Guía de formatos para la traducción

Amb aquest treball s'abordarà la qüestió dels formats relacionats amb la traducció.En este trabajo se abordará la cuestión de los formatos relacionados con la traducción.This project deals with the formats which are related to translation

Anàlisi de les tendències a les tesis doctorals d'educació física Cursos 1980-1981 a 1995-1996

Aquest article, després de fer constar la ja tradicional preocupació i dubte en què alguns professionals de l'Educació Física es mouen respecte la cientificitat d'aquesta, recull una anàlisi de les tesis doctorals realitzades a Espanya sobre Educació Física. Dins d'aquest, apa reïxen reflectits els diferents aspectes que ens poden permetre aproximar-nos a les dades de major rellevància per a l'esmentada anàlisi, com ara les tesis llegides per curs acadèmic, universitats i facultats en les quals s'han definit les esmentades tesis i els principals descriptors de totes elles. Ens interessa fer especial menció a l'apartat relacionat amb els descriptors, atès que aquest és el que de veritat permet analitzar les tendències de les tesis doctorals en Educació Física. A partir d'aquestes categories, establim dues grans línies temàtiques en les quals s'encamina la investigació: Ciències de la vida i Ciències de l'Educació. Sembla clar que a l'hora de plantejar-nos seriosament si l'Educació Física pot separar-se de les altres ciències i erigir-se com a ciència pròpia, és necessari comprendre i investigar si aquesta serà capaç de mantenir una personalitat, una identitat pròpia que la faci caminar de forma independent, basat tot el seu treball en els seus propis continguts, en la seva pròpia metodologia, en els seus propis coneixements; això, és possible? Com es pot imaginar altres, abans que nosaltres, s'han plantejat el mateix i, de nou, com és natural, les conclusions pel que fa a això, no són plenament coincidents. Cagigal (1968) opina que la formació de l'Educació Física no ha estat harmònica, sinó totalment anàrquica, potser degut a l'"adolescència" d'aquesta possible ciència i en això, ell justifica l'encara debilitat sistema conceptual en el qual l'Educació Física actua. Així mateix, opina que en el sistema i metodologies utilitzats avui en el camp científic de l'Educació Física i l'Esport, apareixen línies cada cop més definides: una, part del camp general de les ciències biològiques, una altre camina inspirada pels mètodes pedagògics. Tot això, unit a les cada cop més nombroses pretensions i investigacions científiques pròpies de l'Educació Física a totes les publicacions que s'han anat donant amb respecte al tema, ens fa preguntar si ja és hora o no de donar vida a la ciència de l'Educació Física. Per donar resposta a aquesta pregunta i recolzar l'asseveració que podria servir com a resposta, tenim el que s'ha considerat l'objecte d'estudi de l'Educació Física i que tantes opinions i debats ha generat. Aquest objecte el podríem explicitar dient que és la persona que es mou i tota la repercussió física, afectiva i social que pot extreure's d'aquesta possibilitat de moviment, però, és obvi, que l'objecte de la ciència de l'Educació Física, l'home en moviment, no és de la seva exclusivitat, ja que alguns dels seus aspectes són estudiats per altres ciències (kinèsica, biomecànica, fisiologia, psicologia, sociologia, etc.); malgrat tot, són diferents els nivells d'assolir l'objectiu i, per això, diferents els objectius. Quins serien aleshores aquests objectes de l'Educació Física? La ciència de l'Educació Física té per objecte el tractament rigorós dels problemes i interrogants que planteja l'activitat motriu lúdica, la reflexió sistemàtica sobre la naturalesa del moviment (des de l'examen analític de la fibra muscular en moviment fins a les relacions psicosocials i polítiques de l'home esportiu) i les causes i els efectes de l'adquisició personal d'aptitud física, d'aptituds cap al moviment, d'habilitats motrius i de noves formes de comportament a través del moviment. Per concloure, ens referirem a Cagigal (1979) quan diu que des de fa anys s'ha conformat una gran ciència del moviment que no procedeix de la suma de les ciències de l'home en l'especial conjuntura del moviment, sinó tot un ampli sistema d'estudis amb objecte científic propi i específic, aquest és "l'home que es mou o és capaç de moure's". Per tot això, sembla ser que l'Educació Física s'acosta a una ciència educativa, en la qual podria tenir la seva màxima expressió científica, però opinions com la de Cechini (1993) manifesten que en l'actualitat es distingeixen dues grans postures diferenciades: una que tendeix a conformar una gran ciència del moviment humà i una altra que proposa integrar l'Educació Física en el context de les Ciències de l'Educació. Som conscients que en els últims anys, diferents facultats i escoles universitàries han acollit en els seus programes de doctorat llicenciats per poder realitzar les seves tesis doctorals en Educació Física. Ara bé, encara que veiem un ampli panorama que es dedica a realitzar investigacionsen aquest terreny, també és veritat que a Espanya el nivell d'investigació en Educació Física és encara molt poc elevat. La consolidació d'un cos de coneixement com a ciència, no només depèn del seu objecte d'estudi, sinó també del mètode pel qual s'accedeix a aquest coneixement. Jean Le Boulch, al 1982, ja acceptava la cooperació i la metodologia de diferents disciplines per aprofundir i aclarir certes dimensions de la conducta motriu. En aquesta línia de pensament, el present estudi pretén comprovar si les diferents investigacions en Educació Física giren al voltant de diferents disciplines. Si atenem els objectius del nostre treball, pretenem, d'una banda, conèixer les línies d'investigació seguides a les tesis realitzades a Espanya i que, d'una forma o una altra estan relacionades amb l'àmbit de l'Educació Física i, d'altra banda, en funció de diferents variables

