Matèria de Bretanya, de Carmelina Sánchez-Cutillas,: en el context de la literatura autobiogràfica contemporània

En aquest article ens proposem situar, interpretar i valorar «Matèria de Bretanya» dins la producció autobiogràfica catalana més recent. Per tal de satisfer aquest objectiu abordarem, de bon principi, la problemàtica i sempre discutible qüestió del gènere d’aquesta obra. Sense voluntat de perdre’ns entre teoritzacions estèrils però amb la intenció de posar de manifest la filiació de «Matèria de Bretanya» amb les formes de literatura del jo, mirarem de fer dialogar el relat de Sánchez-Cutillas amb algunes obres coetànies, especialment valencianes, que posaran en relleu l’existència d’una línia d’escriptura memorialística ben personal que arrenca amb «Matèria de Bretanya» i arriba fins a l’actualitat

El cànon literari en l’ensenyament secundari no obligatori valencià

En aquest article analitzem, a través de diferents llibres de text publicats recentment al País Valencià, quina literatura s’explica a les aules de l’educació secundària postobligatòria (autors, obres, èpoques i tipus de text) i, el que és més rellevant, com s’ensenya. La reflexió sobre la controvertida qüestió del cànon i sobre els mètodes i recursos per a proporcionar una educació literària sòlida ens duu a reconéixer la necessitat d’ensenyar el cànon, entés com a  proposta oberta i flexible, així com de salvaguardar el plaer lector també en aquests cursos.In this paper we analyze, through several textbooks recently published in Valencia, what kind of literature is explained in post-compulsory secondary education (authors, works, periods and types of text) and, what is more relevant, how it is taught. Reflection on the vexed question of the canon and the methods and resources to provide a solid literary education leads us to recognize the need to teach the canon in these courses, understood as an open and flexible proposal, as well as to safeguard the pleasure of reading

Tras el telón: dietarios de dramaturgos catalanes contemporáneos

This article presents a concise outlook over some Catalan dramatists’ autobiographical texts, focusing on their reflections about theatre. This brief state of question, in which we will analize classical memories —such as Josep Maria de Sagarra’s— and more recent ones —such as Albert Boadella’s or Josep M. Benet i Jornet’s— will lead us to the study of those diaries where we can learn the evolution of Catalan scene from the end of the Francoist regime: we are referring to Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo and, especially, Feliu Formosa, whose high quality diaries offer the richest and most complete evidence about his theatrical activity. So, our final aim is to find the secrets that intimately connect the Sabadell writer with the theatre.El presente artículo presenta una sucinta panorámica o un estado de la cuestión sobre los textos autobiográficos de autores dramáticos catalanes que han dejado constancia de sus reflexiones o de sus acciones teatrales. Esta breve contextualización, en la que repasaremos memorias clásicas —como las de Josep Maria de Sagarra— y otras más recientes —como las de Albert Boadella o Josep M. Benet i Jornet, nos conducirá al estudio de aquellos diarios que permiten observar la evolución de la escena catalana aproximadamente desde finales del franquismo, de la mano de Maria Aurèlia Capmany, Manuel de Pedrolo y, sobre todo, de Feliu Formosa, quien ofrece el testimonio más rico y completo, tanto por la reflexión sobre su actividad teatral como por la calidad de sus dietarios. Así, intentaremos ir desgranando los entresijos que conectan íntimamente la vida del escritor de Sabadell con el teatro

Carmelina Sánchez-Cutillas’ Matèria de Bretanya in the context of contemporany autobiographic literature

En aquest article ens proposem situar, interpretar i valorar Matèria de Bretanya dins la producció autobiogràfica catalana més recent. Per tal de satisfer aquest objectiu abordarem, de bon principi, la problemàtica i sempre discutible qüestió del gènere d’aquesta obra. Sense voluntat de perdre’ns entre teoritzacions estèrils però amb la intenció de posar de manifest la filiació de Matèria de Bretanya amb les formes de literatura del jo, mirarem de fer dialogar el relat de Sánchez-Cutillas amb algunes obres coetànies, especialment valencianes, que posaran en relleu l’existència d’una línia d’escriptura memorialística ben personal que arrenca amb Matèria de Bretanya i arriba fins a l’actualitat.This paper aims to set, interpret and evaluate Matèria de Bretanya among the latest Catalan autobiographical literature. To do so, I will begin by discussing the problematic and always controversial issue of this work’s genre. In order to show Matèria de Bretanya’s affiliation to memoirs without wandering around sterile theories, I will try to relate Sánchez-Cutillas’ story with some contemporary works, especially Valencian ones, that highlight the existence of a very particular line of autobiographical writing begining with Matèria de Bretanya and reaching to present times

El dietarisme i els blocs digitals en català: una cruïlla creativa

Una de las manifestaciones literarias que mayor protagonismo ha adquirido durante el último tercio del siglo XX y principios del nuevo milenio ha sido la escritura dietarística y, posteriormente, la práctica de los blogs (con diferencias evidentes, pero con puntos de contacto indiscutibles). En el presente artículo nos planteamos observar en qué medida el formato digital del blog ha influido en la práctica del dietarismo catalán contemporáneo y si, por contra, los cambios se han producido en sentido inverso, y el dietarismo ha podido condicionar la naturaleza de la blogosfera en catalán. Con este propósito estudiamos dos dietarios que mantienen una estrecha vinculación con los blogs. Por una parte, Adrada, del poeta Jaume Subirana, que es el resultado de una selección de las entradas del blog: Flux; y por otra, la bloguización del clásico del dietarismo catalán: el Quadern gris, de Josep Pla, que la asociación Xarxa de Mots puso en marcha en 2008 a través del BloQG.One of most outstanding literary practices of 20th century’s last thirty years and the beginning of the new millennium has been the writing of diaries and, later, the emergence of blogs (evidently different, but with indisputable characteristics in common). In this article we aim to analyze how blogs’ digital support has influenced the practice of contemporary Catalan autobiographical literature, and consider if, instead, it is traditional autobiographical writing which has conditioned Catalan blogosfera in any way. So, we study two diaries that have a close relationship with blogs. On the one hand, poet Jaume Subirana’s Adrada, which is the result of a selection of the entries of his blog Flux; and on the other, the process by which a classic Catalan diary, Josep Pla’s Quadern gris (Grey Notebook), has been transformed into a blog by the association Xarxa de Mots, which started this project in 2008 through the bloQG