Capture, marking and tracking an urban wild boar (Sus scrofa) population in La Floresta (Sant Cugat del Vallès)

PòsterJun

Photonic Snake States in Two-Dimensional Frequency Combs

Taming the instabilities inherent to many nonlinear optical phenomena is of paramount importance for modern photonics. In particular, the so-called snake instability is universally known to severely distort localized wave stripes, leading to the occurrence of transient, short-lived dynamical states that eventually decay. The phenomenon is ubiquitous in nonlinear science, from river meandering to superfluids, and to date it remains apparently uncontrollable. However, here we show that optical snake instabilities can be harnessed by a process that leads to the formation of stationary and robust two-dimensional zigzag states. We find that such new type of nonlinear waves exists in the hyperbolic regime of cylindrical micro-resonators and it naturally corresponds to two-dimensional frequency combs featuring spectral heterogeneity and intrinsic synchronization. We uncover the conditions of the existence of such spatiotemporal photonic snakes and confirm their remarkable robustness against perturbations. Our findings represent a new paradigm for frequency comb generation, thus opening the door to a whole range of applications in communications, metrology, and spectroscopy.Comment: 6 figures, 11 page

Assessing mammal trapping standards in wild boar drop-net capture

Applying contemporary trapping standards when managing wildlife should no longer be an option, but a duty. Increasing wild boar populations originate a growing number of conflicts and hunting is the only cost-effective management option in most cases. However, new scenarios where hunting is unfeasible emerge and trapping necessities cope with lacking regulatory frameworks and technical guidelines. In this research, we evaluated drop nets, a capture method not considered by the international trapping standards, to capture Eurasian wild boar (Sus scrofa), a wildlife species not included in the list of mammal species under the scope of the Agreement on International Humane Trapping Standards (AIHTS). Less than 20% of the captured wild boars presented moderate or severe injuries attributable to the capture method, hence fulfilling the acceptance thresholds of the outdated AIHTS. Based on the new standards thresholds of acceptance, the humaneness of drop-nets in our study ranged 66-78%, under the 85% required. The capture success and selectivity were 100%, as ensured by operator-driven triggering, which should be considered the main strengths of this method, together with the minimization of animal suffering owing the short duration of the stressful situation. Additionally, in spite of the socially adverse environment, with people contrary to wild boar removal, no disturbances against the capture system or operations occurred. This is the first assessment of a drop-net capture method according to internationally accepted mammal trapping standards, with unconclusive results. However, there is a need for adapted procedures and thresholds of acceptance aimed at not-mechanical traps in general, and specifically at drop-nets. Compared to other live-capture methods, drop-nets minimize the duration of the stressful situation -at the expense of a strong adrenergic acute response-, maximize the probabilities of capturing entire sounders of prosocial species, which may be also considered as more humane, and has the ability to coordinate higher values of capture success, absolute selectivity and adaptability to difficult environments

Regulatory circuits involving bud dormancy factor PpeDAM6

DORMANCY-ASSOCIATED MADS-BOX (DAM) genes have recently emerged as key potential regulators of the dormancy cycle and climate adaptation in perennial species. Particularly, PpeDAM6 has been proposed to act as a major repressor of bud dormancy release and bud break in peach (Prunus persica). PpeDAM6 expression is downregulated concomitantly with the perception of a given genotype-dependent accumulation of winter chilling time, and the coincident enrichment in H3K27me3 chromatin modification at a specific genomic region. We have identified three peach BASIC PENTACYSTEINE PROTEINs (PpeBPCs) interacting with two GA-repeat motifs present in this H3K27me3- enriched region. Moreover, PpeBPC1 represses PpeDAM6 promoter activity by transient expression experiments. On the other hand, the heterologous overexpression of PpeDAM6 in European plum (Prunus domestica) alters plant vegetative growth, resulting in dwarf plants tending toward shoot meristem collapse. These alterations in vegetative growth of transgenic lines associate with impaired hormone homeostasis due to the modulation of genes involved in jasmonic acid, cytokinin, abscisic acid, and gibberellin pathways, and the downregulation of shoot meristem factors, specifically in transgenic leaf and apical tissues. The expression of many of these genes is also modified in flower buds of peach concomitantly with PpeDAM6 downregulation, which suggests a role of hormone homeostasis mechanisms in PpeDAM6-dependent maintenance of floral bud dormancy and growth repression

