Salsa Dance and Perceived Mental Health Benefits: A Servant Leadership Theory-Driven Study

The purpose of the current study was to assess servant leadership dimensions, perceived mental health benefits, and correlations between the two following an eight-week servant leadership theory-driven salsa dance programme taught to novice learners at a West Midlands, UK university. Upon completion of the salsa dance programme (frequency – once per week, intensity – moderate-to-vigorous physical activity, time – 90 minutes, type – group-based Cuban style salsa dance), a paper questionnaire was administered to the participants to complete in person. The questionnaire contained 18 items related to servant leadership dimensions (authenticity, empowerment, humility, standing back, and stewardship) in terms of the teaching and learning of salsa dance and four items related to perceived mental health benefits (mood enhancement, self-confidence, skill mastery, and social well-being). Authenticity and stewardship were rated higher in females when compared to males. Differences were found between perceived mental health benefits in both females and males with mood enhancement rated highest in both genders. This is the first study we are aware of to have applied principles of servant leadership in the teaching of salsa dance as a leisure-time physical activity. Servant leadership may have facilitated the high perceived mental health benefits observed

Flourishing in Salsa Dance: A Qualitative Investigation of Aesthetic, Artistic, and Creative Contributions

Salsa has been referred to as the world’s most popular partnered social Latin dance and is likely health-enhancing when participated in for leisure and socialisation purposes. We are unaware of any qualitative research that has explored salsa dance, specifically, through an aesthetic, artistic, and creative practice lens. In this research, we sought to interpret how these elements of dance may contribute to a sense of flourishing, or holistic well-being, as described by Seligman (2011) in his PERMA model, in a positive psychology context. We designed an anonymous fully open-ended online qualitative survey to explore the experience of salsa as it relates to dancers’ flourishing. Forty-one salsa dancers completed the survey. Their average experience level was 11 years of dance practice in salsa. We used the reflexive thematic analysis approach of Braun and Clarke (2021) to analyse our data. Our actively constructed themes (A dance of positivity; Dance's cognitive embrace; Healthful bodies in harmony; and Steps, hearts, and spirits coming together) highlighted emotional and physical benefits, cognitive and learning aspects, health and wellness, and community building within the data. We believe these findings illustrate that salsa dance does indeed foster a sense of flourishing in experienced dancers within a community dance setting. The practical applications of our research in terms of promoting dance for health are discussed

Cambio en los patrones del consumo de agua en la Barcelona suburbana: estilos de vida y renta como factores explicativos

Atlantic gardens and swimming pools constitute one of the most relevant features of a new phase in the history of the urbanization process in the Metropolitan Region of Barcelona, coinciding with the real state “madness”, by which the traditionally compact urban form typical of Mediterranean cultures lose ground to more disperse patterns of settlement characteristic of Anglo-Saxon countries. The change in the urban form also bears a noticeable relationship with changing lifestyles more and more akin to the suburban landscapes of many areas of Atlantic Europe and above all North America. Low density housing with gardens and swimming pools are associated with a better quality of life and considered as positional goods, giving the owners the status and prestige that is absent from other urban forms. In this paper I will therefore illustrate how new “suburbia lifestyles” linked to water use are gaining terrain in a geographical, social and cultural context that traditionally has been quite conservative in the use of this resource. I will show also how new, water-related lifestyles are endowed also with a strong income component. Thus high income households prefer and can afford more water-consuming Atlantic gardens with swimming pools whereas lower income households have to resort to more climate-adapted species in what constitutes a growing socio-spatial differentiation.Los jardines atlánticos y las piscinas constituyen una de las características más relevantes de esta nueva fase en la historia del proceso de urbanización en la Región Metropolitana de Barcelona, coincidiendo con la “locura” constructora por la cual la tipología de urbanización tradicionalmente compacta típica de las culturas mediterráneas pierde terreno frente a los tipos de urbanización más dispersos, típicamente característicos de los países anglosajones. El cambio en el modelo urbano también conlleva una constatable relación con los cambios en los estilos de vida cada vez más típicos de los paisajes suburbanos de muchas áreas de la Europa atlántica y sobre todo de Norte América. Casas en urbanizaciones de baja densidad, con jardines y piscinas están directamente asociadas con una mejor calidad de vida y considerados como bienes posicionales, dando a sus propietarios un estatus y prestigio que no se encuentra en otras formas urbanas. En este documento, por tanto, ilustraré como estos nuevos “estilos de vida suburbanos” que están relacionados con un intenso consumo de agua están ganando terreno en un contexto geográfico, social y cultural que tradicionalmente ha sido bastante conservador en el uso de este recurso. También mostraré como estos nuevos estilos de vida están asimismo interrelacionados con un fuerte componente de nivel de renta. De tal forma, hogares de alta renta prefieren y se pueden permitir jardines atlánticos más consumidores de agua, y con piscina, mientras que los hogares de baja renta tienen que recurrir a especies más adaptadas climáticamente, en lo que constituye una creciente diferenciación socioespacial

