ICT: Infraestructura Comuna de Telecomunicacions

El que m’hagi decidit a fer el meu projecte final de carrera sobre una ICT (infraestructura comuna de telecomunicacions) és degut a motius laborals, doncs treballo en una oficina tècnica d’enginyeria en la que es fan projectes elèctrics d’edificis, de pàrquings, legalitzacions d’activitats, etc. però fins ara els projectes d’ICT s’encarregaven a enginyers de telecomunicacions de fora. La primera llei que va sortir que feia referència a la necessitat i obligatorietat d’aquest tipus de projectes d’ICT va ser el Real Decreto-Ley 1/1998 de 27 de febrer, que a part de definir què és una ICT, quan s’ha de fer, etc també diu que aquest tipus de projectes els ha de fer un tècnic competent en matèria de telecomunicacions, sense especificar la titulació necessària d’aquest. Així que per motius històrics de competències, resultava que les atribucions en aquest camp les ostentaven els enginyers tècnics i superiors de qualsevol especialitat. Es va començar a fer projectes d’ICT de forma que en els edificis de nova construcció no hi hagués l’impacte visual al que ja estem acostumats, quan cada usuari instal•la la seva antena de televisió allà on vol sense respectar cap mena de criteri, cables penjats a les façanes i aquest tipus de desordres. Les primeres ICT es feien segons el Real Decreto 279/1999 que fixava les característiques tècniques que havien de complir aquestes instal•lacions així com dels projectes que les dissenyaven. La Generalitat de Catalunya en tenir competències en matèria de ràdio i televisió va elaborar la seva pròpia normativa al respecte amb els Decrets 172/1999, el 116/2000 i el 117/2000. A l’any 2003 va sortir el Real Decreto 401/2003 de 4 d’abril, el qual substituiria i ampliaria el RD 279/1999. En aquest nou real decret es feia menció que els tècnics competents en matèria de telecomunicació eren els Enginyers i Enginyers Tècnics de Telecomunicació. En aparèixer aquest incís en la nova normativa el Col•legi d’Enginyers Tècnics Industrials va presentar una demanda judicial al citat Real Decret, el qual els prenia competències històriques. Després de 2 anys i de vàries sentències contradictòries per les reclamacions dels dos col•legis en conflicte (Enginyers i E. Tècnics de Telecomunicacions i el d’Enginyers i E. Tècnics Industrials), el Tribunal Suprem va dictar sentència a favor dels Enginyers i E.T. Industrials. Així que en el moment de l’elaboració d’aquest projecte en qüestió, els Enginyers i E.T. Industrials de qualsevol especialitat tenen competències per elaborar projectes d’ICT.Aquest projecte de final de carrera és una aplicació pràctica a la normativa vigent d’ICT (Infraestructura Comuna i Telecomunicacions) i que es fa treballant amb un cas real d’un edifici d’habitatges de nova construcció