Detection of Beta-Lactam-Resistant Escherichia coli and Toxigenic Clostridioides difficile Strains in Wild Boars Foraging in an Anthropization Gradient

Funding: Universitat Autònoma de Barcelona (PIF-UAB 2015). Secretaria d'Universitats i Recerca del Departament d'Economia i Coneixement de la Generalitat de Catalunya 2018FI_B_00978 i 2016FI_B 00425Disease transmission among wild boars, domestic animals and humans is a public health concern, especially in areas with high wild boar densities. In this study, fecal samples of wild boars (n = 200) from different locations of the Metropolitan Area of Barcelona were analyzed by PCR to explore the frequency of β-lactamases and extended cephalosporin and carbapenem resistance genes (ESBLs) in Escherichia coli strains and the presence of toxigenic Clostridioides difficile. The prevalence of genes conferring resistance to β-lactam antimicrobials was 8.0% (16/200): blaCMY-2 (3.0%), blaTEM-1b (2.5%), blaCTX-M-14 (1.0%), blaSHV-28 (1.0%), blaCTX-M-15 (0.5%) and blaCMY-1 (0.5%). Clostridioides difficile TcdA+ was detected in two wild boars (1.0%), which is the first report of this pathogen in wild boars in Spain. Moreover, the wild boars foraging in urban and peri-urban locations were more exposed to AMRB sources than the wild boars dwelling in natural environments. In conclusion, the detection of E. coli carrying ESBL/AmpC genes and toxigenic C. difficile in wild boars foraging in urban areas reinforces the value of this game species as a sentinel of environmental AMRB sources. In addition, these wild boars can be a public and environmental health concern by disseminating AMRB and other zoonotic agents. Although this study provides the first hints of the potential anthropogenic sources of AMR, further efforts should be conducted to identify and control them

Zoonotic "Enterocytozoon bieneusi" genotypes in free-ranging and farmed wild ungulates in Spain

Microsporidia comprises a diverse group of obligate, intracellular, and spore-forming parasites that infect a wide range of animals. Among them, Enterocytozoon bieneusi is the most frequently reported species in humans and other mammals and birds. Data on the epidemiology of E. bieneusi in wildlife are limited. Hence, E. bieneusi was investigated in eight wild ungulate species present in Spain (genera Ammotragus, Capra, Capreolus, Cervus, Dama, Ovis, Rupicapra, and Sus) by molecular methods. Faecal samples were collected from free-ranging (n = 1058) and farmed (n = 324) wild ungulates from five Spanish bioregions. The parasite was detected only in red deer (10.4%, 68/653) and wild boar (0.8%, 3/359). Enterocytozoon bieneusi infections were more common in farmed (19.4%, 63/324) than in wild (1.5%, 5/329) red deer. A total of 11 genotypes were identified in red deer, eight known (BEB6, BEB17, EbCar2, HLJD-V, MWC_d1, S5, Type IV, and Wildboar3) and three novel (DeerSpEb1, DeerSpEb2, and DeerSpEb3) genotypes. Mixed genotype infections were detected in 15.9% of farmed red deer. Two genotypes were identified in wild boar, a known (Wildboar3) and a novel (WildboarSpEb1) genotypes. All genotypes identified belonged to E. bieneusi zoonotic Groups 1 and 2. This study provides the most comprehensive epidemiological study of E. bieneusi in Spanish ungulates to date, representing the first evidence of the parasite in wild red deer populations worldwide. Spanish wild boars and red deer are reservoir of zoonotic genotypes of E. bieneusi and might play an underestimated role in the transmission of this microsporidian species to humans and other animal

Chilling-Dependent Release of Seed and Bud Dormancy in Peach Associates to Common Changes in Gene Expression