Methodologies using soil organisms for the ecotoxicological assessment of organic wastes

Consultable des del TDXA la portada: Centre de Recerca Ecològica i Aplicacions Forestals (CREAF)Títol obtingut de la portada digitalitzadaLa correcta gestió dels residus orgànics és un dels principals reptes actuals a la Unió Europea, en resposta al fort increment en la seva producció en les darreres dècades. Les creixents limitacions en la incineració i el dipòsit en abocador de residus orgànics ha conduit cap a un increment en el reciclatge en el sòl d'aquests residus en forma d'esmena orgànica, perfilant-se aquesta com la principal via de gestió actual i futura. Malgrat tot, els residus orgànics són també el destí final de contaminants originats amb les activitats humanes. Per tant, el reciclatge de residus orgànics en sòls pot també representar un risc, ja que podria malmetre de manera irreparable els organismes edàfics i les funcions que duen a terme, bàsiques per al funcionament dels ecosistemes terrestres i les societats humanes. Actualment, a la Unió Europea no existeixen requeriments de qualitat mínima per a permetre el reciclatge de residus en el sòl, amb l'excepció dels fangs de depuradora, pels quals existeix una legislació específica. A més, en els escassos casos en què existeix aquesta avaluació de qualitat, el criteri utilitzat és exclusivament basat en anàlisis químiques, i fins ara, els bioassaigs no han estat incorporats en la legislació malgrat els seus avantatges en termes de rellevància per a situacions reals. Malgrat tot, un pas necessari per a aquesta incorporació és la definició de quins bioassaigs són adients per a aquesta finalitat. En aquesta tesi, diversos bioassaigs amb organismes terrestres i aquàtics (Microtox, cladòcers, microorganismes del sòl, plantes, lumbrícids, enquitreids i col·lèmbols), paràmetres biològics (letals i subletals), i procediments (fase sòlida o extractes dels residus) són comparats per al seu ús el l'avaluació de risc ecotoxicològic de diversos residus orgànics per tal de seleccionar-ne els més adients. Posteriorment, per cada residu, i a partir d'un conjunt de dades de toxicitat per a diversos organismes habitants del sòl, s'estimen dosis segures d'esmena, les quals es comparen amb les dosis habituals i amb treballs de camp sobre els efectes d'esmenes orgàniques en la biota del sòl. Finalment, s'estudia la validesa dels resultats de toxicitat d'un residu orgànic obtingut en el sòl artificial OECD per a fer extrapolacions de resultats en sòls naturals. A més, s'avalua la influència de les propietats tant en els organismes test com en la pròpia toxicitat d'un mateix residu.Correct organic wastes management is one of the main challenges in the European Union given its production increase in the last decades. Increasing limitations to organic waste incineration and landfilling, together with its fertilizing potential, has lead to their recycling as soil amendment. In fact, waste use in soil is currently the main waste management option, and it is predicted to increase in the next years. However, organic wastes also are the final sink of pollutants released by human activities. Disposal in soil might lead to irreparable damage for soil organisms and their functions, which play a central role in terrestrial ecosystems and human societies. No requirements of a minimum organic wastes quality exist in the European Union for their recycling in soils, with the exception of sewage sludge, for which specific legislation exist. In this particular case, only chemical assays are taken into account and, to date, bioassays are not considered for this purpose, despite their advantages in terms of relevance for real situations. However, a first step for the inclusion of bioassays into legislation for the quality assessment of wastes is to define suitable methods for this purpose. In this thesis, a wide range of bioassays (Microtox, daphnids, soil microorganisms, plants, earthworms, enchytraeids, and collembolans), endpoints (lethal and sublethal), and procedures (waste's solid-phase and eluates), are evaluated to be used for the ecotoxicological risk assessment of different organic wastes (dewatered, composted and thermally-dried sewage sludges, and thermally-dried pig slurry) in order to select the most suitable methods for this purpose. Furthermore, safe amendment rates for each waste are derived from laboratory data and compared with usual amendment rates and with published field works on waste effects on soil-dwelling organisms. Finally, the validity of OECD artificial soil for waste testing is also assessed by comparison of toxicity results in different natural soils using the same waste. In addition, the biasing influence of soil properties on waste toxicity results is also evaluated, through their effects on the test organisms as well as through their influence on the toxicity of wastes

La ecología política urbana : una disciplina emergente para el análisis del cambio socioambiental en entornos ciudadanos

