Interpretació periodística del conflicte basc (Avui, El Periódico i La Vanguardia. Setembre 1998 - abril 2000)

El setembre de l'any 1998 les formacions nacionalistes basques van firmar un pacte que pretenia traçar una via de solució al conflicte polític que viu Euskadi, pocs dies després ETA anunciava una treva. Durant aquell període de treva hi va haver diferents passos, entre elles negociacions entre ETA i el govern espanyol. Al final les coses es van torçar i a finals de l'any 1999 ETA va anunciar la fi de la treva. En aquest treball s'analitza com van tractar aquell període els diaris de difusió general a Catalunya, comparant-ho amb els diaris de la resta de l'Estat i d'Euskadi, estudiats en un projecte d'investigació. L'anàlisi de continguts està basat en portades i editorials i està complementat amb un marc teòric, contextual i metodològic.En septiembre del año 1998 las fuerzas nacionalistas vascas firmaron un pacto que pretendía trazar una vía de solución al conflicto político que vive Euskadi, pocos días después ETA anunció una tregua. Durante aquel periodo de tregua hubo diferentes pasos, entre ellos negociaciones entre ETA y el gobierno español, pero a finales del año 1999 ETA anunció el fin de la tregua. En este trabajo se analiza como trataron aquel periodo los diarios de difusión general en Catalunya, comparándolo con el de los diarios del resto del Estado y de Euskadi, estudiados en uno proyecto de investigación. El análisis de contenidos se basa en portadas y editoriales y está complementado con un marco teórico, contextual y metodológico.In September 1998 the Basque nationalistic forces signed an agreement trying to clear a way on the politic conflict in Euskadi. Few days later ETA announced a truce. During that period of truce there were different stages, such as negotiations between Spanish Government and ETA. But at the end of 1999 ETA announced the end of the truce. In this work it is analyzed how the newspapers in Catalonia treated that period, comparing with the newspapers of the rest of the State and of Euskadi, wich were studied in one project of investigation. This analysis of contents is based on some front pages and editorials and is complemented with a theoretical, contextual and methodological frame

Shaping public Opinion for confrontation : catalan independence claims as represented in spanish, catalan, valencian, and basque editorials

Editorials represent a newspaper's principal means of ideological positioning and serve to identify the attitude of each newspaper and its readership to some of the main actors in any given conflict, especially those that are political in nature. Catalonia's independence movement has experienced a surge in recent years. The turning point came in July 2010, after Spain's constitutional court ruled against some aspects of Catalonia's Statute of Autonomy (the legislation regulating the relationship between the Catalan autonomous community and the Spanish state). The ruling annulled some of the articles of the statute. The demonstration in support of Catalan independence that took place on September 11, 2012, was considered the most important among several mass rallies held for this purpose over successive years on Catalonia's National Day. This article presents the results of a qualitative and quantitative analysis of editorial articles published around these two key dates, with the goal of studying each newspaper's treatment of political actors and their degree of identification with these actors. Their use of arguments aimed at persuading readers and legitimizing a given position during the specified time periods in 2010 and 2012 will also be studied. The study focuses on the editorial articles published by several newspapers in four distinct regional contexts: Catalonia, Valencia, the Basque Country, as well as the whole of Spain. The analyzed articles were published a few days before and after July 10, 2010, and September 11, 2012

Blockchain al servicio del periodismo de calidad. El caso Civil

Nos encontramos en una era marcada por la desinformación, las fake news y la crisis del periodismo. A la crisis econó-mica, que ha provocado la desaparición de puestos de trabajo y numerosos medios de comunicación convencionales, especialmente en el sector de la prensa impresa, hay que sumar una intensa crisis de confianza. Entre las opciones para intentar salir de esta situación, varios teóricos de la comunicación y algunas empresas consideran que la tecnología blockchain ofrece nuevas oportunidades al periodismo de calidad. La cadena de bloques tiene su origen en la moneda electrónica, pero cada vez está siendo más utilizada en la comunicación digital y el periodismo en particular. Este artículo está dedicado al caso de Civil, la primera plataforma de blockchain para periodismo, que alojaba a decenas de medios de comunicación que habían adquirido el compromiso de respetar las normas éticas impuestas por la organización. El presente estudio de caso centra su atención en los siguientes aspectos: la misión y objetivos del proyecto Civil, su origen e historia, la estructura y el sistema de gobernanza de la organización, la función de la criptomoneda propia y los princi-pios éticos y normas profesionales que rigen la llamada Comunidad Civil. Para estudiar Civil no sólo nos hemos fijado en los documentos de su web y en la bibliografía existente, sino que llevamos a cabo entrevistas a miembros del proyecto, algunas en su sede de Nueva York. Asimismo, entrevistamos a la responsable del primer medio de comunicación que adoptó la tecnología blockchain a través de esta plataforma.We are in an era marked by misinformation, fake news, and a journalistic crisis. To the economic crisis that has resulted in the disappearance of jobs and numerous conventional media, especially in the printed press sector, one must add an intense crisis of trust. Among the options to escape from this situation, several communication theorists and some companies believe that blockchain technology offers new opportunities for high-quality journalism. Blockchain has its origin in electronic currencies, but it is increasingly being used in digital communication and journalism. This article is dedicated to the case of Civil, the first blockchain platform for journalism, which hosted tens of media, all accepting the commitment to respect the ethical standards imposed by the organization. This case study focuses on the following aspects: the mission and objectives of the Civil project, its origin and history, the structure and governance system of the organization, the role of the cryptocurrency itself, and the ethical principles and professional standards that govern the so-called Civil Community. In order to study Civil, we not only looked at the documents on its website and existing literature, but also carried out interviews with project members, some of them at its headquarters in New York. Likewise, we interviewed the person in charge of the first media that adopted blockchain technology through this platform

