Resilience and Memory in the Poetics of Africadia: Sylvia D. Hamilton's And I Alone Escaped To Tell You

Sylvia D. Hamilton’s collection of poems And I Alone Escaped To Tell You (2014) revolves around the vindication of the little remembered legacy of slavery of Africadians – George Elliott Clarke’s neologism to refer to African Canadians from the Maritime provinces – which acts as a metaphor of the silenced history of Black Canadians. To do so, Hamilton relies on memory work through the lens of resilience and, hence, participates in the recent post-trauma paradigm that is intent on highlighting resistance rather than victimhood. Thus, the resilient memory that emerges from the collection dismisses the position of victims for Africadians and, contrarily, focuses on the capacity to ‘bounce back’, to withstand historical adversities, to endure by being malleable and to adapt to conditions of crisis. Simply put, this resilient memory acts in the poems as the dignified exercise to keep on reinstating and vindicating the silenced history of Black Canada. El poemario And I Alone Escaped To Tell You (2014), de Sylivia D. Hamilton, trata sobre la vindicación del poco recordado legado de la esclavitud de los Africadianos – neologismo acuñado por George Elliott Clarke para referirse a los afrocanadienses de las provincias marítimas – que, al tiempo, sirve como metáfora de la historia silenciada de la esclavitud afrocanadiense. Para ello, Hamilton se centra en el estudio de la memoria a través del marco de la resiliencia y, así, participa en el paradigma post-trauma que intenta resaltar la resistencia ante el victimismo. Así, la memoria resiliente que emerge de la colección rechaza el victimismo para los Africadianos y, por el contrario, se centra en la capacidad de ‘rebotar’, de aguantar las adversidades históricas, de sobreponerse al ser moldeable y adaptarse a condiciones de crisis. Simplemente, esta memoria resiliente actúa en los poemas como un ejercicio digno de seguir reinstalando y reivindicando la historia silenciada del Canadá negro

The Aesthetics of Healing in the Sacredness of the African American Female’s Bible: Zora Neale Hurston’s Moses, Man of the Mountain

Zora Neale Hurston’s Moses, Man of the Mountain (1939) stands in the tradition of African American use of the biblical musings that aims to relativize and yet uphold a new version of the sacred story under the gaze of a black woman that manipulates and admonishes the characters of the gospel to offer a feminist side of the Bible. The novel discloses Hurston’s mastering of the aesthetics that black folklore infused to the African American cultural experience and her accommodation to bring to the fore the needed voice of black women. Rejecting the role of religion as a reductive mode of social protest, the novel extends its jeremiadic ethos and evolves into a black feminist manifesto in which a world without women equates disruption and instability. Hurston showcases the importance of an inclusive and ethic sacred femininity to reclaim a new type of womanhood both socially and aesthetically. Three decades before the post-colonial era, Hurston’s bold representation of the sacred femininity recasts the jeremiad tradition to pin down notions of humanitarianism, social justice and the recognition of politics of art. All in all, in an era of a manly social protest literature Hurston opts for portraying the folkloric aesthetics of spirituality as creative agency simply to acknowledge the leadership of the sacred femininity that black women could remodel into art

Leyendo Beloved de Toni Morrison en Salvage the Bones y Sing, Unburied, Sing de Jesmyn Ward

