Rosalia Guilleumas i Brosa, o la renovació de la biblioteconomia a Catalunya

Entre 1969 i 1983 Rosalia Guilleumas i Brosa (1924-2007) va ocupar càrrecs directrius de primera línia dins del sistema bibliotecari català. Per a les biblioteques i les institucions que havien viscut en l'immobilisme més patètic durant els darrers trenta anys, aquella etapa final del franquisme era un moment ple de reptes i d'oportunitats per superar l'atròfia de les darreres dècades. Rosalia Guilleumas, com a directora de la Biblioteca Provincial i Universitària de Barcelona (1969-1980), de la Biblioteca de Catalunya (1973-1983), de la Xarxa de Biblioteques Populars de la Diputació de Barcelona (1973-1982) i de l'antiga Escola de Bibliotecàries (1973-1982), va realitzar una molt bona labor de gestió per modernitzar aquestes institucions. En el cas de l'Escola, no sols va posar al dia la institució acabant amb el seu caràcter exclusivament femení i renovant-ne el pla d'estudis, sinó que a més va aconseguir vèncer tots els esculls que dificultaven el reconeixement dels ensenyaments com a estudis universitaris. Va ser gràcies a la seva labor que es va aprovar la diplomatura en Biblioteconomia i Documentació i que l'Escola passés a tenir el rang d'Escola Universitària adscrita a la Universitat de Barcelona. Si bé Guilleumas va destacar també en els estudis filològics, aquest treball se centra en la seva activitat de gestió bibliotecària

Eduard Toda, de bibliòfil i mecenes de biblioteques a mestre en bugada de papers

En el setanta-cinquè aniversari de la mort d'Eduard Toda, que va ser diplomàtic, egiptòleg, escriptor i historiador, que va redescobrir i divulgar l'alguerès, que va reconstruir i restaurar Escornalbou i Poblet, que va compilar bibliografies i va ser un bibliòfil i un mecenes exemplar, s'analitza en primer lloc aquest darrer aspecte de la seva activitat que va contribuir a enriquir les biblioteques i els arxius del país. A continuació es presenta la seva relació amb l'Escola de Bibliotecàries que es va iniciar gràcies al lligam que havia establert amb la Biblioteca de Catalunya amb les seves generoses donacions de materials bibliogràfics. A partir de la documentació conservada a l'arxiu de l'antiga Escola de Bibliotecàries, es mostren les distintes facetes d'aquella relació: les excursions a Escornalbou que es complementen amb tot un recorregut cultural, les estades de les alumnes a Poblet on col·laboren en l'organització de la biblioteca pobletana, la introducció de les classes de restauració en el pla d'estudis de la carrera, la posada en marxa d'un laboratori de restauració que, per moltes dècades, compartiran l'Escola i la Biblioteca de Catalunya, etc. Certament, els vincles de Toda amb l'Escola es van caracteritzar per un afecte mutu i algunes de les activitats que va promoure amb les alumnes van contribuir a donar a l'Escola aquell toc d''especial' que va tenir en els anys trenta

Informe de la 68a IFLA Council and General Conference (Glasgow, 18-24 d'agost de 2002): aspectes generals del congrés i informe de les activitats dels comitès permanents de les seccions de Catalogació i Educació i Formació

Amb el lema “Biblioteques per a la vida: democràcia, diversitat, servei”, el consell i el congrés anual de la International Federation of Library Associations and Institutions (IFLA) es van reunir a Glasgow del 18 al 24 d'agost de 2002. Enguany se celebra el 75è aniversari de la creació d'aquest organisme a la mateixa Escòcia, a Edimburg, i aquest fet ha marcat algunes de les activitats del congrés: des del logotip i l'himne que s'han creat per a l'ocasió, fins a alguna sessió dedicada a celebrar l'aniversari i la publicació d'un fullet que en resumeix la història i l'estructura actual i d'un número de l'IFLA journal dedicat al tema (vol. 28, núm. 3, 2002). En cloure el congrés s'hi havien registrat unes 4.700 persones entre delegats, acompanyants i expositors, i el nombre de països representats era de 122 —xifres només superades fins ara pel congrés de Boston de l'any passat. La llista provisional de participants incloïa 32 bibliotecaris d'Espanya i 59 de països d'Iberoamèrica. Una vegada més han estat nombroses les ajudes concedides pel British Council i per altres organismes per facilitar l'assistència al congrés tant de bibliotecaris britànics com de bibliotecaris de països en via de desenvolupament; tanmateix, per primera vegada des de 1997 i com a conseqüència del canvi produït en el Govern de Dinamarca, la Danish State Aid Agency (DANIDA) ha cessat el seu suport a diverses de les activitats centrals de l'IFLA i ha deixat de concedir les beques que havia donat en els darrers anys per a congressistes del Tercer Món. En els congressos de l'IFLA mai no es deixa cap espai per a la improvisació —tots i cada un dels seus aspectes estan ben documentats i reglamentats—, i el de Glasgow ha seguit aquesta mateixa pauta tan ordenada i experimentada a què ens té acostumats la institució. Ara bé, com a conseqüència de la decisió de convertir les taules rodones (round tables) en seccions que s'ha dut a la pràctica recentment, s'han començat a aplicar algunes modificacions en l'estructura del congrés, com ara reduir el temps d'algunes de les sessions obertes de les seccions perquè totes puguin disposar d'un espai per a la presentació de ponències. Això ha provocat que el programa estigui cada vegada més ple i que hi hagi molts encavalcaments d'horaris entre seccions que tenen temes d'interès comú. Per evitar aquest darrer problema, a partir del congrés de Berlín de 2003, el temps destinat a les sessions obertes de les seccions i les divisions es reduirà a dues hores —fins ara disposaven de dues hores i mitja— i es promou l'organització de sessions i tallers conjunts. El congrés s'ha celebrat a l'Scottish Exhibition and Conference Centre (SECC), un complex ben equipat que consta d'un gran espai amb sales de reunions i d'exposicions, un auditori ampli i un hotel que acollia algunes de les sessions. Precisament la magnitud de les instal·lacions ha dificultat la mobilitat dels congressistes i també les trobades ocasionals amb col·legues que solen ser tan profitoses

