Spatiotemporal modeling of traffic risk mapping: A study of urban road networks in Barcelona, Spain

Accidents on the road have always been a major concern in modern society. According to the World Health Organization, globally road traffic collisions are one of the leading and fastest growing causes of disability and death. The present research work is conducted on ten years of traffic accident data in an urban environment to explore and analyze spatial and temporal variation in the accidents and related injuries. The proposed spatiotemporal model can make predictions regarding the number of injuries incurred on individual road segments. Bayesian methodology using Integrated Nested Laplace Approximation (INLA) with Stochastic Partial Differential Equations (SPDE) has been applied to generate a predicted risk map for the entire road network. The current study introduces INLA- SPDE modeling to perform spatiotemporal predictive analysis on selected areas, precisely on road networks instead of traditional continuous regions. Additionally, the result risk maps act as a baseline to identify the safe routes in a spatiotemporal context. The methodology can be adapted and applied to enhanced INLA-SPDE modeling of spatial point processes precisely on road networks

Anàlisi de les revistes de geografia indexades al Journal of Citation Reports del Social Science Citation Index. Període 1997-2005

En aquest estat de la qüestió, s'hi presenten els resultats d'una anàlisi sobre l'evolució i les característiques principals de les revistes de geografia incloses al Journal of Citation Reports dins de la versió del Social Science Citation Index i, per tant, amb factor d'impacte. El període d'estudi escollit ha estat el que va de 1997 a 2005, és a dir, al llarg dels darrers nou anys amb dades disponibles. En total, hi han aparegut incloses trenta-nou revistes, una bona part de les quals ha romàs a la llista durant tot el temps estudiat. Hi ha hagut deu publicacions que han estat situades entre les cinc amb més factor d'impacte de cada any, i cap no ha estat la primera més de dos anys seguits. S'han trobat divuit temàtiques diferents en el conjunt de les revistes, en destaquen les de caire generalista i les de geografia econòmica i regional. Una gran majoria dels volums està publicada per editorials, Blackwell Publishing n'és la més destacada. L'origen de les revistes és clarament anglosaxó, només n'hi trobem dues d'escrites en una altra llengua. La segona part de l'article descriu totes les publicacions contemplades en els nou anys estudiats, amb una petita ressenya de cadascuna.En este estado de la cuestión, se presentan los resultados de un análisis sobre la evolución y las características principales de las revistas de geografía incluidas en el Journal of Citation Reports dentro de la versión del Social Science Citation Index y, por tanto, con factor de impacto. El período de estudio escogido ha sido de 1997 a 2005, es decir, a lo largo de los últimos nueve años de los que se dispone de datos. En total, han aparecido incluidas trenta y nueve revistas; de éstas, una buena parte han permanecido en la lista durante todos los años estudiados. Diez publicaciones han estado situadas entre las cinco con mayor factor de impacto de cada año, y ninguna de ellas ha permanecido la primera más de dos años. Se han identificado dieciocho temáticas diferentes en el conjunto de las publicaciones, destacando las de ámbito generalista y las de geografía económica i regional. Una gran mayoría de las revistas están publicadas por editoriales, siendo Blackwell Publishing la más destacada. El origen de las revistas es claramente anglosajón, solamente dos están publicadas en otra lengua. En la segunda parte del artículo, se describen todas las revistas contempladas en los nueve años de estudio, con una pequeña reseña de cada una de ellas.Dans cet état de la question, on présente les résultats d'une analyse sur l'évolution des principales caractéristiques des revues de géographie incluses dans le Journal of Citation Reports dans la version du Social Science Citation Index, c'est-à-dire, celles avec un facteur d'impact. La période d'étude choisie a été de 1997 à 2005, c'est-à-dire tout au long des dernières neuf années de ceux que dispose de données. Au total ils sont apparus 39 revues de celles-ci une bonne partie sont restés dans le listage pendant toutes les années étudiées. Dix publications ont été situées entre les cinq avec plus grand facteur d'impact de chaque année, et aucune d'entre elles n'est restée la première plus de deux ans. On a identifié 18 thèmes différents dans l'ensemble des publications, soulignant celles de domaine généraliste et celles de géographie économique. Une grande majorité des revues sont publiées par des éditoriaux, la plus remarquable étant Blackwell Publishing. L'origine des revues est clairement anglo-saxonne, seulement deux sont publiées dans une autre langue. Dans la deuxième partie de l'article, on décrit toutes les revues contemplées dans les neuf ans d'étude, avec une petite description de chacune d'elles.In this paper, the evolution and main characteristics of the geography journals included in the Journal of Citation Reports of the Social Science Citation Index are presented. The study period encompasses the period between 1997 and 2005. A total of 39 journals have been included, and an important proportion of those have remained along the study period. A total of ten journals have been located between the five more important of every year and not one has been the most important more than two years. 18 topics have been identified, generalists, economics and regional being the most important ones. The majority of the journals have been published by commercial publishers, Blackwell being the most present. The origin of the journals is clearly Anglo-Saxon with only two journals edited in other languages. The second part of the paper describes all the journals cited together with a short review of each