Drawing on Harold Bloom’s concept of factility or the unavoidable influence of texts that run through the cultural legacy of the African diaspora, this article examines the intertextual relationship between Morrison’s Beloved and Ward’s Salvage the Bones and Sing, Unburied, Sing. In Salvage the Bones, Ward engages with Beloved to retell the myth of Medea and to rethink black motherhood to keep on interrogating questions of self-definition and the sense of community aiming to offer a more nuanced understanding of black women’s reality under sundry layers of oppression. In Sing, Unburied, Sing Ward rereads Beloved to plunge into the importance of diasporic memory and its role in fostering familial bonds and healing. This is done by using the Morrisonian trope of the familial ghost(s) with the resulting traumatic wounds to exemplify the manifold ways in which collective memory has historically kept communities of African Americans together. This intertextual exercise exposes the way in which Ward’s novels continue to examine Morrison’s account of the violent legacy of slavery and its new practices on African American families and communities from past to present.Partiendo del concepto de «factility» de Harold Bloom, esto es, la influencia inevitable de los textos que siguen la tradición del legado cultural de la diáspora africana, este articulo examina la relación intertextual entre Beloved de Morrison y las novelas de Ward Salvage the Bones y Sing, Unburied, Sing. En Salvage the Bones Ward se basa en Beloved para recrear el mito de Medea y repensar la maternidad negra para seguir interrogándose sobre cuestiones de auto-definición y el sentido de comunidad con el objetivo de ofrecer una concepción más matizada de la realidad de la mujer negra sometida a diferentes capas de opresión. En Sing, Unburied, Sing Ward relee Beloved para analizar la importancia de la memoria diaspórica y su papel para fagocitar lazos familiares y curación usando el tropo morrisoniano del fantasma con sus heridas traumáticas, para ejemplificar las distintas maneras en las que la memoria colectiva ha mantenido históricamente unidas las comunidades afroamericanas. Este ejercicio intertextual expone el modo en el que las novelas de Ward examinan el violento legado de la esclavitud que se desprende de la obra de Morrison, así como sus nuevas prácticas en las familias y comunidades afroamericanas desde el pasado hasta el presente

Diaspora and self-representation in Afro-Spanish literature: Lucía Asué Mbomío’s Hija del camino

La novela Hija del camino de la escritora afroespañola Lucía Asué Mbomío trata la historia de Sandra Nnom y sus vicisitudes en búsqueda de la conciliación de su identidad afroespañola a través de una serie de migraciones que la impelen a un autodescubrimiento y auto representación. De este modo, el relato aboga por la migración como elemento intrínseco al establecimiento de la conciencia afrodiaspórica y constituye la auto representación del sujeto diaspórico como metáfora y ejemplo del rechazo al esencialismo identitario y como mecanismo de legitimación de una identidad afroespañola que abraza la hibridez intrínseca de la diáspora africana. Siguiendo las rutas de lo que se ha dado en llamar el Atlántico hispano, Mbomío establece una narrativa en la que Sandra Nnom (re)define su sentido híbrido de la identidad redirigiendo las rutas del Atlántico hispano para incluir a España en el legado postesclavista y colonialista al tiempo que feminiza el eje Atlántico creando una estética femenina del legado afrodiaspórico. Al final, la novela deviene en un relato curativo que aboga por reclamar una identidad afrodiaspórica que, a través del hibridismo, aporta una lectura a favor de la diferencia y la inclusión en la literatura española.The novel Hija del camino by Afro-Spanish writer Lucía Asué Mbomío is about the story and whereabouts of Sandra Nnom’s search for the conciliation of her Afro-Spanish identity through a series of migrations that lead her to a self-discovery and self-representation. In so doing, the story banks on the process of migration as the intrinsic element for the establishment of the Afro-diasporic consciousness. This constitutes the self-representation of the diasporic subject as the metaphor and example that debunk the essentialism and as a legitimizing mechanism of an Afro-Spanish identity that embraces the hybridism of the diasporic subject. Following the routes of the so-called Hispanic Atlantic, Mbomío establishes a story in which Sandra Nnom (re)defines her hybridism redirecting the routes of the Hispanic Atlantic to include Spain in the slavery and colonialist legacy whilst it also feminizes the Atlantic paradigm establishing a feminine aesthetics of such diasporic legacy. Eventually, the novel becomes a healing narrative that defends the diasporic identity which, through its hybridism, offers a message in favour of inclusion and difference in the Spanish literature