Reproductive meristems and embryos display dormancy mechanisms in specialized structures named respectively buds and seeds that arrest the growth of perennial plants until environmental conditions are optimal for survival. Dormancy shows common physiological features in buds and seeds. A genotype-specific period of chilling is usually required to release dormancy by molecular mechanisms that are still poorly understood. In order to find common transcriptional pathways associated to dormancy release, we analyzed the chilling-dependent expression in embryos of certain genes that were previously found related to dormancy in flower buds of peach. We propose the presence of short and long-term dormancy events affecting respectively the germination rate and seedling development by independent mechanisms. Short periods of chilling seem to improve germination in an abscisic acid-dependent manner, whereas the positive effect of longer cold treatments on physiological dwarfing coincides with the accumulation of phenylpropanoids in the seed

Human dimension and welfare implications of the urban wild boar phenomenon and its management

El fenomen del senglar urbà és una de les conseqüències més recents de l'augment generalitzat de les poblacions de senglar (Sus scrofa) que s'ha produït a tot el món durant les darreres dècades. L'habituació del senglar al context urbà i el seu aprofitament dels recursos antropogènics ha conduït a la seva presència habitual en zones periurbanes de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En aquesta nova situació, no tan sols els senglars canvien la seva actitud cap a les persones en perdre la por a la presència humana; els processos d'habituació o sensibilització envers la presència del senglar dins l'entorn urbà també es produeixen en el costat humà. En quant a la "habituació recíproca", que descrivim per primera vegada, els ciutadans es familiaritzen amb la presència del senglar degut a un increment d'experiències positives amb el suid, la qual cosa genera una menor percepció del conflicte i una major acceptació de la seva presència en l'entorn urbà. Per contra, els conflictes poden causar percepcions negatives reduint la tolerància expressada per altres ciutadans envers la presència d'aquests animals -sensibilització-. En conseqüència, la gestió del conflicte entre humans i senglars (HWBC, per les seves sigles en anglès -"Human-Wild Boar Conflict") dins l'escenari urbà s'enfronta a reptes específics derivats de processos sociològics. En particular, una part important de la població urbana considera que la seguretat pública no és prou important o no es troba prou amenaçada per tal d'acceptar un control letal, defensant doncs la convivència amb el senglar en l'entorn urbà. Atès que el posicionament de la ciutadania (habituada o sensibilitzada) pot complicar o facilitar les mesures de gestió, analitzem aquells factors humans que impulsen aquestes actituds per tal d'ajustar millor la gestió de la població del senglar al context cultural i socioecològic actual. Vam realitzar qüestionaris cara a cara als transeünts de Barcelona al llarg del gradient natural-urbà, agrupant les variables de resposta per tal de valorar les característiques ciutadanes i urbanes, així com les experiències viscudes pels ciutadans, les emocions i els coneixements de cultura popular relacionats amb el senglar. Vam utilitzar un enfocament de partició recursiva (a través d'arbres de regressió) i Anàlisi de Components Principals (PCA) per tal d'explorar la relació entre la percepció del HWBC, l'acceptació de les mesures de gestió, les característiques dels ciutadans, les experiències viscudes i els posicionaments expressats envers la presència de senglars dins l'àrea urbana. A més, plantegem la hipòtesi que l'entorn urbà és perjudicial per a la salut i el benestar dels senglars: la qual cosa, de confirmar-se, seria un millor argument per tal d'aconseguir un consens amb aquella proporció ciutadana que actualment defensa la coexistència per sobre de la