Effectiveness of the measures to flatten the epidemic curve of COVID-19. The case of Spain

After the cases of COVID-19 skyrocketed, showing that it was no longer possible to contain the spread of the disease, the governments of many countries launched mitigation strategies, trying to slow the spread of the epidemic and flatten its curve. The Spanish Government adopted physical distancing measures on March 14; 13 days after the epidemic outbreak started its exponential growth. Our objective in this paper was to evaluate ex-ante (before the flattening of the curve) the effectiveness of the measures adopted by the Spanish Government to mitigate the COVID-19 epidemic. Our hypothesis was that the behavior of the epidemic curve is very similar in all countries. We employed a time series design, using information from January 17 to April 5, 2020 on the new daily COVID-19 cases from Spain, China and Italy. We specified two generalized linear mixed models (GLMM) with variable response from the Gaussian family (i.e. linear mixed models): one to explain the shape of the epidemic curve of accumulated cases and the other to estimate the effect of the intervention. Just one day after implementing the measures, the variation rate of accumulated cases decreased daily, on average, by 3.059 percentage points, (95% credibility interval: −5.371, −0.879). This reduction will be greater as time passes. The reduction in the variation rate of the accumulated cases, on the last day for which we have data, has reached 5.11 percentage points. The measures taken by the Spanish Government on March 14, 2020 to mitigate the epidemic curve of COVID-19 managed to flatten the curve and although they have not (yet) managed to enter the decrease phase, they are on the way to do so.Peer reviewe

The de-bordering process in urban landscapes: a land use and land cover analysis of a Pyrenean border region - the Central area of the cross-border Catalan space

An einer politischen Grenze kommt es zu Auswirkungen auf die Landschaft - als Folge des Nebeneinanders von zwei politischen und wirtschaftlichen Systemen und auch als Ergebnis wirtschaftlicher Chancen. Diese Auswirkungen hängen von der Art der Grenzen und ihrer Öffnung ab. Im Beitrag wird die Landschaftsentwicklung auf beiden Seiten der Grenze im Zentralbereich der katalanischen Grenzregion verglichen. Die Studie untersucht die Landnutzung in drei Zeiträume von den 1950er Jahren bis 2009. In Bezug zur Umwandlung der Stadtlandschaft werden verschiedene räumliche Strategien, die von den Gemeinden auf beiden Seiten der Grenze entwickelt wurden, durch Vergleich der Landschaft bewertet. Beurteilt wird, wie der Verlust der Grenze des Franco-Spaniens die Dynamik urbanen Raums beeinflusst und verwandelt hat, insbesondere in den Gemeinden Le Boulou und La Jonquera. Da die Grenze noch immer zwei unterschiedliche politische Verwaltungen trennt, ist es wichtig, vorhandene Landschaftsunterschiede zu beobachten. Wird die Öffnung der Grenze für Menschen und Güter die urbane Veränderung in Verbindung mit den durch die Grenze geschaffenen wirtschaftlichen Möglichkeiten beschleunigen? Nehmen durch das Ende der Abschottungswirkung der Grenze die Veränderungen im Stadtbild zu? Erste Ergebnisse bestätigen das. Sie zeigen auch tiefere Veränderungen des urbanen Raums an der südlichen Seite der Grenze aufgrund des Nebeneinanders unterschiedlicher politischer und wirtschaftlicher Systeme im Zusammenhang von offener Grenze und Globalisierung. Abschließende Ergebnisse weisen auch darauf hin, dass politische Entscheidungen - insbesondere auf lokaler Ebene getroffene - erhebliche Auswirkungen auf die Dynamik der Landschaft haben.The presence of a political border in a region has an impact in the landscape. Implications of the boundary on border landscapes could be the consequence of the juxtaposition of two political and economic systems and also the result of economic opportunities offered by borders. These impacts depend on the nature of borders and their opening in the EU might change border’s impacts upon landscapes. In this research landscape evolution on either side of the border in the central area of the Cross-Border Catalan Space is compared. The study is based on the land use and analyses three periods in time from the 1950s until 2009. Focusing on the urban landscape transformation, different territorial strategies developed by the municipalities located in each side of the border are evaluated through landscape comparison. Furthermore, it assesses how the loss of function of the Franco-Spanish border has affected and transformed the urban landscape dynamics, especially in Le Boulou (France) and La Jonquera (Spain) municipalities. Given that the border is still the limit between two different political administrations, it is important to observe the existence of landscape differences. Will the border’s opening to the flow of people and goods accelerate the urban transformation related to economic opportunities generated by the border? In other words, is the end of the border's breaking effect going to increase urban landscape transformations? Initial results show an increase of the urban landscape transformation closely related to the de-bordering process. They also demonstrate deeper urban landscape changes in the southern side of the boundary due to the juxtaposition of different legal and economic systems in an open border and globalised context. Final results also indicate that political decisions have a considerable impact over the landscape dynamics, particularly in those taken at the local level