The Affective Turn and Sacred Femininity in African American Women's Literature

Després del llarg viatge a través de l’Atlàntic a bord dels vaixells esclavistes, els africans van veure’s obligats a enfrontar-se a la seua completa alienació física, social i també espiritual en les terres de l’anomenat ‘Nou Món’. La seua anterior concepció de l’univers com a un lloc on poden exisitir-hi un ventall il·limitat de déus es va veure estroncat per la imposició social d’un univers on l’esclau va perdre tant el seu sentit d’espai com de temps. Així doncs, la evolució històrica del poble afroamericà s’esmerça en conrear una concepció sagrada del seu entorn des del mateix moment en que arriben a terres americanes. Aquesta obligada gestació espiritual els commina a acollir i, alhora, refundar la mateixa religió d’aquells que els havien condemnat a una situació d’esclavitud opressora. Degut a que la racista societat nord-americana va rebutjar des d’un inici qualsevol conat de reconeixement de la condició humana dels esclaus africans i, per tant, els hi negava el dret a participar en els rituals religiosos de les comunitats, els esclaus van prendre consciència del potencial sociopolític que bategava darrere de la transcendència espiritual. Malgrat la permanència de diversos trets religiosos d’arrels africanes que els esclaus van mantenir durant l’anomenat ‘Middle Passage’, aquests van esdevindre insuficients a l’hora de brandar una doctrina religiosa plena que puguera satisfer i definir les necessitats espirituals dels afroamericans al ‘Nou Món’. La regeneració espiritual, doncs, comença a gestar-se just en el moment en què, ja al segle XVIII, els esclaus reben l’influx de les doctrines cristianes. Íntimament lligats a la perícia lectora i la capacitat d’escriptura com a trets de concepció ontològica, els textos sagrats, i en especial la Bíblia, formen part de la idiosincràsia que el poble afroamericà es forja per tal d’autodefinir-se dins d’una nació que tan prompte els acull com els menysprea. D’aquesta manera, des de les conegudes com ‘narracions d’esclaus’- que funden, tant a nivell nacional com internacional, la literatura afroamericana- fins a l’obra contemporània de, per exemple, Toni Morrison, reconeguda amb el premi Nobel de literatura l’any 1993, la religió i la espiritualitat formen part indisoluble de la tradició literària que els negres nord-americans aporten a la història de la literatura nacional. És per aquest motiu pel qual els estudis bíblics i les vessants crítiques que han sorgit d’ells han esdevingut un instrument interessant dintre de la critica literària en el camp dels estudis nord-americans per tal d’analitzar l’epistemologia que els afroamericans han desenvolupat des dels temps de l’esclavitud fins al present. A través del reajustament d’un visió religiosa genuina la comunitat afroamericana ha rebutjat històricament el triomfalisme nord-americà alhora que ha intentat imitar-lo per tal de fer-se un lloc i encabir-se dins de la realitat socials dels Estats Units. El cas de les dones afroamericanes és extrardinàriament paradigmàtic per tal de presentar una doble discriminació, en tant que dones i negres. La revisió de la Bíblia i la rendició d’una transcendència espiritual pròpia ha estat utilitzat al llarg de la història com un tret que ha legitimat al poble afroamericà per poder erigir una crítica sociopolítica amb una forta càrrega nacionalista. Des de Frederick Douglass, passant per Booker T. Washington, W.E.B. Du Bois, James Baldwin, Malcom X fins a Martin Luther King, probablement la icona internacional per excel·lència, la comunitat afroamericana ha sabut vestir el discurs polític amb un flaire religiós que ha quallat en la consciència negra dels Estats Units. Les dones afroamericanes han sabut agafar el relleu de les arengues socials i culturals dels seus compatriotes masculins alhora que han feminitzat el discurs afegint-hi una concepció estètica genuina dintre de la mateixa comunitat afroamericana. Lluny de surar per la superfície de la protesta i la denúncia, les escriptores afroamericanes han sabut capbussar-se intel·lectualment i s’han escarrassat per eixir de l’encasellament de