necessitat d'allunyar al senglar de l'ecosistema urbà. Per avaluar l'efecte del procés de sinurbització sobre la salut i el benestar dels senglars, revisem els resultats observats en necròpsia de 845 senglars caçats (no urbans) o capturats i sacrificats (urbans) amb finalitats de gestió a l'AMB, classificant les lesions no atribuïbles al mètode de captura mitjançant una puntuació de gravetat entre 1 (menys greu) fins a 3. Finalment, encara que la necessitat d'aplicar mesures de gestió és evident, el ventall de possibilitats és reduït i el control (letal) de la població resulta ser l'única opció rendible en la majoria dels casos.El fenómeno del jabalí urbano es una de las consecuencias más recientes del aumento generalizado de las poblaciones de jabalí (Sus scrofa) que se ha producido en todo el mundo durante las últimas décadas. La habituación del jabalí al contexto urbano y a los recursos antropogénicos ha conducido a su presencia habitual en la zona periurbana al Área Metropolitana de Barcelona (AMB). En esta situación, no sólo los jabalíes cambian su actitud hacia las personas al perder el miedo a la presencia humana; muchas personas llegan experimentar procesos de habituación o sensibilización hacia la presencia del jabalí en el entorno urbano. En cuanto a la "habituación recíproca", que describimos por primera vez, los ciudadanos se familiarizan con la presencia del jabalí debido al incremento de encuentros sin incidencias, lo que provoca una menor percepción del conflicto y una mayor aceptación de su presencia en el entorno urbano. Por el contrario, los conflictos pueden causar percepciones negativas y reducir la tolerancia de otros ciudadanos hacia estos animales -sensibilización-. En consecuencia, la gestión del conflicto entre humanos y jabalíes (HWBC, por sus siglas en inglés -"Human-Wild Boar Conflict"-) en el escenario urbano se enfrenta a retos específicos derivados de procesos sociológicos. En particular, una parte importante de la población urbana considera que la seguridad pública no es lo suficientemente importante o no está suficientemente amenazada como para aceptar un control letal, defendiendo la convivencia con el jabalí en el entorno urbano. Dado que el posicionamiento de la ciudadanía (habituada o sensibilizada) complica o facilita las medidas de gestión, analizamos aquellos factores humanos que impulsan estas actitudes para ajustar mejor la gestión de la población de jabalí al actual contexto cultural y socioecológico. Realizamos cuestionarios cara a cara a los transeúntes de Barcelona a lo largo del gradiente natural-urbano, agrupando las variables respuesta con el fin de puntuar las características ciudadanas y urbanas, así como las experiencias pasadas de los ciudadanos, las emociones y los conocimientos de cultura popular relacionados con el jabalí. Se utilizó un enfoque de partición recursiva (a través de árboles de regresión) y Análisis de Componentes Principales (PCA) para explorar la relación entre la percepción del HWBC, la aceptación de las medidas de gestión, la caracterización ciudadana, así como también su experiencia y posicionamiento hacia la presencia de jabalíes en el área urbana. Además, planteamos la hipótesis de que el entorno urbano es perjudicial para la salud y el bienestar de los jabalíes: lo que, de confirmarse, sería un mejor argumento para lograr un consenso con la parte de la ciudadanía que defiende la convivencia con el jabalí sobre la necesidad de alejarlo del ecosistema urbano. Para evaluar el efecto del proceso de sinurbización sobre la salud y el bienestar de los jabalíes, revisamos los hallazgos de necropsia de 845 jabalíes cazados o capturados y sacrificados (urbanos) con fines de gestión en el AMB, clasificando las lesiones no atribuibles al método de captura en función de su gravedad en una escala entre 1 (menos grave) a 3. Por último, aunque la necesidad de aplicar medidas de gestión es evidente, el abanico de posibilidades es reducido y el control (letal) de la población es la única opción