ICT: Infraestructura Comuna de Telecomunicacions

El que m’hagi decidit a fer el meu projecte final de carrera sobre una ICT (infraestructura comuna de telecomunicacions) és degut a motius laborals, doncs treballo en una oficina tècnica d’enginyeria en la que es fan projectes elèctrics d’edificis, de pàrquings, legalitzacions d’activitats, etc. però fins ara els projectes d’ICT s’encarregaven a enginyers de telecomunicacions de fora. La primera llei que va sortir que feia referència a la necessitat i obligatorietat d’aquest tipus de projectes d’ICT va ser el Real Decreto-Ley 1/1998 de 27 de febrer, que a part de definir què és una ICT, quan s’ha de fer, etc també diu que aquest tipus de projectes els ha de fer un tècnic competent en matèria de telecomunicacions, sense especificar la titulació necessària d’aquest. Així que per motius històrics de competències, resultava que les atribucions en aquest camp les ostentaven els enginyers tècnics i superiors de qualsevol especialitat. Es va començar a fer projectes d’ICT de forma que en els edificis de nova construcció no hi hagués l’impacte visual al que ja estem acostumats, quan cada usuari instal•la la seva antena de televisió allà on vol sense respectar cap mena de criteri, cables penjats a les façanes i aquest tipus de desordres. Les primeres ICT es feien segons el Real Decreto 279/1999 que fixava les característiques tècniques que havien de complir aquestes instal•lacions així com dels projectes que les dissenyaven. La Generalitat de Catalunya en tenir competències en matèria de ràdio i televisió va elaborar la seva pròpia normativa al respecte amb els Decrets 172/1999, el 116/2000 i el 117/2000. A l’any 2003 va sortir el Real Decreto 401/2003 de 4 d’abril, el qual substituiria i ampliaria el RD 279/1999. En aquest nou real decret es feia menció que els tècnics competents en matèria de telecomunicació eren els Enginyers i Enginyers Tècnics de Telecomunicació. En aparèixer aquest incís en la nova normativa el Col•legi d’Enginyers Tècnics Industrials va presentar una demanda judicial al citat Real Decret, el qual els prenia competències històriques. Després de 2 anys i de vàries sentències contradictòries per les reclamacions dels dos col•legis en conflicte (Enginyers i E. Tècnics de Telecomunicacions i el d’Enginyers i E. Tècnics Industrials), el Tribunal Suprem va dictar sentència a favor dels Enginyers i E.T. Industrials. Així que en el moment de l’elaboració d’aquest projecte en qüestió, els Enginyers i E.T. Industrials de qualsevol especialitat tenen competències per elaborar projectes d’ICT.Aquest projecte de final de carrera és una aplicació pràctica a la normativa vigent d’ICT (Infraestructura Comuna i Telecomunicacions) i que es fa treballant amb un cas real d’un edifici d’habitatges de nova construcció

ICT: Infraestructura Comuna de Telecomunicacions

El que m’hagi decidit a fer el meu projecte final de carrera sobre una ICT (infraestructura comuna de telecomunicacions) és degut a motius laborals, doncs treballo en una oficina tècnica d’enginyeria en la que es fan projectes elèctrics d’edificis, de pàrquings, legalitzacions d’activitats, etc. però fins ara els projectes d’ICT s’encarregaven a enginyers de telecomunicacions de fora. La primera llei que va sortir que feia referència a la necessitat i obligatorietat d’aquest tipus de projectes d’ICT va ser el Real Decreto-Ley 1/1998 de 27 de febrer, que a part de definir què és una ICT, quan s’ha de fer, etc també diu que aquest tipus de projectes els ha de fer un tècnic competent en matèria de telecomunicacions, sense especificar la titulació necessària d’aquest. Així que per motius històrics de competències, resultava que les atribucions en aquest camp les ostentaven els enginyers tècnics i superiors de qualsevol especialitat. Es va començar a fer projectes d’ICT de forma que en els edificis de nova construcció no hi hagués l’impacte visual al que ja estem acostumats, quan cada usuari instal•la la seva antena de televisió allà on vol sense respectar cap mena de criteri, cables penjats a les façanes i aquest tipus de desordres. Les primeres ICT es feien segons el Real Decreto 279/1999 que fixava les característiques tècniques que havien de complir aquestes instal•lacions així com dels projectes que les dissenyaven. La Generalitat de Catalunya en tenir competències en matèria de ràdio i televisió va elaborar la seva pròpia normativa al respecte amb els Decrets 172/1999, el 116/2000 i el 117/2000. A l’any 2003 va sortir el Real Decreto 401/2003 de 4 d’abril, el qual substituiria i ampliaria el RD 279/1999. En aquest nou real decret es feia menció que els tècnics competents en matèria de telecomunicació eren els Enginyers i Enginyers Tècnics de Telecomunicació. En aparèixer aquest incís en la nova normativa el Col•legi d’Enginyers Tècnics Industrials va presentar una demanda judicial al citat Real Decret, el qual els prenia competències històriques. Després de 2 anys i de vàries sentències contradictòries per les reclamacions dels dos col•legis en conflicte (Enginyers i E. Tècnics de Telecomunicacions i el d’Enginyers i E. Tècnics Industrials), el Tribunal Suprem va dictar sentència a favor dels Enginyers i E.T. Industrials. Així que en el moment de l’elaboració d’aquest projecte en qüestió, els Enginyers i E.T. Industrials de qualsevol especialitat tenen competències per elaborar projectes d’ICT.Aquest projecte de final de carrera és una aplicació pràctica a la normativa vigent d’ICT (Infraestructura Comuna i Telecomunicacions) i que es fa treballant amb un cas real d’un edifici d’habitatges de nova construcció