la doble discriminació tot just creant una epistemologia cultural pròpia. Cercant, per tant, no només l’encabiment en la república sinó la creació i reivindicació d’una estètica afroamericana femenina i feminista. Així, tant el concepte d’allò considerat ‘sagrat’ com el d’’espiritualitat’ han estat transformats per les dones negres no sols com un mètode crític que referma la seua subjectivitat sinó com una forma de creació estètica i cultural distintiva que intenta imaginar la seua pròpia realitat i, alhora, buidar els conceptes religiosos del significat dogmàtic que els defineix. A través de la creació d’una estètica espiritual femenina basada en trets fonamentalment ètnics, les dones negres han desviat el camí religiós que Amb aquest tret de partida, la següent investigació se centra en tres novel·les de tres escriptores afroamericanes que cronològicament abarquen els segles XIX, XX i XXI. D’aquesta mena exemplificarem la transformació estètica i epistemològica que les dones negres emprenen a través d’una revisió i deconstrucció dels conceptes ‘sagrat’ i ‘espiritual’ que, seguint les pejades derridianes, no sols intenten revertir conceptes bíblics que s’ajusten a la seua realitat sinó que donen compte del camí que les dones afroamericanes han bastit a la percaça d’una cosmovisió cultural que copse l’etnicitat i el feminisme. Si fins ara l’excepcionalitat religiosa afroamericana ha estat emfatitzada com a un mètode de protesta i denúncia sociopolítica, pretenem accentuar el fet que no és menys cert que les dones negres han fet servir la seua pròpia versió religiosa per tal de crear una estética literària capaç d'exemplificar les seues qualitats artístiques i que, si bé de vegades de forma indirecta, ha enriquit el debat feminista que estudis com els postestructuralistes van posar de relleu. A més a més, tenint en compte la proliferació de la teoría de l’afecte tal i com va nàixer als anys 1960 de la mà de Silvan Tomkins, aquest treball pretén demostrar com l’espiritualitat que aquestes escriptores afroamericanes conreen es cobeja juntament amb una visió femenina i feminista de la teroia de l’afecte tal i com propugnen teòriques actuas com Barbara Tomlinson, Sarah Ahmed, Melissa Gregg o Megan Watkins. L’estudi de The Bondwoman’s Narrative (1857) de Hannah Crafts, Moses, Man of the Mountain (1939) de Zora Neale Hurston i A Mercy (2008) de Toni Morrison servirà per demostrar la revisió feminista però també estètica que les dones negres fan de la Biblia a l’apropiar-se, redefinir i reconstruir allò que es considera sagrat i espiritual dins de la seua realitat sociocultural. El recorregut per els tres segles que configuren la creació d’una entitat epistemològica pròpia per a les dones negres, ens servirà per estudiar com les escriptores afroamericanes han emmanegat diverses corrents literàries i estètiques per tal de representar un versió espiritual i estètica genuina i adient a l’especificitat de cada moment juntament a un redefinició de la teoría de l’afecte que afavoreix la redefeinció de l’epistemologia afroamericana femenina. Així, comprovarem com el discurs religiós no sols s’emprea al llarg dels segles com a eina de protesta sinó també com a element cultural que posiciona la literatura escrita per dones afroamericanes en l’esfera intel·lectual dels debats que la crítica literària feminista, amb una redefinició de l’afecte acumulat en les seus pàgines, ha perllongat al llarg de la recent història de la literatura. L’estudi de les novel·les The Bondwoman’s Narrative (1857) de Hannah Crafts, Moses, Man of the Mountain (1939) de Zora Neale Hurston i A Mercy (2008) de Toni Morrison tenint en compte els conceptes d’allò definit com ‘espiritual’ i ‘sagrat’ s’escometrà a través de les teories feministes postestructuralistes de Julia Kristeva, Judith Butler, Catherine Clément, Judylyn S. Ryan o, fins i tot, Levinas i Derrida, que redefineixen conceptes religiosos quan s’apliquen a la realitat femenina. Al mateix temps, i per tal de conjugar ètica i estètica a través de l’escriptura d’aquestes dones negres, la lectura del feminisme postestructuralista posarà els textos en diàleg amb la reconstrucció de