Muebles y enseres al servicio de la imagen: El teatro de la apariencia doméstica en la cataluña del 1700.

[spa] A partir de las tramas más públicas de la cotidianidad, así como de las prácticas más particulares de aquello público, la aristocracia catalana del siglo XVIII perfiló como el resto de Europa nuevas maneras de mostrarse y presentarse al mundo. La creación de una máscara lujosa tuvo en la ornamentación de las arquitecturas habitadas el marco adecuado para construir una escenografía perfecta. Arquitecturas particulares, percibidas siempre como espacios ocupados en constante evolución, como reflejo de personalidades, gustos y modas de una época determinada, como escenarios poliédricos de acciones, deberes, deseos y funciones, en definitiva como "obra compuesta". Imágenes de ornato y atrezzo, donde vestir el cuerpo, descubrir los tempos en el ejercicio de las relaciones y pasearse por los espacios amueblados configuran los verdaderos vertebradores de una correcta geografía del habitar. [eng] Building on the most public aspects of daily life, as well as on the most private practices in the public arena, the 18th-century catalan aristocracy, like that of the rest of Europe, shaped new ways of showing itself and presenting itself to the world. The creation of a lavish masque had in the arrangement of inhabited architectures the ideal circumstances to build a perfect stage set. Private architectures, always perceived as constantly-evolving occupied spaces, as a reflection of the personalities, tastes and fashions of a particular period, as multifaceted scenarios for actions, duties, desires and functions: in short a ―composed work‖. Images of ornato and atrezzo, where dressing the body, discovering tempos in the exercise of relations and strolling through furnished spaces are the backbone of an accomplished geography of inhabitation

Espais viscuts en la Catalunya moderna. La casa i el mobiliari.

-

L’ofici de fuster a la Barcelona del set-cents. Noves aportacions documentals, noves mirades

L’aproximació a l’ofici de fuster i la seva evolució com a art mecànica ha estat sempre realitzada en funció de l’artefacte resultant i bàsicament cenyint-se en la construcció de mobiliari. L’atenció per l’evolució estilística del mobiliari ha relegat a un segon terme l’interès per l’entramat d’accions i circumstàncies que configuraven l’activitat laboral en el món de les fusteries, tot menyspreant, fins i tot, l’apropament a unes altres produccions i activitats afins a dit ofici. En el present article, hi proposem una panoràmica que abordi la complexitat de la fusteria al llarg del segle XVIII a Barcelona, mostrant-ne i defensant-ne facetes fins ara poc conegudes. Es tracta de marcar un mapa que ens apropi a la diversitat de tallers existents, tot desgranant-ne els aspectes particulars més rellevants: la formació dels mestres fusters, la producció o fins i tot els plets amb altres gremis. I és en aquesta realitat on pretenem emmarcar i donar a conèixer per primera vegada el disseny de mobles emprats en l’agençament dels interiors benestants barcelonins. Ho farem a partir de l’anàlisi de les traces inèdites incloses, com a prova per intentar establir les competències professionals de cada un, en el llarg i destacat plet civil entre fusters i escultors que va tenir lloc a les darreries del segle XVIII.Discussions of the carpenter’s trade and its evolution as a mechanical art have always revolved around the resulting artefact, centring, basically, on the construction of furniture. This emphasis on the stylistic evolution of furniture has relegated as a secondary consideration all interest in the weave of actions and circumstances that characterised working activity in the world of carpentry, to the point, even of eschewing all study of other activities and products with affinities to the trade. This article proposes a more general overview of the complexities of the carpentry trade in Barcelona in the 18th century, providing details about little-known aspects. The aim is to draw a map on which appear all the different workshops that existed in those times, whilst focusing on certain particularly important questions: how master carpenters were trained, what was produced and even disputes with other guilds. And it is within this framework, for the first time, that we seek to discuss the design of furniture used to decorate the homes of wealthy Barcelona families. Our analysis will be based on drawings of this furniture, seen here for the first time, in order to establish the professional fields of all those involved in the long, resounding civil dispute that took place between carpenters and sculptors towards the end of the 18th century

Gesichter der Renaissance. Meisterwerke Italienischer Portrait- Kunst / The Renaissance Portrait from Donatello to Bellini

Gesichter der Renaissance.MeisterwerkeItalienischer Portrait-Kunst / The RenaissancePortrait fromDonatello to Bellin

L'ofici de fuster a la Barcelona del set-cents : noves aportacions documentals, noves mirades

L'aproximació a l'ofici de fuster i la seva evolució com a art mecànica ha estat sempre realitzada en funció de l'artefacte resultant i bàsicament cenyint-se en la construcció de mobiliari. L'atenció per l'evolució estilística del mobiliari ha relegat a un segon terme l'interès per l'entramat d'accions i circumstàncies que configuraven l'activitat laboral en el món de les fusteries, tot menyspreant, fins i tot, l'apropament a unes altres produccions i activitats afins a dit ofici. En el present article, hi proposem una panoràmica que abordi la complexitat de la fusteria al llarg del segle XVIII a Barcelona, mostrant-ne i defensant-ne facetes fins ara poc conegudes. Es tracta de marcar un mapa que ens apropi a la diversitat de tallers existents, tot desgranant-ne els aspectes particulars més rellevants: la formació dels mestres fusters, la producció o fins i tot els plets amb altres gremis. I és en aquesta realitat on pretenem emmarcar i donar a conèixer per primera vegada el disseny de mobles emprats en l'agençament dels interiors benestants barcelonins. Ho farem a partir de l'anàlisi de les traces inèdites incloses, com a prova per intentar establir les competències professionals de cada un, en el llarg i destacat plet civil entre fusters i escultors que va tenir lloc a les darreries del segle XVIII.Discussions of the carpenter's trade and its evolution as a mechanical art have always revolved around the resulting artefact, centring, basically, on the construction of furniture. This emphasis on the stylistic evolution of furniture has relegated as a secondary consideration all interest in the weave of actions and circumstances that characterised working activity in the world of carpentry, to the point, even of eschewing all study of other activities and products with affinities to the trade. This article proposes a more general overview of the complexities of the carpentry trade in Barcelona in the 18th century, providing details about little-known aspects. The aim is to draw a map on which appear all the different workshops that existed in those times, whilst focusing on certain particularly important questions: how master carpenters were trained, what was produced and even disputes with other guilds. And it is within this framework, for the first time, that we seek to discuss the design of furniture used to decorate the homes of wealthy Barcelona families. Our analysis will be based on drawings of this furniture, seen here for the first time, in order to establish the professional fields of all those involved in the long, resounding civil dispute that took place between carpenters and sculptors towards the end of the 18th century