Conceptos y métodos fundamentales en ecología del paisaje (landscape ecology). Una interpretación desde la geografía

La ecología del paisaje nace en estrecha vinculación con la geografía y vive un desarrollo espectacular a partir de la segunda mitad del siglo XX. En la actualidad, es una perspectiva científica transdisciplinaria, consolidada y reconocida, que intenta comprender y ayudar a resolver algunos de los principales retos ambientales contemporáneos en la conservación del patrimonio natural y cultural. En estas páginas, se repasa de forma sintética los conceptos y los métodos, eminentemente cuantitativos, utilizados por la ecología del paisaje para analizar la situación y la evolución de los paisajes.L'ecologia del paisatge neix en una vinculació ben estreta amb la geografia i viu un espectacular desenvolupament a partir de la segona meitat del segle XX. En l'actualitat, és una perspectiva científica transdisciplinària, consolidada i reconeguda, que intenta comprendre i ajudar a resoldre els principals reptes ambientals contemporanis pel que fa a la conservació del patrimoni natural i cultural. En aquestes pàgines, es repassa de forma sintètica els conceptes clau i els mètodes, eminentment quantitatius, emprats per l'ecologia del paisatge per analitzar la situació i l'evolució dels paisatges.L'écologie du paysage née en relation à la géographie et connait un développement notable à partir de la deuxième moitié du XXème. siècle. Actuellement, est une perspective scientifique transdisciplinaire, consolidée et reconnue qui veux comprendre et aider à résoudre quelques des défis enviromentales contemporaines de la conservation du patrimoine naturel et culturel. Dans ces pages se repassent de manière synthétique des concepts et des méthodes, éminemment quantitatives, qui sont utilisés par l'écologie du paysage à fin d'analyser l'état et l'évolution des paysages.Landscape ecology was born narrowly linked with geography and suffers a fast paced development during the second half of the 20th century. Currently, it is a transdisciplinary scientific perspective, consolidated and recognized, that aims to understand and to aid solving some of the main contemporary environmental challenges for the conservation of cultural and natural patrimony. In this paper, key concepts and methods, mostly quantitative, used in landscape ecology in order to analyze the situation and evolution of landscapes are reviewed in a synthetic manner

Typical and exclusive vascular plants typical of the beach and dune habitats of the Catalan coast

