El traductor jurídico y la intertextualidad : el ordenamiento jurídico como contexto comunicativo-documental del documento de partida

Este artículo trata del concepto de intertextualidad desde el derecho y desde la lingüística textual. El estudio de este tema puede ayudar a juristas y traductores a interpretar el documento. Nuestra reflexión facilita que el traductor inscriba el texto en el ordenamiento jurídico, en el conjunto de documentos negociales y, más concretamente, en los de su tipo y, finalmente, en la cadena de documentos de que forma parte. Con esa conciencia debe poder traducir los consiguientes lazos de remisión a otros documentos.This paper deals with the concept of intertextuality from the point of view both of law and textual linguistics. Studying this topic can help both legal professionals and translators to interpret the document. Our study should help the translator to fit the legal document in the legal system, in the group of all private documents and, more specifically, in those of its type and, finally, in the chain of documents it belongs to. Being aware of that helps him in turn to translate any remissions to other legal documents

La regulación legal de la traducción jurídica de documentos de la common law en España: el funcionalismo en términos de “universales”, un estándar de equivalencia

Afin de déterminer quel est le concept de traduction nécessaire aux traducteurs en Espagne, nous nous proposons d’étudier tout d’abord la manière dont le droit espagnol envisage la traduction selon le contexte social international contemporain. En effet, ce n’est qu’après avoir examiné la loi que le concept de traduction juridique peut être établi. Puis, nous vérifierons, en appliquant le fonctionnalisme au domaine juridique, si la fonction principale du document, à savoir son efficacité juridique, est préservée. L’efficacité, sur le plan légal, du document juridique à traduire est le critère fondamental à respecter. Elle est définie dans le contexte d’une collaboration internationale dans le cadre de laquelle une loi ou un document étrangers doivent être reconnus ou appliqués selon les lois et les principes du droit international. La collaboration internationale est fondée sur la reconnaissance de bases communes (universaux jurilinguistiques) chez les pays concernés ainsi que sur le respect des différences.In order to determine which translation concept is needed by translators in Spain, we will examine how the concept of translation is envisaged by Spanish law in keeping with today’s international sociological context. Only after examining the law can the legal translation concept be determined. Then, applying functionalism to the legal context, we will analyze whether the main function of the document, that is, its legal effectiveness, is preserved. The fundamental criterion required is the legal effectiveness of the legal document to be translated. Such effectiveness is defined in the context of an international collaboration in which foreign law or documents need to be recognized or implemented in a country according to the principles of international law. Such international collaboration is based on the acknowledgement of the common ground of the countries involved (jurilinguistic universals) and on respect for the differences

El estudio de las marcas jurídico-discursivas del acto jurídico en el documento negocial : una estrategia para la traducción jurídica de documentos Common Law

En este artículo analizamos el documento jurídico negocial (testamentos, contratos, poderes, deeds, etc.) desde el derecho y la lingüística del texto para comprobar la aproximación funcional y concurrente de ambas ciencias en relación con el acto jurídico. La correlación jurídicolingüística que se establezca permitirá analizar el acto jurídico principal y otros rasgos cognitivo-pragmáticos asociados que recuerdan de forma reiterada la presencia del acto y su eficacia en el texto. El estudio se propone en el contexto de la traducción jurídica de documentos de la Common Law al español.This article analyzes the legal document (wills, agreements, powers of attorney, deeds in general, etc.) from two points of view (that of the law and that of textual linguistics) to verify the functional approach regarding the legal act, as taken equally by both fields. The jurilinguistic correlation that may result will allow us to analyse the main legal act and other further cognitive- pragmatic traits which recurrently reminds us of the presence of the act and its effectiveness in the text. The study is put forward in the context of the legal translation of Common Law documents into Spanish

La institución desconocida y la intraducibilidad. Paralelismo entre el derecho comparado y la traducción jurídica frente a la intraducibilidad