l’espistemologia religiosa femenina aplicada a les dones afroamericanes que proposen crítics i estudiosos com ara Raboteau, Wilson, Eliade, King, Felder, Trible o Grant. Al mateix temps, i amb Tomlinson al capdavant, la teoría de l’afecte que totes tres novel·les traspúen les uneix en una empresa nacional per tal de redefinir una entitat femenina sagrada i afectiva totalment apta per redibuixar el paper de la dona negra als Estats Units. D’aquesta manera, mitjançant l’entramat intertextual que revisita les novel·les proposades exemplificant la poètica de la influència, com escriu Harold Bloom, s’exposarà la rendició feminista, afectiva i deconstrucció religiosa que les escriptores afroamericanes s’han esforçat en crear al llarg dels darrers tres segles. El treball es divideix en quatre parts bàsiques. En la primera secció s’explica com les tres escriptores afroamericanes proposades beuen de la Bíblia i la seua visió de l’espiritualitat per tal de reconstruir la seua peistemolgia. Al mateix temps, també s’explica com aquesta evolució sagrada es fa mitjançant un afecte i unió que s’entén a través del revifament que la teoría de l’afecte propugnat per Tomlinson, Ahmed etc… proposa. El següent capitol se centra en l’explicació de l’espiritualitat puritana que l’esclava fugitiva Hannah Crafts desenvolupa en la seua novel·la The Bondwoman’s Narrative, escrita el 1857. Crafts crea un tipus d’espiritualitat que s’enmiralla en el famós mite de la City upon a Hill puritana amb un afecte que sols s’empra per tal d’unir a les dues dones que centren l’acció de la novel·la. L’espiritualitat afectiva serveix en aquest cas per redefeinir l’estatus de la dona negra dins de la Nordamèrica del segle XIX. El tercer capítol se centra en la redefinició espiritual i afectiva que l’escriptora Zora Neale Hurston fa a Moses, Man of the Mountain, publicada en 1939. En aquest cas, Hurston es desvia de l’espiritualita redentora de Crafts i utilitza l’afecte i la redefinició de la historia bíblica de Moisés per tal d’accentuar com la religió no ha tractat bé la configuració de la dona afroamericana. L’afect prima per sobre de l’espiritualitat i, així, Hurston presenta una visió de ‘declension’ al segle XX. El quart i darrer capítol se centra en una novel·la del segle XXI, que serveix per veure l’evolució de l’espiritualitat afectiva desenvolupada per les escriptores afroamericanes. En aquest cas, Toni Morrison en A Mercy, publicada l’any 2008, presenta un escenari apocalítpitc que pretén demostrar com ni la religió ni l’afecte que ha unit, o ha intentat fer-ho, a les dones negres ha resultat adient per a la total inclusió i valoració als Estats Units. Fent-se servir d’una història que té lloc a l’Amèrica pre-Atlàntica, Morrison reflexiona sobre el nefast paper de la religió i de com, en un escenari de caos, els afects i les preocupacions compartides no es duen a terme de manera satisfactòria. En conclusió, i seguint la tradició de la jeremiada americana present a les pàgines de les novel·les analitzades, la retòrica inical de promesa que trobem en la narrativa de Crafts, esdevé un premonició d’alerta on s’accentuen els errors comesos en Moses, Man of the Mountain. Ja al segle XXI, Toni Morrison recull l’aposta feta per les seus dues antecesores i presenta un escenari on l’espiritualitat esdevé una trampa més que no pas una eina d’emancipació i autodefinició al temps que també esfilagarsa l’afecte femení i feminista conreat per les dones que poblen les pàgines de A Mercy ja que, segons la nostra anàlisi, l’idisioncràsia afroamericana femenina ha estat valorada sota uns paràmetres que necessiten una revisió continua. Eixe és de fet, el missatge final que s’extrau en la present tesi doctoral després de seguir una anàlisi promeroritzada de les tres novel·les representatives dels tres segles a través del prisma espiritual i del marc teòric de la teoría de l’afecte feminista.In this PhD thesis I study the way in which Hannah Crafts’s The Bondwoman’s Narrative (1857), Zora Neale Hurston’s Moses, Man of the Mountain (1939) and Toni Morrison’s A Mercy (2008) follow the spiritual endeavor of black Christianity that the sacred autobiographies published