rentable en la mayoría de los casos.The urban wild boar phenomenon is a more recent consequence of the generalized increase of wild boar (Sus scrofa) populations occurring worldwide in the last decades. The habituation of wild boar to anthropogenic contexts and resources has driven to a common presence of wild boar in suburban areas of the Metropolitan Area of Barcelona (MAB). In this new scenario, it is not only wild boar that change its attitudes towards people by losing fear to human presence; determinant processes of either habituation or sensitization towards wild boar presence in urban settings occur on the human side. Regarding "reciprocal habituation", which we describe for the first time, citizens become familiar with the presence of wild boar because of repeated encounters, resulting in a lower perception of conflicts and the acceptance of wild boar presence in urban settings. In contrast, conflicts may cause negative perceptions and reduce tolerance of other citizens towards these animals -sensitization-. Consequently, Human-Wild Boar Conflict (HWBC) management in the urban scene faces to specific challenges derived from sociological determinants. Most notably, a sounding part of the urbanite population considers that public safety is not important or menaced enough to accept lethal control and defends cohabitation with wild boar in the urban environment. Because citizen attitudes (habituation or sensitization) either complicate or facilitate control measures, we analyze human drivers of these attitudes to better adjust the management of wild boar population to specific cultural and socio-ecological contexts. We conducted face-to-face questionnaires to passers-by from Barcelona along the natural-to-urban gradient and grouped the response variables to score citizen and urban characteristics, as well as citizen past experiences, emotions, and lay-knowledge related to wild boar. We used a recursive partitioning approach (through regression trees) and Principal Component Analyses (PCA) to explore the relationship between HWBC perception, acceptance of management measures, citizen characteristics, experiences and expressed attitudes towards wild boar presence in urban areas. Moreover, we hypothesized that the urban environment is detrimental for the health and welfare of wild boar, which, if confirmed, would be a better argument to achieve a consensus with those currently defending cohabitation on the need to move wild boar away from the urban ecosystem. To assess the effect of synurbization on wild boar health and welfare, we went through the necropsy findings observed in 845 wild boars either hunt-harvested or captured and euthanized for management purposes in the MAB and classified lesions non-attributable to the capture method using a Severity Score ranging 1 (less severe) to 3. Finally, whereas the need for implementation of management measures is clear, the range of possibilities is reduced and with (lethal) population control as the only cost-effective option in most cases. Hunting is the main strategy for wild boar population management, but it is unfeasible in urban scenarios where live trapping takes action. Since the design and handling of live traps must assure animal welfare according to internationally accepted humane trapping standards, we also aimed at assessing welfare performance of a remote-controlled drop-net system (Estrateko®) to capture wild boars in the MAB. Namely, we randomly selected for pathological and histological examination 20 out of 32 wild boars drop-net captured and euthanized for management purposes. This is the minimum number required for this aim, according to the guidelines provided in the Agreement on International Human Trapping Standards (AIHTS) and by the International Organization for Standardization (ISO-10990-5). Namely, we aimed at assessing the presence of significant lesions related to the capture method as well as other related operational parameters according to proposed humane trapping standards

