robotics is simply robots designed to perform collaborative work with humans. Collaborative robots or cobots are increasingly used in industries. Collaborative robotics is one of the current topics now. But it is also one of the most interesting in more ways than one. How do two autonomous drones that collaborate to perform a task communicate? How are these messages sent? What can they do that they could not do alone? These are some of the questions we want to answer in this project. This work presents a design and implementation of two ground drones that communicate to collaborate with each other to solve a task.La robótica colaborativa es sencillamente robots diseñados para llevar a cabo trabajos de colaboración con los humanos. Los robots colaborativos o cobots son cada vez más utilizados en las industrias. La robótica colaborativa es uno de los ámbitos de actualidad. Pero también es uno de los más interesantes en más de un sentido. ¿Cómo se comunican drones autónomos que colaboran para hacer una tarea? ¿Cómo son estos mensajes que es envían? ¿Qué pueden hacer que no lo podrían hacer solos? Estas son algunas de las preguntas que queremos responder con este proyecto. En este trabajo se presenta un diseño e implementación de dos drones terrestres que se comunican para colaborar entre ellos para resolver una tarea

First records of genus Dilyta from Madagascar with description of Dilyta paretasmartinezi n. sp. (Hymenoptera: Figitidae: Charipinae)

The genus Dilyta is mentioned from Madagascar for the first time. Two species have been collected: D. subclavata Förster, 1869 and D. paretasmartinezi n. sp. The new species has ∩-shaped carinae at the apex of scutellum which differentiate it from the African Dilyta species. Its morphological features and diagnostic characters are discussed and illustrated.Es cita per primera vegada el gènere Dilyta de Madagascar. Han estat col·lectades dues espècies: D. subclavata Förster, 1869 and D. paretasmartinezi n. sp. La nova espècie que aquí es descriu presenta una carena a l'àpex de l'escutel·le en forma de ∩, la qual cosa diferencia aquesta nova espècie de la resta d'espècies africanes del gènere Dilyta. Les característiques morfològiques i els caràcters diagnòstics es discuteixen i s'il·lustren