at the beginning of the 19th century created to construct a sacred reading of the black female self that aims to uphold a new version of womanhood. The three novels reshape the Christian message as it is propounded in the Bible to elevate their own conception of the spiritual message to the national arena. My main contention is that the sacred femininity that puts the ethics and aesthetics of African American women at the center of a certain mode of (African) Americanness relies to a large extent in a personal view of spirituality that links women ontologically. Each novel, I propose, represents its own century by showing the way in which the modulation of spirituality, mainly through the use of the American jeremiad that holds forth in each of them along three centuries, follows a (black) cultural pattern and a legacy of a specific aesthetics. Yet, and although the American jeremiad envisions three steps to acquire an epistemological value in United States, the third novel I offer for analysis breaks away from this train of thought and therefore reveals the pitfalls of the jeremiad rhetoric tradition and, ultimately, interrogates the legitimacy of spirituality as a means of empowering. If spirituality links The Bondwoman’s Narrative, Moses, Man of the Mountain and A Mercy following the cultural path that the American jeremiad traced, in this dissertation I also argue that this spirituality that Crafts, Hurston and Morrison uphold in their narratives is unrelentingly bent on affect and inclusion. Indeed, and stemming from the affect theory that Silvan Tomkins first introduced in his seminal book Affect Imagery Consciousness (1962), I consider that a feminine spirituality and a feminine vision of affect as proposed by Barbara Tomlinson, go hand in hand in the novels I analyze. These politics of affect have gained momentum lately due to a new and feminist reading that thinkers like Tomlinson, Sarah Ahmed, Melissa Gregg or Megan Watkins have impinged on it. Although I draw broadly on affect theory, Tomlinson’s book Feminism and Affect at the Scene of Argument has proven highly illuminating in my attempt to grasp the novels’ affective traces since they succeed in linking black women’s subjectivity by modeling “the matter and matters of affect into an ethical, aesthetic and political task all at once” (Gregg and Gregory 3). The investment in affect reveals central to the definition of a communal spirituality that marks the self-representation of black women in The Bondwoman’s Narrative, Moses, Man of the Mountain and A Mercy. In other words, noting how the affect that African American women have nurtured from slavery time onwards and which has been of dire importance to their quests and accomplishments had been overlooked in their appraisal of the spirituality,I deem spirituality and affect as binary couplets in the three analyzed novels for, as I have outlined, the preeminence of the former throws into relief many aspects of the latter. In contrast to many previous scholarly works that have highlighted the importance of religion as a sociopolitical tool in the hands of black women to carve out a new understanding of their subjectivity, in this dissertation I focus on the aesthetic quality of Christian religion to see how Crafts, Hurston and Morrison modeled their message and doctrine according to their time and causes. The outcome displays a sacred Christian discourse that is utilized by black women surrounded by affective bonds in order to recompose and heal the black female self. Yet, as the time goes by, reality imposes itself to blatantly portray how African American women are still citizens with little consideration in their own country. Hence, as the jeremiadic evolution traced in The Bondwoman’s Narrative, Moses, Man of the Mountain and A Mercy shows, I conclude by exposing how the involution of spirituality and the refusal of affect - as the developmental trace of my analysis manifests- open the path to reconsider, rethink and reinterpret the possibilities that African American culture offers to understand, represent and acknowledge the manifold contributions of black women in the United States