La ecología política urbana es una disciplina emergente que proporciona un enfoque multidisciplinario y una metodología innovadora para el análisis del cambio socioambiental que tiene lugar en asentamientos urbanos. Según ésta, las mayores barreras para conseguir «ciudades sostenibles» son también políticas, y los objetivos y las posibilidades de conseguirlos están sujetos a relaciones de poder. Por tanto, estos objetivos deberían ser alcanzados mediante, por un lado, el análisis de los condicionantes políticos, sociales, económicos, culturales y ambientales que producen un determinado paisaje urbano, y, por otro lado, a través del examen de la estructura y la organización de las relaciones de poder y la expresión social e institucional de estas relaciones. Por ende, la pregunta cambia de cómo conseguir ciudades sostenibles a cuáles son las condiciones que promueven la adopción de determinadas «prácticas sostenibles» sobre otras.L'ecologia política urbana és una disciplina emergent que proporciona un enfocament multidisciplinari i una metodologia innovadora per fer l'anàlisi del canvi socioambiental que té lloc als assentaments urbans. Segons aquesta, les barreres més grans que trobem per aconseguir «ciutats sostenibles» són polítiques, i els objectius i les possibilitats d'aconseguir-los estan subjectes a relacions de poder. Per tant, aquests objectius haurien de ser assolits mitjançant, d'una banda, l'anàlisi dels condicionants polítics, socials, econòmics, culturals i ambientals que produeixen un paisatge urbà determinat, i, d'una altra, a través de l'examen de l'estructura i l'organització de les relacions de poder i l'expressió social i institucional d'aquestes relacions. Així, la pregunta canvia de com es poden aconseguir ciutats sostenibles a quines han estat les condicions que promouen l'adopció de determinades «pràctiques sostenibles» per sobre d'unes altres.L'écologie politique urbaine est une discipline émergente qui apporte une vision multidisciplinaire et une méthodologie innovatrice pour l'analyse du changement social et de l'environnement de l'espace urbain. Selon cette discipline, les plus grandes difficultés pour obtenir des villes de développement durable sont basées sur des critères politiques. Quant aux objectifs et probabilités afin d'y parvenir, ils sont liés aux relations de pouvoir. Par conséquent, ces derniers devraient être réalisés à l'aide des deux éléments clefs suivants: 1) analyses des conditions politiques, sociales, économiques et culturelles ainsi qu'environnementales qui produisent un certain paysage urbain, et 2) étude de la structure et de l'organisation des relations de pouvoir, ainsi que de l'expression sociale et institutionnelle de ces relations. Donc, la question serait de se demander quelles sont les conditions prioritaires pour l'adoption de ces pratiques durables aux lieux de parvenir à la réalisation de villes de développement durable.Urban political ecology has emerged as a discipline that provides an innovative methodology and a multidisciplinary approach to the analysis of the socioenvironmental change taking place in urban settings. The greater barriers on attaining urban sustainability are also political, and objectives and possibilities are subject to power relations. These goals may be achieved in a certain place through the analysis of two key elements: 1) the political, social, economic, cultural and environmental driving forces that produce urban landscapes, and 2) the structure and organization of power relationships and their institutional and social expression. Then, the question would shift from the ascertaining «sustainable practices» to the understanding of the conditions that promote the adoption of certain «sustainable practices» over others

Instalaciones específicas de un parking automático

L’objecte d’aquest projecte és dissenyar i dimensionar les instal·lacions específiques d’un aparcament robotitzat al carrer de Alcalá de Madrid. S’ha de realitzar les instal·lacions d’electricitat, il·luminació, contra incendis, evacuació d’aigües i ventilació. Per això, s’ha de tenir en compte i s’aplicarà en tot moment la normativa vigent que correspon a cada àmbit de la instal·lació i fer referència a aquesta normativa justificant els elements escollits així com els càlculs corresponents. Es tracta d’un aparcament destinat a una comunitat de veïns, per tant d’ús privat. A l’instal·lació elèctrica es calculen totes les línies receptores així com tots els elements de la instal·lació, basant-nos sempre en el Reglament Electrotècnic de Baixa Tensió. Per la il·luminació, es farà ús del programa de càlcul Dialux para arribar als valors recomanats. A la instal·lació contra incendis es seguirà principalment el Documento Básico SI per calcular els requisits necessaris en un aparcament automàtic. Finalment, es ventila tot el recinte, fent ús de les característiques especials del local pel dimensionament del extractors s’utilitza EasyVent

Manejo de intoxicaciones por agentes domésticos

Las intoxicaciones por agentes domésticos presentan algunas similitudes con respecto a otras intoxicaciones no medicamentosas, que las caracterizan y diferencian de las intoxicaciones por fármacos. En este trabajo se analizan las diferentes causas y tratamientos relacionados con las intoxicaciones tanto en la infancia como en el adulto. Para ello se hace un breve repaso de las principales intoxicaciones por productos domésticos y se procede a la exposición y resolución de un caso práctico tipo, en el que se reflejará todo el proceso de atención y cuidado que el personal enfermero debe realizar en este tipo de intoxicaciones en un servicio de urgencias