Human dimension and welfare implications of the urban wild boar phenomenon and its management

El fenomen del senglar urbà és una de les conseqüències més recents de l’augment generalitzat de les poblacions de senglar (Sus scrofa) que s’ha produït a tot el món durant les darreres dècades. L’habituació del senglar al context urbà i el seu aprofitament dels recursos antropogènics ha conduït a la seva presència habitual en zones periurbanes de l’Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB). En aquesta nova situació, no tan sols els senglars canvien la seva actitud cap a les persones en perdre la por a la presència humana; els processos d’habituació o sensibilització envers la presència del senglar dins l’entorn urbà també es produeixen en el costat humà. En quant a la “habituació recíproca”, que descrivim per primera vegada, els ciutadans es familiaritzen amb la presència del senglar degut a un increment d’experiències positives amb el suid, la qual cosa genera una menor percepció del conflicte i una major acceptació de la seva presència en l’entorn urbà. Per contra, els conflictes poden causar percepcions negatives reduint la tolerància expressada per altres ciutadans envers la presència d’aquests animals -sensibilització-. En conseqüència, la gestió del conflicte entre humans i senglars (HWBC, per les seves sigles en anglès –“Human-Wild Boar Conflict”) dins l’escenari urbà s’enfronta a reptes específics derivats de processos sociològics. En particular, una part important de la població urbana considera que la seguretat pública no és prou important o no es troba prou amenaçada per tal d’acceptar un control letal, defensant doncs la convivència amb el senglar en l’entorn urbà. Atès que el posicionament de la ciutadania (habituada o sensibilitzada) pot complicar o facilitar les mesures de gestió, analitzem aquells factors humans que impulsen aquestes actituds per tal d’ajustar millor la gestió de la població del senglar al context cultural i socioecològic actual. Vam realitzar qüestionaris cara a cara als transeünts de Barcelona al llarg del gradient natural-urbà, agrupant les variables de resposta per tal de valorar les característiques ciutadanes i urbanes, així com les experiències viscudes pels ciutadans, les emocions i els coneixements de cultura popular relacionats amb el senglar. Vam utilitzar un enfocament de partició recursiva (a través d’arbres de regressió) i Anàlisi de Components Principals (PCA) per tal d’explorar la relació entre la percepció del HWBC, l’acceptació de les mesures de gestió, les característiques dels ciutadans, les experiències viscudes i els posicionaments expressats envers la presència de senglars dins l’àrea urbana. A més, plantegem la hipòtesi que l’entorn urbà és perjudicial per a la salut i el benestar dels senglars: la qual cosa, de confirmar-se, seria un millor argument per tal d’aconseguir un consens amb aquella proporció ciutadana que actualment defensa la coexistència per sobre de la necessitat d’allunyar al senglar de l’ecosistema urbà. Per avaluar l’efecte del procés de sinurbització sobre la salut i el benestar dels senglars, revisem els resultats observats en necròpsia de 845 senglars caçats (no urbans) o capturats i sacrificats (urbans) amb finalitats de gestió a l’AMB, classificant les lesions no atribuïbles al mètode de captura mitjançant una puntuació de gravetat entre 1 (menys greu) fins a 3. Finalment, encara que la necessitat d’aplicar mesures de gestió és evident, el ventall de possibilitats és reduït i el control (letal) de la població resulta ser l’única opció rendible en la majoria dels casos.El fenómeno del jabalí urbano es una de las consecuencias más recientes del aumento generalizado de las poblaciones de jabalí (Sus scrofa) que se ha producido en todo el mundo durante las últimas décadas. La habituación del jabalí al contexto urbano y a los recursos antropogénicos ha conducido a su presencia habitual en la zona periurbana al Área Metropolitana de Barcelona (AMB). En esta situación, no sólo los jabalíes cambian su actitud hacia las personas al perder el miedo a la presencia humana; muchas personas llegan experimentar procesos de habituación o sensibilización hacia la presencia del jabalí en el entorno urbano. En cuanto a la “habituación recíproca”, que describimos por primera vez, los ciudadanos se familiarizan con la presencia del jabalí debido al incremento de encuentros sin incidencias, lo que provoca una menor percepción del conflicto y una mayor aceptación de su presencia en el entorno urbano. Por el contrario, los conflictos pueden causar percepciones negativas y reducir la tolerancia de otros ciudadanos hacia estos animales -sensibilización-. En consecuencia, la gestión del conflicto entre humanos y jabalíes (HWBC, por sus siglas en inglés -“Human-Wild Boar Conflict”-) en el escenario urbano se enfrenta a retos específicos derivados de procesos sociológicos. En particular, una parte importante de la población urbana considera que la seguridad pública no es lo suficientemente importante o no está suficientemente amenazada como para aceptar un control letal, defendiendo la convivencia con el jabalí en el entorno urbano. Dado que el posicionamiento de la ciudadanía (habituada o sensibilizada) complica o facilita las medidas de gestión, analizamos aquellos factores humanos que impulsan estas actitudes para ajustar mejor la gestión de la población de jabalí al actual contexto cultural y socioecológico. Realizamos cuestionarios cara a cara a los transeúntes de Barcelona a lo largo del gradiente