Afroperipheral indigeneity in Wayde Compton’s The Outer Harbour

Black Canadian writer Wayde Compton’s short story collection The Outer Harbour (2015) is located in the Afroperiphery of British Columbia which stands as a ‘contact zone’ that enables the alliances between Black and Indigenous peoples and also establishes a fecund ground of possibilities to emphasize the way in which cross-ethnic coalitions and representations reconsider imperial encounters previously ignored. The stories participate in the recent turn in Indigenous studies towards kinship and cross-ethnicity to map out the connected and shared itineraries of Black and Indigenous peoples and re-read Indigeneity in interaction. At the same time, the stories offer a fresh way to revisit Indigeneity in Canada through the collaborative lens and perspective of the Afroperipheral reality. In doing so, they contribute to calling attention to current cross-ethnic struggles for Indigenous rights and sovereignty in Canada that rely on kinship and ethnic alliances to keep on interrogating the shortcomings of the nation’s multiculturalism

Ecos bíblicos y hogar comunal en Salvage the Bones, de Jesmyn Ward

Jesmyn Ward’s second novel, Salvage the Bones (2011), offers a literary account of an African American family in dire poverty struggling to weather the horrors of Hurricane Katrina on the outskirts of Bois Sauvage, Mississippi. This article focuses on the novel’s ‘ideology of form’, which is premised on biblical models of narration —grounded on a literary transposition of The Book of Deuteronomy— that serves to portray the victimization of African Americans in mythical tones to evoke the country’s failed covenant between God and his chosen people. It also brings into focus the affective bonds of unity and communal healing relying on the idiosyncratic tenet of home understood as national space— following Winthrop’s foundational ideology. As I will argue, the novel contends that the revamped concept of communal home and familial bonds —echoing Winthrop’s emblem of national belonging— recasts the trope of biblical refuge as a potential tenet to foster selfassertion and to rethink the limits of belonging and acceptance.La segunda novela de Jesmyn Ward, Salvage the Bones (2011), expone el recuento literario de una familia afroamericana luchando para sobrevivir al horror del impacto del huracán Katrina en la más extrema pobreza en las afueras de Bois Sauvage, Mississippi. El presente artículo se centra en la forma ideológica de la novela, la cual sigue los preceptos de la narración bíblica —partiendo de la transposición literaria del Deuteronomio— que sirve para ejemplificar la victimización de los afroamericanos en términos míticos con el fin de evocar el pacto roto entre Dios y el pueblo elegido, así como para traslucir los lazos afectivos de unidad y curación comunitaria alrededor de la lectura idiosincrática del hogar como reducto nacional, siguiendo los preceptos fundacionales de Winthrop. Como se demostrará, la novela ejemplifica que la lectura revisitada de este hogar comunitario y de los lazos familiares —como emblema nacional de pertenencia imitando el modelo de Winthrop— refigura el concepto de refugio bíblico para transmutar en un potencial elemento que fagocita la asertividad y repiensa los límites de pertenencia nacional y aceptación

Memorias fantasmales de la afro-europeidad después de la Gran Guerra en Half Blood Blues de Esi Edugyan

African Canadian author Esi Edugyan?s second novel Half Blood Blues, published in 2011, undertakes an excavation of the trajectories of different types of blackness across the convoluted history of Europe after the Great War and the Nazi regime by focusing on the tragic whereabouts of Afro-European denizen Hiero Falk and his jazz band. The story exemplifies the complex perception of the black subject?s European identity and its resilient attitude by unpacking their ghostly memories and the exclusionary racial policies in a continent caught up into different wars. Thus, using as a theoretical framework the politics of cultural memory alongside the aesthetics of the (postcolonial) gothic and its intersection with the workings of racialization this essay focuses on Edugyan?s retrieval of Afro-European memory haunted by a context of racial supremacy and erasure to outline the much needed dialogue between European history and its colonial endeavor

Decolonizing Othello in search of black feminist North American identities: Djanet Sears' Harlem duet and Toni Morrison's Desdemona

The plays Harlem duet (1997) by African Canadian playwright Djanet Sears and Desdemona (2012) by Toni Morrison signify upon European texts aiming to carve out a new definition of what it means to be black in North America. Therefore both texts make for interesting reading in the study of (black) identity construction within US and Canadian contexts for, by revising Shakespeare's Othello, they rethink and rewrite a social and racial reality unrelentingly disrupted by difference and hybridity. Sears' play establishes a specific reading of Canadianness in dialogue with African America to erect a possibility of healing and inclusion, offering a feminist vision of the black self. Similarly, Morrison inscribes the voice of Africa within the US to conclude Sears' account of a feminist and transnational subjectivity for blacks in North America. By reversing the manly ethos that characterized Shakespeare's story and bringing the role of women to the front, both plays succeed in readjusting the Shakespearean story to render a feminist, transnational, cosmopolitan and democratic definition of the black female self