147 research outputs found

    La llengua i les patents

    Get PDF

    Jordi Curell: "La millor protecció contra l'atur és l'educació"

    Get PDF
    Jordi Curell Gotor (Albacete, 1961) és el director d'Aprenentatge Permanent (Lifelong Learning): educació superior i afers internacionals de la Comissió Europea. Llicenciat en Dret per la Universitat de Múrcia, treballa des de 1986 en l'administració europea. Primer en tasques d'igualtat i altres iniciatives de l'Agenda Social Europea, dins d'Ocupació. Fa tres anys passà a la Direcció General d'Educació i Cultura, on ara és el responsable dels temes d'educació superior, des dels més coneguts com els intercanvis Erasmus i Erasmus Mundus, fi ns a la promoció de projectes de recerca, interacció amb l'empresa i desenvolupament de l'aprenentatge al llarg de la vida. Temes, explica, "importants per a l'economia actual, perquè la bona qualitat de l'educació està connectada amb la prosperitat i l'ocupació"

    Reflexiones sobre la práctica colectiva de la traducción

    Get PDF
    La procédure traditionnelle d’envisager la traduction d’un texte poétique en tant que démarche individuelle s’est trouvée enrichie ces derniers temps par une pratique collective qui s’est avérée très satisfaisante et qui est la garantie d’un travail bien fait. Dans cet article, nous analysons les procédés et les critères les plus importants qui sont utilisés au sein du «Taller de Traducción Literaria de la Universidad de La Laguna», et les illustrons d’exemples tirés de versions récentes de poèmes catalans et français.In addition to the traditional individual approach to the translation of poetic texts, recent years have seen a move towards collaborative translation, an approach that proved extremely satisfactory, and also guarantees that the finished product is of high quality. In this paper, we analyse the main procedures followed and the criteria employed by the «Taller de Traducción Literaria de la Universidad de La Laguna», illustrating our account with examples drawn from recent translations of Catalan and French poetry.En los últimos años, al método tradicional de enfrentarse a la traducción de un texto poético de forma individual se ha sumado una modalidad especialmente satisfactoria y que garantiza un trabajo bien hecho, como es la traducción colectiva. En este artículo, analizamos los principales procedimientos y criterios que seguimos en el Taller de Traducción Literaria de la Universidad de La Laguna, que ilustramos con ejemplos de versiones recientes de poemas catalanes y franceses

    Reflexiones en torno a la traducción del francés antillano: «L'écran rouge» de Ernest Pépin

    Get PDF
    When approaching the translation of a literary text written in a geolectal variety, one of the major difficulties that arises is how to deal with diatopisms, among them those related to realia or culturemes laden with specific references and connotations and lacking a lexical equivalent in another language. Translation strategies adopted when faced with these types of words can be characterised as polar opposites: privileging the transfer of semantic information or, on the other hand, seeking to preserve their identity by maintaining, as far as is possible, the non-denotative elements they contain. To illustrate this problem, we examine the short novel L’Écran Rouge (1998) by Ernest Pépin, an author from Guadeloupe who, in all his works, uses the Caribbean vernacular variety of French. We also examine the translation of the novel into Spanish, La Pantalla Roja, published in 2001 by the Cuban essayist and translator Lourdes Arencibia. Our purpose is to analyze and comment on some representative examples and to offer, where appropriate, other possible translation proposals.Cuando se aborda la traducción de un texto literario escrito en una variedad geolectal, una de las mayores dificultades que se plantean es la traslación de los diatopismos, que suelen remitir a realia o culturemas cargados de referencias y connotaciones específicas, muy a menudo sin correspondencia léxica en otra lengua. Las estrategias traductológicas que pueden adoptarse ante este tipo de vocablos se mueven entre dos polos: aquellas que privilegian la traslación de la información semántica y aquellas otras que tratan de preservar su identidad, restituyendo, dentro de lo posible, los elementos no denotativos que contienen. Para ilustrar esta problemática, nos hemos servido de la novela corta L'écran rouge (1998) del autor guadalupeño Ernest Pépin, escrita, como toda su obra, en su lengua vernácula, el francés antillano, y de la versión española que la ensayista y traductora cubana Lourdes Arencibia publicó en 2001 con el título de La pantalla roja. Nuestro propósito es analizar y comentar algunos ejemplos representativos y ofrecer, en su caso, otras posibles propuestas de traducción
    corecore