L’inconnu, par sa nature même, peut susciter crainte et méfiance. Que ressent le juriste devant une institution inconnue ? De quelle façon le traducteur réagit-il ? Le présent article analyse les réactions produites par une institution du droit anglo-saxon inconnue en Espagne, comme le trust, chez les juristes et les traducteurs juridiques de ce pays. Cette analyse nous conduit à proposer qu’il existe, dans une telle situation, une corrélation étroite entre l’attitude du traducteur juridique, la position adoptée par le droit international privé et le comportement des juristes chargés de l’application de lois étrangères. Nous comparons, de plus, le comportement des traducteurs et des juristes espagnols, plutôt conservateurs, à celui qui peut être observé dans d’autres pays, comme le Canada, réputés pour être plus ouverts d’esprit. Enfin, nous proposons des stratégies de traduction faisant appel au calque et à l’emprunt de termes intraduisibles.The unknown, precisely because it is unknown, causes suspicion and fear. What does the lawyer feel when he faces an unknown legal institution? How does the translator react in such a case? In this article we study both the reaction of the Spanish legal community and also that of translators in Spain when facing an unknown legal institution like the trust. That enables us to realise that there is a close relationship between the attitude of the legal translator when faced with a new institution like the trust and the view taken by international private law rules as well as that of the legal community in charge of applying foreign law. Furthermore, we compare the attitude of the Spanish translators and the legal community in Spain, rather conservative, with that of other countries, like Canada, which have shown to be more open minded. Finally, we put forward translation strategies based on the calque and loan of the foreign word

El traductor jurídico y la intertextualidad : el ordenamiento jurídico como contexto comunicativo-documental del documento de partida

Este artículo trata del concepto de intertextualidad desde el derecho y desde la lingüística textual. El estudio de este tema puede ayudar a juristas y traductores a interpretar el documento. Nuestra reflexión facilita que el traductor inscriba el texto en el ordenamiento jurídico, en el conjunto de documentos negociales y, más concretamente, en los de su tipo y, finalmente, en la cadena de documentos de que forma parte. Con esa conciencia debe poder traducir los consiguientes lazos de remisión a otros documentos.This paper deals with the concept of intertextuality from the point of view both of law and textual linguistics. Studying this topic can help both legal professionals and translators to interpret the document. Our study should help the translator to fit the legal document in the legal system, in the group of all private documents and, more specifically, in those of its type and, finally, in the chain of documents it belongs to. Being aware of that helps him in turn to translate any remissions to other legal documents

El literalismo en la traducción de dicumentos jurídicos: una vía para su solución.

Having realized that both in theory and practice of legal translation literalism is still present, we think that it may be interesting to recall that a pragmatic translation of legal documents is the rule for the translator to follow. This pragmatic interpretation/translation of the legal document is the opposite of a literal interpretation/translation of such a document. We define a literal interpretation on the part of the translator as in fact abandoning his real task: that of interpreting the legal document as a whole. Although the theory of legal translation is starting to formulate such communicative principles in interpretation, it has not as yet found ways of fostering and stimulating such an attitude in the translator. We take the translation of private legal documents of the Common-law by way of example to illustrate both literal and pragmatic translation. We believe that the attitude and strategy proposed is to be taken into account not only by the expert translator but it is also to be taken into account by the non-expert translator, being a guide that that be explained and followed when teaching legal translation

Les fases del procés traductor. La traducció de les funcions universals «Common Law» vs. «Civil Law» mitjançant la traducció paral·lela. El «trust», un estudi de cas

En aquest article ens ocupem de les funcions universals o equiparables en els dos sistemes jurídics (Common Law vs. Civil Law), per tal d’extreure estructures amb assignació de funcions parcials en el context de la funció pràctica global, modelitzant l’activitat del traductor i proposant l’estratègia fonamental per a aquest tipus de funció: la traducció paralel·la. Ho mostrem mitjançant un estudi de cas: un Trust Deed atípic. Són estructures universals les següents: les parts del document, la part dispositiva i la progressió temàtica verbal que l’estructura en clàusules i, finalment, la clàusula estructurada en subclàusules i sintagmes

Les fases del procés traductor «Common Law» vs. «Civil Law». Un enfocament pragmaticofuncional. La fase pont

En aquest article la descripció del procés traductor, entès com a fases o estadis tendents a una finalitat, ens permet detectar subfases per a comprendre millor l'activitat que desenvolupa el traductor en cada una d'aquestes, la qual cosa denota un focus d'atenció i estratègies diferents. Principalment en la fase pont, entre la comprensió i la reformulació, on es comparen els sistemes jurídics per detectar-hi similituds i diferències, discernint entre el que és comú (universal i, per tant, traduïble) i el que és diferent (cultural), que en ocasions és a més, intraduïble

Inferir la funció pràctica del negoci, un requisit fonamental per a la comprensió de documents jurídics pel llec. El trust deed, un estudi de cas