Determinació de l’acceleració de la gravetat i la velocitat del so en l’aire utilitzant senyals d’àudio

La realització d’experiments de física utilitzant noves tecnologies és sovint més atractiva per als estudiants que els experiments convencionals. En aquest treball usem la targeta de so d’un ordinador per a mesurar el temps que transcorre entre dos sons. Hem portat a terme dos experiments per a calcular l’acceleració de la gravetat, on hem utilitzat la targeta de so de l’ordinador i el programa Audacity de gravació i edició de sons. El primer experiment es basa en la cinemàtica del tir parabòlic d’un cos, mentre que el segon experiment està basat en la llei d’inducció de Faraday quan un imant cau per un tub no metàl·lic on hi ha espires enrotllades. D’aquesta manera, hem obtingut l’acceleració de la gravetat mitjançant un procediment diferent a l’habitual en els laboratoris de física. També hem demostrat experimentalment que el temps de caiguda d’un cos no depèn de la seua velocitat horitzontal inicial ni de la seua massa, error molt comú entre els estudiants

The loss of DHX15 impairs endothelial energy metabolism, lymphatic drainage and tumor metastasis in mice

DHX15 is a downstream substrate for Akt1, which is involved in key cellular processes affecting vascular biology. Here, we explored the vascular regulatory function of DHX15. Homozygous DHX15 gene deficiency was lethal in mouse and zebrafish embryos. DHX15-/- zebrafish also showed downregulation of VEGF-C and reduced formation of lymphatic structures during development. DHX15+/- mice depicted lower vascular density and impaired lymphatic function postnatally. RNAseq and proteome analysis of DHX15 silenced endothelial cells revealed differential expression of genes involved in the metabolism of ATP biosynthesis. The validation of these results demonstrated a lower activity of the Complex I in the mitochondrial membrane of endothelial cells, resulting in lower intracellular ATP production and lower oxygen consumption. After injection of syngeneic LLC1 tumor cells, DHX15+/- mice showed partially inhibited primary tumor growth and reduced lung metastasis. Our results revealed an important role of DHX15 in vascular physiology and pave a new way to explore its potential use as a therapeutical target for metastasis treatment.This study was supported by grants from MCIN/AEI/10.13039/501100011033 (SAF2016-75358-R and PDI2019-105502RB-100 to MM-R, SAF2017-85877R, PID2019-111669RB-100, PID2020-115055RB-I00). CIBERehd, CIBERonc and CIBERbbn are financed by the Instituto de Salud Carlos III. I.P. was recipient of a predoctoral fellowship supported by MCIN/AEI/10.13039/501100011033 y FSE “El FSE invierte en tu futuro” (BES-2017-080823). A.E-.C. is funded by ISCIII of the MINECO (reference PT17/0009/0019) and co-financed by FEDER. J.R-.V. was a recipient of a BIOTRACK Postdoctoral Fellowship supported by the European Community’s Seventh Framework Programme and the MINECO (Contract 229673). The CRG/UPF Proteomics Unit is part of the Spanish Infrastructure for Omics Technologies (ICTS OmicsTech) and it is a member of the ProteoRed PRB3 consortium which is supported by grant PT17/0019 of the PE I + D + i 2013-2016 from the Instituto de Salud Carlos III (ISCIII) and ERDF. The center grant P50AA011999 Southern California Research Center for ALPD and Cirrhosis funded by NIAAA/NIH. We acknowledge support from the Spanish Ministry of Science, Innovation and Universities, “Centro de Excelencia Severo Ochoa 2013-2017”, SEV-2012-0208, and “Secretaria d’Universitats i Recerca del Departament d’Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya” (2017SGR595