La confrontació per l'opinió pública: Els editorials dels diaris sobre la diada de catalunya de 2012

Els articles editorials que publiquen els diaris continuen sent postulats ideològics de referència a l'hora d'identificar els mitjans i els seus lectors amb alguns dels actors que apareixen en qualsevol conflicte, com és el cas dels conflictes polítics. Aquest treba ll és un estudi qualitati u i quantitatiu que busca analitzar els editorials amb l'objectiu de caracteritzar els actors amb els quals la capçalera queda alineada i com persuadeixen els se us lectors i legitimen arguments al voltant del cas de la manifestació de la Diada de Cata lunya de 2012. El corpus de l'estudi se centra en 97 editorials de 10 diaris que responen a contextos territorials diferents: El País i El Mundo -context espanyol-, La Vanguardia, El Periódico de Cata lunya, Ara i El Punt/Avui -context català-, Deia, El Correo -context basc-, Las Provincias i Levante-EMV - context valencià-. Les peces analitzades es van publicar al llarg del mes de setembre amb tres moments cabdals en el procés: (a) la manifestació de la Diada; (b) la reunió en Moncloa entre Rajoy i Mas; i (c) l'anunci de l'avançament de la convocatòria de comicis autonòmics a Catalunya

Evolution of the opinion of newspapers on the Catalan conflict from 2010 to 2017

Comunicació presentada al VII Congreso Internacional de la Asociación Española de Investigación de la Comunicación (AE-IC), celebrat del 28 al 30 d'octubre de 2020 a València, Espanya.Si hubiera que precisar el origen de lo que actualmente se conoce como “el Procés” de independencia de Catalunya probablemente coincidiríamos en localizarlo en julio de 2010, cuando se hizo pública la sentencia del Tribunal Constitucional en contra del Estatut. El 10 de julio de 2010 tuvo lugar en Barcelona una manifestación multitudinaria en contra de esa sentencia que significaba unos recortes importantes sobre el texto inicial que el pueblo catalán había refrendado. A partir de ese momento, la desafección de buena parte de los catalanes fue en aumento y se hizo manifiesta en las concentraciones masivas durante los siguientes 11 de septiembre, la Diada de Catalunya. Especialmente a partir de la Diada de 2012 y hasta la de 2019 las manifestaciones contaron con numerosos asistentes. Entre estos períodos Catalunya ha vivido momentos políticos del “Procés” muy significativos, especialmente la consulta del 9 de noviembre de 2014 y el referéndum del 1 de octubre de 2017 que comportó las consecuencias de prisión y exilio de los políticos catalanes que todos conocemos. Durante este tiempo hemos analizado la opinión de distintos diarios de difusión general editados en Catalunya y Madrid. Hemos estudiado los editoriales para establecer la línea editorial de estos medios. Los periodos que forman parte del estudio son los relativos a la manifestación del 10 de julio de 2010; la Diada de 2012 y la campaña electoral de las elecciones al Parlament de Catalunya de 21 de diciembre de 2017.If the origin of what is currently known as the “Procés” of independence of Catalonia had to be specified, we would probably coincide in locating it in July 2010, when the ruling of the Constitutional Court against the Statute was made public. On 10 July 2010, a massive demonstration took place in Barcelona against that ruling, which meant some important cuts to the initial text that the Catalan people had endorsed. From that moment on, the disaffection of a good fraction of the Catalans was on the increase and was manifested in massive concentrations on the following 11 September, the Diada de Catalunya (National Day of Catalonia). Especially from the Diada of 2012 and until 2019, these demonstrations attracted many participants. Between these periods, Catalonia has experienced very significant political moments of the “Procés,” especially the consultation of 9 November 2014 and the referendum of 1 October 2017, which led to the imprisonment and exile of Catalan politicians as is well known. We analyze the opinion of different newspapers of general distribution published in Catalunya and Madrid during this period and study the editorials to establish the editorial line of these media. The periods that form part of the study are those related to the demonstration of 10 July 2010, the Diada of 2012, and the campaign for the elections to the Parliament of Catalonia of 12 December 2017

La Confrontació per l'opinió pública: els editorials dels diaris sobre la Diada de Catalunya de 2012

Els articles editorials que publiquen els diaris continuen sent postulats ideològics de referència a l'hora d'identificar els mitjans i els seus lectors amb alguns dels actors que apareixen en qualsevol conflicte, com és el cas dels conflictes polítics. Aquest treba ll és un estudi qualitati u i quantitatiu que busca analitzar els editorials amb l'objectiu de caracteritzar els actors amb els quals la capçalera queda alineada i com persuadeixen els se us lectors i legitimen arguments al voltant del cas de la manifestació de la Diada de Cata lunya de 2012. El corpus de l'estudi se centra en 97 editorials de 10 diaris que responen a contextos territorials diferents: El País i El Mundo -context espanyol-, La Vanguardia, El Periódico de Cata lunya, Ara i El Punt/Avui -context català-, Deia, El Correo -context basc-, Las Provincias i Levante-EMV - context valencià-. Les peces analitzades es van publicar al llarg del mes de setembre amb tres moments cabdals en el procés: (a) la manifestació de la Diada; (b) la reunió en Moncloa entre Rajoy i Mas; i (c) l'anunci de l'avançament de la convocatòria de comicis autonòmics a Catalunya