Los fondos y las colecciones de archivo en las bibliotecas: modelos para su control y acceso

Podeu consultar la versió en català a http://hdl.handle.net/2445/8969First, we examine the context of creation of special collection units in libraries, and the reasons why libraries compile archive materials and collections. Second, we focus on the techniques used in library environments to describe archive materials and collections and to guarantee their accessibility. We examine the models used in the United States and the United Kingdom to describe and access these materials, and the cooperative projects launched in these two countries in the past few years. Finally, we offer a preliminary analysis of how these types of materials are currently dealt with in Catalan libraries, and issue some recommendations to improve their archiving and access.En primer lloc, s'expliquen el context en què s'han format les unitats de col·leccions especials d'algunes biblioteques i les raons per les quals apleguen fons i col·leccions d'arxiu. En segon lloc, el treball se centra en les tècniques emprades en l'entorn bibliotecari per descriure els fons d'arxiu i les col·leccions que tenen un tractament arxivístic, i en com s'hi proporciona accés. En aquest context, s'examinen els models emprats als Estats Units i al Regne Unit per descriure aquests materials i per donar-los accés, i els projectes cooperatius que s'han posat en marxa en aquests dos països els darrers anys. Finalment, es fa una primera anàlisi de com es tracten actualment aquests tipus de fons en les biblioteques catalanes i es fan algunes recomanacions amb vista a millorar-ne el tractament i l'accés

Els fons i les col·leccions d'arxiu a les biblioteques: models per al seu control i accés

Podeu consultar la versió en castellà a http://hdl.handle.net/2445/8970First, we examine the context of creation of special collection units in libraries, and the reasons why libraries compile archive materials and collections. Second, we focus on the techniques used in library environments to describe archive materials and collections and to guarantee their accessibility. We examine the models used in the United States and the United Kingdom to describe and access these materials, and the cooperative projects launched in these two countries in the past few years. Finally, we offer a preliminary analysis of how these types of materials are currently dealt with in Catalan libraries, and issue some recommendations to improve their archiving and access.En primer lloc, s'expliquen el context en què s'han format les unitats de col·leccions especials d'algunes biblioteques i les raons per les quals apleguen fons i col·leccions d'arxiu. En segon lloc, el treball se centra en les tècniques emprades en l'entorn bibliotecari per descriure els fons d'arxiu i les col·leccions que tenen un tractament arxivístic, i en com s'hi proporciona accés. En aquest context, s'examinen els models emprats als Estats Units i al Regne Unit per descriure aquests materials i per donar-los accés, i els projectes cooperatius que s'han posat en marxa en aquests dos països els darrers anys. Finalment, es fa una primera anàlisi de com es tracten actualment aquests tipus de fons en les biblioteques catalanes i es fan algunes recomanacions amb vista a millorar-ne el tractament i l'accés

Les polítiques de col•lecció com a eina per informar a l’usuari de les col•leccions digitals: el cas de la Memòria digital de Catalunya

The paper analyzes the kinds of information provided to users of the digital collections contained in the Memòria digital de Catalunya. Criteria to evaluate this information were developed according to ALA and IFLA guidelines for collection policy statements, the bibliography about this topic and from consolidated digital collection projects. The web pages of each collection were analyzed to determine which elements of the collection policies were used to inform users and participating organizations about the history of the digital collection, its subject area and coverage, the materials included, the intended audience, et cetera

New cataloguing rules: steps toward a promising but uncertain future

The main features of the resource description and access (RDA) standard, published in 2010, are analyzed. Designed to facilitate the capture, storage, retrieval and visualization of data with the most advanced data base technologies, RDA remains compatible with older technology still in use. Its advantages and disadvantages, relationship to other bibliographic standards and some consequences of its implementation are discussed

Resource description and access, RDA. Another delay to better prepare for the change

After seven years of intense work, the final version of Resource description & access: RDA was published in the summer of 2010. This set of guidelines and instructions was developed to replace the Anglo-American Cataloguing Rules. The text pro voked a great deal of criticism and debate in the library community in the United States, prompting the three U. S. national libraries to conduct a test before deciding to implement the new code. The article reviews and discusses the results of this test and the effects that the implementation of the new rules will have in the medium term

Evaluación de las interfaces de consulta en las colecciones digitales patrimoniales españolas

Se analizan las interfaces de consulta de 31 repositorios patrimoniales españoles con el objetivo de identificar sus puntos fuertes y sus puntos débiles. Los elementos analizados (ayudas, consulta multilingüe, modalidades de búsqueda, lenguajes de interrogación, etc.) han sido establecidos a partir de la bibliografía especializada, tanto la que hace referencia de manera específica a las interfaces de consulta de todo tipo de repositorios, como la que trata el tema desde una perspectiva distinta o más amplia (por ejemplo, interfaces de catálogos de bibliotecas, usabilidad). Se propone una serie de recomendaciones con el fin de mejorar los puntos débiles detectados