Aquest article actualitza el coneixement florístic de les espècies que colonitzen les platges i dunes del litoral català, i identifica el grup d’espècies típiques que colonitzen aquests paisatges, així com estableix aquelles espècies restringides als hàbitats dunars, el seu rang de distribució i la seva raresa. Es van mostrejar 87 sistemes dunars a partir de transsectes ortogonals a la línia de costa, que s’estenien des de la vegetació anual de la platja alta fins a l’extrem interior del sistema dunar. Es van identificar un total de 224 espècies. El nombre va ser molt proper a l’obtingut en el càlcul del SMaoTao i dels dos estimadors de la riquesa del nombre total d’espècies, Chao2 i Jacknife2. L’anàlisi de la freqüència de les 224 espècies enregistrades va portar a establir un conjunt de 87 que es poden considerar com les espècies típiques dels hàbitats de platja i duna de la costa catalana. Entre aquestes es va identificar un grup de 34 espècies restringides als hàbitat de platja i duna, entre les quals 12 són rares o molt rares. La presència de diverses espècies exòtiques, algunes d’elles molt esteses en els hàbitats dunars, és un indicador del canvi ambiental provocat per la freqüentació d’aquests hàbitats derivada de l’activitat humana.This article updates the floristic knowledge of the species that colonize the beaches and dunes of the Catalan coast, identifies the group of typical species that colonize these landscapes and also establishes those species restricted to dune habitats, their range of distribution and their rarity. 87 dune systems were sampled from orthogonal transects on the shoreline, extending from the annual vegetation of the back beach to the inner end of the dune system. A total of 224 species were identified. The number was very close to that obtained in the calculation of the SMaoTao and the two estimators of the richness of the total number of species, Chao2 and Jacknife2. The frequency analysis of the 224 species recorded led to the establishment of a set of 87 species that can be considered as the typical species of beach and dune habitats on the Catalan coast. Among these, a group of 34 species restricted to beach and dune habitats were identified, of which 12 are rare or very rare. The presence of several exotic species, some of them widespread in dune habitats, is an indicator of the environmental change caused by the frequentation of these habitats due to human activit

Space.time interpolation of daily air temperatures

We propose a model to describe the mean function as well as the spatio-temporal covariance structure of 15 years of both maximum and minimum daily temperature data from 190 stations throughout the region of Catalonia (Spain), with daily data covering the period 1994-2008. Our aim is threefold: (a) estimation of the long-term trend of maximum and minimum temperatures; (b) assessing the spatial and temporal variability of temperatures, and (c) interpolation of the spatial temperatures at any given time. Long-term trend, annual harmonics and winds were considered as explanatory vari- ables of the mean function. The parameters associated with these variables were allowed to vary between stations and within each year. We controlled temporal autocorrelation by means of ARMA models. For the spatial covariance structure we used the Mat ern family of covariance functions and a nugget term. Spatio-temporal models were built as Bayesian hierarchical models with two stages following the integrated nested place Laplace approximation (INLA) for Bayesian inference. For the nal model estimation we used a two-stage approach, in which we rst assumed the stations were spatially independent, and then we modeled the spatio-temporal covariance using the interim posterior from the residuals of the model in the rst-stage as prior distributions of replications of a spatial process. We allowed all spatial parameters to also vary with time

Dinámica de usos de suelo y paisaje en la cuenca de la Tordera (1987, 1992, 1997 y 2002)

Por medio de este estudio se pretende describir la evolución cronológica (1987, 1992, 1997 y 2002) que ha tenido el uso del suelo, en toda el área que comprende la Cuenca del rio Tordera, localizada en Catalunya, entre las provincias de Barcelona y Girona. Dentro de la cuenca se encuentra el rio Tordera, que tiene al norte como zona de inicio principal al Parque Natural Montseny, pero que también recibe aportes desde Arbúcies y Santa Coloma de Farners, y desemboca en el delta de la Tordera ubicado entre Blanes y Malgrat de Mar. El análisis se enfoca en toda el área de la Cuenca, tratando de describir la dinámica en los usos de suelo y paisajes, además de como ha sido esta durante los periodos estudiados, considerando un poco a las posibles consecuencias y causas de los cambios. Esto gracias a la información extraída de mapas de uso de suelo de los años 1987,1992, 1997 y 2002, aunado también a la consulta de bibliografía que aporte mejores bases a la información. La amplitud e influencia de este cuenca, hacen que sea una zona de gran importancia, no solo por los servicios ambientales que ofrece a los ecosistemas de la zona, sino también desde un punto social, ya que favorece diferentes actividades económicas, que van desde las primarias hasta el sector de servicios, sin dejar de lado al sector industrial y a la construcción. Las razones por las cuales resulta interesante un estudio de este tipo, derivan de la necesidad, de conocer las transformaciones que ha sufrido la cuenca, en sus usos de suelo, ya sea por causas naturales ó también debido a la presión sufrida por actividades antropicas, que la han llevado a una diversifican de usos y sistemas ecológicos y sociales, etc. Lo cual tiene impactos no solo desde un punto de vista paisajístico sino que altera, la dinámica ecológica que se ha mantenido desde épocas muy remotas, generando variaciones en la ecología del paisaje, que deseamos expresar en este estudio

Distribution leopard spatial pattern type in arid and semiarid regions of the world

Unidad de excelencia María de Maeztu MdM-2015-055