natural-urbano, agrupando las variables respuesta con el fin de puntuar las características ciudadanas y urbanas, así como las experiencias pasadas de los ciudadanos, las emociones y los conocimientos de cultura popular relacionados con el jabalí. Se utilizó un enfoque de partición recursiva (a través de árboles de regresión) y Análisis de Componentes Principales (PCA) para explorar la relación entre la percepción del HWBC, la aceptación de las medidas de gestión, la caracterización ciudadana, así como también su experiencia y posicionamiento hacia la presencia de jabalíes en el área urbana. Además, planteamos la hipótesis de que el entorno urbano es perjudicial para la salud y el bienestar de los jabalíes: lo que, de confirmarse, sería un mejor argumento para lograr un consenso con la parte de la ciudadanía que defiende la convivencia con el jabalí sobre la necesidad de alejarlo del ecosistema urbano. Para evaluar el efecto del proceso de sinurbización sobre la salud y el bienestar de los jabalíes, revisamos los hallazgos de necropsia de 845 jabalíes cazados o capturados y sacrificados (urbanos) con fines de gestión en el AMB, clasificando las lesiones no atribuibles al método de captura en función de su gravedad en una escala entre 1 (menos grave) a 3. Por último, aunque la necesidad de aplicar medidas de gestión es evidente, el abanico de posibilidades es reducido y el control (letal) de la población es la única opción rentable en la mayoría de los casos.The urban wild boar phenomenon is a more recent consequence of the generalized increase of wild boar (Sus scrofa) populations occurring worldwide in the last decades. The habituation of wild boar to anthropogenic contexts and resources has driven to a common presence of wild boar in suburban areas of the Metropolitan Area of Barcelona (MAB). In this new scenario, it is not only wild boar that change its attitudes towards people by losing fear to human presence; determinant processes of either habituation or sensitization towards wild boar presence in urban settings occur on the human side. Regarding “reciprocal habituation”, which we describe for the first time, citizens become familiar with the presence of wild boar because of repeated encounters, resulting in a lower perception of conflicts and the acceptance of wild boar presence in urban settings. In contrast, conflicts may cause negative perceptions and reduce tolerance of other citizens towards these animals -sensitization-. Consequently, Human-Wild Boar Conflict (HWBC) management in the urban scene faces to specific challenges derived from sociological determinants. Most notably, a sounding part of the urbanite population considers that public safety is not important or menaced enough to accept lethal control and defends cohabitation with wild boar in the urban environment. Because citizen attitudes (habituation or sensitization) either complicate or facilitate control measures, we analyze human drivers of these attitudes to better adjust the management of wild boar population to specific cultural and socio-ecological contexts. We conducted face-to-face questionnaires to passers-by from Barcelona along the natural-to-urban gradient and grouped the response variables to score citizen and urban characteristics, as well as citizen past experiences, emotions, and lay-knowledge related to wild boar. We used a recursive partitioning approach (through regression trees) and Principal Component Analyses (PCA) to explore the relationship between HWBC perception, acceptance of management measures, citizen characteristics, experiences and expressed attitudes towards wild boar presence in urban areas. Moreover, we hypothesized that the urban environment is detrimental for the health and welfare of wild boar, which, if confirmed, would be a better argument to achieve a consensus with those currently defending cohabitation on the need to move wild boar away from the urban ecosystem. To assess the effect of synurbization on wild boar health and welfare, we went through the necropsy findings observed in 845 wild boars either hunt-harvested or captured and euthanized for management purposes in the MAB and classified lesions non-attributable to the capture method using a Severity Score ranging 1 (less severe) to 3. Finally, whereas the need for implementation of management measures is clear, the range of possibilities is reduced and with (lethal) population control as the only cost-effective option in most cases. Hunting is the main strategy for wild boar population management, but it is unfeasible in urban scenarios where live trapping takes action. Since the design and handling of live traps must assure animal welfare according to internationally accepted humane trapping standards, we also aimed at assessing welfare performance of a remote-controlled drop-net system (Estrateko®) to capture wild boars in the MAB. Namely, we randomly selected for pathological and histological examination 20 out of 32 wild boars drop-net captured and euthanized for management purposes. This is the minimum number required for this aim, according to the guidelines provided in the Agreement on International Human Trapping Standards (AIHTS) and by the International Organization for Standardization (ISO-10990-5). Namely, we aimed at assessing the presence of significant lesions related to the capture method as well as other related operational parameters according to proposed humane trapping standards.Universitat Autònoma de Barcelona. Programa de Doctorat en Medicina i Sanitat Animal