Factors associated with active commuting to school in adolescents

Active commuting contribute to the realization ofphysical activity by adolescents, being able to exertbeneficial effects on health. The aim of the study wasto analyze active trips to the school, evaluating theirrelationship with various lifestyle habits and indicators ofphysical and psychosocial health, as well as the influenceof different sociodemographic variables. The study wasconducted on a sample of 761 students (14.51 ± 1.63years) from 25 educational centers in northern Spain. activecommuting to school, hours of nightly sleep, adherenceto the Mediterranean diet, physical activity engagement,maximum oxygen uptake, body mass index, health-relatedquality of life, self-esteem and various sociodemographicfactors were analysed for all participants. Being older,studying in urban or publicly owned centers, residing infavorable environments for physical activity, having a low /medium socioeconomic level and having higher levels ofphysical activity, were found to be predictive factors ofactive trips to the school. Likewise,active transportreportedpositive associations with MD. Interventions aimed atpromoting active displacement should take these predictivefactors into account, trying to apply them especially to themost vulnerable groups.Los desplazamientos activos contribuyen a la realizaciónde actividad física por parte de los adolescentes, pudiendoejercer efectos beneficiosos para la salud. El objetivo delestudio fue analizar la realización de desplazamientosactivos al centro escolar, evaluando su relación condiversos hábitos de vida e indicadores de salud física ypsicosocial, así como la influencia de diferentes variablessociodemográficas. El estudio se llevó a cabo sobre unamuestra de 761estudiantes (14,51±1,63años) de 25 centroseducativos del norte de España. Se valoró la realizacióndel desplazamiento activo al centro escolar, horas desueño nocturno, adherencia a la dieta mediterránea, nivelde actividad física, consumo máximo de oxígeno, índicede masa corporal, calidad de vida relacionada con lasalud, autoestima y diversos factores sociodemográficos.Tener mayor edad, estudiar en centros urbanos o detitularidad pública, residir en entornos favorables pararealizar actividad física, poseer un nivel socioeconómicobajo/medio y tener niveles de actividad física más altos,resultaron ser factores predictores de los desplazamientosactivos al centro escolar. Asimismo, el trasporte activoreportó asociaciones positivas con la dieta mediterránea.Las intervenciones dirigidas a la promoción de losdesplazamientos activos deberían tener en cuenta estosfactores predictores, tratando de aplicarlas especialmenteen los grupos más vulnerables

Educación Física en los planes de salud escolar de Brasil y España

This article aims to analyze the role of Physical Education within the scope of School Health Plans in Brazil and Spain, based on the principles of the Schools for Health Network in Europe and Latin America. It is a study with a qualitative approach, descriptive-analytical nature and critical perspective. The principles established in the theoretical framework of both plans are relevant, but point out some contradictions in the physical education approach. In addition, the failures in its implementation process did not allow the structural changes necessary to strengthen Health Education in schools.Este artículo tiene como objetivo analizar el papel de la Educación Física dentro del alcance de los Planes de Salud Escolar en Brasil y España, basado en los principios de las Redes de Escuelas Promotoras de Salud en Europa y América Latina. Es un estudio con enfoque cualitativo, de naturaleza descriptiva-analítica y perspectiva crítica. Los principios establecidos en el marco teórico de ambos planes son relevantes, pero señalan algunas contradicciones en la forma de abordar la educación física. Además, las fallas en su proceso de implementación no permitieron los cambios estructurales necesarios para fortalecer la Educación para Salud en las escuelas