En el context de la comprensió dels documents negocials de la Common-Law (contractes, testaments, deeds, deeds of trust) per lectors espanyols llecs, en aquest article mostrem la necessitat i utilitat d'inferir la funció pràctica del negoci durant la lectura com a activitat prèvia i imprescindible per part del lector espanyol llec, ja que no coneix les eines de qualificació pròpies del jurista. Així, en primer lloc, definim el concepte de funció pràctica en relació amb conceptes del dret espanyol i de la psicologia cognitiva. A continuació, proposem un exemple extrem d'activitat i mètode inferencial respecte d'un contracte de trust summament atípic i, per tant, menys predictible que els documents típics de trust. L'exemple fonamental és, per tant, el supòsit atípic d'una modalitat de document de la Common-law. La descripció del procés de lectura es presenta com a plausible sense ànim prescriptiu. Es fonamenta en dos principis: la predicció del sentit del text, per una banda, i la seva confirmació posterior, a mesura que discorre la lectura. Es pressuposen uns coneixements i actituds al lector llec que es descriuen i, en certa forma, es recomanen

Inferir la funció pràctica del negoci, un requisit fonamental per a la comprensió de documents jurídics pel llec. El trust deed, un estudi de cas.

In the context of Spanish lay readers understanding common law negotiable documents (contracts, wills, deeds, deeds of trust), in this article we show the need and usefulness of inferring the practical function of the business during the reading as a prior indispensable activity for the Spanish lay reader, since he is not familiar with the assessment tools that are characteristic of the jurist. Thus, first of all, we define the concept of practical function in terms of its relationship with concepts from Spanish law and cognitive psychology. We then propose an extreme example of inferential activity and method with regard to an extremely atypical trust agreement, and consequently, a document that is less predictable than typical trust documents. The fundamental example is, then, the atypical case of a commonlaw type document. The description of the reading process is presented as plausible, without intending to be prescriptive. It is based on two principles: the prediction of the meaning of the text, on the one hand, and its subsequent confirmation, over the course of the reading. The lay reader is assumed to have certain knowledge and attitudes; this knowledge and these attitudes are described and, in a way, they are recommended.Key words: comprehension and reading of legal documents - social and practical function - constructivism - cognitivism - inference - shared knowledgeEn el contexto de la comprensión de documentos negociales de la Common-Law (contratos, testamentos, deeds, deeds of trust) por lectores españoles legos, en este artículo mostramos la necesidad y utilidad de inferir la función práctica del negocio durante la lectura como actividad previa e imprescindible por parte del lector español lego, ya que no conoce las herramientas de calificación propias del jurista. Así, en primer lugar, definimos el concepto de función práctica en su relación con conceptos del derecho español y de la psicología cognitiva. A continuación proponemos un ejemplo extremo de actividad y método inferencial respecto de un contrato de trust sumamente atípico y, por tanto, menos predecible que los documentos típicos de trust. El ejemplo fundamental es, por tanto, el supuesto atípico de una modalidad de documento de la Common-law. La descripción del proceso de lectura se presenta como plausible sin ánimo prescriptivo. Se funda en dos principios: la predicción del sentido del texto, por una parte, y su confirmación posterior, a medida que discurre la lectura. Se presuponen unos conocimientos y actitudes en el lector lego que se describen y, en cierta forma, se recomiendan.En el context de la comprensió dels documents negocials de la Common-Law (contractes, testaments, deeds, deeds of trust) per lectors espanyols llecs, en aquest article mostrem la necessitat i utilitat d’inferir la funció pràctica del negoci durant la lectura com a activitat prèvia i imprescindible per part del lector espanyol llec, ja que no coneix les eines de qualificació pròpies del jurista. Així, en primer lloc, definim el concepte de funció pràctica en relació amb conceptes del dret espanyol i de la psicologia cognitiva. A continuació, proposem un exemple extrem d’activitat i mètode inferencial respecte d’un contracte de trust summament atípic i, per tant, menys predictible que els documents típics de trust. L’exemple fonamental és, per tant, el supòsit atípic d’una modalitat de document de la Common-law. La descripció del procés de lectura es presenta com a plausible sense ànim prescriptiu. Es fonamenta en dos principis: la predicció del sentit del text, per una banda, i la seva confirmació posterior, a mesura que discorre la lectura. Es pressuposen uns coneixements i actituds al lector llec que es descriuen i, en certa forma, es recomanen.Paraules clau: comprensió i lectura de documents jurídics - funció social i pràctica - constructivisme - cognitivisme - inferència - coneixement comparti