Prognostic value of biomarkers after cardiopulmonary bypass in pediatrics: The prospective PANCAP study

Objective:To assess the usefulness of procalcitonin, pro-adrenomedullin and pro-atrial natriuretic peptide as predictors of need for mechanical ventilation and postoperative complications (need for inotropic support and bacterial infection) in critically ill pediatric patients after cardiopulmonary bypass. Design:A prospective, observational study Setting: Pediatric intensive care unit. Patients: Patients under 18 years old admitted after cardiopulmonary bypass. Measuraments and main results: Serum levels of procalcitonin, pro-adrenomedullin and pro-atrial natriuretic peptide were determined immediately after bypass and at 24-36 hours. Their values were correlated with the need for mechanical ventilation, inotropic support and bacterial infection. One hundred eleven patients were recruited. Septal defects (30.6%) and cardiac valve disease (17.1%) were the most frequent pathologies. 40.7% required mechanical ventilation, 94.6% inotropic support and 15.3% presented invasive bacterial infections. Pro-adrenomedullin and pro-atrial natriuretic peptide showed significant high values in patients needing mechanical ventilation. Cut-off values higher than 1.22 nmol/L and 215.3 pmol/L, respectively for each biomarker, may indicate need for mechanical ventilation with an AUC of 0.721 and 0.746 at admission and 0.738 and 0.753 at 24-36 hours, respectively but without statistical differences. Pro-adrenomedullin and procalcitonin showed statistically significant high values in patients with bacterial infections. Conclusions: After bypass, pro-adrenomedullin and pro-atrial natriuretic peptide are suitable biomarkers to predict the need for mechanical ventilation. Physicians should be alert if the values of these markers are high so as not to progress to early extubation. Procalcitonin is useful for predicting bacterial infection. This is a preliminary study and more clinical studies should be done to confirm the value of pro-adrenomedullin and pro-atrial natriuretic peptide as biomarkers after cardiopulmonary bypass

Viral RNA load in plasma is associated with critical illness and a dysregulated host response in COVID‑19

Background. COVID-19 can course with respiratory and extrapulmonary disease. SARS-CoV-2 RNA is detected in respiratory samples but also in blood, stool and urine. Severe COVID-19 is characterized by a dysregulated host response to this virus. We studied whether viral RNAemia or viral RNA load in plasma is associated with severe COVID-19 and also to this dysregulated response. Methods. A total of 250 patients with COVID-19 were recruited (50 outpatients, 100 hospitalized ward patients and 100 critically ill). Viral RNA detection and quantification in plasma was performed using droplet digital PCR, targeting the N1 and N2 regions of the SARS-CoV-2 nucleoprotein gene. The association between SARS-CoV-2 RNAemia and viral RNA load in plasma with severity was evaluated by multivariate logistic regression. Correlations between viral RNA load and biomarkers evidencing dysregulation of host response were evaluated by calculating the Spearman correlation coefficients. Results. The frequency of viral RNAemia was higher in the critically ill patients (78%) compared to ward patients (27%) and outpatients (2%) (p < 0.001). Critical patients had higher viral RNA loads in plasma than non-critically ill patients, with non-survivors showing the highest values. When outpatients and ward patients were compared, viral RNAemia did not show significant associations in the multivariate analysis. In contrast, when ward patients were compared with ICU patients, both viral RNAemia and viral RNA load in plasma were associated with critical illness (OR [CI 95%], p): RNAemia (3.92 [1.183–12.968], 0.025), viral RNA load (N1) (1.962 [1.244–3.096], 0.004); viral RNA load (N2) (2.229 [1.382–3.595], 0.001). Viral RNA load in plasma correlated with higher levels of chemokines (CXCL10, CCL2), biomarkers indicative of a systemic inflammatory response (IL-6, CRP, ferritin), activation of NK cells (IL-15), endothelial dysfunction (VCAM-1, angiopoietin-2, ICAM-1), coagulation activation (D-Dimer and INR), tissue damage (LDH, GPT), neutrophil response (neutrophils counts, myeloperoxidase, GM-CSF) and immunodepression (PD-L1, IL-10, lymphopenia and monocytopenia). Conclusions. SARS-CoV-2 RNAemia and viral RNA load in plasma are associated with critical illness in COVID-19. Viral RNA load in plasma correlates with key signatures of dysregulated host responses, suggesting a major role of uncontrolled viral replication in the pathogenesis of this disease.This work was supported by awards from the Canadian Institutes of Health Research, the Canadian 2019 Novel Coronavirus (COVID-19) Rapid Research Funding initiative (CIHR OV2 – 170357), Research Nova Scotia (DJK), Atlantic Genome/Genome Canada (DJK), Li-Ka Shing Foundation (DJK), Dalhousie Medical Research Foundation (DJK), the “Subvenciones de concesión directa para proyectos y programas de investigación del virus SARS‐CoV2, causante del COVID‐19”, FONDO–COVID19, Instituto de Salud Carlos III (COV20/00110, CIBERES, 06/06/0028), (AT) and fnally by the “Convocatoria extraordinaria y urgente de la Gerencia Regional de Salud de Castilla y León, para la fnanciación de proyectos de investigación en enfermedad COVID-19” (GRS COVID 53/A/20) (CA). DJK is a recipient of the Canada Research Chair in Translational Vaccinology and Infammation. APT was funded by the Sara Borrell Research Grant CD018/0123 funded by Instituto de Salud Carlos III and co-fnanced by the European Development Regional Fund (A Way to Achieve Europe programme). The funding sources did not play any role neither in the design of the study and collection, not in the analysis, in the interpretation of data or in writing the manuscript

Análisis documental del proceso de contracción de matrimonio en España y en el Reino Unido

Treball Final de Grau en Traducció i Interpretació. Codi: TI0983. Curs acadèmic: 2016/2017El principal objetivo de este trabajo será el de analizar y comparar los procesos de contracción de matrimonio tanto en España y como en el Reino Unido, centrándonos en la documentación que se requiere en cada caso. Así, se revisará la legislación aplicable en cada sistema, atendiendo a los requisitos y la documentación necesarios para la celebración del matrimonio. A continuación se realizará una breve comparación entre los dos procesos para destacar las diferencias principales. Se identificarán los documentos necesarios para contraer matrimonio en cada país y se analizarán todos ellos por separado, en primer lugar, para después proceder a un análisis comparativo para establecer las principales diferencias y similitudes, con el fin de encontrar posibles equivalencias. Veremos que, en general, los documentos comparten pocas características; analizaremos las principales diferencias y explicaremos las repercusiones que tienen desde el punto de vista de la traducción

Predictores de la actividad física en estudiantes de secundaria obligatoria de La Rioja: perspectiva de género

El convencimiento de la importancia de crear hábitos de práctica físico-deportiva desde edades tempranas y de mantenerlos llegada la adolescencia, hace necesario conocer aquellos factores que facilitan la participación físico-deportiva en los jóvenes y la adherencia a la práctica, estableciendo, además las diferencias entre chicos y chicas en los predictores de la práctica físico-deportiva. Los objetivos de la presente investigación se centran en detectar las diferencias en los comportamientos de práctica físico-deportiva entre chicos y chicas durante la adolescencia y establecer los predictores de la actividad físico-deportiva en función del género. Para ello se examinan los factores que, relacionados con atributos individuales, condiciones situacionales, o características sociales de hombres y mujeres, pueden incrementar la probabilidad de participar en actividades físico deportivas más allá de la adolescencia. Se parte del estudio de los hábitos de práctica físico-deportiva de los escolares de Educación Secundaria Obligatoria de La Rioja realizado por Ramos, Ponce de León, y Sanz (2010), a partir de este se indaga para hallar las diferencias significativas entre hombres y mujeres y estudiar los factores que se asocian a la participación físico-deportiva de chicos y chicas. Finalmente, se establecen desde una perspectiva de género, los determinantes que predicen con mayor probabilidad la participación de los jóvenes en actividades físico-deportivas. Los principales resultados muestran que las actividades más deseadas por los adolescentes para la ocupación de su tiempo libre son salir con los amigos y practicar actividad física, sin embargo las chicas tienen un menor deseo de PFD que los chicos (59,90% y 71%) y, efectivamente, se constata que los chicos practican más actividad física que las chicas en su tiempo libre (85,7% y 65,6%, respectivamente). En esta misma línea, se observa que los varones presentan más adherencia a la práctica que las chicas (85,3% frente a 62,5%) y, consecuentemente, se detecta un mayor abandono de las chicas, 3 de cada 10 mujeres que comienzan la práctica abandonan y menos de 1 de cada 10 varones. Las chicas argumentan el abandono por falta de tiempo (43,1%) o por el escaso interés hacia la práctica físico-deportiva (45,9%). Así mismo, se destaca que más de la mitad de los chicos conceden mucha importancia a la PFD (56%) frente a un tercio de las mujeres (35,4%), sin embargo este factor no aumenta la probabilidad de práctica en las chicas ni se detecta como predictor en los chicos. Finalmente, se subraya que el deseo de práctica es un predictor de la participación físico-deportiva, aumentando la probabilidad de adherencia tanto en los chicos como en las chicas